Diumenge, 11 maig 2025

The Bohicas cancel·len la seva gira estiuenca

Per
Marc Clapés
-

Els britànics The Bohicas han cancel·lat tots els concerts de la seva gira estiuenca, que entre altres festivals els havia de portar al Santander Music i el Low Festival, que en el cas dels primers ja estan buscant una banda per substituir-los.

La banda va actuar a finals de l’any passat a Barcelona, on va presentar el seu debut musical.

- Publicitat -

El nou disc de Sum 41 arribarà a la tardor

Per
Marc Clapés
-

Sum 41 han fet saber als seus seguidors, que el seu nou treball arribarà a la tardor. El grup ho ha comunicat a través de Pledge Music, la plataforma de crowfunding on la banda intenta finançar el nou disc.

Tot això arriba després de l’anunci del seu fitxatge per Hopeless Records.

- Publicitat -

Horaris d’streaming del Primavera Sound

Per
Marc Clapés
-

Un any més el festival Primavera Sound, emetrà molts dels concerts que tinguin lloc al Parc del Fòrum, en directe via streaming.

Un equip format per un centenar de persones, s’ocuparà de l’emissió durant els 3 dies de festival, repartits per quatre escenaris i amb possibilitat de gaudir per dos canals diferents.

2 juny

Canal 1

19:10 – Autumn Comets
20:00 – The James Hunter Six
21:10 – Cass Macombs
22:10 – Acoustic – Beach Slang
22:25 – Explosions in the Sky
23:40 – Destroyer /Suuns (destacats)
00:10 – John Carpenter

Canal 2

19:01 – Mueran Humanos
20:45 – Destroyer
21:50 – Suuns
22:50 – The James Hunter Six (replay)
23:55 – Cass Macombs (replay)
00:55 – Mbongwana Star
01:50 – Thee Oh Sees

3 juny

Canal 1

20:00 – Neil Michael Hagerty & the Howling Hex
20:55 – Titus Andronicus
22:00 – White Fence (Replay)
23:00 – Acoustic – Julien Baker
23:15 – Dinosaur Jr.
01:00 – Freddie Gibbs
02:00 – Beach House

Canal 2

19:01 – INSPIRA
19:40 – Explosions in the Sky (Replaydod)
21:10 – Ben Watt Band ft Bernard Butler
22:05 – Explosions in the Sky / Thee Oh Sees (replay)
23:05 – Selda ft Boom Pam
00:15 – Titus Andronicus (replay)
01:05 – Tortoise
02:10 – Kiasmos

4 juny

Canal 1

19:10 – Wild Nothing
20:05 – Beach House (replay)
21:10 – Richard Hawley
22:25 – Joana Serrat/ The Chills (replay)
23:05 – Orchestra Baobab
01:15 – Autolux (replay)
01:55 – Ty Segall & the Muggers

Canal 2

19:01 – Joana Serrat
19:45 – The Chills
20:30 – Dinosaur Jr. (replay)
22:40 – Freddie Gibbs (replay)
23:35 – Autolux
00:35 – Richard Hawley (replay)
01:40 – Moderat

- Publicitat -

Birdy presentarà el seu nou disc a Barcelona

Per
Marc Clapés
-

Birdy confirma avui les dates de la seva pròxima gira, amb parada el 7 de novembre a la sala Razzmatazz de Barcelona. La cantant presentarà el seu nou disc Beautiful Life.

Les entrades es podran adquirir a partir de les 10: 00h del Dimecres 8 de Juny, a través d’ doctormusic.com i ticketmaster.es , també a Fnac, Viatges Carrefour i Halcón Viajes, per telèfon al 902 15 00 25 i altres punts de venda de la xarxa Ticketmaster. El preu de les entrades serà de 28 euros (despeses de distribució no incloses).

- Publicitat -

Quartet Mèlt @ Calaf – 29/05/16

Per
Marc Clapés
-

Un dia, mentre xerràvem amb ma mare, em diu “encara no has vist res de Oh Happy Day?”. Jo no miro la tele, ho sap prou bé, tan sols el que m’interessa molt o em recomanen reiteradament. Quan vaig disposar de temps vaig posar-me el primer que em va sortir i, tot i que a mi la parafernàlia no m’agrada, vaig pensar que encara força bé; la música té la capacitat de salvar-ho tot. Aleshores va sonar Ton pare no té nas, quan es va acabar el meu cap anava a cent per hora. Vaig retrocedir el reproductor i la vaig escoltar quatre vegades més, expectant… com podien fer tantes veus, com una mena de perfecció, amb tant poc? “Les nostres veus empasten”, els hi vaig sentir a dir més endavant en una entrevista; ara prenia sentit per a mi aquella paraula que feia servir la directora de la Coral Infantil quan era petita, i que jo em pensava que volia dir que s’havien de sentir les 30 veus una damunt de l’altra com es pogués.
I a Calaf que faig anar tota la família, per veure “Maletes”. Els nens han vist vídeos que els hi he posat i estan contents d’anar-hi, és una hora familiar ben bona; el meu home ho fa per mi. El teatre és ple a vessar, i anem veient cares conegudes del poble a mesura que avancem cap a les nostres cadires, és una sort que ho facin tan a prop de casa. Vint minuts tard, encara hi ha gent que s’ha d’asseure, es tanquen tots els llums i quatre veus que ara ja sabem reconèixer ens demanen que tanquem mòbils, que si us plau, deixem els caramels en pau i que aplaudim, que aplaudim molt. 
Començament despreocupat, amb escenografia senzilla però molt efectiva, sona la Cançó de beure i sona fresca, divertida. Després l’Oriol presenta, sembla nerviós. Muntanyes de Canigó omple tota la sala, amb una sonoritat esplèndida, la gent resta muda fins i tot els meus fills, que baden. Baixant de la font del gat et fa estar amb els ulls oberts tota l’estona, esperant aquell esgarip fruit de les “manxades” (no em cansaré de dir que jo de música tècnica no hi entenc) amunt i avall que fet a quatre veus sembla impossible que no grinyoli, no ho fa i això no deixa indiferent. El último café és deliciosa, fons vermell molt escaient, melòdica a ritme de tango lent, et convida a tancar els ulls i transportar-te amb aquella pausa passional de fer les coses. Gavina Voladora és per a mi, la més fluixeta del concert, no sabria dir perquè, ja que sona molt bé, però hi ha quelcom que no m’encaixa que encara no sé desxifrar. 
Sona Cantares i el meu cor es paralitza, és una cançó molt emblemàtica de la meva infantesa, i la manera de cantar-la amb tantes veus, tanta amplitud, aquell escenari que va passar del vermell terrós al blau celestial per tornar al vermell, em va fer caure la llàgrima inevitable. La Masterpice es nota que és tot un repte, la confluència de veus, tan quadrades (tan empastades) fa que intentis estar tan atent per no perdre’t detall que te’n perds tants que esperes tornar-la a escoltar amb calma a casa, sobretot perquè als nens, tret de fer-los gràcia alguna escenificació divertida, se’ls fa inevitablement una mica feixuc. 
Arriba la pausa i, amb ella, oportunitat per anar al servei i comprar un xupa-xup per a cadascú per animar l’espera. Es tanquen els llums i sentim les quatre veus que venen de darrere les butaques, cantant Ghostbusters vénen amb llanternes i això fa un efecte màgic, sobretot en el meu nen gran que és la seva cançó preferida i ja patia que no la fessin. Tot i que pel meu gust, al arribar per pujar l’escala de l’escenari i a dalt del mateix ja hagués engegat una llum tènue, ja que només es veien les llanternes i, almenys d’on érem nosaltres, veure els cossos encara que sigui a la penombra, t’ajuda a ubicar-te i no estàs tan pendent de si cauen. Aquesta cançó els deixa extenuats, es nota, però continuen amb una delicadíssima Madame Li, que t’impregna amb els seus forts i fluixos perfectes, potser em recorda una mica a Björk en el seu inici, però aviat pren forma per si sola. Comentem amb el meu home que ha canviat lleugerament l’escenografia, tot i conservar els quatre preuats gots d’aigua, i el canvi de vestuari que pel nostre gust fa massa pampallugues en el cas femení. 
Papa, jo vull ser torero, sona tan bé que diria ens expliquen aquesta malaurada història millor que el seu creador, i el fons vermell en acabat et deixa en suspensió. Ton pare no té nas, sona millor que mai per a mi, i Thinking Out Loud et fa moure inevitablement, primer sols el cap i finalment tota la part superior del cos, a ritme de la música. Lullabye estava tant acostumada a sentir-la amb el piano que m’he sorprès no trobant-lo a faltar en absolut. I s’acaba el concert, aplaudiments, moltíssims aplaudiments, tants que per un moment ens vam pensar que no farien bisos. Però si, Royals fa quasi cantar una part del públic, que per sort nostra s’acontenten amb tan sols seguir el ritme amb les mans. Un inesperat I’m gonna sing when the Spirit says sing ens fa aixecar a tota la família de la cadira als aplaudiments, al cap de mig minut tot el teatre era dempeus aplaudint el que havia sigut un gran concert. Els nostres nens aplaudeixen com bojos també, i n’hi ha un dels dos que també em fa evidenciar que la gana ja comença a fer rau-rau.
A fora a la paradeta, comprem el disc. És una cosa que m’encanta fer als concerts, i els nens sempre recorden el concert quan veuen el CD voltant per casa. És força d’hora, però decidim fer un entrepà tot esperant que la munió de gent esperant firmar els discos es redueixi per poder-hi anar nosaltres quatre. Tenim temps de sopar completament tots (fins i tot el petit, que és força lent) abans de poder-nos acostar i tot i que ja fa més de mitja hora que atenen al públic, encara estan d’un humor fantàstic per firmar-nos el CD i fer-se una foto amb els nostres dos petits herois amb un somriure d’orella a orella. Tenen una paciència de Sant, penso. Ja marxàvem i se m’acut que no tinc cap foto d’ells quatre per adjuntar a aquesta crònica, així que torno a esperar torn (ara veig que ja només deuen quedar amics i familiars) i els demano si els hi puc fer. Sense gens de mandra, i respirant il·lusió i gratificació a parts iguals amb la seva feina i el grup, em regalen una foto esplèndida. 
Tornant cap a casa, la part posterior del cotxe ja amb pijames posats i mig aclucant l’ull, demanen escoltar Quartet Mèlt, i recordo amb un somriure la conversa tinguda amb el meu petit gran heroi cap a l’inici del concert “Mama, els instruments on són? – Els instruments són les seves veus – Doncs que bé que toquen!”

Ester Farré

- Publicitat -

Segon concert de Red Hot Chili Peppers a Barcelona

Per
Marc Clapés
-

Finalment Red Hot Chili Peppers, actuaran dues nits seguides a Barcelona, i això que pel primer concert encara queden entrades a la venda. Després d’un matí amb molts problemes per accedir a la pàgina de Ticketmaster, finalment quan passaven prop de 50 minuts de l’hora prevista per poder adquirir les entrades, alguns afortunats es van fer amb les preuades localitats, just abans que s’iniciés la cua virtual que un cop més es va fer interminable per alguns.

Amb la zona de pista exhaurida i les grades a bon ritme de venda, s’ha anunciat un segon concert pel diumenge 2, i les entrades ja estan disponibles a través dels mateixos canals de venda.

La banda presentarà el seu nou disc The Getaway, que arribarà el 17 de juny.

ACTUALITZACIÓ 17.00

Les entrades del dia 1 s’han exhaurit totes.

- Publicitat -

Glastonbury tanca cartell i anuncia horaris

Per
Marc Clapés
-

El festival Glastonbury ha donat per tancat el cartell d’enguany, on podrem veure a Coldplay, Muse, Adele, New Order, Foals, Tame Impala, Beck, The Last Shadow Puppets, Ellie Goulding, LCD Soundsystem, Bastille, James Blake, Years & Years i un llarguíssim etcètera.

Des del festival, s’han presentat també els horaris de les actuacions, que pots consultar al web del festival.

Tot plegat tindrà lloc del 22 al 26 de juny i com sempre amb tot exhaurit des de fa mesos.

- Publicitat -

S’anuncia la nova súper banda Prophets of Rage

Per
Marc Clapés
-

Fa pocs dies parlàvem d’una nova súper banda amb membres de Rage Against The Machine, Public Enemy i Cypress Hill i ara ja podem dir que és una realitat.

Els membres del grup s’han deixat caure per una emissora de ràdio per anunciar entre altres coses, una actuació sorpresa per aquesta nit a Los Angeles, i explicar que de moment només tenen al cap un disc. Pel que fa a la suposada gira estiuenca que s’especulava, han dit que ara estan centrats en la confecció del disc, però que ja es veurà què passa entre juliol i agost.

Des del web del grup han obert un compte enrere, on donaran una nova notícia.

- Publicitat -

OneRepublic col·laboren amb Calvin Harris

Per
Marc Clapés
-

Mentre Calvin Harris segueix triomfant amb This is what you came for, al costat de Rihanna, ara s’ha desvetllat una altra de les col·laboracions del nou disc del famós DJ. Es tracta de la banda de Ryan Tedder, els OneRepublic, que cantaran a Walking on the sun, que ja es pot escoltar a la xarxa.

Sobre el disc, se saben pocs detalls, un d’ells, la col·laboració d’Ellie Goulding i d’un cantant masculí que no serà Justin Bieber. I també que el disc podria arribar de cara a la tardor.

- Publicitat -

Vida Festival dóna a conèixer els seus horaris

Per
Marc Clapés
-

Queda menys d’un mes per l’inici del Vida Festival i avui s’han donat a conèixer els horaris de les diferents actuacions previstes per aquest any.

Enguany comença el 30 de juny i s’allarga fins al 3 de juliol. Per allà hi passaran noms com Wilco, Manel, Chk Chk Chk, The Divine Comedy, Delorean i un llarg etcètera.

Les entrades es poden adquirir a través del web del festival.

- Publicitat -

Nou projecte de Bon Iver i The National

Per
Marc Clapés
-

L’amistat entre Justin Vernon (Bon Iver) i els membres de The National ha anat portant tot tipus de col·laboracions. Una d’elles, la que va dur a Vernon a interpretar Love More, al Music Now Festival de Cincinnati, l’any 2015.

Ara s’ha anunciat una nova col·laboració que entusiasmarà als seguidors de les dues bandes. Un concert a la sala Philharmonie de París, el dia 25 de setembre, sota el nom de Invisible Bridge. En ell actuaran els germans Dessner amb Aaron a la bateria i Bryce a la guitarra i Justin Vernon, Eight Blackbord i les pianistes Katia i Marielle Labèque.

- Publicitat -

Manu Guix: Si d’alguna cosa puc presumir és de que faig cançons honestes

Per
Primera Fila
-

Fa poc més de mig any vaig assistir amb dues amigues al concert de Manu Guix a Gironella, un poble a prop de Berga. Durant gairebé dues hores va cantar tot allò que el públic demanava: des de cançons seves com la coneguda ‘Dóna-li a la vida’ o el regal de boda a la seva germana ‘Fa temps’, fins a Michael Jackson o Grease. En acabar, vam esperar-nos per felicitar-lo i demanar-li una foto. Sí, fans totals. 
Dijous passat, dijous de Patum -permeteu-me el patriotisme berguedà-, quedo amb ell a Sallent, on actuarà al vespre. Intento amagar l’admiració i “bona tarda, gràcies per atendre’ns”. Sembla que dissimulo. Em trobo a un Manu Guix distès i rialler. Recordo el concert de l’octubre a Gironella. Diria que riu més. Abans de marxar aflora la resposta: fa una setmana que és pare. Enhorabona.
Entro amb les preguntes ràpides de l’entrevista: “Què detestes?”. “La gent impuntual”, em diu. Miro el rellotge. Són les 19:10. Havíem quedat a les 19:00. “M’ho deu dir a mi? Manu, tio, que trobar aparcament no és tan fàcil”, penso mentre ja pregunto de nou. 
Acabem i ja fora de gravació li demano si pujarà a Berga després del concert a saltar a la Plaça de Sant Pere. “Des de fa una setmana del que tinc més ganes és d’arribar a casa”, confessa.  A la música li ha sortit un fort competidor. Em temo que el piano ha deixat de ser el nen dels seus ulls. 
  • Nom: Manu Guix
  • Edat i lloc de naixement: 36 anys. A Barcelona.
  • On i amb qui viu: Al barri de Sarrià de Barcelona amb la meva dona i el meu fill.
  • Li encanta: La muntanya.
  • Detesta: La gent impuntual.  
Com vas començar?
Vaig començar a tocar el piano quan tenia vora tres anys. El meu avi era cirurgià però li agradava molt la música i a casa seva hi havia un orgue. Vaig començar a tocar les cançons que ell tocava; intentava imitar-lo. Els meus pares van veure que tenia facilitat per la música i m’hi van apuntar.
I quan vas començar a dedicar-t’hi professionalment?
Als quinze anys.
La primera vegada que molta gent et va conèixer va ser a Operación Triunfo. Quin record en tens?
Vaig fer de la primera a l’última edició, no vaig fallar mai. En tinc un record fantàstic. Em sento un privilegiat d’haver pogut formar part d’OT perquè va ser un fenomen social i mediàtic sense precedents a Espanya. Sense cap dubte per mi és motiu d’orgull.
No m’hauria presentat a OT, m’hauria cagat de por i vergonya
Si no haguessis format part de l’equip, t’hi hauries presentat com a concursant?
Segur que no. Sóc molt tímid i m’hagués mort de vergonya. No podria estar tancat a una casa amb càmeres les 24 hores del dia, on la gent pogués veure la meva intimitat a cada moment. M’hauria cagat de por i vergonya.
També has presentat ‘Els optimistes’ a Catalunya Ràdio i ara et podem veure a ‘Còmics Show’ de TV3. És més fàcil comunicar parlant o cantant?
Per mi parlar és bastant més difícil. Afortunadament em dedico al món de la música i em puc guanyar la vida cantant que és el que se’m dóna bé. A mi m’agrada ser dalt de l’escenari cantant. Parlar us ho deixo a vosaltres els periodistes [riures].
Quan vull compondre m’he de retirar a la muntanya un parell de mesos
No només cantes, sinó que també compons. Com i quan ho fas?
Va a temporades. Faig moltes coses: televisió, ràdio, bandes sonores per a pel·lícules, musicals, obres teatrals i els discos. Però compondre no ho puc compaginar amb res més, és impossible. Quan vull compondre m’he de retirar a la muntanya un parell de mesos. Si sóc a Barcelona i he de fer mil feines diferents, no sóc capaç. Per mi compondre demana feina exclusiva. 

També vas dedicar un disc a versionar les cançons més típiques de Lluís Llach, ‘Onze Llachs’. Com va ser?
El vam treure l’any 2008 però ja feia anys que ho tenia al cap. Vaig anar a Porrera en persona a presentar-li el disc al Lluís Llach i li va encantar. És un dels discs que més ha funcionat comercialment i encara ara se segueix venent. Estem molt contents d’aquest treball.
Un dels últims projectes de gran envergadura que has realitzat és el musical El Petit Príncep. Què n’has après?
Moltes coses. Fer teatre musical és una de les facetes de la meva vida professional que més m’agrada. No només tota la música és meva i qualsevol tasca de composició és sempre una tasca d’aprenentatge, sinó que també m’he estrenat com a productor amb l’Àngel Llàcer i la gent de La Perla 29. M’ha donat un punt de vista empresarial que fins ara no tenia. 
No tinc filtre i faig exactament les cançons que m’agrada fer

Què tenen les teves cançons que no tinguin les altres?
És molt difícil dir-t’ho, això ho hauria de decidir el públic. Si d’alguna cosa puc presumir és de que faig cançons honestes i que em surten directament del cor. No tinc filtre i faig exactament les cançons que m’agrada fer. 
Els teus concerts tenen una part d’improvisació perquè el públic et va demanant cançons. Això té inconvenients, imagino.
A vegades em demanen temes que penso: “per què carai pregunto!?”, però això forma part del joc. La gent gaudeix més si té dalt de l’escenari un intèrpret capaç tocar allò que li demanen i els ve de gust en aquell moment. Els fa sentir partícips de l’espectacle, de la festa. A més, tens la seguretat que aquell concert serà únic i irrepetible. 

Hi ha algun artista o cançó que et neguis a tocar? 
Només dic que no si no me la sé. Però ara que hi penso si me’n demanessin una de reggaeton, possiblement diria que no.
I ara quin serà el proper pas? 
Ja fa quatre anys del meu últim disc, ‘Pas a pas’, i ara tinc moltes ganes de treure’n un de nou. Ja hi estic treballant i de cara el 2017 traurem nou disc segur. 
Ens pot avançar alguna cosa?
Només puc dir que serà un disc de cançons en català. 
Abraham Orriols
- Publicitat -
1...905906907...1.394Pàgina 906 de 1.394
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Primera Fila
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...

Les 40 cançons catalanes més populars de la llista

Coldplay actuarà el 24, 25, 27 i 28 de maig a Barcelona

© Primera Fila, 2025 | Tots els drets reservats