Com si fos una compensació per l’accidentat primer dia de festival, el Primavera Sound ha tancat aquesta edició amb una actuació sorpresa d’Olivia Rodrigo. Durant els dies previs ja corrien els rumors, i a mitja tarda l’organització i la mateixa cantant han anunciat a través de xarxes que actuaria a quarts d’onze.
Doble sorpresa: Robert Smith (The Cure) col·labora en un tema inèdit d’Olivia Rodrigo
Amb un inici instrumental per augmentar l’expectativa que ja hi havia, la cantant ha començat amb ‘bad idea, right?’ i ha continuat amb un repertori rocker com si es volgués camuflar entre els caps de cartell que tocaven avui. Després de passar al piano amb ‘drivers license’ i ‘traitor’, ha continuat amb una essència més pop, que hauria encaixat perfectament amb les Supernenes de l’anterior edició del festival.
Una gran part del públic no es declararien fans d’Olivia Rodrigo, però això no els ha impedit corejar a l’uníson les tornades dels seus grans èxits. L’emoció més gran, però, s’ha viscut quan la jove ha presentat un tema inèdit del seu pròxim àlbum que veurà la llum només d’aquí a sis dies. “És la primera col·laboració que faig”, ha explicat per, seguidament, donar la benvinguda a l’escenari a Robert Smith, vocalista de The Cure, que va actuar ahir. L’ovació al final del tema, que es titula «What’s wrong with me», ha sigut igual o superior a la que hi ha hagut quan ha aparegut Smith.
Ver esta publicación en Instagram
El concert, d’aproximadament una hora, ha aconseguit fer cridar, cantar i saltar a absolutament tothom, fans i no tan fans. Ha estat, en definitiva un gran regal, d’aquells que fan més il·lusió perquè són inesperats, sense un motiu darrere. L’actuació sorpresa s’ha superposat amb My Bloody Valentine, però amb públics tan diferents, poca gent deu haver tingut el dilema de triar entre l’estrella del pop i el grup punk.
The xx i Gorillaz, els caps de cartell oficials
Els altres caps de cartell han estat The xx i Gorillaz. Tant l’un com l’altre han actuat davant d’una marea de gent que ocupava tot l’espai dels dos escenaris principals. Com cada any, dissabte és el dia més concorregut. Els primers han portat la dosi d’electrònica alternativa protocol·lària de cada Primavera Sound. Una actuació que pot haver semblat força lineal per als qui no dominen el gènere, però que ha estat més que a l’altura del festival.
Un quart d’hora més tard, la banda virtual ha transportat el públic directament a l’Índia amb la presentació del seu últim disc, “The Mountain”, que va ser gestat allà. Aquest fil argumental ha fet que el concert hagi tingut una energia més pausada i relaxada que el que van fer l’últim cop que van tocar al festival, l’any 2022.
Altres perles del dia: Big Thief, Litle Simz i Rusowsky
Però aquests no han estat els únics que han atret grans multituds. Quan el ressol encara molestava, Big Thief ha omplert tot l’espai de l’Escenari Estrella Damm amb el seu indie rock melancòlic. Sense artificis ni visuals, i demostrant la seva virtuositat amb la guitarra, la vocalista Adrianne Lecker ha aconseguit captivar fins i tot els que només estaven de passada.
Minuts després, Little Simz ha irromput amb un inici explosiu i un carisma únic. Amb el seu rap, a vegades divertit, a vegades reivindicatiu, ha fet que tots els caps de l’esplanada anessin amunt i avall al ritme de les bases. Se li perdona que hagi actuat amb una samarreta de la selecció espanyola. Ben bé que no sabia on venia; hauria sigut més encertat portar-ne una d’Anglaterra.
Mentrestant, a l’altra punta del Parc del Fòrum, Rusowsky ha estat el reclam de tot el públic local. Amb una banda impecable formada per una desena de dobles, ha ofert un dels shows més originals ara mateix a casa nostra. Amb un mix entre hyperpop, tecno i folklore ha fet saltar l’escenari Cupra com ningú.
Després d’aquest tercer dia amb molta més afluència de gent que els dos primers, el Primavera Sound ha posat fi a aquesta edició. Amb un inici accidentat, però amb centenars de propostes que han apropat milers de persones d’arreu del món a Barcelona. Potser és ser massa somiatruites imaginar un festival amb més artistes de casa, per a la gent de casa. Però suposo que qui no es conforma és perquè no vol, i de moment ens tocarà seguir camuflant-nos entre els que diuen “Oh my god, I love Primavera!”
