The Libertines no volen espantar als seus seguidors, però el seu nou disc farà un gir de 180º i que ells mateixos cataloguen com a progressive, que faran servir molt els sintetitzadors per gravar la seva nova música.
La banda ha estat treballant a Tailàndia, en el primer disc en gairebé 10 anys.
Per la seva part Pete Doherty, està encantat amb les noves cançons i convençut que entusiasmaran als seus seguidors.
Will Young continua promocionant 85% Proof i ara ens presenta el videoclip de Thank You, ubicat en una sauna, on el cantant es posa a cantar, mentre que la resta de gent balla.
Foals acaben d’estrenar What Went Down, el primer senzill del seu quart disc, previst pel dia 28 d’agost. A més també n’han presentat el videoclip oficial, dirigit per Niall O’Brien.
La banda ha aprofitat per anunciar les primeres dates de la seva gira europea, que de moment no passa per Catalunya. Sí que actuaran en un parell de festivals espanyols, el Low i el DCode.
Ramon Mirabet acaba d’estrenar Home Is Where The Heart Is, el primer avançament del seu segon disc i que segons ha avançat l’artista veurà la llum a la tardor.
La cançó estarà disponible en descàrrega gratuïta durant una setmana al web de l’artista.
Recordem que podrem veure a Mirabet el dia 18 de juliol dins del festival Bona Nit Barcelona.
Pel dia 4 de setembre, s’ha programat el llançament de 23 Live Sex Acts, un treball en directe dels Against Me! i que ja es pot reservar a iTunes.
La banda ha publicat un avançament de la versió directe de True Trans Soul Rebel.
1. Fuckmylife666
2. Pints of Guiness Make You Stronger
3. Cliché Guevera
4. True Trans Soul Rebel
5. I Was a Teenage Anarchist
6. New Wave
7. Walking is Still Honest
8. Turn Those Clapping Hands Into Angry Ballad Fists
9. Transgender Dysphoria Blues
10. Pretty Girls
11. I Still Love You Julie
12. High Pressure Low
13. Don’t Lose Touch
14. Miami
15. White Crosses
16. Osama Bin Laden as the Cruscified Christ
17. How Low
18. Black Me Out
19. Thrash Unreal
20. Unconditional Love
21. The Ocean
22. Sink, Florida, Sink
23. We Laugh at Danger and Break All the Rules
Hurts han anunciat el nom del seu tercer treball. Es dirà Surrender, estarà format per 10 temes en l’edició estàndard i 3 més en la deluxe, i es publicarà el dia 6 d’octubre.
Des de fa alguns dies, ja podem escoltar el primer senzill del disc, Some Kind of Heaven.
Tracklist:
Surrender
Some Kind of Heaven
Why
Nothing Will Be Bigger Than Us
Rolling Stone
Lights
Slow
Kaleidoscope
Wings
Wish
La primera vegada. La nit d’ahir va ser la primera que Maroon 5 actuaven a Barcelona. Hem necessitat 5 discs per poder veure a Adam Levine i els seus i clar, l’espera es va notar amb un sold out, des de feia molts dies.
La festa va començar amb Nick Gardner i posteriorment amb els canadencs MAGIC!, que s’han fet molt populars gràcies a Rude i que evidentment va sonar abans d’abandonar l’escenari.
El concert dels Maroon 5 va començar puntual i és que era diumenge i molts l’endemà havien de matinar!
Amb una gran fumera, van anar apareixent els membres del grup i van començar un repertori que es va allargar durant uns 90 minuts.
Poca gent esperava tanta puntualitat i quan va començar a sonar Animals, encara hi havia uns quants que no estaven a lloc. Però cap problema! Des de qualsevol ubicació es podia veure el show dels d’Adam Levine amb una passarel·la que s’obria camí entre el públic.
Sense temps per descansar, Animals es va ajuntar amb One More Night, un dels senzills de més èxit del disc Overexposed, que curiosament, va ser d’on van sonar més cançons durant el concert.
Després arribaria una versió descafeïnada del tema de Gym Class Heroes, Stereo Hearts, que no va immutar massa al públic i això que la cançó va ser tot un èxit al seu moment.
Levine no va parar quiet en tot el concert, per anar amunt i avall per la passarel·la, provocant el deliri per part del públic, especialment el femení.
Vam recordar el Harder to breathe, inclosa al primer disc, Songs about Jane i vam seguir amb la brutal Lucky Strike.
Sense temps per assimilar-ho, van arribar Wake up call i Love somebody, en un dels moments més romàntics de la nit.
No és molt habitual que una banda que està fent una presentació d’un disc, només toqui 3 o 4 temes d’aquell treball, però d’alguna manera el concert d’ahir, era una manera de compensar el fet de no haver vingut a presentar els discs al seu moment.
Després de Love Somebody, va arribar Maps! I va sonar així de bé.
Amb un bon joc de llums i de moviments per part del cantant de la banda, el show va prosseguir amb la preciosa This Love, el tema que ens va fer conèixer el grup fa més de 10 anys i que va provocar un dels moments karaoke del concert.
Al desè tema, Levine va presentar els membres del grup i tot seguit va arribar la sensacional Sunday Morning, seguida de Makes me wonder, una de les dues úniques cançons rescatades de It Won’t Be Soon Before Long.
Payphone va sonar de meravella i no es va ni trobar a faltar a Wiz Khalifa! El tema es va allargar fins passats els 7 minuts.
Després de Daylight, les llums es van apagar i el grup es va retirar uns instants. Tots sabíem que tornarien. Bé o no potser tots, ja que algunes persones van marxar! Es van perdre el nou senzill del grup, This summer’s gonna hurt like a motherfucker, una de les inèdites que trobarem a la reedició del disc V.
Un concert de Maroon 5 podria donar per moltes hores, gràcies a la gran quantitat de temes que tenen, la majoria dels quals van sonar ahir a la nit. Potser un dels únics senzills que no va sonar va ser Misery. Però s’ha de dir que del disc Hands all over, només vam escoltar Moves like Jagger, una d’aquelles cançons que tot i no comptar amb la veu de Christina Aguilera durant els concerts, el públic ja hi posa de la seva part.
Abans d’ella però, va ser el torn de She Will Be Loved, una d’aquelles peces que mai passa de moda i sempre ve de gust escoltar.
La traca final va ser amb Sugar, un dels senzills que més bé han funcionat del disc i que va servir per tancar una nit plena de cançons que ens hem fet tips d’escoltar a la ràdio, però que fins ahir no havíem pogut gaudir en directe.
En general bon concert del grup i s’ha d’agrair les ganes i energia que Adam Levine va desplegar al llarg de la nit i que van deixar la sensació que s’havia fet curt i que en volíem més.
Males notícies pels seguidors del belga Stromae, que ha hagut de cancel·lar la seva gira, inclòs el concert al FIB.
Fa uns dies ja suspenia un concert al Congo i tornava cap a Europa per ser hospitalitzat i ara s’ha comunicat que pateix els efectes secundaris del tractament per la malària.
Com ja s’esperava, el cinquè disc de Muse, Drones, ha estat el més venut de la setmana al Regne Unit, amb prop de 75.000 còpies en la seva primera setmana a la venda. És el cinquè cop que la banda situa un disc seu al primer lloc, després d’haver-ho aconseguit amb Absolution (2003), Black holes and revelations (2006), The resistance (2009) i The 2nd law (2012).
En segon lloc se situen Florence + The Machine amb How Big, How Blue, How Beautiful, que cauen una plaça aquesta setmana.
El debut de FFS (Franz Ferdinand + Sparks), ha estat a la posició 17, mentre que el nou disc de Young Guns, Ones to zeros, ho ha fet a la 21.
Pel que fa als senzills, Jason Derulo lidera per tercera setmana consecutiva amb Want to want me, seguit per Omi amb Cheerleader i Lean On de Major Lazer.
A dins del top 10, destaquem l’espectacular pujada de Walk the moon amb Shut up and dance, que passa del lloc 75 al 8.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...