El Festival Cruïlla 2021 es presentava com l’edició més diferent de la resta, a causa de la situació que viu tot el planeta amb la Covid-19. El festival impulsava diferents iniciatives que anaven des d’un test d’antígens, on només els que sortissin negatius entrarien al Cruïlla i amb l’obligatorietat d’anar amb mascareta tot el festival.

Al final 50.000 persones van passar per l’edició d’enguany amb un balanç de 126 positius per dijous, 89 divendres i 69 per la jornada de dissabte.

S’ha de destacar també la bona tasca que van fer els auxiliars del festival, controlant en tot moment que els assistents a la zona propera a l’escenari on no estava permès treure’s la mascareta ni consumir begudes, portessin la mascareta. Al llarg dels diferents concerts que vam assistir, no vam parar de veure com feien fora a persones que no complien amb les mesures acordades o com insistien perquè tothom portés la mascareta.

- Publicitat -

Pel que fa a la música, divendres vam poder veure Amaral, que feia un bon grapat de mesos que tenien ganes de fer concerts i ens van regalar una bona colla de cançons que van fer vibrar als assistents. Des de ‘El universo sobre mí’, passant per ‘Marta, Sebas, Guille y los demás’, ‘Moriría por vos’ o ‘Cómo hablar’ entre altres.

Posteriorment vam anar a veure Sopa de Cabra, que celebraven els 30 anys del disc “Ben Endins”, del qual ens van regalar pràcticament tots els temes del treball, des de ‘Tot queda igual’, passant per ‘Mai trobaràs’, ‘Si et quedes amb mi’, ‘L’empordà’ o ‘Podré tornar enrere’. Tampoc van faltar altres èxits del grup com ‘El far del sud’ o ‘Camins’, que va sonar per tancar la vetllada.

Les bandes catalanes van ser grans protagonistes de la jornada de divendres i després de Sopa tocava veure La Casa Azul, que sempre ve carregada de bon rotllo i amb una producció que no et deixa indiferent. Van sonar temes com ‘El momento’, ‘Podria ser peor’ o la traca final amb ‘La revolución sexual’, amb un sentit homenatge a Raffaella Carrà.

El ritme i el bon rotllo havien de continuar i especial il·lusió feia veure en directe Two Door Cinema Club, una de les poques bandes internacionals que s’ha pogut veure al Cruïlla aquest 2021. El grup va venir amb ganes de fer-ho passar-ho bé i des del primer minut van anar repartint els seus grans èxits, des de ‘I can’t talk, passant per ‘Undercover Martyn, ‘Sleep alone, ‘Something good can work’, ‘Sun’ o ‘What You Know’ que va servir per tancar una nit per ballar i desconnectar de tot.

La nit havia de continuar i encara faltaven dos grans grups que ens farien encarar el final del festival molt millor. D’una banda Manel que ens regalaven un majestuós concerts plegat de bones cançons i alguna sorpresa inesperada que ens deixava amb ganes de més directes del grup. No hi van faltar ‘La serotonina’, ‘Per la bona gent’, ‘Teresa Rampell, ‘Ai Dolors’, ‘Al mar’ (en una versió sorprenent), ‘Boomerang’ o ‘Benvolgut’.

No hi havia temps per descansar, ja que els valencians Zoo prometien una nit intensa a l’escenari principal. I no van defraudar. Van començar amb ‘Avant’ i a partir d’aquí la festa i l’excitació va ser general. Hi havia ganes de ballar, de cantar, de divertir-se tot i la mascareta, de desconnectar de la situació global, de no pensar res, de deixar-se portar per la música i ja està. I així va ser el concert. Amb himnes com ‘Ventiladors’ o la versió d”Esbarzers’, que va provocar el deliri col·lectiu.

La jornada de divendres la van rematar 2ManyDj’s, acabant una nit que no volíem que finalitzés mai.

Dissabte engegava sabent que no podríem veure a Tom Walker, que per problemes amb el visat no podia accedir al país. L’havia de substituir Xoel Lopez, però tampoc va poder actuar per problemes mèdics. Al final tot i els molts maldecaps que va patir l’organització va quedar una jornada prou arreglada, gràcies al directe de Iseo & Dodosound, que van carregar de bones sensacions a un públic que tenia ganes de seguir gaudint de música en directe.

Posteriorment vam poder veure l’excantant de Pereza Leiva, que ens va regalar un molt bon directe amb tota la seva banda i amb força emoció per ser la seva primera gira en solitari, després de tants anys amb Pereza. Van sonar alguns dels temes de la seva antiga banda, com ‘Estrella polar’, ‘Como lo tienes tu’ o ‘Lady Madrid’. Però Leiva va demostrar que no li cal recórrer a èxits del passat per triomfar entre el públic, ja que cançons com ‘Terriblemente cruel’, ‘Lobos’, ‘Godzilla’ o ‘La llamada’, funcionen igual entre uns seguidors que no van parar de cantar i ballar al ritme del músic madrileny.

La música seguia, però ja que el concert d’Izal prometia ser un dels més llargs del festival, ens vam dirigir una estona cap al Cruïlla Comedy per veure quin ambient hi havia. La veritat és que les grades estaven plenes a vessar, confirmant la bona acollida d’aquesta proposta. Vam riure de valent amb en Magí (Modgi), un dels humoristes més en forma del país i que podem veure a La sotana o al programa de TV3 Està Passant.

Després d’en Magí vam tornar a l’escenari principal, on es feia difícil apropar-se a la zona més pròxima de l’escenari per la quantitat de persones que s’hi aplegaven. Vam fer-nos pas i vam poder gaudir del directe d’Izal amb unes pantalles on apareixien diferents col·laboracions estel·lars com les de Zahara, Miguel Rios o Bunbury entre altres.

Mentre se celebrava el festival coneixíem la notícia de la cancel·lació de l’Acampada Jove i del BioRitme, fet que ens feia pensar que amb el Cruïlla viuríem un dels últims festivals d’aquestes característiques en molt temps. I és que la situació no està sent molt favorable per la celebració d’aquest tipus d’esdeveniments.

Articles relacionatsMés de l'autor