Petits Camaleons ha posat punt final aquest diumenge a la seva 13a edició amb un èxit total d’assistència. I, per primera vegada, amb totes les entrades exhaurides. Un total de 10.000 persones han gaudit del festival infantil durant aquests quatre dies.
Un any més a Primera Fila vam anar a cobrir un festival que ja s’ha tornat un clàssic pel nostre equip.
Vam poder parlar amb alguns dels artistes que van participar: Miki Núñez, Buhos, The Tyets, La Ludwig Band o Ginestà, així com el públic assistent al festival.
La sala La Nau de Barcelona tremola. És escenari d’un doble concert, i el públic vibra, nerviós, cantant totes les cançons fins i tot quan l’escenari encara és buit.
La nit comença quan s’apaguen les llums i el premiarenc EnMatu apareix a l’escenari sota el ritme de ‘NO SOC CANTANT’, cançó del seu EP “Llaços” (2024). El cantant guia al públic a través de totes les cançons d’aquest últim EP, des del ritme de ‘FIAT 500’ fins a ‘GORMITI’ o ‘GULUSSINA’, que fan baixar al públic de revolucions. Després de repassar aquest últim projecte, torna als clàssics, perquè no podia deixar a la sala sense escoltar en directe ‘Cadaqués’, ‘Malediccions’ o ‘Ni una Llàgrima’, que el públic va demostrar conèixer a la perfecció.
Envoltat de llums també té temps per recordar algun d’aquells primers temes, com ‘escoltant el que em dius em poso content’, un dels moments més íntims del concert en què una guitarra i les veus del públic li fan companyia.
Pot ser per les dimensions de la sala, o pot ser per l’actitud dels cantants, sempre molt propera amb el seu públic, però durant unes hores la sala La Nau semblava una reunió d’amics. No només dins el públic, sinó també damunt de l’escenari. Al llarg del concert hi pugen diferents artistes, com Alcaa per cantar ‘Neptú’ amb EnMatu, o Martigo per ‘QUINA VAINA!’.
El moment més inesperat, però, va ser quan es van reunir els tres artistes; EnMatu, Dani6ix i Izzkid per cantar ‘CALENDARI D’ADVENT’ la seva aportació a “NADAL MIX 2023”.
EnMatu passa el relleu a Dani6ix i Izzkid, que omplen l’escenari d’energia amb ‘Enemics’ i el públic els rep amb força; cantant i saltant les cançons més conegudes com ‘Sempre de Rally’, ‘Boti Boti’ o ‘Van Gogh’. El concert és una bona presentació del seu EP ‘Sopo i baixo’ (2024), ja que tant els que son dalt de l’escenari com els que s’ho miren des de baix li posen veu a totes les cançons, fins i tot ‘Peixos i un gos’, un dels moments més personals del seu últim projecte.
Abans de dir adeu, però, calia fer una última cosa. Després de l’èxit del seu últim EP, cal recordar d’on venen, i com han arribat fins aquí. Només hi ha un nom per definir-ho: ‘Stem Vius!’. LA CANÇÓ, la que dona nom a l’EP, i que identifica millor que res el seu projecte. Sense dubte és el moment més especial. Ells canten al públic i el públic els canta a ells que “Va fer mal, però a aquest mal li vaig donar la volta i crec en mi.”
No hi ha qui pugui amb Lady Gaga i Bruno Mars que resisteixen una tercera setmana al número 1 amb ‘Die with a smile’, un tema que també és número 1 mundial.
La Fúmiga i Figa Flawas – Ja dormiré (10 setmanes)
Gracie Abrams – Risk (13 setmanes)
Aspirants
Miquel Abras – Ego (3 setmanes)
Gigi Pérez – Sailor song (2 setmanes)
Linkin Park – The emptiness machine (novetat)
Oques Grasses – Sort de tu (novetat)
Marc Grau va ser un dels músics més influents de l’època daurada del rock català. És per això, que ahir, en commemoració del 25è aniversari de la seva mort, es van reunir a la sala Razzmatazz els referents més importants d’aquella fornada de músics. Aquesta ha estat la tercera edició del concert solidari, que destina tot el recapte a la recerca contra el càncer de l’IDIBAPS, un projecte organitzat per la família del músic en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona.
En un concert emotiu, amb una forta presència de la família del productor i de tots els seus amics, es van reunir des de Quimi Portet fins a Alfred Garcia. Passant, és clar, per Lax’n’Busto, Els Pets, Umpah-Pah i Gerard Quintana, entre molts d’altres.
Tots els músics van dedicar paraules d’afecte al músic mentre cantaven un parell dels seus temes més coneguts o en els que Marc Grau hi havia tingut un paper important; com a guitarrista, productor o compositor.
El concert el va iniciar Marc Grau Jr., el fill del compositor i un dels protagonistes de la nit, amb unes paraules d’agraïment i emoció i tocant dues de les seves peces. El següent va ser Alfred Garcia, qualificat “d’infiltrat” per la presentadora de la nit, neboda de Marc Grau, que va tocar dues de les seves cançons catalanes: “Crema la nit” i “Els Teus Ulls”. Després de l’actuació de The Hornets, va tornar a sortir a l’escenari Marc Grau Jr., aquest cop amb Instrumental Grup, un grup de versions de les cançons que el seu pare va publicar el 1998 i mai va poder arribar a tocar en directe.
Arribat aquest punt de la nit, començaven els retrobaments dalt l’escenari. Umpah-pah va connectar amb el públic amb dues de les seves cançons més conegudes, però sense el cantant Adrià Puntí. El guitarrista, Jordi Gimbernat, que va cantar la primera cançó, va explicar que feia 28 anys que no pujaven a dalt d’un escenari a cantar les seves cançons. La següent cançó del conjunt gironí va sortir a cantar-la Gerard Quintana, amb una aparició espontània de Pemi Fortuny i Lluís Gavaldà a la tornada. No va quedar dubte de que la festa estava assegurada escoltant “La Cachimba i Els Rostolls d’Angelina”, a la veu de Gerard Quintana i amb el públic dividit corejant per una banda “fum verd fosc anem fumant” i per l’altra “anem fumant tots dos”.
Després va ser el moment de les actuacions de Joan Masdéu i de Quimi Portet, que amb el seu carisma habitual va interpretar “Tinc una bèstia dintre meu” i “Flors i violes”. El cantant va entrar a l’escenari amb un discurs emotiu, explicant que “va ser molt amic del Marc, que van compartir furgonetes, “hotelutxos”, “hotelassus”, bolos grans, bolos petits…” i va acabar afirmant que era “un honor ser aquí, un honor recordar-lo, i un honor per ser al costat dels músics que va produir ell i que van ser els seus amics, per estar amb la seva família i sobretot perquè la recaptació va per la lluita contra el càncer”.
El van seguir Pemi Fortuny i Pemi Rovirosa, cantant i guitarrista de Lax’n’Busto, acompanyats de Marc Grau Jr. i la seva banda. Van arrencar amb “La meva terra és el mar”, que va emocionar a tota la sala i van acabar amb la festiva “Miami Beach”. El següent en pujar a l’escenari va ser Gerard Quintana tocant la fibra i fent cantar al públic amb “Podré tornar enrere” i “L’Empordà”.
Van tancar la nit Els Pets, que van qualificar l’experiència de “religiosa” ja que el concert el va permetre “retrobar-se amb companys de viatge que feia anys que no veien”.
Joan Dausà oferirà una desena de concerts a piano i veu arreu del territori durant la seva gira de Nadal que ja s’ha convertit en tot un clàssic d’aquestes festes gràcies a l’èxit de la proposta. Després de quatre anys programant un únic concert de Nadal a Barcelona, el músic i cantant va estendre l’any passat aquesta proposta a la resta del país exhaurint les entrades a tots els recintes on es va programar.
Aquest Nadal, el músic i cantant oferirà dos concerts a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, i la gira també farà parada a Mataró, Canyelles, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Olot, Terrassa i Riudoms. En aquestes últimes dues localitats s’han programat dos concerts per atendre la demanda del públic que no es vol perdre aquesta actuació. Les entrades pels concerts de la gira ja es poden comprar al web de l’artista.
A la gira d’enguany, Joan Dausà repassarà el seu cançoner de la manera més íntima i despullada, cantant nadales i altres singularitats en un dels formats que més èxit va donar-li a la seva primera etapa com a músic, el de piano i veu.
Demà és un grup d’amics del barri de Sant Andreu del Palomar- Barcelona amb una missió molt clara: Explicar històries quotidianes a partir d’un so completament influenciat per la música indie britànica dels 2000. Les lletres sinceres i romàntiques les combinen amb un rock sintetitzat completament fresc que recorda als 2010’s, cantant així situacions en els que qualsevol jove català podria sentir-se identificat. Així doncs, Demà arriba amb un so que busca sincerar-se amb el seu públic amb un so indie molt bonic.
Per Barcelona és la definició perfecta del que aquest grup vol aconseguir: cantar la seva joventut amb un pop-rock sintetitzat que parla d’una història d’amor dintre de la ciutat de Barcelona. Amb aquest tema es planten dintre de la escena indie catalana per donar pas al seu pròxim EP.
‘Blues Paradise’ és el nom d’aquestes noves cançons de Filipin Yess, que tal com deixa entreveure el títol, hi tenen presència l’amor i el desamor però s’hi amaguen les petites i senzilles alegries que teixeix la vida quotidiana. I és que el paradís també pot ser un lloc on posar-se nostàlgic.
Posant en primer pla una pujada de tempo a bona part de les noves cançons, el grup s’eleva fins a noves galàxies a través de sons espacials, psicodèlia naïf i melodies que podrien ser la BSO de qualsevol sèrie americana de fa 40 anys. Però també saben quan posar-se sadboys i cantar a cau d’orella ‘com et trobaré a faltar, no m’oblidaré d’això…’
Filipin Yess presentaran les cançons del seu nou disc avui dia 4 d’octubre a la Sala VOL a les 20:30.
Després dels tres primers senzills: “Ens hem guanyat l’estiu”, la cançó estiuenca i bonrolloera que en menys de tres mesos ha arribat a les 220.000 reproduccions a Spotify, “Pels anys que no hem viscut”, l’himne planetero que ha fet tornar a recordar l’amor d’adolescència a tothom que l’ha escoltada (i que en només un mes ja ha superat a les 75.000 escoltes), “Hivernar amb esportivitat”, una cançó introspectiva i tardorenca amb piano que ha fet caure llàgrimes a més d’un (i que en només 15 dies ja porta gairebé 30.000 reproduccions), Pau Vallvé avança avui “I cantar!”.
“I cantar!” és una cançó vitalista, enèrgica, bonica i desenfadada. Gravada amb un sol micro amb la gent i els instruments al voltant d’una taula, cantada a pulmó i en germanor. “I és que mai és tard per viure” o “Sempre pot ser primavera, sempre pot ser Sant Joan!” criden amb un somriure. El Pau Vallvé més vitalista.
Per aquí amb una mica de ressaca emocional encara del Festival B, la veritat és que va ser força increïble. Tinc encara el concert de l’Abhir al cap… quina bestiesa.
Comencem amb les primeres novetats d’octubre. Avui us porto un blog una miqueta més curtet que els anteriors, que s’ha d’anar regulant la quantitat de música per no morir ofegats:
NOVETATS:
La novetat més esperada, almenys per a mi, és la sortida del nou disc de FINNEAS For Cryin’ Out Loud!. L’artista i productor americà ha anat avançant-nos tastets molt i molt bons durant aquest últim mes, i el plat sencer és encara més bo. Després d’estrenar “Lotus Eater” el dimecres, un altre hit, avui podem escoltar la resta del disc, que sincerament m’ha semblat tot fantàstic. No falla a cap tema. Serà que m’agrada molt la seva veu, però per mi funcionen tots. Ha apostat per cançons més melodramàtiques i més balades a piano que en el seu últim disc, però també trobem altres més funkys com “Cleats” o “Sweet Cherries”. Inclús m’ha recordat a Harry Styles en algunes cançons com “2001”.
També ha sortit el segon single del nou disc de l’Amaia. I evidentment, sempre amb ella. “Tocotó” és una versió contemporània del “Corre, corre caballito” de Marisol. La producció m’ha semblat brutal, iniciant amb un galop literal i seguint fins a un ritme proper al garage britànic. Algú em regala entrades per anar al Palau? El videoclip, dirigit pel Dani de Mainline, una xulada.
Així una mica per sorpresa, ens hem topat amb la versió deluxe de l’últim disc de Sampha, Lahai (2.0). I de la mateixa manera que ho va ser el disc, les noves també són perfectes. Escolteu “Dancing Circles 2.0” i “Re-Entry” i ho veureu. Els beats són celestials i la seva veu encara més. Em fa sentir coses com pocs.
Coldplay ha publicat el seu esperat disc Moon Music. El desè i tal com anuncien, antepenúltim. Ja està bé potser. El disc no és res de l’altre món, però té moments destacables, com el primer single “feelslikeimfallinginlove”, i algunes de les noves. M’han agradat sobretot “iAAM”, “MOON MUSIC” (potser la millor) i “ALL MY LOVE”. Molt xula la promo del Chris Martin disfressant-se i anant a Karaokes a cantar-la. Han apostat per tornar a fer un disc senzillet, sentimental, amb molt poques idees noves però que funciona. Personalment hagués preferit que experimentessin una miqueta, però què hi farem.
La banda de Pamplona Kokoshca també ha publicat el seu nou disc La Juventud, 3 anys després del seu disc homònim. Ja em va agradar molt “Parkour”, estrenada a principis de setmana, i de les noves m’ha semblat molt top “Es una suerte”. El disc en general està ple d’himnes a l’amor, a la juventut, a la festa i a no treballar, així que totalment a favor. No els he vist mai en directe així que amb aquest disc, espero poder-ho fer.
Out of nowhere, el single que Jordan Ward i Joony van publicar junts la setmana passada, no era només un single, sinó que formava part d’un projecte col·laboratiu que acaba de sortir. Es diu JRNY i és un EP de 6 cançons, que pel meu gust, no us podeu perdre. 6/6, no misses. Bastant obsessionat amb la veu de Jordan Ward.
Fa unes setmanes vaig descobrir per aquí l’artista de R&B americo-nigerià Black Hibiscus, que comptava amb grans temes com “Basquiat” o “FAST LOVE”. Avui ha tret un single anomenat “FORLÖRN” que us vull recomanar. M’ha agradat molt l’atmosfera que crea la cançó, que aconsegueix que t’immergeixis en ella gràcies sobretot als baixos, que són brutals.
DESCOBRIMENTS:
Aquests dies he començat a preparar-me pel concert que farà el raper i producer de Baltimore JPEGMAFIA al Nitsa de l’Apolo aquest pròxim gener. I m’he trobat amb una joia que no coneixia dins la seva discografia. Parlo de “Jesus Forgive Me, I Am A Thot” del disc All My Heroes Are Cornballs, de 2019. Una cançó una mica més cantada, accessible que de normal, que em dona vibes una mica de Frank Ocean, i que em sembla preciosa. Tot i així conserva la dosi de caos habitual, la base és un escàndol i l’autotune també.
Aquesta setmana la vam començar amb la tristíssima notícia que la cantant de L’Impératrice ha abandonat el grup. De totes maneres, sembla que s’han sabut aixecar i acaben d’anunciar que la banda seguirà endavant i no cancel·larà cap concert, amb l’addició de la cantant Louve. He estat escoltant una mica el seu projecte personal i m’ha agradat moltíssim. Crec que pot ser un bon match i prova d’això és “CHAVIRE”, un dels seus temes més escoltats.
Sofia Coll presenta el seu esperat nou single titulat “DisTorsioNadA (lalala)”, una proposta amb una barreja envoltant de sons electrònics, melodies ballables amb el carisma característic de l’artista i una lletra provocativa.
Parlant de reconèixer el poder i la força interior d’un mateix, sense importar l’opinió dels altres, Sofia torna a fusionar les arrels amb la música, barrejant català i espanyol i deixant la seva essència marcada en tot allò que fa.
Sofia Coll es caracteritza per barrejar amb estil el pop, l’electrònica i la música alternativa, sempre amb un toc autèntic i fresc.
“DisTorsioNadA (lalala)” és un conjunt de melodies catchy pop amb drums “jersei” i un gran ús de xops i sintetitzadors, composta per la mateixa Sofia, Roger Rodés (guanyador de Latin Grammy i nominat aquest 2024) i Manu Guix.
Una cançó divertida i acolorida, per qüestionar-se el pas del temps i la percepció de la realitat. Aquesta cançó mostra la maduresa artística i consolida la posició com una de les veus més originals del panorama actual.
BON IVER – SPEYSIDE
RED HOT CHILI PEPPERS – CAN’T STOP
CHARLI XCX I TROYE SIVAN – TALK TALK
DISCLOSURE – SHE’S GONE, DANCE ON
SNOW PATROL – THIS IS THE SOUND OF YOUR VOICE
DASHBOARD CONFESSIONAL – AS LOVERS GO
MUSE – TIME IS RUNNING OUT
ARCTIC MONKEYS – THERE’D BETTER BE A MIRRORBALL
THE BEACHES – JOCELYN
MICHAEL KIWANUKA – LOWDOWN (PART I)
LOVELYTHEBAND – TRY FOR YOU
MOD SUN – HOTEL LIGHTS
AWOLNATION – BARBARIAN
SUNDAY (1994) – BLOSSOM
SAM MACPHERSON – AUGUST ALWAYS
FOUSHEÉ – FEEL LIKE HOME
MY MORNING JACKET – AREN’T WE ONE?
L’octubre comença amb un bon grapat de novetats que ens arriben des del Regne Unit. D’una banda els Coldplay amb el seu “Moon Music” i de l’altre de les guitarres del jove Jake Bugg i el seu treball “A modern day distraction”. James Bay estrena el seu quart disc “Changes all the time” mentre que la formació The Smile publiquen el seu tercer treball “Cutouts”. Seguim al país amb Eric Clapton i “Meanwhile”.
I ja en altres zones del món també arriba el nou disc de Finneas “Cryin’ out loud!”; o Leon Bridges “Leon”.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
