Aquest divendres en miquel va publicar el seu segon disc “l·l” i vam quedar amb ell a una cafeteria a prop de Francesc Macià (la plaça). Es va equivocar i va anar a una altra, però finalment va arribar.
Allà l’esperàvem l’Aleix Tomàs (Àlex, per en miquel) i jo (en Marc), per parlar del seu nou disc, però l’inici de l’entrevista va ser inesperat, ja que ens va explicar que en un establiment d’aquesta cadena havia sortit per primer cop de l’armari. I clar, no podíem no estirar del fil. I l’Aleix ens va portar panellets fets per ell, tot i que en miquel només en va poder tastar un!
També vam parlar del nou disc, tot i que tinc la sensació que no prou. Per això us recomanem el seu fil de Twitter on explica de què va el disc, les cançons i la història.
No totes les històries d’amor duren per sempre. Algunes comencen i acaben o mai arriben a començar del tot. I està bé! No per això són menys reals ni menys maques
Avui vinc a reivindicar totes aquestes històries d’amor: pel q van ser i ja mai seran
Avui publico “l·l”. OBRO FIL pic.twitter.com/qxREBSHDIh
— miquel (@miquelnafria) November 4, 2022
La nostra entrevista va ser diferent, a nosaltres ens agrada parlar i deixar-nos endur pel moment i pels camins que ens duu la conversa. No hi ha guió, només una conversa de dues persones. I aquí teniu el resultat:
