La terrassenca Gemma Humet celebra deu anys de carrera amb “Màtria”, el tercer disc d’estudi de la cantautora i pianista, en una simbiosi de l’empoderament femení, la poesia i la sinceritat.
“Màtria” és un àlbum que musica els versos de dones contemporànies, però on també escriu les seves pròpies lletres amb una mirada de gènere femení i de mare artista que fa equilibris per conviure entre aquests dos mons.
Gemma Humet va estudiar Cant Jazz a l’ESMUC. El 2015 va debutar amb el seu primer disc, “Si canto enrere”, produït pel guitarrista Pau Figueres. Ha treballat la cançó clàssica en diversos discs de Toti Soler. I ha col·laborat amb Kepa Junkera, Toni Xuclar o, recentment, amb Lluís Llach versionant ‘Un núvol blanc’.
Després d’aquest camí més clàssic, Humet aposta per primer cop, per la sonoritat electrònica. I ha escollit la producció de Jordi Casadesús, membre del grup La Iaia i mà dreta de Núria Graham, per fer aquest gir electrònic. La cançó d’autor és compatible amb l’electrònica, així ho demostra a ‘Interpreta’m’ una cançó que musica els versos de Mireia Calafell.
Gemma Humet s’ha erigit com una de les noves veus de la mediterrània. Hereva de Maria del Mar Bonet i tantes altres, la seva veu representa una tradició de mar, en què les cultures i les músiques hi naveguen.
Un dels recursos més característics de la cantautora són els melismes (cantar diverses notes en una sola síl·laba del text), com els que predominen en la cançó ‘Ara’. L’autora recorda els fets ocorreguts l’octubre de 2019 a Catalunya, i ho fa amb una melodia hebrea que cantaven els jueus deportats als camps de concentració com a símbol de fortalesa i germanor.
Gemma Humet ha posat per títol “Màtria”, un concepte desenvolupat per Virgínia Woolf entès com la reconstrucció de la pàtria. Humet ens proposa una reconstrucció en termes personals i musicals, reivindicant les màtries que l’han construït com a dona. Troba espai per parlar de llibertat, solitud i amors. Sentiments de sororitat reflectits a ‘Lila clar’, una cançó que musica els versos del poeta Roc Casagran.
“Màtria” és un cant a la feminitat i a la maternitat, i té en la protesta i en la política un fil conductor comú.
