“Parlant a altes hores, el mòbil cremant”. Amb aquestes set paraules, les primeres del seu nou tema, Aina Reig ens trasllada a la perfecció l’escenari de la peça, un viatge cap al desig i els inicis d’un amor idealitzat. Un amor que acaba essent una addicció, o com diu Reig, ‘La meva droga’.
L’artista està presentant un disc a comptagotes, no han sortit tots els singles de cop, sinó que va per capítols. ‘La meva droga’ és el quart, els tres singles anteriors s’ubiquen també dins aquesta atmosfera amorosa. Cada cançó se centra en algun aspecte present en les relacions, des de la dependència fins a la ràbia o la nostàlgia. Tot això, presentat amb l’estètica de l’estil pop-urbà, que podem considerar comercial sobretot pel que fa a la base. I és que podem veure uns beats de fons força recurrents en el panorama musical de pop comercial. Cal destacar, però, que Aina Reig n’agafa només els fonaments, perquè la seva música no sona tan estrident i marcada, sinó que té un punt més elegant que deixa espai a la lletra i al seu significat i comprensió, més que no pas a la base musical.
De fet, si ens fixem en la lletra, sí que es denota un clar allunyament de les peces més comercials, ja que Reig en cap cas cau en la sexualització o banalitat de l’amor, sinó que ho presenta des d’un punt més versemblant, tot i que també amb un toc d’humor i hipèrbole. ‘Passen les hores, minuts, els segons, baby només vull veure’t tota l’estona, tota l’estona veure’t’, aquest fragment, per exemple, és una exageració claríssima que busca explicar la il·lusió inicial d’un amor que acaba desembocant a la dependència. Amb aquest tipus de versos, veiem que l’artista està buscant un punt de vista més aviat crític, però sense embolicar-se. Ho fa a través d’exageracions i tòpics (de fet, ‘Tòpics’ és el títol del primer single del disc).
És, si més no, sorprenent el fet que Aina Reig opti per utilitzar barbarismes o anglicismes. Paraules com Baby o báilame són els dos termes que apareixen reiteradament; cal dir que funcionen per ubicar-nos dins aquesta esfera pop-urbana. Seguint pel camí de la lletra, destaco també el fet que l’artista escrigui la lletra des de la primera persona i parli d’un tu sense especificar-ne el gènere en cap moment. Això fa que es converteixi en una cançó totalment transversal, on tothom es pot sentir identificat. No ha de ser necessàriament una relació amorosa heterosexual com és en la majoria dels casos que veiem en singles comercials, sinó que ‘La meva droga’ parla d’un jo i un tu que senten atracció i un punt de dependència, però els quals no tenen nom, sinó que aquest el posa qui escolta la cançó. Aquests petits detalls són els que mostren la divergència -tot i una aparent similitud i inspiració- de Reig vers la música comercial d’aquest gènere.
Pel que fa al videoclip, veiem com també segueix una estètica més aviat moderna i minimalista, elegant i sense floritures. Flors sí, però, ja que la rosa és un dels símbols que apareix amb la voluntat de simbolitzar aquest tòpic de l’amor romàntic i cursi. Ho veiem a la portada del tema, i no al videoclip, ja que aquest té un predomini d’imatges de la cantant en diferents spots d’estudi. Es pot veure una interacció constant amb un altre personatge: un fotògraf. Sembla que podria ser aquest l’exemplificació del contingut simbòlic de la cançó. També hi apareixen ballarins que complementen el videoclip, fet que es pot veure en altres capítols anteriors de l’artista.
Així doncs, podem resumir aquest nou single d’Aina Reig com una proposta carregada de tòpics, però allunyada de ser un tòpic en si. L’artista ha aconseguit crear un contingut amb un toc personal i propi, però parlant d’un tema compartit i conegut: l’amor.
