7/27 és el segon treball de Fifth Harmony, format per 10 cançons en l’edició estàndard, i amb col·laboracions de Missy Elliott, Fetty Wap o Ty Dolla $ign.
Catfish and The Bottlemen presenten The Ride, el segon disc dels britànics, que inclou onze peces, on destaquen noms com Soundcheck o Glasgow.
Spotify (ben aviat)
Mika publica Sinfonia Pop, un treball gravat al costat d’una orquestra, i que va tenir lloc al Teatro Sociale de Como. S’inclouen alguns dels seus grans èxits, com Relax, Grace Kelly, Happy Ending o Rain.
Spotify (ben aviat)
Love & Hate és el segon disc de Michael Kiwanuka, produït per Danger Mouse i Inflo. 10 temes amb el so soul que tant el caracteritza.
Spotify (ben aviat)
El debut del jove Roger Argemí es diu Un nou sentit, un treball format per 10 cançons, on destaquen temes com Som adolescents, Amb mi o Un nou sentit.
The Strokes han anunciat un nou EP, Future Present Past, estarà format per 3 temes i un remix, i veurà la llum el dia 3 de juny, a través del segell de Julian Casablancas, Cult Records.
Red Hot Chili Peppers acaben d’estrenar el segon avançament de The Getaway, el seu nou disc, que arribarà el dia 17 de juny. Precisament el tema que dóna nom al disc, és la nova cançó del grup, després de Dark Necessities.
La banda actuarà el dia 1 d’octubre a Barcelona, i les entrades sortiran a la venda el dia 1 de juny.
Clean Bandit tornen al panorama musical, avançant un primer tema del que serà el seu segon disc. Es tracta de Tears, on podem escoltar la veu de la britànica Louisa Johnson, guanyadora del programa X Factor.
La banda es va fer molt popular gràcies al tema Rather Be, inclòs al seu debut New Eyes.
Bon Jovi ha anunciat a través de Twitter que ja han acabat de gravar el seu nou disc, This House Is Not For Sale. Per celebrar-ho, la banda ha publicat una fotografia, des dels Electric Lady Studio de Nova York, on podem veure els membres del grup, Jon Bon Jovi, David Bryan, Tico Torres, Hugh McDonald, Phil X i el productor John Shanks.
Es preveu que molt aviat es coneguin nous detalls sobre aquest nou treball.
Russian Red acaben de penjar un nou EP, Spectorize, a través de Bandcamp. Està format per tres cançons, amb un so més electrònic i experimental. Tot plegat forma part de la nova col·laboració amb Glowbug, amb qui ja havia treballat anteriorment.
King Crimson confirma un concert a l’Auditor del Fòrum de Barcelona els dies 24 i 25 de novembre. El grup torna amb Gavin Harrison (bateria), Jeremy Stacey (bateria), Pat Mastelotto (bateria), Tony Levin (baix i veu), Mel Collins (saxo, flauta), Jakko Jakszyk (guitarra, veu) i Robert Fripp (guitarra ). Després de la seva última gira al nostre país l’any 2000, King Crimson torna als nostres escenaris.
Les entrades es podran adquirir a partir de les 10: 00h del Divendres 3 de juny, a través d’ doctormusic.com i ticketmaster.es , també a Fnac, Viatges Carrefour i Halcón Viajes, per telèfon al 902 15 00 25 i altres punts de venda de la xarxa Ticketmaster. El preu de les entrades serà de 42, 48, 52, 56, 62 i 72 Euros. Totes les entrades seran de seient reservat (despeses de distribució no incloses).
El belga Lost Frequencies, va ser un dels noms importants el 2015, gràcies a Are you with me? i Reality. Ara encara el 2016 amb l’estrena d’un nou senzill, Beautiful Life.
El 5 d’agost està prevista la sortida de Give a Glimpse of What Yer Not, el nou disc de Dinosaur Jr., que estarà format per onze cançons, una de les quals ja podem escoltar, Tiny. La peça la van interpretar en directe a un programa de televisió, però també està disponible en la versió d’estudi.
El grup actuarà al Primavera Sound, on amb una mica de sort podrem escoltar algunes de les noves composicions.
Biffy Clyro segueixen fent camí, abans de la publicació del seu esperat disc Ellipsis, i avui han compartit el tema Animal Style, que dóna el relleu a Wolves of Winter.
La banda continua amb ritme de guitarres, tal com van prometre que sonaria aquest nou treball, que es publicarà el 8 de juliol.
Mentre començo aquesta crònica, encara tinc al cap la interpretació de All I Ask, una de les fantàstiques peces de 25, que la britànica Adele ens ha tocat a 15.999 persones i a mi, fa poc menys de dues hores. No sé què ha tingut d’especial aquell moment, però ha estat d’aquells que trigaré a oblidar, però no ha estat l’únic…
Feia anys que tenia ganes de poder veure-la en directe. Quina enveja els 100 afortunats que gràcies a RAC105 van poder-la escoltar i tenir a tocar el 2010, en un concert que van organitzar amb oients afortunats. Un any més tard, la cantant actuava a Bikini. I de Bikini al Palau Sant Jordi. I si d’aquí a pocs anys em diuen que actuarà al Camp Nou m’ho creuria, tot i que potser no m’agradaria.
Adele és d’aquelles cantants que podria omplir el recinte que es proposés, però que guanya en la proximitat. El Sant Jordi és gran, però tampoc tant i al llarg de la nit vam poder veure a la cantant notant l’escalfor del públic, interactuant amb ells, rebent rams de flors, fent-se selfies, deixant-se fer nombroses fotografies i en definitiva, deixar-se estimar per un grapat de gent que estava/estàvem feliços veient-la per fi en directe.
I és que la britànica no necessita grans floritures escenogràfiques. Ella té el més necessari, la veu. La seva veu és prou bona, com per a donar protagonisme pràcticament absolut a la seva persona i a les seves cançons. En alguns moments, unes grans pantalles recolzaven visualment algunes peces, però tampoc s’hauria trobat a faltar si no hi haguessin estat.
Del repertori, poc a dir. Va anar tocant pràcticament el mateix en els seus concerts i per tant, ja sabies més o menys el què sonaria i quan. Van sonar tots els hits, des de Chasing Pavements, passant per Set Fire To The Rain (amb pluja inclosa), Don’t you remember, When We Were Young, Send my love o Hello, que va ser la primera a sonar. Tampoc va faltar, Someone Like You, corejada per tothom i il·luminada amb els mòbils, donant una sensació encara més màgica del que estàvem visquent.
El concert es va acabar amb Rolling in the deep, deixant una sensació de nit perfecta i d’aquelles que et deixen amb ganes de més.
Avui 16.000 noves persones (i potser alguns repetidors), viuran un concert d’aquells que trigaran a oblidar i potser els hi passarà com a mi, que encara em segueix ballant pel cap una de les cançons.
Com han canviat les coses per Adele, des del darrer cop que va actuar a Barcelona, va ser el 2011 a la Sala Bikini, fins aquest 2016, on la britànica ha cantat davant de 16.000 persones, que omplien el Palau Sant Jordi i que demà tornarà a omplir-se per tornar a gaudir del repertori de la popular artista.
I lluny també queda, aquell concert que Adele va fer el 2010 per a 100 persones que la van tenir a mig metre i van gaudir d’una manera més pròxima de la que amb pocs anys arribaria a ser una de les cantants que més discos ven del planeta.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
