Nit festiva al Sant Jordi Club, ple fins a la bandera, per veure el darrer concert de gira de Txarango, sota el títol de Som Mar, de Barcelona a l’Havana i amb la presència del gran Chucho Valdés i la Barcelona Big Latin Band.
Un concert intens amb prop de dues hores de festa, que ha tancat amb unes paraules d’agraïment d’Alguer Miquel, cap a tot el públic, però també els que havien fet possible la gira.
Ara s’agafen un temps de descans (merescut), però segur que tornaran i és que tenen corda per estona!
Sortir de la feina i tenir un bon concert a la vista, sempre és un pla capaç de fer oblidar el cansament i enfilar el cap de setmana amb el millor dels somriures i avui encara és encara més especial perquè després de mesos intentant quadrar agenda per coincidir amb Bonobos, per fi ho he aconseguit i, quasi in extremis, estem esperant que el concert de tancament de gira comenci. Un concert molt especial perquè posa punt final a la gira, s’han anunciat col·laboracions i a sobre és solidari i la recaptació anirà destinada a Stop Mare Mortum.
Com sempre que podem, hem arribat amb temps suficient per situar-nos en un lloc on puguem veure el concert i escriure tranquil·lament. El primer que em crida l’atenció en la sala són unes samarretes de màniga curta amb dibuixos, totes diferents i exclusives per aquest concert que, com roba estesa al vent, estan penjades al costat de la barra, justament a sobre dels únics seients de la sala i que ara mateix tenim a sobre del cap.
Una sirena anuncia que el concert comença. Tothom posa la seva atenció a l’escenari. En Jordi Ginesta, el cantant, fa una petita presentació i comencem a escoltar “Barcelona”. La primera col·laboració arriba de la mà de 9son i, amb el seu cantant, escoltem “Al teu balcó´”. De sobte, els músics s’han convertit en ninos sense piles, doblegats per la cintura, i només es recuperen quan en David, el saxofonista, els toca, fent-los aixecar i unir-se a la música, recuperant les piles.
En David, presenta a Maria, la seva mare i ens explica que està molt content perquè han pogut venir a veure’ls, aixecant una ovació de la sala. En Jordi aprofita per explicar-nos que en David va anar-se d’Erasmus i així, ja tenim excusa suficient perquè soni “Comment ça va”. A la que segueix, “Nòmada” que dediquen als que intenten entrar i es troben amb un mur, amb l’afirmació de no voler una Europa que aixeca els aplaudiments de la sala. De sobte, tornen a congelar-se de nou i en David ens canta “Com dues gotes d’aigua” de Txarango, per continuar amb “Mercat”.
Tothom canta i balla amb ells. L’energia del grup s’ha contagiat per tota la sala i ha aconseguit convertit un concert, fet en una sala tancada, en una festa. Una petita aturada, els permet prendre aire i recordar-nos que fa 3,5 anys que van fer una maqueta i 2 anys d’ençà que van publicar el seu primer disc i, tot seguit, explicant-nos que la següent col·laboració, la farà una de les persones meravelloses que han conegut. Apareix la Gemma Humet, que és rebuda amb una ovació, i que canta amb ells “A la plaça del Sol”.
Seguint amb les reivindicacions, en Jordi reclama que no són ninis, que la seva generació és gent que s’esforça, que estudia, que fa projectes com ells i, acompanyada pels aplaudiments de tots, comença a sonar “Reflex clar de lluna”, que serveix com a tancament de la primera meitat del concert i també per donar pas a Stop Mare Mortum, l’associació amb la qual avui estan col·laborant. Alguns activistes de l’associació pugen a l’escenari per llegir un petit manifest i seguidament sona “El ningú”, una cançó inèdita que ha servit d’inspiració per dibuixar les samarretes que estan penjades en un lateral de la sala, inspirades en l’associació i la lluita per què els mars deixin d’emplenar-se de morts i tragèdies. De fet, durant la cançó, podem veure en directe com es dibuixa una altra samarreta.
Tot seguit escoltem “No és Tard”, a la que segueix “Sonajeros” i “La màquina”, aquesta última dedicada a en Pol, un amic. En David, sembla perdre de nou les piles fins que acaba aturant-se. Les seves bateries, que descobrim són els crits de la gent, s’han exhaurit així que en Jordi ens reclama soroll. La veu de tothom va ressonant cada vegada més fort i en David torna a recuperar-se, per cantar-nos “Mi gente”. Tot seguit apareix la Laura Cruells, la cantant del duet XY, als que fa un temps que controlo per quadrar agenda i, plegats ens canta “Primavera”.
El concert està arribant al final i el grup ens ha preparat un fi de festa bastant divertit. Ens ensenyen una mini coreografia, pensada per la suposada nova cançó del CD, que resulta ser “El ritmo de la noche”. Ens demanen fer 2 equips, el d’en David i el d’en Jordi, i ajupits, comença la mini batalla que acaba formant una olla.
Finalment, les dues últimes cançons que sonen són “Ànima” i l’esperada “La vida”, que tanquen concert i posen final a la gira del grup. Aquesta aturada els hi donarà uns mesos de tranquil·litat que, amb tota seguretat serviran per donar-los encara més força i fer-los tornar amb noves cançons. Cal dir, que ja us esperem amb impaciència?
Brand New tenen la intenció d’editar un disc de demos, que al seu moment ja es va filtrar a la xarxa. Es tracta de les demos de The Devil and God Are Raging Inside of Me, que veuran la llum de forma oficial el dia 4 de desembre.
De moment es desconeix el format amb les quals es podrà trobar, però sí que s’ha presentat el tracklist oficial.
Tracklist
1. Good Man
2. 1996
3. Brother’s Song
4. Missing You
5. Nobody Moves
6. Luca
7. Fork and Knife
8. Yeah (Sowing Season)
9. Battalions
Placebo, editaran divendres vinent, un MTV Unplugged que van gravar el passat mes d’agost a Londres, i que es podrà aconseguir en CD, DVD o Blu Ray. En l’edició súperdeluxe, també podrem trobar-hi una samarreta i un llibre artístic.
La banda ha ofert un aperitiu a la xarxa.
Tracklist
JACKIE
FOR WHAT IT’S WORTH
36 DEGREES
BECAUSE I WANT YOU
EVERY YOU EVERY ME (FEAT. MAJKE VOSS ROMME AKA BROKEN TWIN)
SONG TO SAY GOODBYE
MEDS
PROTECT ME FROM WHAT I WANT (FEAT. JOAN AS POLICE WOMAN)
LOUD LIKE LOVE
TOO MANY FRIENDS
POST BLUE
SLAVE TO THE WAGE
WITHOUT YOU I’M NOTHING
HOLD ON TO ME
BOSCO
WHERE IS MY MIND?
THE BITTER END
M.I.A., acaba de compartir un nou tema anomenat Borders, que es pot escoltar en alguns països a través de les plataformes digitals, però en d’altres de moment encara no està activat.
La cantant ha afirmat que li està costant publicar un nou disc, perquè el món que ella coneixia fa 10 anys ara és completament diferent.
Dannii Minogue és una de les moltes col·laboracions del nou disc de la seva germana, Kylie, Christmas, un disc on podem escoltar nadales amb la visió de la cantant australiana.
Després de poder gaudir de la versió del tema de Yazoo, Only You, ara s’ha estrenat el vídeo de 100 Degrees, una de les peces que formen part de l’edició deluxe i del qual ja en podem veure un vídeo des de l’estudi de gravació.
Ahir es va posar a la venda, 25, l’esperat nou disc de la britànica Adele. Era tanta l’espectació per la sortida del tercer treball de la cantant, que només al Regne Unit es van vendre 313.000 còpies en un sol dia, superant les xifres de Justin Bieber i One Direction.
El disc pot aconseguir batre el rècord absolut de vendes al Regne Unit en la primera setmana, que de moment ostenten els Oasis amb Be Here Now, que va vendre’n 696.000 còpies.
Pel que fa als Estats Units, no es coneixen dades exactes, però segons Hits Daily Double, el ritme de vendes feia que les xifres que havia aconseguit Purpose en una setmana fossin moltes menys que les de 25 en tan sols 24 hores.
En altres països com Brasil ja suma 170.000 unitats, mentre que les dades de l’estat espanyol no se sabran fins d’aquí a 10 dies. La britànica no va arribar al primer lloc amb 21 i s’haurà de veure si ho aconseguirà aquest cop.
Sumant les xifres dels diferents països que es coneixen les dades, queda clar que la cantant superaria el milió de còpies venudes en tan sols 24 hores.
Per altra banda, la cantant va protagonitzar una simpàtica broma a un grup de seguidores que es presentaven a un concurs d’imitacions de la britànica.
Adele es va disfressar i es va fer dir Jenny. Va interpretar el paper a la perfecció, mostrant-se nerviosa i insegura, però quan es va posar a cantar…
Benjamin Clementine ha estat el vencedor del Mercury Prize, el guardó més important que s’entrega al Regne Unit i que premia el millor disc de l’any.
El cantant ha aconseguit vèncer, gràcies al seu debut At Least for Now, que s’ha imposat a In Colour de Jamie xx (el gran favorit), My Love is Cool de Wolf Alice o How Big, How Blue, How Beautiful de Florence + The Machine.
Anteriorment, els guardons han premiat a artistes com James Blake, Alt-J, Arctic Monkeys, Klaxons o Franz Ferdinand.
Justin Bieber ha aconseguit el número 1 de la llista britànica, però no amb el seu disc Purpose, sinó amb Sorry, el senzill que ha arravatat a Adele la primera posició que ocupava des de feia 3 setmanes.
Sorry s’ha vist influenciat per les vendes del seu disc i ha pujat a la primera posició. De fet en el top 10, trobem dues cançons més, What do you mean i Love Yourself que debuta al tercer lloc.
Jess Glynne entra al top 10 amb Take My Hand, que puja fins a la sisena plaça. També entra Perfect de One Direction.
Pel que fa als àlbums, One Direction han venut més de 93.000 unitats, mentre que el canadenc, n’ha aconseguit 3.000 menys.
En quarta posició debuta el nou disc de Jeff Lynne’s amb la ELO, mentre que el debut de Ben Haenow es queda la desena plaça. Kylie Christmas, debuta en dotzena posició, mentre que el disc de maquetes de Kurt Cobain ho fa al lloc 51.
Tot i que molts es pensaven que el nou disc de The xx arribaria durant l’estiu, finalment sembla que haurem d’esperar fins al 2016.
Ahir, Jamie xx es va passar per la BBC, amb els seus companys i van dir que el treball no està acabat, però que la gravació va bé i que el grup començarà a gravar nous temes de cara a les festes de Nadal. Van confirmar nou disc pel 2016, sense especificar quan arribaria.
De mica en mica anem coneixent nous detalls de la pròxima pel·lícula de Quentin Tarantino, The Hateful Eight, on el director ha pogut comptar amb el seu idolatrat Ennio Morricone.
L’últim d’ells, fa referència a la seva banda sonora, on entre altres trobarem peces de The White Stripes, Roy Orbison, David Hess i alguns dels actors que participen en la producció, com Jennifer Jason Leigh, Kurt Russell o Tim Roth, tot i que el més probable, és que la participació dels actors sigui en forma de diàleg, tal com va succeir amb la banda sonora de Pulp Fiction.
En total 28 temes, que es podran trobar a partir del 18 de desembre.
Tracklist:
1. Ennio Morricone – “L’ultima diligenza di red rock”
2. Ennio Morricone – “Ouverture”
3. Jennifer Jason Leigh – “Major Warren Meet Daisy Domergue”
4. Ennio Morricone – “Narratore letterario”
5. The White Stripes – “Apple Blossom”
6. Tim Roth – “Frontier Justice”
7. Ennio Morricone – “L’ultima diligenza di red rock”
8. Ennio Morricone – “Neve”
9. Kurt Russell – “This Here Is Daisy Domergue”
10. Ennio Morricone – “Sei cavalli”
11. Ennio Morricone – “Raggi di sole sulla montagna”
12. Samuel L. Jackson – “Son of the Bloody N**ger Killer of Baton Rouge”
13. Jennifer Jason Leigh – “Jim Jones at Botany Bay”
14. Ennio Morricone – “Neve”
15. Samuel L. Jackson – “Uncle Charlie’s Stew”
16. Ennio Morricone – “I quattro passeggeri”
17. Ennio Morricone – “La musica prima del massacro”
18. Ennio Morricone – “L’inferno bianco”
19. Tim Roth – “The Suggestive Oswaldo Mobray”
20. David Hess – “Now You’re All Alone”
21. Ennio Morricone – “Sangue e neve”
22. Ennio Morricone – “L’inferno bianco”
23. Ennio Morricone – “Neve”
24. Walton Goggins – “Daisy’s Speech”
25. Ennio Morricone – “La lettera di lincoln”
26. Ennio Morricone – “La lettera di lincoln”
27. Roy Orbison – “There Won’t Be Many Coming Home”
28. Ennio Morricone – “La puntura della morte”
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!