Fa menys d’un mes, els granollerins presentaven el seu segon disc “La perspectiva”. Un àlbum que narra el procés difícil i complex d’ordenar els propis sentiments i de posar-los al seu lloc. Aquest divendres va ser el torn de presentar-lo a la Wolf de Barcelona i ho van fer de manera magistral.
El grup va dividir el seu concert en tres actes: la ciutat, la muntanya i l’aigua. Durant la primera part vam sentir cançons que parlen i reflexionen sobre els contrastos i els matisos de la ciutat. ‘Feia molt temps que no escoltava música al metro’ va ser l’encarregada d’obrir la nit. Seguidament, va ser el torn de ‘París, 346’ que ens va posar la pell de gallina. ‘El sol et fon’ i ‘Volia fer-te una cançó amb un títol llarg’ també formaven part d’aquest primer acte. Com també ho va fer la cançó que va fer que el públic es tornés boig, ‘Dock St.’.
A l’acte “la muntanya”, van tocar cançons que s’emmarquen en un entorn de natura, pur, idíl·lic i, fins i tot, utòpic. El cantant del grup, en Toni Miralles, ens va explicar que el Massís del Canigó va tenir influència en el disc perquè moltes de les lletres les va escriure allà. Seguidament, vam gaudir de temes com ‘L’ara i l’aquí’ o ‘el precipici’. També en aquesta part vam tenir el moment més emotiu de la nit, en què en Toni va recordar al seu difunt avi abans de cantar ‘Tres-cents calçots’.
Per acabar, l’últim acte va ser un cant a la vida. ‘Troba’m però no em busquis’, ‘Una antiga tenda blava’ o ‘Aquell ermità de Montserrat’ van encantar-nos.
La presentació de “La perspectiva” va ser un èxit que no va deixar a ningú indiferent. Sabana és, sense dubte, un grup que arribarà allà on es proposi i divendres ho van demostrar una vegada més.
