Ens apropem a una de les sales més emblemàtiques de Barcelona per gaudir d’un concert proper, càlid i amb un ambient entregat, el de Lucy Spraggan.
Unes 50 persones esperen entre cerveses a la cantautora que va participar al 2012 a la versió anglesa de Factor X, concurs on va demostrar el seu talent per escriure cançons amb gràcia i a la vegada cançons més emotives i personals.
Apareix puntual, tímida i admet estar nerviosa, ja que es presenta per primer cop a Barcelona tot i que la majoria del públic és anglès. Amb una guitarra i un pianista acompanyant-la, enceta el concert explicant les seves experiències en aquesta gira europea i introduint les cançons amb un petit resum del que les va inspirar a compondre-les (algunes afegides al llistat de temes més abaix), cosa que serveix per connectar encara més amb una Lucy cada cop més còmode a l’acollidor escenari de la Sidecar.
En molts temes convida a cantar i inclús ensenya les melodies al públic perquè tothom la segueixi i durant moments, la sala s’omple de moments màgics on l’artista regala les tornades als assistents per entonar-les a tot pulmó, dibuixant així, somriures que acompanyen les birres enlairades.
A l’acabar gairebé tot el repertori, agraeix l’acollida i posa el punt final amb una cançó nova anunciant que l’abril de l’any vinent podrem escoltar el seu nou àlbum.
En definitiva, Lucy Spraggan ens demostra la seva gran evolució des d’aquell ja llunyà 2012 i avui, Sidecar es transforma per moments en un pub anglès amb “sing alongs” i “wooos” mentre les cerveses ressegueixen d’una banda a l’altre el famós sostre arquejat de la sala.
