El vent de tramuntana d’una nit d’estiu acaronava la Ciutadella de Roses mentre el públic, expectant, omplia l’espai amb ganes de deixar-se portar per la màgia de Zaz. Així i tot, la cantant francesa no va trigar a fer-se estimar: només començar el concert, va pronunciar unes paraules en català que van despertar l’entusiasme i els aplaudiments d’un públic que ja intuïa que el que vindria seria molt especial.
Amb un repertori encertadíssim, Zaz va fer ballar tothom. Era difícil trobar algú assegut: el ritme contagiós de les seves cançons obligava a moure’s, a somriure i a cantar. Sons del Món va viure una d’aquelles nits que es recorden per molt de temps. Van sonar temes com “Si jamais j’oublie”, “On ira”, la seva inoblidable versió de “La Vie en Rose”, i, per tancar, un “Je veux” vibrant que va deixar el públic completament entregat.
Però més enllà de la música, Zaz va saber crear un vincle emocional amb l’audiència. Entre cançó i cançó, va compartir, en francès, anècdotes i reflexions sobre la vida, l’amor, i la importància de seguir allò que realment volem fer. Paraules que van ressonar en molts dels presents, que de ben segur que es van veure reflectits en la seva manera tan genuïna de viure i sentir.
Tot i la manca d’escenografia, va fer un autèntic espectacle: la seva presència, la seva energia i la complicitat amb els músics van omplir l’escenari amb alça. Amb els seus crits característics per animar el públic, les seves ganyotes còmplices i un somriure permanent, Zaz va convertir el concert en una festa plena d’alegria, emoció i autenticitat. És per això que es pot arribar a la conclusió que de vegades només amb la bona presència dels artistes i músics ja n’hi ha prou per fer un bon concert.
Fos per aquells que ja l’estimaven o per aquells que la descobrien per primera vegada, Zaz va regalar a Roses una vetllada que quedarà gravada a la memòria de tots. Una nit on la música va ser la llengua universal, i l’emoció, l’autèntica protagonista.
