Fa més de 40 anys que els Lax’n’Busto donen guerra dalt dels escenaris, tot i alguns parèntesis en el temps i les diferents etapes i cantants que han passat per la banda. Ara ha tornat en Pemi, i això es nota en l’ambient. Hi ha una alegria que s’havia perdut amb la seva marxa, i les cançons tornen a sonar com sempre, d’aquella manera que només ell sap donar-los el seu toc i la seva gràcia personal.
Van tornar per fer un parell de concerts benèfics i el rebombori va ser tan gran que es van veure «obligats» a continuar amb una gira que, a dia d’avui, encara dura i que sempre rep una resposta brutal per part del seu nombrós públic.
I és que els Lax són un d’aquells grups atemporals, les cançons dels quals ens han anat acompanyant al llarg de la vida.
Jo em considero un seguidor del grup, em sé la majoria de les seves cançons, però quan vaig als seus concerts, a vegades em sento un loser veient la resposta massiva de la penya en cadascuna de les cançons que interpreten.
En una de les nits més caloroses que recordo en molt de temps, i amb una xafogor molt intensa, el concert no ha donat treva i, durant les gairebé dues hores que ha durat, no s’ha parat de ballar, cantar i saltar, mentre la suor feia acte de presència entre el públic del Poble Espanyol.
Amb les primeres notes de ‘La meva terra és el mar’ s’ha iniciat una vetllada que prometia, i molt. Els assistents al Barts Festival tenien ganes de rememorar les cançons que els han acompanyat durant la seva vida, i així ha estat, encara que alguns cridaven ‘Carme Flavià’ amb un punt d’esperança que, al final, no s’ha acabat materialitzant. La cançó formava part del debut del grup i estava dedicada a una professora d’en Jesús Rovira.
No va sonar ‘Carme Flavià’, però sí altres cançons, com ‘Mai diguis mai a un mai’, ‘Tinc fam de tu’, ‘Pagès’, ‘Miami Beach’, T’estimo molt’, ‘Trepitja fort’, ‘Llença’t’, ‘Toca’m els ous, Maria’ o ‘Tu ets la llum’, entre d’altres. També van sonar alguns temes de l’etapa de Salva Racero, com els himnes ‘Tornarem’ o ‘Que boig el món’, que Fortuny defensa com si fossin seus.
En alguns moments del concert, en Pemi es dirigia al públic per mostrar la seva felicitat pel suport constant que han rebut des del seu retorn, amb molts directes amb les entrades exhaurides i amb la sensació que tothom té ganes que els Lax hagin tornat per quedar-se.
A jutjar pels directes que estan fent i pel talent que tenen tots plegats, no fa pinta que tinguin ganes que en Pemi torni a marxar i que la festa continuï durant molts més anys. I és que, en un moment en què les guitarres sembla que tornen (si és que mai han marxat del tot), els Lax fan més falta que mai. La seva flama continua ben encesa.
View this post on Instagram
