Texas @ Razzmatazz – 18/11/15

L’any vinent els escocesos Texas, celebraran 30 anys del naixement de la banda. Tot i això, la gira que els ha portat a Barcelona, era la de celebració dels 25 anys del llançament del primer disc Southside, l’any 1989. Aquell disc on trobàvem temes com I Don’t Want A Lover o Everyday Now, dues de les peces que no van faltar durant el repertori que la formació de Sharleen Spiteri va oferir al públic català.

Els anys sembla que no hagin passat per una banda, que ho dóna tot al directe. Impecable so, impecable connexió amb els assistents i una selecció de 19 cançons que van provocar les delícies d’uns seguidors que se sabien des de la primera fins a la darrera de les peces que van oferir. 

Un públic adult, va omplir pràcticament la sala Razzmatazz, que s’impacientava quan passaven pocs minuts de les 9 de la nit i que en tot moment es va sentir connectat amb el grup.

La primera a sonar va ser Start a Family, la cançó inèdita que s’ha inclòs al recopilatori Texas 25 i que es va estrenar a principis d’aquest any. Després ja van començar a caure els èxits un darrere l’altre. Des de Thrill Has Gone, passant per la mencionada Everyday now, When We Are Together o In Demand.

Totes elles, amb una Sharleen Spiteri, molt feliç d’estar allà, amb un públic tan entregat i que la feia sentir la mar de bé.

En alguns moments allò semblava El club de la comèdia, amb la cantant explicant històries, citant a la mateixa Madonna en una d’elles i descol·locant a vàries persones que no va captar algun dels comentaris que va fer. I és que no tothom té el first! 

També es va poder escoltar una cançó de l’etapa en solitari de la cantant, All the Times I Cried, que va sonar just abans de l’èxtasi final amb, Summer Son, Black Eyed Boy i Say What You Want, amb tot el públic cantant-la com si no hi hagués demà.

Amb aquesta cançó es va acabar el concert, almenys per una estona. Després d’una cridòria, sol·licitant més cançons, el grup va tornar per tocar Inner Smile, en un altre moment àlgid de la nit. La festa es va rematar amb una versió de Suspicious Minds, que ens va deixar a tots ben contents, d’una nit rodona, d’un grup que fa molts anys que trepitja escenaris i que té corda per estona.