Parlem amb The Hunna, la banda britànica del moment, que ha arribat a Barcelona per fer el seu primer concert a la ciutat, concretament a la Sala Bikini. Els britànics arriben a Catalunya per presentar el seu nou àlbum, Dare, dins una gira que els ha portat a tocar per totes les ciutats importants d’Europa.
Bones nois, benvinguts a la ciutat. És la primera vegada que esteu a Barcelona?
Ryan: Jo vaig venir de vacances una vegada. És un dels meus llocs preferits, m’encanta.
Heu tingut temps de visitar la ciutat, o simplement de relaxar-vos una mica?
No, no hem tingut temps. Anirem a fer una volta ara després de l’entrevista.
Aquest més heu tocat gairebé cada dia per diferents ciutats d’Europa. Com ha anat?
Ha estat molt divertit, tota l’energia, tots els concerts han sigut molt especials. Estem molt agraïts de poder haver tocat en ciutats com Lyon, ahir el vespre, on no hi havíem estat mai. I els concerts a Berlin, Munich, on vam fer sold out… Està sent molt apassionant, veure i conèixer gent de tants llocs.
Amb quin concert us quedeu fins ara?
Ens va agradar molt tocar a Hamburg. No era un dels concerts grans de la gira, però ens va agradar molt que quan vam començar a tocar, el públic fes llums, i ens va sorprendre moltíssim.
Què espereu del concert d’aquesta nit aquí Barcelona?
No en tenim ni idea… No sabem si hi haurà molta gent o no… És especial per nosaltres tocar per primera vegada aquí. Nosaltres farem el que sempre fem, passar-nos-ho bé a l’escenari, i esperem no haver de cantar sols. Vindrà a veure’ns una banda d’aquí Barcelona, Crab Apples. Els vam conèixer l’any passat a Madrid a un festival i ens vam fer amics, així que serà divertit.
Ens podeu explicar una mica com es va formar la banda?
Vivim en un barri a 10 minuts de diferència entre nosaltres. Jo (Ryan) i en Dam anàvem junts a classe quan teníem 16 anys, i en Jack i en Jermaine també anaven a la nostra escola, però no al nostre curs. Vam començar a escoltar bandes, a assajar, a fer concerts per Anglaterra, fins que al 2015 ens vam ajuntar definitivament amb el nom de The Hunna. I bé, després vam presentar els àlbums, gires mundials, així que bé, està sent divertit.
Heu tocat en festivals importants, gires europees, i ara aneu als Estats Units. Com us sentiu al respecte?
Estem molt contents de tornar a Amèrica. Sempre ens ho passem genial allà, a vegades massa bé i tot… Però si, contents de tornar, ja tenim alguns sold outs com a Los Angeles o Nova York. Segur que serà increïble.
Embarcar-se en una gira deu ser espectacular, però si en poguéssiu dir una cosa dolenta quina seria?
Si… Probablement seria que no disposem de molt temps per visitar les ciutats. Estaria bé poder fer-ho. És cansat també quan portes uns dies seguits tocant. Però hi estem acostumats, així que…
Vau presentar l’àlbum 100 fa dos anys, i ara esteu de gira presentant el nou disc Dare. Que ens podeu dir d’aquest vostre nou treball?
És molt bo, hi ha cançons de diferent tipus. Té 10 cançons en total, així que és curt, però intens. Ha estat una bona progressió des que vam gravar l’últim àlbum.
Us heu inspirat en alguna banda en especial?
Escoltem tants artistes diferents que no ho sabríem dir. Cada cançó té un estil diferent així que no podem dir que fem el mateix tipus de rock. Podem fer pop-rock, metal-rock, i la pròxima cançó que sortira és la més dura que hem fet així que no podem dir que ens hàgim inspirat en un altre grup.
I si poguéssiu tocar amb alguna banda, quina seria?
Segurament seria Kings of Leon, o si Jimmi Hendrix pogués tornar als escenaris també seria divertit. Michael Jackson… També ens agradaria tocar amb algun grup d’estil rap, ens encanta el rap.
Esteu oberts a nous estils musicals?
Escoltem tot tipus de música; soul, reagge, blues, pop, com Calvin Harris, o Taylor Swift. També escoltem música clàssica, el soundtrack de The Lord of The Rings, qualsevol cosa que ens agradi.
Lligueu molt tenint una banda?
Ryan: Tota l’estona. I tot el que puguem. Per mi. Vull dir, si és bona persona, agradable… Hi ha un piló de gent maca pel món. Especialment aquí Barcelona.
Jack: En Jermaine i jo tenim parella…
Podeu llegir la crònica i veure alguna fotografia, clicant aquí.
