Dins del marc del festival Cruïlla de Primavera, ahir vam poder gaudir a Barcelona del ‘viatge espacial’ d’IZAL, que presentava així per primer cop a Catalunya el seu últim disc, Autoterapia.
Amb un directe renovat i una posada en escena plena de sorpreses, els madrilenys, amb Mikel Izal al capdavant, es van endinsar en una missió que els va portar a fer un repàs per tota la seva discografia.
El públic del Poble Espanyol feia temps que esperava retrobar-se amb el grup d’indie/rock, i aquest no va defraudar. L’energia es desbordava des del primer minut, i el tret de sortida el va donar ‘La increíble historia del hombre que podía volar pero no sabía como‘, que uns dies abans era guardonada amb el premi Quirino a millor animació pel seu videoclip.
‘Ruido Blanco‘ o ‘El pozo‘ són alguns dels nous temes que ahir vam poder sentir en directe per primer cop a casa nostra, tot acompanyat d’uns petits curtmetratges animats que es projectaven durant tot el concert en una gran pantalla, i que mantenien al públic immers dins d’aquesta aventura intergalàctica.
Durant la nit, a través d’una app, la gent va poder triar quin era el hit que no volien perdre’s, i la banda, fidel, va fer sonar el seu ‘Palos de Ciego‘, que va resultar escollida.
La llarga trajectòria d’IZAL els deixa amb molts temes, ja amb un significat propi per a la majoria de fans, que no podien faltar en una nit com la d’ahir. ‘Pequeña gran revolución‘, Pánico prácico‘ o ‘Qué bien‘ van provocar una eufòria col·lectiva que recordava, a ple pulmó, les cançons més sonades del quintet.
IZAL va aconseguir mantenir el nivell altíssim durant tota la nit, que va adoptar una clara tendència in crescendo. Les més de dues hores de concert que ens van regalar arribaven a la seva fi, i el grup encara tenia alguna sorpresa guardada. Després d’un petit vis i una emotiva ‘Pausa’, ningú va poder evitar saltar al ritme de ‘La mujer de verde‘, una de les més especials per als seus seguidors, que van cantar-la assaborint els últims minuts de la nit.
Finalment, i com no podia ser d’altra manera, la festa va culminar en un èxtasi quan començava a sonar ‘El baile‘, una explosió de colors, foc i llums que semblava aturar el temps al Poble Espanyol. Un ‘baile‘ que ja s’ha convertit per a molts en un himne, i que no va deixar dubte de l’estima que Barcelona sent per IZAL, que van marxar en el seu coet acomiadant-se d’un públic, que sens dubte hagués seguit ballant molta estona més.
SETLIST:
La increíble historia del hombre que podía volar pero no sabía como
Ruido blanco
Prólogo
Copacabana
Pequeña gran revolución
Los seres que me llenan
La piedra invisible (recitada)
Variables
Despedida
Arte moderno
Agujeros de Gusano
Tu continente
Palos de ciego (escollida pel públic)
El temblor
Pánico práctico
Canción para nadie
Qué bien
Hambre
Temas amables
Oro y humo
Autoterapia
Asuntos delicados
Magia i efectos especiales
El pozo
—
Pausa
La mujer de verde
El baile
Bill Murray
