Ed Sheeran conquista la llista del PNDR, pocs dies abans d’actuar a la ciutat de Barcelona, amb totes les entrades exhaurides de fa setmanes. El seu darrer senzill Thinking out loud, derrota als U2, que tan sols han pogut resistir 7 dies al primer lloc.
Aquesta setmana incorporem un duet que ens ha donat molt bon rotllo, el format per Mark Ronson & Bruno Mars amb el tema Uptown funk. I per altra banda, la presentació del nou disc dels Projecte Mut, En la nit artificial.
La Llista Nº 93 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 ED SHEERAN – THINKING OUT LOUD (14) (+1)
2 THE ROYAL CONCEPT – ON OUR WAY (6) (+3)
3 U2 – THE MIRACLE (OF JOEY RAMONE) (9) (-2)
4 MEGHAN TRAINOR – ALL ABOUT THAT BASS (12) (=)
5 AVICII & ROBBIE WILLIAMS – THE DAYS (7) (+1)
6 MAROON 5 – ANIMALS (11) (-3)
7 OLLY MURS & TRAVIE MCCOY – WRAPPED UP (7) (+2)
8 WALK THE MOON – SHUT UP AND DANCE (10) (-1)
9 TOVE LO – HABITS (STAY HIGH) (5) (+1)
10 COBRA STARSHIP & ICONA POP – NEVER BEEN IN LOVE (12) (-2)
11 TXARANGO – TANT DE BO (11) (=)
12 FOO FIGHTERS – SOMETHING FROM NOTHING (5) (+3)
13 MAGIC! – RUDE (22) (-1)
14 THE SCRIPT – NO GOOD IN GOODBYE (3) (+3)
15 NICKELBACK – WHAT ARE YOU WAITING FOR ? (9) (-2)
16 MIQUEL ABRAS – EM MIRES ET MIRO I RIUS (8) (=)
17 ONEREPUBLIC – I LIVED (3) (+4)
18 CYBEE – COM ANIMALS (4) (+2)
19 BONOBOS – BARCELONA (6) (=)
20 ALICIA KEYS – WE ARE HERE (9) (-2)
21 IMAGINE DRAGONS – I BET MY LIFE (3) (+3)
22 VIA LÍMIT – EM FAS SENTIR VIU (4) (+1)
23 DAYLIGHT – NOW OR NEVER (2) (+2) 24 PROJECTE MUT – EN LA NIT ARTIFICIAL (1) (N) 25 MARK RONSON & BRUNO MARS – UPTOWN FUNK (1) (N)
Per commemorar els 30 anys de la primera versió del tema Do They Know It’s Christmas?, un bon grapat d’artistes com Coldplay, One Direction, Ed Sheeran, Emeli Sandé, Bastille o U2, s’han unit per cantar aquesta cançó i a més per una bona causa, aconseguir trobar solució a la situació que es viu a l’Àfrica per culpa de l’Ebola.
Llista participants
Disclosure,
Jessie Ware,
Robert Plant,
Bono,
Chris Martin,
Sam Smith,
Roger Taylor,
Ellie Goulding,
Underworld,
Sinead O’Connor,
Bastille,
Ed Sheeran,
One Direction,
Elbow,
Rita Ora,
Paloma Faith,
Clean Bandit,
Olly Murs,
Seal,
Jimmy Napes,
Emile Sandé,
Anélique Kidjo,
Paloma Faith,
Fuse ODG
No fixed address, és el vuitè disc dels Nickelback, el primer amb la seva nova companyia, Republic Records. El treball està format per 11 cançons, entre les quals destaquen Edge of a revolucion o What are you waiting for?
El títol del disc, fa referència als molts viatges que la banda ha fet per a gravar el disc, en llocs com Londres, Los Angeles, Budapest o Kapalua.
One Direction tornen a estar d’actualitat aquesta setmana amb la publicació del seu quart treball, que li han posat l’original nom de Four.
El disc està format per 12 cançons en l’edició estàndard, mentre que la deluxe, n’hi trobem 4 més i material extra.
Live in Berlin, és un documental que ofereix un concert de la banda Depeche Mode, que va tenir lloc fa un any a l’estadi O2 World Berlin i que ha dirigit Anton Corbijn.
Està format per un doble CD i el DVD i Blu Ray amb el concert i s’hi inclouen temes com Just can’t get enough, Enjoy the silence o Personal Jesus, entre d’altres.
David Bowie repassa tota la seva trajectòria musical amb Nothing has changed, un doble disc de grans èxits, on també trobes un tema inèdit, Sue, que el músic ha gravat aquest passat estiu al costat de Tony Visconti.
S’inclouen algunes col·laboracions com les de Queen, Pet Shop Boys o Mick Jagger.
TV On The Radio tornen amb Seeds, el cinquè disc de la banda i el primer des de la desaparició del seu baixista, Gerard Smith.
El treball està format per 12 temes i presentat per Happy idiot.
The album collection Vol. 1, 1973-1984 és una caixa recopilatòria de Bruce Springsteen, que inclou versions remasteritzades dels seus primers set àlbums, gravats i publicats per Columbia Records entre 1973 i 1984.
Alguns d’aquests discs, és la primera vegada que es remasteritzen en CD.
The Hunger Games: Mockingjay – Part 1, és la banda sonora de la primera part de la pel·lícula i que té com a artistes protagonistes a The Chemical Brothers, Ariana Grande, Stromae, Chvrches o Lorde, que s’encarrega de presentar-ne el tema principal, Yellow flicker beat.
El darrer disc de Pink Floyd ha conquistat als britànics que han comprat amb masses el disc The Endless River, que ha aconseguit vendre més de 139.000 unitats i situar-se com a número 1 i provocar que Foo Fighters s’hagin de conformar amb la segona posició per Sonic Highways.
Uns altres històrics com Queen, debuten en cinquè lloc amb el seu treball Queen Forever. Per la seva banda, Cheryl ho fa en setena posició amb Only Human.
Pel que fa als senzills, el número 1 és per la versió de Wake me up d’Avicii, a càrrec de Gareth Malone, que l’ha versionada per una campanya benèfica de la BBC.
Més avall, al vuitè lloc debuten The Veronicas amb You ruin me i Sam Smith en novè amb Like I Can.
La banda britànica acaba d’estrenar el videoclip del tema See me now, que es va enregistrar a Tòquio i en el qual el protagonista és el seu vocalista, Luke Pritchard, que ens explica la vivència personal després d’acabar un concert al Japó.
Un any més arriba el disc més venut en un sol dia al nostre país, el disc de La Marató de TV3, que inclou una bona quantitat de la representació musical del nostre país i d’artistes internacionals que canten en català per una bona causa.
Aquest any entre els participants trobem noms com, Els Pets, Andreu Rifé, Obeses, Pau Riba o Andrea Motis i artistes internacionals de la talla d’Alexandra Stan o Laura Pausini. També cantants espanyols com Rosana o Rosario aportaran la seva experiència en el treball.
El disc constarà de 19 cançons i es podrà adquirir amb la majoria de diaris del país el dia 30 de novembre.
Tracklist
“Al·leluia” (“Allelujah”) – Andrea motis & Joan Chamorro Quartet
“Que boig el món” – Palance, Lexu’s i Victòria Riba
“Jo sempre hi seré” (“Dove resto solo io”) – Laura Pausini
“El cor que ara es trenca” (“Corazón partío”) – Antonio Orozco i l’Escola de música Centre de les Arts de l’Hospitalet de Llobregat
“Aquests cops” (“Troubled times”) – Els Pets
“Sóc forta” (“Strong enough”) – Alexandra Stan
“Creu en tu” (“Lánzalo”) – Abraham Mateo
“A déu demano” (“A dios le pido”) – Projecte Mut
“Hi ha algú que em va dir” (“Quelqu’un m’a dit”) – Joan Dausà
“Alegria” – Ivan Ferreiro
“Estic viva” (“I’m alive”) – Rosana i l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
“Mentre la guitarra plora amb mi” – Toni Xuclà, Izah i Cordes del Món
“Rosó, pel teu amor” – Obeses
“Lluitaré al teu costat” (“Carrie”) – Manuel Fernández i Bea García
“Per sempre jove” (“Forever young”) – Empty Cage
“El nen dels teus ulls” (“El niño de tus ojos”) – Rosario
“Lluitar” (“Try”) – Andreu Rifé i Cor Àkan
“Quina mà tan freda” (“Che gelida manina”) – Pau Riba i l’Orquestra Simfònica del Vallès
“Stayin’ alive” – Se atormenta una vecina
Encara no has tingut l’oportunitat de veure un concert de Jake Bugg? Cap problema! A partir del 15 de desembre ho podràs fer tranquil·lament a casa teva o on tu vulguis, ja que el cantant britànic publicarà en DVD i Blu-Ray el seu concert del Royal Albert Hall.
Inclourà entrevistes amb el cantant i també aparicions de Michael Kiwanuka i Johnny Marr.
En el boom serièfil dels últims temps, és fàcil perdre’s entre el menjar ràpid que ens ofereix la televisió (americana sobretot). Però també tenim la sort de comptar amb creadors intel·ligents que aporten amb les seves obres reflexions sobre la vida moderna interessants i necessàries. Si no et conformes amb qualsevol cosa, has de seguir aquestes sèries.
Veep
Aquesta sàtira sobre la política americana ens posa a la pell d’una vicepresidenta dels Estats Units molt poc preparada per a la posició que ocupa. Darrere els riures s’amaga una mala llet infinita que vigila les accions de la política a ritme de sit-com. L’actriu Julia Louis-Dreyfus i la mateixa sèrie s’han fet un fart de recollir premis.
Luther
Va ser una de les primeres sèries britàniques criminalístiques modernes que ens va cridar l’atenció, i l’han seguit moltes altres. Oblideu-vos de CSI i altres drames pseudorreals. Luther és foscor i guions perfectes, amb un Idris Elba espectacular.
Carnivale
La gran sèrie de culte americana, amb nombrosos fans a tot el món reclamant el seu retorn. La puresa d’una producció milionària i les baixes audiències la van portar a la ruïna, però tan HBO com els seus seguidors sabien que els creadors de Carnivale havien tocat la tecla perfecta. L’eterna batalla del bé contra el mal amb una cuidada perspectiva històrica en ple Dust Bowl i uns personatges increïblement carismàtics.
Firefly
L’altra gran sèrie de culte americana, en aquest cas pels amants de ciència-ficció. La sèrie preferida de Sheldon Cooper només va durar 14 episodis però va tenir temps per remoure tot el gènere amb la seva atractiva barreja de gèneres (western, ciència-ficció, comèdia, drama…) i uns personatges carregats de dubtes existencials. Una delícia.
Battlestar Gallactica
És la sèrie friki per antonomàsia. A la gran majoria del públic l’atrauen les bones trames, l’acció trepidant i els personatges complexos, però si el paper que ho cobreix és ciència-ficció o dibuixos animats, ho acaba rebutjant. Sort que les ments privilegiades saben veure més enllà.
Louie
No rebrà cap tipus d’atenció mediàtica per la seva inusual trama, però si t’enganxes al seu humor, tota la resta de la comèdia televisiva et semblarà brossa. Louie és un humorista americà especialista en humor negre, que ha creat una sèrie on ell ho fa pràcticament tot i on es barregen monòlegs amb escenes quotidianes. Creativitat pura, humor per a experts.
Game of Thrones
Deixem a un costat per un moment la sang i el fetge i centrem-nos amb el que de veritat importa. La de Game of Thrones és una reflexió sobre el poder com poques hem vist en el mercat audiovisual. És tan bona que amb tota la fantasia que envolta la sèrie podem arribar a trobar paral·lelismes amb
situacions d’actualitat. Veieu els episodis dos cops, sisplau.
The Wire
Eterna sèrie que tothom diu que és molt bona però tothom deixa per quan tingui temps, per què és llarga. Passaran els anys i seguirà al podi. Té el millor realisme del documental i el carisma i acció que aporta la millor ficció. El món de la droga a Baltimore, des de tots els punts de vista possible, amb una producció i unes actuacions que van més enllà de la imaginació. Té un bon grapat d’escenes eternes.
The West Wing
L’admirat Aaron Sorkin va arribar al cim de la seva creativitat amb els guions d’aquesta genial sèrie sobre la política americana. L’equip que rodeja el president més poderós del món va arreglant els problemes que sorgeixen entre els passadissos de la casa més famosa del món. I tot plegat té una
qualitat insuperable, des de les actuacions a l’ambientació.
The Newsroom
El periodisme necessita gent intel·ligent per sobreviure, i aquesta sèrie sobre la redacció d’una televisió americana està feta per i per a ells. Ha rebut moltes dures crítiques, però no deixa de ser un
dels plats més deliciosos que s’han fet els últims anys. Tant necessària com atractiva.
Mad Men
Abandona la facultat de comunicació o els estudis de cine i dedica’t a veure Mad Men. La sèrie, que vull suposar que coneix tothom, té el mateix encant elegant i sofisticat que el millor whisky que beuen els seus protagonistes. I no hi ha ressaca l’endemà, només el saber que no has desaprofitat una
hora de la teva vida. Tot el contrari.
House of Cards
Sembla que els yankees es prenen seriosament això de tractar la política a les seves sèries. No sé si els seus polítics són tan bons com els guionistes de Veep, House of Cards o The West Wing, però de ben segur que inspiren algunes de les millors reflexions sobre com es vincula el poder amb la comunicació en la nostra societat. Genial.
Community
Això és droga pura, vigileu no us enganxeu. Una gran massa de fans reivindica dia sí i dia també la grandiosa Community, una sèrie completament diferent del que has vist fins ara. Homenatges constants a altres formes de la cultura popular i un humor per caure de la cadira, aquesta sèrie sobre els estrafolaris alumnes d’espanyol a una facultat americana és un must per a qualsevol universitari.
Girls
Té el toc indie que més agrada. Les millors noies miren Girls, i punt.
The Killing
Si t’agraden els temes policíacs i les investigacions criminals amb finals sorprenents, The Killing és el millor que pots trobar. Fuig de clichés i marca el ritme de les que han de venir, des de True Detective a Broadchurch.
The Pacific
Arribar a casa, sopar, i seure al sofà amb tota la gloriosa soledat del món. Amb els llums apagats, encendre un cigarro i omplir una copa. I posar-se un capítol de The Pacific i fixar-se en tots aquells detalls que no tothom capta i que la fan el serial més espectacular que s’ha fet mai. Realisme i la barbaritat de la guerra en el seu màxim esplendor, 10 episodis fascinants.
Six Feet Under
Diuen els amants dels bons guions que Six Feet Under té el millor final de totes les sèries de televisió. Per arribar a ell, s’han de passar 5 temporades plenes de la història d’una família propietària d’una empresa funerària. La mort i el sexe, els grans temes de la humanitat, com mai els has vist.
The Slap
Un home dóna una bufetada a un nen que no és seu en una barbacoa residencial. Què et sembla? A la gent llesta li agrada no quedar-se en el populisme i aprofundir en totes les visions d’un tema important per a les nostres societats: els valors familiars i humans. Aquesta sèrie ho fa, i només dura 8 episodis.
Transparent
Aquest regal és la millor sèrie de 2014 i és vital que la veieu al més aviat possible. Una família assumeix a poc a poc la transsexualitat del pare. Ambientació i música típica de les millors pelis indies per a una trama plena de reflexions incòmodes sobre la postmodernitat.
Halt and Catch Fire
Primer et perds i després et trobes. La trama d’aquesta sèrie sobre el món de la innovació dels ordinadors als anys 80 és atractiva no només per la nostàlgia que suscita sinó per què moltes de les seves reflexions són perfectament aplicables a la revolució digital que estem vivint. I té un parell d’actuacions que fan enveja.
Aquest any es compleixen 30 anys de la primera versió del tema Do they know it’s christmas?, que Bob Geldof va cantar al costat d’U2, Phil Collins, Midge Ure, Sting o David Bowie entre d’altres.
El 2004 se’n va fer una nova edició amb motiu dels 20 anys, amb Coldplay, The Darkness, Bono dels U2 o Paul McCartney.
I ara, per celebrar els 30 anys, se’n torna a fer una de nova, amb grups com One Direction, Coldplay i cantants com Adele, Sam Smith, Ed Sheeran o Olly Murs. Un cop més, Bono dels U2 repetirà, així com Sting o David Bowie.
Un cop més tornarà a ser un senzill benèfic, en aquest cas per posar el gra de sorra per lluitar contra l’ebola. Per això s’ha modificat la lletra, per parlar de la crisi d’Àfrica.
Taylor Swift continua liderant la llista d’àlbums als Estats Units amb 1989, el seu nou treball que ha venut unes 400.000 còpies en la seva segona setmana a la venda i que sumades a les de la primera setmana, acumulen ja prop d’1.700.000 còpies.
Poques novetats en el top 10 de discos, la més destacada, la cinquena plaça de Calvin Harris amb Motion.
Pel que fa als senzills, Shake it off aguanta una segona setmana al número 1, el mateix que li passa a Meghan Trainor que segueix en segon lloc amb All About That Bass. El tercer lloc és per Maroon 5 amb Animals.
Si vols saber quines són les 10 primeres posicions dels senzills, no deixis de mirar el vídeo que adjuntem a continuació.
Zebrahead es troben ja a l’estudi de gravació, treballant en el que serà el seu nou treball, que se suposa que sortirà a la llum l’any vinent.
Recentment la banda va publicar un vídeo de 4 segons on es pot veure al bateria del grup, Ed Udhus, gravant unes parts al costat de Cameron Webb, confirmant així, que es troba produint el nou disc.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
