Encara no m’he recuperat del concert que he viscut amb Els Amics de les Arts a Cap Roig aquest diumenge. De veritat que ha passat? Des del primer instant fins a l’últim ha estat inoblidable.

He vist molts cops en directe al grup i avui era una d’aquelles vetllades que passaran a la història. Els afortunats que hem estat a Calella de Palafrugell podrem dir: Jo hi vaig ser.

Per què ha estat un concert per no oblidar? Per tot el grup, per les celebrades incorporacions de la Maria Astallé i la Gisela Alegret. Per la recuperació de Idu Massa i Maria de Palol. Pels immensos Pol Cruells i Ramon Aragall. Pel públic, per la nit que feia, per la impecable organització del festival. Tot s’ha conjugat perquè fos una nit màgica.

- Publicitat -

També hi han fet molt les cançons que han sonat i com ho han fet. Un so que s’agraeix, una il·luminació d’escàndol, unes ganes boges que tot allò no s’acabi mai.

‘No vam saber tornar’ ha estat la primera de moltes cançons que ens han fet vibrar. Primer des de les nostres butaques i posteriorment i quan sonava la desena cançó ‘El meu cos’ ens hem posat dempeus i hem ballat (com a bons catalans, amb seny i rauxa al mateix temps). Hem gaudit amb les noves cançons, ens hem emocionat amb l’homenatge que han fet a tots els bombers que estan molt enfeinats amb els incendis que viu el país. Hem rigut amb la cançó dedicada al Guillem, el noi que està a la botiga del grup venent samarretes. Tot ha estat perfecte. I el grup el veies amb ganes que allò no acabés mai. I segurament si no hi hagués límits per tocar o toc de queda el concert s’hauria pogut allargar moltes hores, perquè tothom estava a gust.

Com m’ha agradat veure com han enganxat ’30 dies sense cap accident’ amb ‘Monsieur Cousteau’. Com m’ha emocionat tornar a escoltar ‘Reykjavík’, quin moment més bonic que s’ha creat.

Es fa difícil mencionar moments del concert, perquè tots tenien la seva part màgica. Cap cançó ha sobrat, cap ha sonat malament, cap ha desentonat. I és que era una d’aquelles nits on tot era perfecte. Una nit per no oblidar.

SETLIST

No vam saber tornar
El senyal que esperaves
No ho entens
30 dies sense cap accident
Monsieur Cousteau
Juliol 1994
Louisiana o els camps de cotó
Les coses
Kokoschka
El meu cos
Reykjavík
El seu gran hit
Ja no ens passa
Semblava que fossis tu

Et vaig dir
4-3-3
No sé com t’ho fas
Jean-Luc

Articles relacionatsMés de l'autor