Mika arribava aquest dissabte al Festival de Cap Roig amb el concert que posava punt final a la gira «Hyperlove», on presentava un disc homònim que a la majoria dels catalans ens ha passat molt desapercebut, si més no, entre els que abans l’escoltaven a les emissores de ràdio. Ara ja fa com uns 10 anys que la seva música no sona als mitjans, però això no és cap impediment perquè, quan anuncia un concert al nostre país, tots l’anem a veure.
No només per reviure els èxits de fa 20 anys, sinó també perquè sabem, perquè l’hem vist alguns cops en directe, que a tots els concerts en surts content i pensant que ha valgut la pena assistir-hi. Aquest de Cap Roig no ha estat una excepció.
Era el seu tercer directe en aquest recinte, després de les seves actuacions el 2022 i 2023. En aquesta ocasió, el públic ha tornat a respondre fantàsticament bé i no sabem si perquè era el darrer concert de la gira o què, però ha estat el concert seu amb el públic més internacional que recordo. Sí que el fet de triomfar en diversos països i llengües sempre ha fet que hi vingués gent de diferents punts d’Europa, però aquest dissabte s’ha posat a parlar en anglès, castellà, francès, italià i també una «mika» de català (i perdoneu la broma fàcil). No mentirem si dic que, quan un artista internacional es posa a dir coses en català, sempre fa il·lusió, tot i que s’ha de dir que el castellà el domina una mica més bé.
Musicalment, el concert ha estat, com sempre, una celebració de la vida durant una mica més de 90 minuts. Hi ha hagut temps per repassar algunes de les seves noves cançons com ‘Modern times’ o ‘Eleven’, que han estat les primeres a sonar i que han tingut una rebuda desigual entre el públic.
Aquest cop no hem hagut d’esperar massa perquè la gent es posés dempeus i ballés. A ‘Relax (take it easy)’, la gent més agosarada s’ha posat dreta a la primera de canvi i els del voltant, ja sigui per pressió social o perquè el propi Mika els ha interpel·lat, s’han aixecat i han ballat.
L’artista és molt simpàtic i en alguns moments sembla que estiguis veient un còmic interactuant amb el públic, tant els que han pagat més diners i estaven situats a la part davantera de l’escenari com els que els costava més aixecar-se o els que havien vingut molt elegants a veure’l. Tothom ha rebut una mica, però sempre amb aquell somriure seu amb què és impossible enfadar-se.
Abans d’acabar, ha volgut agrair a totes les persones que des del gener l’han vingut a veure en aquesta gira, segur que algun corria també per Cap Roig, però també a tot el seu equip per tots aquests mesos de feina, no sempre amb les millors temperatures. De fet, durant el concert s’ha hagut de canviar la samarreta diferents cops a causa de la xafogor que feia. Sigui com sigui, ha lluït diferents vestits amb colors ben alegres, com les seves cançons més característiques.
A ‘Big Girl (You Are Beautiful)’ ha baixat de l’escenari i ha començat a moure’s entre la platea i les grades tot cantant al costat de la gent. Posteriorment, ha tornat a l’escenari per interpretar el seu homenatge a l’actriu Jane Birkin, en un moment ple d’emoció i sentiment.
Ha arribat el piano, on ha explicat una metàfora sobre la cançó ‘Lollipop’, tot i que no ens ha acabat de convèncer el rerefons que ha donat a la lletra i, al final, els caramels s’han imposat i hem explotat d’alegria amb una de les cançons més festives que té.
La recta final ha servit per abandonar definitivament les butaques i ballar i cantar amb ‘Elle me dit’ i els seus grans èxits ‘Grace Kelly’ i ‘Love today’, que l’any vinent faran 20 anys.
Abans de marxar de l’escenari al ritme de ‘Spinning Out’, ha demanat un crit ben fort a tot Cap Roig, però abans ha demanat silenci absolut de tothom perquè el crit encara fos més fort i l’alegria final, més gran.
S’ha ben guanyat les vacances, però que no marxi molt lluny, que fan falta molts més artistes com ell a la vida i als escenaris del món.
View this post on Instagram
