Dijous 6 de novembre, dia bastant plujós, em disposo a anar cap a la ciutat comtal amb el dubte de si havia fet bé d’agafar el cotxe i no una zòdiac. Després d’imaginar-me fins a quin punt seria trepidant anar amb un vaixell i dedicar-me a la pirateria per l’AP7, arribo a Barcelona. Com que m’agrada jugar ,decideixo buscar aparcament per Montjuïc, no ho sé com, aconsegueixo estacionar en un carreró i em disposo a anar caminant fins al Palau Sant Jordi. L’objectiu? Agafar un altre tipus de nau, la de Jamiroquai, i amb ells, emprendre un viatge sideral amb el seu concert a Barcelona.
A l’entrar començo a notar aquells nervis d’astronauta a punt d’enlairar-se, avanço uns metres i quedo hipnotitzat per una atmosfera intergalàctica que m’atrapa amb un beat marcat per ‘Don’t give hate a chance’. L’espectacle havia començat i el meu cap, cor i malucs ho estaven notant. Ou mama, la que em venia a sobre.
Entre barrets estrafolaris, birres i gent ballant em disposo a anar al meu lloc, però abans, em faig el murri per apropar-me al màxim a l’escenari, volia veure la sala de comandaments des d’on controlarien les nostres pulsacions, de cop, ‘Little L’ impacta a les meves orelles i em deixo emportar pel flow cap al meu lloc. Bé, pel flow i per un noi de seguretat que m’avisa que no podia estar dempeus on era ubicat.
L’actuació de ‘Little L’ és sublim, tot i haver passat anys en segon pla, ‘Jamiroquai‘ continuen tenint força i la cançó va ser un cop sobre la taula davant de tots els assistents. Anunciava que tot i haver desaparegut, havien tornat i amb més força que mai.
Enfilen amb un flow d’un altre planeta, un ‘Space Cowboy’ recarregat de groove, amb un disco barroquisme melòdic brutal que marcaria la tònica de tot el concert. Totes les cançons que van sonar donaven espai i temps perquè cada músic tingués el seu minut de glòria.
‘Getting high‘ i ‘Dynamite’ van encarrilar el ritme electrodisco funk per a que el concert seguís la trajectòria marcada, una trajectòria que va anar “in crescendo” a partir d’aquests dos temes.
Va presentar una cançó del nou àlbum que està per sortir. El títol? Ni idea, com ja sabeu els més recurrents al Palau Sant Jordi, l’acústica no acaba de ser la millor, però tot i així es va ballar igual que les altres. La cançó conservava el push de fa uns anys, però predominava el rock i la guitarra elèctrica sobre un llit de soul/funk.
La travessa va anar avançant a toc de groove de baix amb els temes ‘Love Foolosophy’ ‘White Knuckle Ride’, ‘Alright’ i ‘Tallulah’. Arribats a aquest punt, vam fer una parada tècnica a la electro-psicodèlia lisèrgica, on els músics van fer temps perquè Jay Kay es posés un dels seus famosos barrets electrònics i reactivés la marxa.
La nit avançava a un ritme frenètic, cançó rere cançó, Jamiroquai va poder mantenir aquesta atmosfera electro-disco-funk durant tot el concert i pràcticament sense despentinar-se. Fins que arribem a un dels punts àlgids de la nit, el moment de tocar el temacle ‘Canned Heat’. Amb la cançó, el públic va embogir i va cantar a l’uníson, tothom ho estava gaudint al màxim perquè sabien que s’anunciava el final del trajecte i l’inici de les maniobres d’aterratge.
El flow, el funk i les ballaruques ens van fer baixar d’un disco-núvol per tocar de peus a terra i amb ‘Virtual Insanity‘ i ‘Cosmic Girl‘ posaven punt final al que havia estat un concert de somni.
I és aquesta la sensació que em va quedar després del concert. Havia estat dues hores i mitja de cos present, però de ment absent, simplement sentint la música i deixant-me portar per aquests ‘Space Cowboys‘. De veritat havia passat tot allò? Om’havia quedat adormit escoltant el meu ipod nano de 2014 i ho havia somiat tot?
Em vaig adonar que tot havia estat real quan em va tocar tornar cap al cotxe. Es veu que la nau espacial de Jamiroquai era més fàcil d’ubicar que l’aparcament del meu cotxe. Quan l’he trobat he allargat el braç i la mà fent la pose de Jay Kay a ‘Virtual Insanity’ a veure si m’apropava cap a ell. Després de 3 minuts quiet, he pujat i he anat cap a casa content per haver fet aquesta odissea disco-espacial.
