Quan un artista internacional arriba a la teva ciutat de gira, aquell dia pot convertir-se en un dels millors del mes, de l’any o fins i tot de la vida. Aquest diumenge, Louis Tomlinson, exintegrant de One Direction, tornava a Barcelona per tercera vegada per actuar al Palau Sant Jordi, una cita molt especial per als seus seguidors i seguidores.
No era la seva primera visita a la ciutat. El 2020 va actuar a Razzmatazz i el 2023 feia el salt al Sant Jordi per primera vegada. Ara, amb la gira How Did We Get Here?, tornava a trepitjar el mateix escenari davant d’un públic que feia hores que esperava l’inici del concert.
Entrar al Palau ja permetia intuir quin ambient s’hi viuria aquella nit. Molta gent vestida de groc, gira-sols a les mans, samarretes amb la cara del cantant o signes d’interrogació vermells que feien referència al seu últim disc. Només amb això ja quedava clar que el de Tomlinson és un fandom fidel que segueix l’artista allà on va.
Eren les nou en punt i, tot i que les llums encara no s’havien apagat, el públic ja començava a cridar. Uns minuts més tard, quan el pavelló es va quedar completament a les fosques, tot el recinte va retumbar de crits. L’emoció va augmentar encara més quan Louis Tomlinson va aparèixer a l’escenari per interpretar ‘Lemonade’.
Després d’interpretar alguns dels primers temes de la nit, el cantant de Doncaster es va dirigir als assistents per donar la benvinguda. Abans, però, va comentar que el dia anterior havia estat veient el Barça al Camp Nou. Si ja se l’estimava, amb aquell comentari encara es va guanyar més els fans que omplien el recinte.
Un dels moments més emotius va arribar amb ‘Dark to Light’, una cançó dedicada a Liam Payne, també exintegrant de One Direction. La seva mort el 2024 va marcar profundament tant els membres del grup com els seus seguidors. Per això, quan van començar a sonar els primers acords del tema, només calia mirar al voltant per veure com gran part del públic s’emocionava.
Durant el concert també hi va haver moments especialment divertits. A ‘Jump the Gun’, Tomlinson va agafar el mòbil d’una fan i es va gravar mentre cantava. Amb ‘Sanity’, en canvi, un grup de fans situat al final de la pista va decidir improvisar una conga mentre sonava la cançó, gaudint-la al màxim.
Però, en opinió personal, un dels moments més especials dels concerts de Tomlinson és quan el cantant, enmig d’una cançó, s’agenolla i observa els assistents mentre aquests canten a ple pulmó. Això va passar durant ‘Kill My Mind’. Tant la pista com les grades van encendre les llanternes dels mòbils i les van començar a moure al ritme de la música. Des de l’escenari, Tomlinson observava l’escena amb orgull, contemplant la força del seu fandom. Va ser un moment màgic.
Si entrant al recinte ja es podia intuir que el públic de Tomlinson és especialment entregat, durant el concert això es feia encara més evident. Molts fans organitzen els anomenats fan projects, accions coordinades durant determinades cançons. Amb ‘Lucid’, per exemple, des de la pista es van aixecar pancartes amb el missatge “We got here together”, mentre a les grades s’encenien les llanternes dels mòbils. Tot plegat per crear un moment especial entre artista i fans i recordar el camí que han recorregut junts.
Gran part dels seguidors de Tomlinson també ho van ser de One Direction en el seu moment, i en cada directe sempre hi ha qui espera sentir alguna cançó del grup. En un punt de pausa del concert, tot el pavelló es va unir per cantar ‘No Control’, un tema que l’artista només ha interpretat en comptades ocasions. Finalment no la va cantar, però en el seu lloc va interpretar dues demos inèdites.
El concert va acabar amb ‘Places’, un final que sempre deixa una sensació agredolça. És el millor moment perquè el britànic baixa de l’escenari per apropar-se al públic, però també el pitjor, perquè és quan t’adones que el directe ha arribat al final. Després de gairebé dues hores de música, el Palau Sant Jordi s’anava buidant lentament mentre quedava la sensació que el temps havia passat volant. Però si alguna cosa va quedar clara aquella nit és que el fandom de Tomlinson continua sent un dels més fidels i entregats del pop actual, i que Barcelona l’esperarà amb els braços oberts quan decideixi tornar.
