Elton John va aparèixer a sobre de l’escenari amb puntualitat britànica a les 9.00, quan encara bona part del públic estava buscant els seus seients i amb la melodia de Funeral for a Friend de fons.
Amb aquest llarg tema, començava una nit que feia preveure una nit carregada d’èxits i intensa. I així va ser. Més de dues hores i mitja de concert, que ja voldrien aconseguir moltes de les formacions actuals.
Va trigar poc a cantar el clàssic Candle in the wind, que es va fer encara més popular després de la versió que en va fer l’any 1997, després de la mort de Lady Di. Moment de pell de gallina i llums del telèfon mòbil per crear un dels moments tendres de la nit. Llàstima que molts dels assistents encara seguien amunt i avall de les grades buscant els seus seients…
El cantant va demostrar que amb el pas dels anys, continua tocant el piano de meravella, tal com vam poder comprovar al llarg de la nit i en especial en temes com Levon que ens van deixar a tots bocabadats. El públic es va posar dret molts moments del concert i el cantant va recrear-se de mala manera davant d’uns espectadors tan entregats.
Els hits van anar caient un rere l’altre, des de la preciosa Daniel, Believe, Rocket Man o el tema que donava nom a la gira, Goodbye Yellow Brick Road, disc que com va encarregar de destacar el cantant, celebra els seus 40 anys d’ençà que va publicar-se i d’aquí aquesta gira.
Un altre dels moments abans coneguts com a encenedor i ara com a telèfon mòbil, va arribar amb The One i Your Song, separades per una demostració magistral de piano que ens va fer l’artista. Després de Sad Songs i de l’ovacionada Sorry seems to be the hardest word, va arribar la magistral Don’t let the sun go down on me, que va provocar el deliri entre els assistents, que un cop més li van brindar un calorós aplaudiment.
Ben acompanyat pels seus músics, el concert va intercalar moments tendres amb d’altres més animats, especialment a la recta final del show, moment en el qual part del públic va aixecar-se de les seves cadires i es va acostar a la part de davant de l’escenari, per estar més a prop del seu ídol.
- Publicitat -
A la recta final, I’m Still Standing o una versió estesa de Saturday Night’s Alright for Fighting, que va servir per tancar el concert. Abans de marxar, el cantant va anar a saludar el públic i va signar uns quants autògrafs entre els alegres seguidors. Després d’un minut, va tornar i ens va regalar un parell més de temes.
Crocodile Rock amb la seva mítica tornada que el públic va cantar en solitari, va arrencar el final del concert, no sense abans enamorar-nos amb una versió conjunta dels temes Circle of life i Can you feel the love tonight, dues de les cançons de la banda sonora de la pel·lícula El rei lleó.
Va marxar després d’agrair a tots els assistents i ho va fer amb una jaqueta plena de lluentons, on es podia llegir la paraula “Fantastic” al darrere. Una bona definició de com va ser el concert.
SETLIST
Funeral for a Friend/Love Lies Bleeding
Bennie and the Jets
Candle in the Wind
All the Girls Love Alice
Levon
Tiny Dancer
Believe
Daniel
Philadelphia Freedom
Goodbye Yellow Brick Road
Rocket Man (I Think It’s Going to Be a Long, Long Time)
Hey Ahab
I Guess That’s Why They Call It the Blues
The One
Piano Solo
Your Song
Burn Down the Mission
Sad Songs (Say So Much)
Sorry Seems to Be the Hardest Word
Don’t Let the Sun Go Down on Me
The Bitch Is Back
I’m Still Standing
Your Sister Can’t Twist (But She Can Rock ‘n Roll)
Saturday Night’s Alright for Fighting
Encore:
Crocodile Rock
Circle of Life / Can You Feel the Love Tonight?
VÍDEOS
Trobaràs més vídeos al canal de Youtube del Per no dir res
Marc Clapés
