Si haguéssim de trobar una paraula per definir el concert de Quimi Portet aquest dissabte a Ullastret, segurament la major part del públic diria la mateixa: boníssima. Com les seves cançons, o si més no això és el que ens ha anat dient en cadascuna de les presentacions que ha fet d’aquestes.
Amb un humor irònic i carregat de bones intencions, el músic s’ha posat el públic a la butxaca des de l’inici. Primer per una posada en escena on quedava clar que porta ja molts anys damunt dels escenaris, sigui en solitari o amb grups com El último de la fila (amb retorn als escenaris el 2026). I segon per la seva faceta més còmica (sense la intenció de voler-ho ser, que això encara és millor). Hi havia moments que no sabia si esperava amb més ganes la següent cançó o els comentaris que faria entre tema i tema.
Per una persona com jo que va a molts concerts i sentir uns comentaris que no aporten res, anar a un concert de Quimi Portet és una experiència que recomano fervorosament.
Si us he de ser sincer, aquest ha estat el meu primer concert de l’artista o potser el segon, ara he recordat que un any el vaig veure al Petits Camaleons de Sant Cugat, tot i que aquell format era més breu i pels més petits. A mi amb el concert d’avui a Ullastret ja m’ha guanyat. Si torno a veure que s’anuncia un nou bolo segur que m’hi veurà.
En directe les cançons sempre guanyen i en el seu cas molt més. És un home de directe i es menja l’escenari amb totes les peces, que recordem, són boníssimes. De Macarrons, passant per Montserrat, Sabadell, La Rambla, Homes i dones del cap dret, La Terra és plana, Festa Major d’Hivern o Aparteu les criatures han sonat de meravella i el públic les ha gaudit, ja sigui ballant, des de les cadires o al darrere a la zona del bar mentre prenien un cubata.
Un concert que he assistit amb el meu fillol de tres anys i que ha aguantat fins al final de tot. Ningú volia marxar d’allà. Aquelles dues hores de directe ens han passat volant. Quan he vist que ja s’apropaven les 12 no em podia ni creure que haguessin passat dues hores. Però és que quin directe, quines lletres, quina ironia, quin plaer veure i viure nits com la d’aquest dissabte a Ullastret. Gràcies, Quimi. Ets boníssim.
