Amb una sonoritat impregnada de sintetitzadors, guitarres i melodies grandioses, l’obra ressona com una oda a la destrucció de tot el que coneixem. En aquesta exploració musical, Socunbohemio ens trasllada a una dimensió sonora que evoca comparacions inevitables amb artistes com The Clientele o Richard Hawley.
El missatge final de la cançó, que es repeteix mentre el món s’esfondra, ressonarà a l’ànima de l’oient: “Potser mai vam ser tan importants”. Aquesta afirmació crua i reflexiva arrodoneix la peça, deixant una empremta profundament filosòfica.
El vídeo que acompanya aquesta peça musical, creat a l’ESCAC, aporta una dimensió visual única a la narrativa. Amb Artur com a presentador que relata la fi del món als espectadors, el vídeo captura una atmosfera que recorda als telenotícies dels anys 90. Els altres membres de Socunbohemio no només aporten la seva contribució musical, sinó que també es converteixen en personatges dins del relat: Biel Colomer (productor i baixista) surt a la primera escena recollint papers, Gerard López (guitarrista) com a càmera, i Oscar Acon (bateria) com a tècnic de so i efectes especials.
La creativitat en el vídeo, amb la seva ambientació als anys 90 i un toc còmic/irònic, compleix amb la intenció de donar una dimensió més àmplia i única a la peça musical. A través de la direcció i el muntatge de Pau Peidro, i amb la idea original plantejada per Oscar i Artur, el videoclip es converteix en una representació visual potent i impactant del projecte de Socunbohemio. En conjunt, la cançó i el seu vídeo són una expressió artística que va més enllà de la superfície i planteja preguntes profundes sobre la nostra existència i la importància relativa de les nostres vides en el context de la fi del món.
