Que veure en directe Miki Núñez és festa i diversió ho sabíem tots, però això d’aquesta nit a Cap Roig no m’ho esperava (i perdó per lligar-ho amb el títol d’un dels seus temes, però m’ha vingut bé).
Ha estat una vetllada plena de moments que no sabia que passarien. De fet, era el primer concert que veia de la seva nova gira, “A volar”, amb la qual reparteix bon rotllo i alegria arreu del país. Per això no sabia quines cançons sonarien i, tot i que cap de les meves dues preferides les ha cantat, al final les sorpreses i el seu directe han estat suficients per sortir-ne content.
El Miki ha canviat força el seu repertori des de l’època de ‘La venda’. Ara les gires inclouen molts més temes en català que no pas en castellà i això és una bona notícia, almenys per als qui ens agrada més escoltar-lo en aquesta llengua.
Un concert festiu des del primer instant i durant el qual em preguntava quant trigaria el públic a posar-se dempeus i ballar. L’ocasió era ideal, l’artista anava insistint que la gent ballés i s’ho passés bé. Alguns agosarats s’aixecaven tímidament, però, en veure que ningú més els seguia, tornaven a les seves butaques. Unes noies joves fins i tot eren increpades per un senyor que els recriminava el fet que volguessin ballar. Jo m’ho mirava pensant que tots plegats gaudiríem molt més drets i ballant, que les cançons del Miki estan fetes per ballar i deixar-se endur pel ritme…
Ha costat. A Cap Roig costa força que la gent deixi la butaca i s’alci. Ha passat poques vegades, però quan ha passat s’ha ballat i ens hem deixat anar com si ens trobéssim en plena pandèmia i tot fossin limitacions.
El Miki i els seus amics de tota la vida seguien gaudint sobre l’escenari i donant-nos enveja als que volíem ballar i fotre quatre salts. La veritat és que ho han donat absolutament tot i potser hem estat nosaltres els qui no hem estat a l’altura.
El terrassenc és d’aquells músics que amb els anys ha guanyat molt sobre l’escenari. Es nota com cuida el més mínim detall i que el directe s’ha treballat moltíssim. Aquesta nit a Cap Roig m’ha passat volant. No he tingut en cap moment la sensació que el concert entrava en un moment així fluix, com pot passar en altres directes, i en això hi fa molt el fet que el Miki sumi tantes cançons que s’han fet conegudes i imprescindibles. Quan ajuntes en un repertori tants números 1, al final el concert surt rodó. I si a sobre t’acompanyes de músics talentosos, què més es pot demanar?
Com he dit abans, les sorpreses han estat presents a Cap Roig, primer amb l’aparició d’Aina Machuca, la guanyadora de la darrera edició d’“Eufòria”, que ha interpretat a duet el tema ‘Televisió’, que originalment canta amb Sexenni. I minuts més tard, un duet amb Max Navarro a ‘No m’ho esperava’, una de les cançons més delicioses de l’egarenc.
Evidentment, no han faltat temes com ‘Des del meu cap’, ‘Serem més forts’, ‘Pura vitamina’, ‘Celebrem’, ‘Me vale’, ‘Eterno verano’ o ‘Escriurem’. Per a la recta final s’ha guardat el darrer senzill, ‘Un altre cop’, en el videoclip del qual apareix a la platja de Pals amb una pala i una pilota fent tocs. Doncs a Cap Roig s’ha passat absolutament tota la cançó fent tocs! Desconeixem si practica a casa o quan la Sara no li fa depilar les celles (anècdota que ha explicat durant el concert), però ho ha fet de nassos.
Al final, ‘Nadie se salva’ ha estat la cirereta d’una nit que el Miki ha tornat a superar amb nota. El públic, no tant.
View this post on Instagram
