Sam Smith ha aconseguit l’Oscar a la millor cançó original, gràcies a Writing’s on the wall, el tema central de la nova pel·lícula de James Bond, Spectre, derrotant a Lady Gaga o a The Weeknd entre altres. Smith ha dedicat el premi a tota la comunitat LGTB.
És el segon cop que una producció de l’agent secret s’emporta l’Oscar i a més ho fa de forma consecutiva, i contra tot pronòstic.
El cantant ha estat un dels nominats que ha interpretat el tema en directe, tot i que la que s’ha emportat més aplaudiments ha estat Lady Gaga, amb una emocionant actuació de Til it happens to you, que s’ha endut una de les ovacions de la nit. També ha cantat en directe The Weeknd amb Earned It, tema central de 50 ombres d’en Grey, film que curiosament havia arrasat als Premis Razzie, els anti Oscar, on havien considerat la pel·lícula, com una de les pitjors de la temporada.
La cerimònia també ens ha deixat un calorós aplaudiment pel compositor Ennio Morricone, que ha aconseguit el seu segon Oscar, si bé, l’altre que tenia era a títol honorífic.
Durant una de les gales més reivindicatives, dels darrers anys, a causa de la polèmica per la falta de nominats negres, també hem pogut gaudir de l’actuació del líder de Foo Fighters, Dave Grohl, que ha interpretat Blackbird dels Beatles, just en el moment que s’oferien imatges de les persones que ens havien deixat el darrer any.
Canvis a la llista, amb la bona pujada de Twenty One Pilots amb Stressed Out, un tema que no ha parat d’escalar posicions des de la seva entrada fa tot just 7 setmanes i que els fa liderar per tota aquesta setmana.
Destaquem les bones pujades de Pillowtalk de Zayn, que suma 7 llocs i ja està dins de les 10 més importants de la llista, però també la bona pujada que han fet Lukas Graham amb 7 Years o Rihanna & Drake amb Work. Però sense cap mena de dubte, la més gran de totes és per G-Eazy amb Me, Myself & I, que guanya 12 llocs, i és que la cançó està tenint un èxit brutal arreu del planeta.
Gran setmana per la música del país, amb 4 entrades fantàstiques: Bonobos amb On sóc, Màia amb Mai, Sense Sal amb Brilla salvatge i Jordi Ninus amb Junts.
La Llista Nº 160 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 TWENTY ONE PILOTS – STRESSED OUT (7) (+4)
2 MATT SIMONS – CATCH & RELEASE (12) (-1)
3 ADELE – WHEN WE WERE YOUNG (10) (=)
4 FLEUR EAST – SAX (17) (-2)
5 ELLE KING – EX’S & OH’S (13) (-1)
6 MAJOR LAZER & NYLA FEAT. FUSE ODG – LIGHT IT UP (10) (+1)
7 ZAYN – PILLOWTALK (4) (+7)
8 ZARA LARSSON – LUSH LIFE (9) (+1)
9 SHAWN MENDES – STITCHES (15) (-1)
10 KYGO & MATY NOYES – STAY (10) (+1)
11 GRACE & G-EAZY – YOU DON’T OWN ME (10) (+1)
12 ALESSIA CARA – HERE (13) (-2)
13 RUDIMENTAL & ED SHEERAN – LAY IT ALL ON ME (21) (-7)
14 CHARLIE PUTH – ONE CALL AWAY (8) (+3)
15 BIRDY – KEEPING YOUR HEAD UP (7) (=)
16 ALAN WALKER – FADED (5) (+6)
17 ANIMAL – NOMÉS AMB TU (6) (+3)
18 RIHANNA & DRAKE – WORK (4) (+7)
19 LUKAS GRAHAM – 7 YEARS (3) (+7)
20 ADELE – HELLO (19) (-2)
21 WHO IS FANCY FT MEGHAN TRAINOR & ARIANA GRANDE – BOYS LIKE YOU (9) (-2)
22 SOPA DE CABRA – CERCLES (19) (-6)
23 COLDPLAY – ADVENTURE OF A LIFETIME (16) (-2)
24 COLDPLAY & BEYONCÉ – HYMN FOR THE WEEKEND (4) (+6)
25 MILÚ – HO ACONSEGUIRÀS (6) (+2)
26 G-EAZY & BEBE REXHA – ME, MYSELF & I (2) (+12)
27 YALL & GABRIELA RICHARDSON – HUNDRED MILES (22) (-4)
28 OBESES – ENS HEM ALÇAT (3) (+3)
29 DRAKE – HOTLINE BLING (20) (-5)
30 JACK GARRATT – WORRY (14) (-1)
31 TROYE SIVAN – YOUTH (3) (+1)
32 POKERS – EL DIA (2) (+3)
33 JONAS BLUE FT DAKOTA – FAST CAR (2) (+3)
34 BLAUMUT – TORNAREM A CASA (2) (+3)
35 ENRIC VERDAGUER – FUN (27) (-1) 36 MÀIA – MAI (1) (N) 37 JORDI NINUS – JUNTS (1) (N)
38 R. CITY & CHLOE ANGELIDES – MAKE UP (15) (-1) 39 BONOBOS – ON SÓC (1) (N) 40 SENSE SAL – BRILLA SALVATGE (1) (N)
Feia 4 anys que Simple Plan no actuaven a Barcelona, i l’excusa va ser la presentació d’un nou disc anomenat Taking One for the Team, segurament el pitjor treball de tota la història de la banda canadenca.
El disc s’havia posat a la venda feia pocs dies abans del concert, i la majoria dels assistents encara no se sabien algunes de les cançons noves que van interpretar, que finalment només van ser 4. Crec que la persona que se sabia absolutament TOTES i cadascuna de les cançons fil per randa, va ser la que tenia just al costat, amb una cervesa a una mà i el mòbil a l’altra, i que no va parar de cantar des del minut 1 totes les cançons. En alguns moments, escoltava més la seva veu, que no pas la de grup.
Abans de Simple Plan, vam poder veure un parell de grups teloners, The Bottom Line i Ghost Town, aquests segons sí que van poder tocar a Barcelona i van deixar al públic ben a to, per a l’arribada dels canadencs.
El concert va començar amb una de les noves cançons, Opinion Overload, però la cridòria important va arribar amb les primeres notes de Jet Lag, una d’aquelles cançons que fan embogir a tothom. Després vam poder vibrar i sobretot saltar amb Jump, i amb una versió de I gotta feeling de Black Eyed Peas, que tampoc hagués passat res si no hagués sonat.
I’d Do Anything, va tornar a desfermar la bogeria, sobretot entre els seguidors més antics de la banda, aquells que van descobrir l’època més canyera del grup i que va agrair que rescatessin les primeres peces d’aquells joves, que ja no ho són tant, però segueixen igual d’explosius i festius a sobre l’escenari.
Després van sonar Boom i The Rest of Us, que van continuar amb una de les preferides de tothom, Welcome to my life, una de les cançons més radiades del grup. I ja que fem menció a la ràdio, per primera vegada en tota la història del grup, el nou disc, no ha sonat amb gens d’intensitat a la majoria d’emissores del país, potser per això, van optar per rescatar tantes cançons antigues.
Your love is a lie, i la nova Kiss me Like Nobody’s Watching, van donar pas a un altre moment totalment innecessari, les versions de Uptown Funk de Mark Ronson i Bruno Mars i Can’t feel my face de The Weeknd. Amb una banda, que té tantes cançons, haver de recórrer a dos hits actuals per omplir el repertori, em va semblar totalment prescindible. En el seu lloc, hauríem pogut escoltar qualsevol de les bones cançons que no van sonar, com When I’m Gone o Addicted.
Per sort, després van sonar dues potents peces, com Can’t keep my hands off you i Summer Paradise, amb pilotes gegants, que van fer divertir una estona a tot el públic al recordar l’època estiuenca.
A la recta final, van sonar Nostalgic i la fantàstica Crazy, abans de rematar-ho tot amb la no menys fabulosa I’m Just a Kid, una d’aquelles cançons que el dia que deixin de sonar, serà un autèntic pecat.
Després d’abandonar l’escenari menys d’un minut, van tornar per tocar els habituals bisos, començant per la potent Shut up i seguint per una peça que han rescatat en aquesta gira, Perfect World.
El moment tendre el va posar This Song Saved My Life i la festa canadenca, va acabar com no podia ser de cap altra manera, amb Perfect, que per alguns va ser la paraula per definir aquella nit.
Simple Plan han tornat a Barcelona i ho han fet amb la seva nova gira, Taking One for the Team Tour, on la banda canadenca, presentava les cançons del seu nou disc.
Tot plegat amb The Bottom Line i Ghost Town, com a teloners, abans de la presència de la formació de Pierre Bouvier.
Mike Posner està tenint un nou ressorgiment en la seva carrera musical, gràcies a I Took a Pill in Ibiza, que aquesta setmana ha fet una gran pujada a la majoria de llistes del planeta, en especial la britànica, on s’ha quedat a les portes del top 10.
Una cançó plena de ritme, que ha augmentat d’èxit, gràcies al remix de SeeB, i del qual ara se n’acaba d’estrenar el videoclip oficial.
El tema forma part de l’EP The Truth (Remixes), que va veure la llum aquest mateix divendres.
Lukas Graham, són una de les sorpreses de les últimes setmanes, gràcies a 7 Years, la cançó que des de fa 3 setmanes lidera la llista britànica, i que ha aconseguit desbancar Zayn, Justin Bieber o Adele d’aquest primer lloc. S’haurà de veure si aguanta una quarta setmana, després de la pujada de Work de Rihanna & Drake, fins al segon lloc.
En tercera plaça se situen Jonas Blue amb la versió del tema Fast Car, mentre que el quart lloc és per Zayn amb Pillowtalk.
El més destacat del top 10, és l’entrada de Hymn for the weekend, el nou èxit de Coldplay amb Beyoncé.
També molt bona pujada per Mike Posner, que se situa onzè amb I Took A Pill In Ibiza.
A l’apartat dels àlbums, Adele continua liderant amb 25, seguida de Best of Bowie i del debut de Jack Garrat amb Phase.
Bona pujada per James Bay, que se situa setè amb Chaos and the calm.
Fifth Harmony acaben de compartir el videoclip de Work From Home, el seu nou senzill, que inclou la col·laboració de Ty Dolla $ign, i que és el primer avançament del seu segon treball 7/27, que està previst que arribi el dia 20 de maig.
Modern Baseball han anunciat la publicació d’un nou treball, Holy Ghost, pel dia 13 de maig. Així mateix, n’han presentat la portada i els temes que en formaran part.
La banda està molt satisfeta d’haver pogut gravar el disc, després d’un any molt intens que han passat.
El grup farà una gira europea el mes d’abril, de moment sense parada a Catalunya.
01 Holy Ghost
02 Wedding Singer
03 Note to Self
04 Mass
05 Everyday
06 Hiding
07 Coding These to Lukens
08 Breathing in Stereo
09 Apple Cider I Don’t Mind
10 What If
11 Just Another Face
Hem hagut d’esperar 6 anys per poder escoltar nou material de Corinne Bailey Rae, l’artista que es va fer mundialment famosa, gràcies a Put your records on, editat el 2006.
Ara, anuncia The Heart Speaks in Whispers, un tercer disc, que arribarà el dia 13 de maig, i del qual ja n’ha avançat un primer senzill, Been to the Moon.
Tracklist:
The Skies Will Break
Hey, I Won’t Break Your Heart
Been to the Moon
Tell Me
Stop Where You Are
Green Aphrodisiac
Horse Print Dress
Do You Ever Think of Me?
Caramel
Taken by Dreams
Walk On
Night
Deluxe Version
In the Dark
Ice Cream Colours
High
Push on for the Dawn
De mica en mica, anem descobrint nous detalls del disc que unirà a Josh Homme de Queens of the Stone Age, amb Iggy Pop, Post Pop Depression. Un treball on també participa el bateria dels Arctic Monkeys, Matt Helders i Dean Fertita de The Dead Weather.
Fins al moment, havien estrenat un parell de temes, però ara acaben de mostrar un tercer, Sunday, que ja es pot escoltar a Youtube.
La resta del disc, es podrà aconseguir a partir del 18 de març.
La banda ha programat un grapat de concerts, però de moment cap d’ells al nostre país.
El tercer disc de Jake Bugg es dirà On My One, i arribarà el dia 17 de juny. Ja es pot fer la prereserva a través del web del britànic.
Així mateix, l’artista ha estrenat el primer senzill del disc, Gimme the love, després de regalar-nos feia alguns dies, el tema que donava nom al disc.
Els britànics The 1975, han tornat i ho han fet amb un títol d’allò més llarg, més o menys com la duració del disc, format per 17 cançons. Es diu I like it when you sleep, for you are so beautiful yet so unaware of it, i poc té a veure amb l’estil musical del seu debut.
(El disc estarà disponible en streaming, a partir de l’11 de març)
Uns altres que també han variat el seu estil característic, són els Bonobos, que s’apropen a la música pop amb Crida!, això sí, sense deixar de banda, el bonrotllisme que ha estat sempre un senyal d’identitat del grup. El disc es pot comprar o descarregar gratuïtament a través del seu web.
El segon disc del duet format per Macklemore & Ryan Lewis es diu This unruly mess i’ve made, i un cop més inclou un bon grapat de col·laboracions, entre elles les de Leon Bridges, Ed Sheeran o Idris Elba.
Vroom vroom, és un EP format per quatre cançons, on Charli XCX, ofereix en 12 minuts, un seguit de peces de caràcter experimental i avanguardistes.
Aquesta setmana també es reedita el disc Off the Wall de Michael Jackson, en una edició deluxe amb DVD, Blu Ray i material inèdit.
Bonnie Raitt, edita el seu vintè disc, Dig in deep, mentre que Santigold, publica el seu tercer disc, 99 cents, format per 12 cançons de sonoritat pop.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
