“L’última nit d’estiu” és el segon disc de Massaviu, un disc minimalista de 9 cançons, 25 minuts de durada, que et deixa amb ganes de més. L’última nit d’estiu serveix de metàfora per parlar-nos dels finals, finals d’amors, el final de la joventut… i aquell sentiment nostàlgic tan concret però difícil d’explicar de quan una cosa que t’ha fet feliç acaba. Amb la introducció “tornaré a presentar-me” ja queda clar quin és el so i l’estètica que es trobarà al disc, que tot i que explora diferents sonoritats, com les guitarres clàssiques de “barcelona, 17 de juny” o els sintetitzadors de “l’última nit d’estiu”, no perd mai aquesta direcció tan íntima i fràgil.
En el progrés de les cançons veiem diferents recursos creatius per mantenir el mínim d’elements sense fer cançons avorrides, vocoders, efectes de veu a “agost”, l’interludi de la Moli i el Socunbohemio i fins i tot trobem una havanera al final de barcelona, 17 d juny.
I és que ara fa tres anys, el que era un grup de música de tres amics que acabava de treure el seu primer disc “Dies de Sol”, van decidir convertir-se en un col·lectiu de gent jove encarregada de potenciar projectes musicals i audiovisuals. Per fer-ho van començar a produir a nous artistes. D’allà en surten tots els Contes de Socunbohemio (i el proper àlbum), les primeres cançons de la Moli, un parell d’àlbums de Lluc , Eps d’en Pau Roget, dos singles de la roserona i els primers Eps de l’Ariox. Festivals com la Massaviu Party, un Cicle de Concerts a l’Heliogàbal i la marca de roba Els Dies de Sol són altres de les iniciatives que Massaviu ha dut a terme aquests anys. Tot això sense parar de treballar en noves cançons, part de les quals han acabat convertint-se en les 9 cançons que conformen l’última nit d’estiu.
“Aquest disc és un recull de cançons fetes durant els darrers 2 anys. No hi són totes, hem gravat molt, tenim moltes idees i arribaran més aviat del que sembla. Hem passat per diferents sonoritats i aquest àlbum és una d’aquestes.
Al final creiem que encara que sigui normal pensar que la part difícil de fer una cançó és saber que posar-li, ens hem adonat que una de les parts més difícils de tot plegat és més aviat saber que treure i saber quedar-se amb el que necessita tant la cançó com el projecte. Saber tenir paciència i entendre que cada cosa té el seu moment i que, més tard o més d’hora, tot acaba sortint”.
