Els vanos, els barrets i les samarretes enganxades a la pell per la suor han sigut les protagonistes de l’obertura del Cruïlla, que ha arrencat en plena onada de calor. Sent el primer dia, amb un cartell més reduït i a més de 30 graus amb un sol que espetegava, a primera hora el Parc del Fòrum semblava un desert amb caminants perduts que intentaven buscar un oasi d’ombra per sobreviure a la calor infernal. Però, tot i que semblava que no remuntaria, Reneé Rapp i Halsey han aparegut per salvar el dia.
El sol i la calor han sabotejat les primeres hores
Galgo Lento ha inaugurat el festival a l’escenari Imagin, el més petit i amagat dins d’una carpa, reservat pels artistes emergents que algun dia acabaran tocant als escenaris grans —és el cas de Dan Peralbo i el Comboi, a qui vaig descobrir en aquest mateix racó fa quatre o cinc edicions—. La carpa era com un hivernacle, i tant ell com el reduït públic estaven xops de suor.
“Us podeu apropar més”, ha demanat a mitja actuació per intentar que els fans que resistien les altes temperatures perdessin la vergonya. “Però vigileu amb la gent de davant”. Es referia a un grup d’adolescents que seien a primera fila mentre feien temps per a la següent actuació. Una santíssima mania que, tot i que els artistes denuncien festival rere festival, sembla que no s’extingeix. Però, parlant del que realment ens interessa, el cantant català ha ofert una bona actuació, acompanyat d’una banda magnífica. Dos anys després de publicar l’àlbum “COPILOT” ha presentat dos temes nous que encara no han vist la llum. Tant de bo ho faci aviat, perquè prometen.
Tot i que la tarda avançava, el sol i la calor persistien. Al concert de Sigrid, els fans es concentraven a les zones amb ombra. La cantant noruega té una veu excepcional i temes que podrien confondre’s amb els de Zara Larsson. Però queda clar que no totes les escandinaves poden tenir el carisma i l’energia de la sueca. Des dels moviments fins al look —texans curts, samarreta, vambes i gorra, és a dir, modelet de guiri estàndard— la presentació ha deixat bastant a desitjar. Si tornés d’aquí un parell d’anys amb una proposta molt més treballada, prometo ser a primera fila, perquè de potencial en té moltíssim.
Foto: pròpies
Reneé Rapp i Halsey, els grans noms del dia que han salvat el Cruïlla
Per fi Sen Senra ha aconseguit aplegar un bon grapat de gent davant l’escenari Estrella Damm, però no ha complert les expectatives. Ha estat gairebé tota l’estona assegut i no ha brillat per la seva afinació. La banda en directe confonia perquè semblava que aportava qualitat, però en realitat ha estat una actuació bastant per sota del que s’esperaria d’aquest artista, que ja té bastant de rodatge. Això sí, els més fans han quedat més que satisfets.
Com sempre, han hagut d’arribar les dives per salvar el dia. Reneé Rapp portava un show senzill: ella, la seva banda i para de comptar. Però l’únic element extra que ha necessitat ha sigut el seu carisma. Tota l’estona divertida, interactuant amb el públic i transmetent una energia genuïna, ha sigut un dels millors concerts del dia. I, val la pena destacar-ho, la veu que té és incomparable. No hi ha dubte que té tots els ingredients per convertir-se en una estrella que ompli estadis fora dels Estats Units —també per això no s’acaba d’entendre que tingués tan poc públic—.
L’altra perla de la primera jornada ha estat Halsey. L’inici explosiu ja augurava un concert d’aquells que fan quedar-te malgrat tenir altres propostes ben a prop. Amb una actitud i posada en escena captivadores —realment n’hi havia per quedar-se bocabadada—, ha ofert un espectacle teatral en què ha combinat pop, rock i fins i tot metal com qui no vol la cosa. No hi havia millor manera de tancar la nit que amb aquesta artistassa de cap a peus, que ha confessat que Barcelona és la seva ciutat preferida de tot el món. Així i tot, tant amb l’una com amb l’altre, el públic no ha estat tan entregat com s’esperaria amb artistes internacionals de la seva talla.
Representació de l’escena catalana amb Greta i Xicu
Galgo Lento no ha estat l’únic representant de l’escena catalana que ha actuat el primer dia al Cruïlla. Greta i Xicu han trepitjat el mateix escenari, i han demostrat que aquesta nova fornada d’artistes han vingut per quedar-se. D’una banda, la integrant de la família Farelo ha demostrat que, tot i no fer gaire que ha començat el seu projecte en solitari, ja havia trepitjat molts escenaris. Sense voler caure en comparacions, serà fàcil que agafi volada i faci carrera com la seva germana Mushkaa, que ha aparegut d’entremig del públic per cantar el tema que tenen juntes. Hores més tard, Xicu aplegava tot el moderneig a la mateixa carpa amb un show senzill, però efectiu.
Ja se sap que el primer dia sol ser més fluix, amb pocs concerts, per anar temptejant el terreny. Potser per la calor, l’ambient estava encara més apagat del que hauria de ser. Amb la previsió de la setmana, però, esperem que els noms més potents que passaran pel Parc del Fòrum aquests dies, aconsegueixin combatre l’atordiment del públic amb shows de qualitat.
