Barcelona es prepara per tornar a viure una tardor plena de música amb una nova edició del Cruïlla Tardor, que tindrà lloc del 24 d’octubre al 6 de desembre. El cicle, ja consolidat com una cita imprescindible al calendari musical de la ciutat, oferirà més de 15 concerts repartits entre quatre sales: El Molino, Razzmatazz, el Sant Jordi Club i el Casino L’Aliança del Poblenou.
El tret de sortida el donarà Alba Carmona el 24 d’octubre a El Molino amb la presentació del seu nou projecte Ofrenda. Durant les setmanes següents, la ciutat acollirà propostes de tots els estils, des del soul de Reuben James fins a la fusió afrocubana i flamenca de Patax.
Entre els plats forts de l’edició hi ha el retorn de ZAZ, que actuarà el 3 de novembre a Razzmatazz amb un nou disc sota el braç, i la visita única de Judit Neddermann amb Artean, un projecte que uneix el català i l’euskera amb la col·laboració d’artistes com Izaro i Olatz Salvador.
Altres noms destacats són Russian Red, que oferirà un espectacle íntim i imprevisible; el trio britànic Butler, Blake & Grant, que faran el seu primer concert a Espanya; i l’energètic directe del raper Kaze al Sant Jordi Club. També passaran pel festival Stacey Kent, Santiago Auserón, Amaia Miranda, ASTRIO i els argentins Peces Raros, que tancaran el cicle el 6 de desembre.
El Cruïlla Tardor 2025 promet una programació eclèctica i emocionant, amb artistes consolidats i noves veus que faran vibrar Barcelona. Les entrades ja es poden adquirir a concerts.cruillabarcelona.com i a entradas.com.
Poggioli presenta el seu nou àlbum “Nom i Cognom d’un estimat”, un projecte molt “lletrocentrista” que li ha permès posar-se reptes nous. En aquestes set cançons, captura la seva vida i és la manera d’explicar la seva història de la manera més sintetitzada possible. Tot i que l’àlbum no tingui col·laboracions, sí que fa servir veus d’altres artistes, com Lluc o Roserona, com a part de la música.
La seva manera de fer música és així; mostrant-se de la manera més personal possible. Després de tants anys fent música, li costaria que li passés alguna cosa i viure-ho només a la vida real. Aquest àlbum és el resultat de la barreja entre el fet i el sentiment.El diari de la seva vida.
Entre el 5 i el 9 de maig, la natura i la creativitat musical es van fusionar en una masia de Girona durant la segona edició del “Nature is Home for Artists”, un songwriting camp pioner que promou la música, la sostenibilitat i la convivència artística.
El projecte, impulsat pel grup malagueny JavyPablo, el seu mànager Alfredo i l’artista Hanna Kawan, va comptar amb el suport d’imagin com a partner principal i la col·laboració de The Tyets com a ambaixadors de la música catalana. Entre els participants hi havia noms destacats com Suu, Vic Mirallas, Flashy Ice Cream, Pep Saula, Vernat, Stivijoes, Michael Foster, Al·lèrgiques al pol·len, així com els germans Samper, músics habituals de Nil Moliner i The Tyets.
Foto: Santi Garcia
Aquest campament no només va ser un espai per a la creació de noves cançons —com ja va passar en la primera edició celebrada a Astúries—, sinó també un entorn de formació i compromís ambiental. Els artistes van participar en el repte imaginPlanet Challenge, guiats per l’emprenedor Xavier Verdaguer, i van presentar idees innovadores davant d’un jurat. Els guanyadors gaudiran d’una experiència única: bussejar i plantar corall al Mediterrani amb l’equip d’imagin.
Amb aquesta iniciativa, “Nature is Home for Artists” consolida la seva presència a Catalunya i reforça la seva missió: generar comunitat, fomentar el talent emergent i vincular la música amb valors com la sostenibilitat i l’emprenedoria.
El passat 7 de maig Andrea Grau va presentar el seu primer disc “Petó i adeu”. La gravació disposa de 10 cançons compostes per ella mateixa que parlen principalment d’una ruptura en què el dolor és unilateral, però també aborden altres temàtiques com la nostàlgia i la introspecció.
Nostàlgia i comiats
L’àlbum comença amb el que va ser el primer tastet del disc. ‘Deixa un missatge’és una cançó lenta i íntima que aborda les diferents fases durant una ruptura. A l’inici parla del desig de rebre un missatge d’aquella persona a qui tant havia estimat i a l’acabament surt de la negació i admet que a vegades cal assumir un final.
I del desamor, la cantant passa a parlar-nos d’allò que molts cops és un antídot per aquest: l’amistat. ‘Setembre’és una oda a l’amistat i a valorar el temps de qualitat amb tots aquells a qui estimem. Per mi és de les cançons més emotives del disc i aconsegueix transmetre a la perfecció la nostàlgia del que ha estat un estiu idíl·lic que s’acaba i el neguit de no poder fer eterns aquells moments en què tot va bé.
A continuació, el so canvia de la balada al bolero. A‘Bolero d’amor?’, la tarragonina explora un so que no havia provat abans i continua amb la temàtica de la primera cançó del disc: no s’imagina una vida sense la persona amb qui ha trencat.
Pensar-te i somiar-te
La següent és l’única en castellà i s’anomena‘Hoy he soñado que’. En aquesta, utilitza la imatge d’una persona que apareix només als seus somnis per parlar de l’aferrament emocional després d’una ruptura en què només una de les parts continua enyorant l’altre. La mateixa temàtica continua amb‘Pensar-te Constantment‘ , en què l’autora posa en paraules un sentiment universal: la frustració de no poder deixar de pensar en una persona que t’ha fet mal.
Gir sonor i emocional
El disc arranca una part sonorament més moguda amb ‘En un Jazz Club’una cançó que amb un ritme més enèrgic i un to despreocupat resumeix una història d’amor en què dues persones s’estimen molt, però s’acaben fent mal.
L’experiència continua amb la cançó més animada del disc i que té una tornada que no pots treure’t del cap. A‘Mudernu de Barcelona’ la cantautora s’atreveix amb un ritme pop punk i una lletra divertida i irònica. En aquesta cançó que va ser el segon avançament del seu disc la cantant caricaturitza uns personatges bastant coneguts en l’imaginari col·lectiu de la generació Z catalana: els moderns de Barcelona. Ho fa parlant d’un home amb problemes d’egolatria que basa la seva personalitat a ser alternatiu.
Introspecció
A la següent, anomenada ‘És igual’ el focus passa del dolor que li provoca una altra persona a la introspecció. Tot i que ho fa amb un ritme animat que busca reforçar el concepte de la cançó d’intentar explicar el dolor amb indiferència, la cantant s’obre en canal i explica algunes de les seves inseguretats. Més concretament parla de l’angoixa que pot suposar fer-se gran i sentir-se perdut.
A continuació, ‘Cites Extranyes’narra la dificultat que el dolor de la ruptura desaparegui totalment; a vegades costa que el dolor marxi del tot, però allò que en un passat ens semblava impossible d’esborrar, al cap d’un temps es va diluint. Per fer-ho, utilitza la història de dues persones que havien sigut parella i es troben pel carrer.
L’àlbum acaba amb una cançó que fusiona tots els temes dels quals parla al disc. A ‘31/12′la cantant aprofita l’últim dia de l’any per reflexionar sobre tot allò que l’ha turmentat durant els 365 dies anteriors. Sense cap mena de dubte, és un final rodó.
En definitiva, amb aquest nou àlbum Andrea Grau ha demostrat el seu talent com a cantautora. La tarragonina és capaç de convertir el dolor en cançons que emparaulen sentiments universals i aconsegueix mostrar-se vulnerable i transparent amb els seus oients. Però no només demostra la seva capacitat d’explicar històries, sinó també una habilitat que ja havia mostrat al seu últim EP “Un trosset del que porto dins”:la versatilitat estilística de les seves cançons. El disc explora l’indie, el jazz, el pop i el bolero i ho fa d’una manera molt orgànica. En definitiva, Andrea Grau aconsegueix presentar-se sonorament, però també com a persona.
THE HIVES – ENOUGH IS ENOUGH
LINKIN PARK – UP FROM THE BOTTOM
ROYEL OTIS – MURDER ON THE DANCEFLOOR
THE 1975 – ABOUT YOU
RICKY MONTGOMERY – LINE WITHOUT A HOOK
FATHER JOHN MISTY – REAL LOVE BABY
MAC DEMARCO – FOR THE FIRST TIME
WET LEG – CATCH THESE FISTS
SPORTS TEAM – BANG BANG BANG
WIZTHEMC, BEES & HONEY – SHOW ME LOVE
GRACIE ABRAMS – I LOVE YOU, I’M SORRY
THE MARIAS – NO ONE NOTICED
SYDNEY ROSE – WE HUG NOW
THE CANDLE THIEVES – BEFORE THE WAR
KAKKMADDAFAKKA – FOREVER ALONE
BIFFY CLYRO – BLACK CHANDELIER
THIS WILD LIFE – HISTORY
Ahir la nit, la sala de Joaquim Maideu del teatre de l’Atlàntida de Vic, es va transformar en una autèntica festa d’aniversari. El grup liderat per Arnau Tordera I, va tornar a pujar a l’escenari de l’Atlàntida per celebrar la seva trajectòria musical que segons ells, encara queda molt d’Obeses per endavant.
El concert va començar amb repertori dels dos primers àlbums “Obeisme ilustrat” i “Zel”. ‘Tan afortunats’ va ser el tema que va inaugurar la nit. Seguint amb ‘Paradís’ i ‘ell no era un cowboy’ la sessió prometia emoció i molta festa. Prop de 375 persones van assistir al concert expectants i amb ganes de recordar i recuperar directes que feia anys que no sonaven.
Un concert amb gran varietat:
L’anomenat club de fans del grup: Club d’herois i heroïnes d’Obeses. Destaquen pel codi de vestimenta per concerts i la gran fidelitat per la banda. Disfresses amb temàtica com: ‘Botifarra amb seques’, ‘correm!’, ‘Pa amb tomàquet’… Van ser les més vistes de la nit. Tots ells i elles són propers al grup i amb la tradició d’anar de concert en concert i festejar com ho fan tots ells i elles, han acabat creant una família arran d’un grup que, la seva música uneix i es fa estimar.
Mirada al cel. Sempre et recordarem Sente:
Al concert a banda de sonar la varietat musical del grup osonenc, també hi va tenir el seu lloc l’homenatge que Obeses va fer a Sente Fontestad.‘Cel enllà’ és la cançó del seu darrer disc l’ai al cor-sístole. Aquesta ens recorda a la pèrdua del mànager que gràcies a ell Obeses és el que és. En Sente va confiar en ells i en la seva música des de la seva arribada i ha portat el grup molt amunt. Els músics i gent propera a ell el recorden com una gran persona que estimava i es feia estimar.
Música dels primers discos fins a l’actualitat:
El concert de celebració d’Obeses va contemplar temes de tota la seva discogràfica. ‘El Monstre de l’armari’, ‘Rere les finestres’, ‘la ben plantada’ ‘Invasió terrícola’ i ‘Potser ho hauríem d’haver vist’. Aquesta última amb la col·laboració de Judit Muñoz, membre del cor d’Obeses.
Llarga vida a Obeses:
Arnau Tordera va afirmar que Obeses seguirà i que al quartet contemporani encara li queda molta trajectòria per viure. Van agrair profundament, a la gent que fa possible l’existència d’aquest, que fan cada concert una nit memorable i que escolta la seva música única i pròpia. Aquesta és una banda catalana molt arrelada a la cultura i a Catalunya. Cal dir que qualsevol persona pot escoltar Obeses. La seva música va més enllà, busquen tonalitats, ritmes diferents i cada disc és un viatge ple de sensacions que se superen una vegada i una altra.
Escolteu-los, doneu-l’hi una oportunitat que ben segur no us deixarà indiferents, i veureu que un cop sou dins el seu univers, les sorpreses musicals que oferirà la banda serà una delícia per la vostra oïda.
Damiano David aconsegueix liderar finalment la Primera Llista després de 24 setmanes intentant-ho amb ‘Born with a broken heart. Es converteix en la tercera cançó que més setmanes necessita per liderar, només superada per ‘That’s what I want’ de Lil Nas X amb 26 i ‘Kings and queens’ d’Ava Max que li van caldre 25.
Entren a la llista
Benson Boone – Mystical Magical
Lorde – What Was That
Maroon 5 feat. Lisa – Priceless
Surten de la llista
Sexenni – Mòbil claus i cartera (11 setmanes)
Dani6ix i Izzkid – Sushi Poke (21 setmanes)
Chappell Roan – The Giver (6 setmanes)
Aspirants
Gabry Ponte – Exotica (6 setmanes)
Vicco – Stik Paprika (3 setmanes)
Ed Sheeran – Old phone (2 setmanes)
Aitana – 6 de febrero (novetat)
Nil Moliner – Tu cuerpo en braille (novetat)
Camila Cabello ha cancel·lat el concert que havia d’oferir el proper 24 de juny a l’Alma Festival de Barcelona a causa d’uns “imprevistos” que no han estat especificats. L’artista tampoc actuarà a la resta de cites que tenia previstes a l’estat espanyol.
Feia unes setmanes la cantant es mostrava entusiasmada de tornar al país per repassar tots els seus grans èxits, així com els temes del seu últim disc.
Els diners de les entrades es retornarà a través del mateix sistema on van ser adquirides.
Bad Bunny arrasa amb la venda de les entrades pels seus concerts de Barcelona i Madrid. 12 dates imperdibles repartides entre l’Estadi Lluís Companys i el Riyadh Air Metropolitano i que sumen un total 600.000 entrades que ja estan exhaurides. Aquesta dada trenca tots els rècords i converteix l’esdeveniment en una de les dates més esperades de l’any vinent.
“Debí tirar más fotos World Tour” arriba a la ciutat comtal els pròxims 22 i 23 de maig del 2026. A capital espanyola, en canvi, arribarà el 30 i 31 de maig i els 2, 3, 6, 7, 10, 11, 14 i 15 de juny del mateix any. L’expectació és evident, donat que ja no queden dates amb entrades disponibles.
Falta poc més d’un any per poder gaudir del porto-riqueny en directe a terres catalanes. Mentrestant, tocarà escoltar el recent àlbum, “DeBÍ TiRAR MáS FOToS“, de l’artista per fer més amena l’espera.
Albert Esteve estrena “La Cullereta”. Es tracta del primer single del seu pròxim projecte. Una cançó amb un toc d’estiu que pretén aportar-nos diversió i festa. Ho fa a partir d’un missatge potent, en què aborda la por a la solitud i la dependència emocional de les relacions tòxiques. Tot amb la intenció de posar el focus a la importància de l’autodescobriment i l’estima pròpia.
El cantautor juga amb un pop electrònic que beu d’influències de la música mediterrània, adquirint el caràcter festiu de l’època més calorosa de l’any. El resultat és una alegria reflexiva a la qual Esteve posa veu i so.
El músic ha estat sempre vinculat al món artístic. Primer integrat en l’àmbit teatral, va canviar les bambolines pels escenaris musicals. Després d’un temps retirat i centrat en la recerca de nous sons i identitat musicals, el següent projecte musical del de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) és imminent.
La nova etapa d’Esteve busca aprofitar uns versos sensibles i irònics per fer-nos moure i ballar a ritme de les millors festes. “Mal d’Amour”, el seu llançament més recent, es distancia del pop-rock del seu primer àlbum: “Imagina”.
Pol Espada publica ‘MEVA’ una carta de presentació a una nova etapa creativa, més personal i madura. Una cançó que fusiona el trap, R&B i pop urbà, i que marca un abans i un després en la seva carrera musical.
‘MEVA’ tracta temes d’autoestima, canvi i empoderament emocional. Amb una producció cuidada i una línia vocal càlida i segura, Pol Espada li dona a aquesta nova cançó un salt qualitatiu, trencant barreres entre gèneres i oferint una proposta sòlida i amb projecció.
Pol Espada; artista, trompetista, compositor i productor del Penedès que mostra les seves vivències a través de la seva música. Amb influències com JVKE, Vic Mirallas i Nathy Peluso o Bruno Mars, l’artista crea un univers únic on es barregen el groove, la narrativa i el missatge. La seva música no només destaca per la seva qualitat interpretativa i sensibilitat sonora, sinó també per la seva capacitat de transmetre autenticitat.
Sembla que la dita és certa. “TOT TORNA”, i dani6ix i IZZKID ho fan amb la seva nova mixtape. Un àlbum que reafirma una identitat sonora que ja s’han fet completament seva. Es tracta d’un recull de nou temes. Sis són completament inèdits, mentre que els altres tres han estat el primer tast d’un projecte que ben segur serà la banda sonora d’aquest estiu.
Els maresmencs segueixen un estil que ja és propi. Així i tot, l’evolució del duet és clara, especialment en alguns dels temes en què s’introdueixen nous elements sonors, donant major personalitat a cada un. Relacions, amor, experiències i moltes anades i vingudes és el que se’ns explica en les lletres de la nova mixtape del duet urbà del moment.
La primera de les contradiccions és la que trobem quan ens parlem d’una “MORENA” que els torna bojos. Una dualitat entre la raó i la passió que ens desperta algú que no ens traiem del cap, però que no sempre ens fa cas. Tot i ser-ne conscients, volem “recordar com se sent estar al seu costat”. Un inici ideal perquè introdueix un so fresc i orgànic de què ja no ens despenjarem en cap moment al llarg de tot l’àlbum. Les palmes marquen el ritme amb un tema que et deixa amb ganes de més.
Afortunadament, això se soluciona ben de pressa amb “M’ENAMORA”. Tot i que “no ens ho posa fàcil” estem pendents d’algú que ens ha robat el cor i que no sempre es mostra propera. Aquí l’amor ja no és efímer, els artistes han madurat un vincle més fort i estable. En aquest cas trobem una producció més completa, en què s’introdueixen traços de reggaeton i electrolatino que donen ganes d’anar directes al mig de la pista.
Les cançons inèdites comencen de la millor manera. El productor grauu se suma al projecte amb “gangSTAR”, una de les demostracions més clares de l’evolució del projecte de dani6ix i IZZKID. Una base excel·lent que juga amb nous beats a partir del toc urbà que caracteritza als catalans. Una lletra més explícita, però que presenta una metàfora sobre “una nit d’estiu que no acaba”. És a dir, un moment dolç, de diversió i de passar-ho bé que s’allarga en el temps perquè seguim amb aquella persona que tant ens agrada.
A vegades hi ha situacions de les quals és molt difícil sortir. Els artistes se senten com en una “NÒRIA”. No és possible avançar. La persona que ja no està amb nosaltres no marxa dels nostres pensaments, “t’has colat en la meva vida” canten els maresmencs. Insisteixen encara que “si cuidem de tot això, cuidem el vincle”, els pensaments continus fan penar-nos que encara és possible seguir amb una cosa que realment no era per nosaltres.
El ritme es redueix, s’obre una aura més intimista. En dani6ix i l’IZZKID donen pas a en Dani i en Pau. S’acompanyen de Xavier Coca i Oriol de Ramon (The Tyets) a la producció, obrint-se de nou a altres sons. En aquest cas ho fan a “TRUCA’M”, parlant d’un amor impossible que ha marcat un punt d’inflexió: “una part meva amb tu va marxar”. Una melodia urbana i melancòlica que convida a calmar l’eufòria per un instant i asseure’s a escoltar uns versos que també son símbol del creixement personal dels autors.
I passem de la maduresa a la nostàlgia. Els artistes posen la vista enrere i recorden amb aflicció com una noia de “CLASSE” era la diana de la seva atenció. Amb una treballada producció en les segones veus, els cantants ens detallen com “mirava al rellotge i no anava mai”. Deixant clar fins a quin punt n’estaven pendents.
“xocOcrispy” la coneixem bé. Va ser el primer single d’aquesta nova etapa i s’ha convertit en un dels himnes del duet. Una autèntica oda a la música de la dècada passada. Un viatge en el temps a la seva adolescència, mantenint un ja característic esperit nostàlgic. Un so pop net i potent narra com un amor fugaç pot esdevenir transcendent per un mateix.
Si posem el focus en les novetats de la producció dels nous temes, “ARTE” s’endú la palma. El track ja inicia amb una distorsió i segones veus que adquireixen el rol distintiu principal del tema. Un joc de beats, veus, cors i efectes que presenta una lletra que elogia a una noia a qui es convida que es quedi.
El final arriba insistint que “TOT TORNA”. L’última cançó i homònima de la mixtape ho deixa clar. Una cançó lenta que exerceix el rol de tancament a la perfecció. S’al·ludeix a com ens ha marcat algú, tant com ho va fer en Messi al Barça. Així s’evidencia amb un interludi de Puyal i el seu clàssic “encara Messi” enmig del track. Un comiat amb el so d’una trucada recent penjada, es tanca el bucle. Aquella persona, a excepció de tota la resta, no torna.
“TOT TORNA” és un àlbum que desprèn l’essència inconfusible de dues promeses de la indústria musical urbana en català. A més, les noves cançons ens donen a entendre que això només és l’inici. Trobem multitud d’evidències sobre que dani6ix i IZZKID tenen ganes de seguir creixent. Ja han tornat i estan més vius que mai.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
