(A)MAR, escrit d’aquesta manera pren dos significats: el del nom «mar» i el del verb «amar», dos conceptes que se senten en català i en castellà, com la Sara Roy a l’hora d’escriure les seves lletres.
Des del primer moment Sara Roy tenia clar que aquest (A)MAR seria un bon nom per al seu primer disc, una col·lecció d’onze cançons potents i atrevides escrites des del cor i inspirades en el mar. Estem davant de la seva carta de presentació, que és una petita part del que és i del que pot arribar a ser Sara Roy. Per aquest motiu la paraula «mar» encaixa a la perfecció. El mar és tranquil, a la vegada que xoca amb força contra les roques de la costa, el mar és molt gran, ens sorprèn i sempre té coses a descobrir-nos i explicar-nos com Roy fa en aquest viatge que comença aquí. «Amar» significa estimar. Estimar allò que fas, com ella estima la música, estimar-se a un mateix i estimar a totes les persones que han confiat en ella i l’han inspirat a fer cada una de les cançons del disc.
Sara Roy és una persona optimista i alegre. Per aquest motiu la majoria de cançons d’aquest disc parlen de coses boniques com la confiança i l’amistat a «Tot és més fàcil» on fa un duet deliciós amb Miki Núñez i «Desde la ventana» on s’hi suma la veu dolça de la cantautora Suu; la perseverança, la superació i la lluita per aconseguir els teus somnis com a «No em diguis que no» i «Poetes». L’amor i el desamor, tòpics que a la cantautora manresana sempre li agrada tocar, també es troben en aquest disc en les cançons «Ni tú ni yo» i «Queda’t». Alguns temes més durs com «Comptant les hores» ens parla del confinament que tots i totes vam viure. Parla de trobar a faltar aquella persona que estimes i que no pots veure, i d’aprendre a valorar les petites coses, les més senzilles.
El disc també té moments molt personals per Sara Roy, com «Som» que parla de les persones, del que les uneix i a la vegada del que les fa ser úniques. Tothom està fet d’històries i cadascú té la seva. O com a «Una vez más», on Roy adopta la veu més personal i especial del disc per cantar-li al seu avi. «Li encantava la música i ballar», explica. «Era el primer a escoltar les meves cançons. Per això aquest disc, en primer lloc, està dedicat a ell». També «Barcelona» -com a gran metàfora del lloc de naixement, del lloc que ens ha vist créixer, on es tenen les amistats de sempre- que parla dels temps de canvis, de dir adéu al que s’estima i a la vegada, saludar les noves oportunitats. Tanca el disc «Mitjanit», una cançó que podria haver firmat Bon Iver, que convida a deixar-se dur i obrir els ulls pel que vindrà.
Perquè (A)MAR és el principi de tot. Com el mar que està sempre en constant canvi i evolució.
