La meva primera vegada amb Biffy Clyro va ser el novembre de 2009 al Palau Sant Jordi, obrint la nit dels Muse. Des de llavors, sempre que han vingut a Catalunya no he perdut l’oportunitat de tornar-los a veure, i durant molta més estona que no pas aquell gloriós 2009.
Estic content perquè, quan faltaven uns 10 minuts per a l’inici del concert, he estat comentant amb un músic que no entenia com el Poble Espanyol no estava més ple per gaudir del grup, però la gent devia estar acabant de sopar i, al final, ha quedat un aspecte que feia més goig. Sempre ens queixem que moltes gires passen de llarg de Catalunya i, quan venen, no els donem prou suport. Almenys en aquesta ocasió, la banda sembla que n’ha quedat ben satisfeta.
És un grup que en directe ho deixa tot, i això els amants de les guitarres ho agraïm. Aquesta nit de dilluns, però, ha tingut estones de tot. Moments en què la veu de Simon Neil quedava eclipsada per la música, altres en què algunes persones del públic volien tenir més protagonisme que els músics, fent-se notar amb crits i comentaris que no venien al cas; però també hi ha hagut estones en què tot ha estat màgic i s’ha gaudit moltíssim.
Han estat 90 minuts ben aprofitats, en què el grup escocès (sense en James Johnson, que s’està recuperant de les seves addiccions) ha presentat algunes de les cançons del disc «Futique», publicat el setembre de l’any passat. Temes com ‘A Little Love’, ‘Hunting Season’ i ‘A Goodbye’ han estat els escollits per representar el seu darrer treball. Però la immensa majoria del concert ha servit per regalar un viatge al passat que tothom ha agraït moltíssim. I és que la banda té cançons que toquen la fibra i d’altres que et fan ballar intensament seguint el ritme de la música.
En alguns moments ha semblat que la gent tenia més ganes de ballar que no pas de treure els mòbils i il·luminar amb les llanternes. Tot i la xafogor que feia aquest dilluns a Barcelona, hi havia ganes de festa i de ballar. Al final s’ha pogut fer tot i la banda ha tornat a deixar molt bones sensacions entre la gent.
Poder gaudir en directe de temes com ‘Mountains’, ‘Wolves of Winter’, ‘Black Chandelier’, ‘Biblical’, ‘Different People’ o la preciosa ‘Machines’ és una gran sort. Per acabar el concert, ‘Bubbles’ i ‘Many of Horror’ han servit com a cirereta final d’una nit d’aquelles que t’alegres d’haver anat fins allà a celebrar la vida.
