666 (Tribut Iron Maiden) @ Sala Apolo – 27/11/16

Ens llevem d’hora un diumenge per agafar cotxe i cap a Barcelona. Just ahir compràvem les entrades per a aquest concert en família de tribut a Iron Maiden que, després de molts problemes per aparcar i una mica de descontrol amb les entrades, comença puntual a la Sala Apolo. Tota la canalla davant, ben asseguts a terra i expectants amb tanta foscor. Ajudats per un projector, mostren i expliquen simplificada la història d’aquest grup iniciat pel seu baixista i que té ben bocabadats els menuts de la sala, i a mi mateixa tot preguntant-me, amb una cervesa a la mà, si veure la representació del seu nom i altres imatges cadavèriques no ens revertirà aquesta nit en forma de plorera. 
El grup 666 irromp amb més força que afinació, degut a, pel que sembla, uns problemes de so deduïts a través de la cara de desconcert del seu cantant. La cosa millora amb 2 minutes to midnight, sobretot amb la contundència de les guitarres, però no és fins a The Trooper que els espectadors comencen a corejar les tornades i aplaudir i xiular amb decisió, tanta que em fa gràcia veure com un pare fa volar pels aires les crispetes de la seva filla que feliçment se les menjava sobre les seves espatlles. A The number of the beast els fantàstics aguts del cantant per fi se senten amb l’esplendor que mereixia aquest tipus de concert i, tot i que a vegades sembla que perd part de la veu, es fa admirar. 
L’aplaudidíssim solo inicial de guitarra de Wasted Years indica que ja s’han posat el públic a la butxaca, i més encara quan el cantant baixa de l’escenari per trobar-se amb tot una munió de nens i nenes que l’envolten i l’admiren mentre ell intenta amb èxit no perdre el fil. “Cómo lo están pasando??” pregunten dirigint-se a la canalla. El desafinat inici de Fear of the dark no impedeix que tothom aixequi les banyes ben amunt, fins i tot el gran dels meus petits herois que, tot i no haver escoltat massa aquest grup, està gaudint entrant dins aquest univers escènic complementat per una espècie d’Eddie que entra i surt de l’escenari suposo que per treure’s la màscara i poder respirar de tant en tant. Els guitarristes salten a ritme, també ho fan una parella amb el seu nadó, així com bona part del públic, i enceten un concurs de crits entre els infants i els adults que acaba sent molt aplaudit per tothom. Amb Hallowed Be Thy Name, la falta puntal de potència vocal, queda dissimulada per un públic que ja canta tota la cançó sencera i que em fa adonar, per tots els braços alçats seguint el ritme,  de la quantitat i varietat de tatuatges que s’hi observen. Les guitarres sonen força espectaculars, i la seva complicitat amb el cantant és agradable a la vista.
Recullen i marxen d’escena tots menys el bateria que anima a un públic que coreja la típica “Otra! Otra! Oeoeoeeee” i que els fa tornar per encarar una fantàstica Run to the heals. Tots els caps boten, totes les banyes ben amunt, els cors s’escolten esplèndids i la bateria ressona amb força. Un bon final per un concert que s’ha fet curt, molt curt, i que deixa ben satisfets un públic ben divers d’edats. Saluden tots cinc i n’hi ha un que es pentina per a la foto de grup amb el públic encara animant a darrere. És d’agrair el fet que s’esperin per tal que tota la canalla vagin passant sense cap ordre ni compostura per a fer-se una foto amb ells.
Quan sortim ens refresca la cara l’aire del carrer i ens encaminem, ja en grup complet, a gaudir d’un dinar a vessar de menjar ràpid, d’un educat però mal servei, i d’una fantàstica tertúlia musical i cinematogràfica que mai és en va. Tot plegat amenitzat amb l’estupor per una ciutat que no és la nostra, però que hi anem sempre que ens hi criden, per tornar a marxar. I encara no hem entrat tots quatre al cotxe quan la veueta inconfusible del que sempre demana poder triar la música esclata amb un “Iron Maiden, si us plau”.

Ester Farré

Foto: Xavi Mercadé
- Publicitat -

Can’t Stop The Feeling, pitjor cançó de 2016 per Time Magazine

La revista Time Magazine ha compartit el que per ells són les 10 pitjors cançons de l’any, i el número 1 és Can’t stop the feeling de Justin Timberlake, i una de les cançons de la banda sonora de Trolls.

Meghan Trainor té “l’honor” de situar un parell de temes entre el llistat, com són NO i Mom. També trobem altres cançons que han triomfat aquest any com 7 Years de Lukas Graham o I took a pill in Ibiza de Mike Posner.

TOP 10

10. Lukas Graham – ‘7 Years’
9. Britney Spears – ‘Private Show’
8. Meghan Trainor – ‘No’
7. Gnash – ‘I hate u, I love u’
6. Mike Posner – ‘I Took A Pill In Ibiza’
5. Machine Gun Kelly – ‘Bad Things’
4. Fall Out Boy & Missy Elliott – ‘Ghostbusters (I’m Not Afraid)’
3. Iggy Azalea – ‘Team’
2. Meghan Trainor – ‘Mom’
1. Justin Timberlake – ‘Can’t Stop The Feeling’

- Publicitat -

The Smiths editaran un senzill amb dues peces inèdites

Warner Music editarà el 2017 un nou senzill en vinil de The Smiths, que inclourà dues versions inèdites, extretes de l’arxiu del grup britànic.

A la cara A, podrem escoltar una demo mix del tema The boy with the thorn in his side, amb una nova i inèdita versió de Rubber ring, que en serà la cara B.

El disseny és cosa del que va ser líder del grup, Morrissey i en ell podem veure la portada del tema, on apareix l’actor Albert Finney.

- Publicitat -

Projecte Mut celebren 10 anys a Luz de Gas

Tot a punt per la presentació del nou disc de Projecte Mut a la sala Luz de Gas de Barcelona el proper dijous 1 de desembre a les 21 hrs.

Aquesta serà una nit molt especial. A banda de celebrar els 10 anys del grup, el concert comptarà amb uns col.laboradors d´autèntic luxe: Natxo Tarrés de Gossos, Eric Vergés d´Els Catarres, Sanjosex, Miquel Gil i Xarim Aresté entre d´altres.

Ara, després de quatre discos d’estudi i centenars de concerts, celebren aquest aniversari de la millor forma possible: amb un disc que compta amb la col·laboració d’amics com Gossos, Blaumut, La Pegatina, Maria del Mar Bonet, Miquel Gil, Cris Juanico, Sanjosex, Quimi Portet i Cesk Freixas, Els Amics de les Arts, Els Catarres i Gerard Quintana.

Entrades a la venda a Codetickets.

- Publicitat -

El cartell del Primavera Sound 2017

El festival Primavera Sound ha presentat el cartell de la seva pròxima edició, encapçalada pels Arcade Fire, Bon Iver, Frank Ocean, The xx, Grace Jones, Van Morrison o Slayer.

Entre la resta de bandes participants, trobem Against Me!, els habituals Shellac, Mac DeMarco, Metronony, Solange, Aphex Twin, Teenage Fanclub, !!! (Chk Chk Chk) o Glass Animals.

Un any més també hi haurà presència de grups de casa com Mishima o una de les revelacions de la temporada, Barbott.

Enguany hem conegut tots els artistes dos mesos abans del que és habitual, i després d’un compte enrere que es va iniciar ahir a les 10 de la nit.

Els abonaments costen 180 euros, mentre que els VIP es poden adquirir a partir de 300 euros. Tots ells, juntament amb l’abonament a terminis, ja estan disponibles al web del Primavera.

El Primavera tindrà lloc del 31 de maig al 4 de juny al Parc del Fòrum.

- Publicitat -

Premis ARC 2016 – 28/11/16

L’equip del PNDR i del Sona en català, es va desplaçar fins a la Sala Barts de Barcelona, per veure en directe la gala d’entrega dels Premis ARC 2016.

L’Abraham Orriols i en Marc Clapés, van poder conversar amb alguns dels artistes que van assistir a la gala, entre ells alguns dels nominats i vencedors de la nit. Lluís Llach, Manel, Els Catarres, Gossos, Animal, Ramon Mirabet, Oques Grasses i l’humorista Peyu, van atendre’ns molt amablement.

Ho podeu veure al següent reportatge:

- Publicitat -

Tove Lo es posa sensual a True Disaster

Tove Lo acaba d’estrenar el vídeo de True Disaster, una de les cançons incloses al seu darrer treball Lady Wood.

La cantant sueca es posa d’allò més provocativa en el videoclip i en la portada que acompanya al senzill.

- Publicitat -

DJ Snake estrena el videoclip de Let Me Love You

Let Me Love You, ha estat i continua sent una de les cançons més importants dels darrers mesos, amb molt bones posicions a les llistes i això que no tenia videoclip, almenys fins ara.

La cançó forma part del disc Encore de DJ Snake, i part de l’èxit és gràcies a la col·laboració de Justin Bieber.

- Publicitat -

Entrevista a Hola Chica – 29/11/2016

Aquesta tarda hem parlat amb en David Gómez de Hola Chica, que ens ha presentat el seu disc Magnetism.

- Publicitat -

Guanyadors dels Premis ARC 2016

La Sala Barts de Barcelona va acollir ahir la XIV edició dels premis ARC. Enguany, l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, celebrava, a més, els seus 40 anys d’existència. L’acte va reunir la Indústria musical del directe i els grups més influents del país. L’humorista d’Osona, en Peyu, va ser l’encarregat de conduir una gala reivindicativa, plena de missatges crítics amb les polítiques impositives en cultura.

Manel va donar el tret de sortida amb la presentació de “Jo competeixo”. Els Catarres va tocar “En peu de guerra” i Animal va escollir el primer single del seu disc, “Només amb tu”, per sortir a l’escenari. També Love of Lesbian i Sopa de Cabra van posar música a les dues hores de gala. Tota una declaració d’intencions. I és que els premis més celebrats se’ls van emportar aquests grups: Animal amb el guardó a “Artista revelació”, Love of Lesbian amb “Millor gira internacional d’artista o grup català” i Manel per a la “Millor gira per festivals”. En teatres i auditoris, el premi a la millor gira va ser per a Sopa de Cabra i en sales de Catalunya, Els Catarres van imposar-se a Ebri Knight, Joan Miquel Oliver i Ramon Miravet.

En l’acte, que va servir de lloc de trobada per a tots els actors de la música catalana, també es va premiar amb “Grups de temes propis” a Oques Grasses, a Molas-Batalla amb el “Premi trajectòria professional” entregat per Lluis Llach i a Emili Llobet amb el “Premi a la dedicació Professionals”. En la categoria de Premis Generals, l’Atlàntida de Vic va emportar-se a la capital d’Osona el guardó a “Millor programació de teatre” mentre que la “Millor programació de Festa Major” va acabar en mans de l’Ajuntament de Terrassa. El guardó per a la programació en sales de concerts va quedar-se a casa, a la Sala Barts.

ARC va voler premiar el programa “Àrtic” de BTV, una de les poques emissions en prime time dedicades a la cultura catalana i impulsora d’actuacions en directe en televisió. El director dels Premis, Xavi Pascual, va pronunciar un discurs en què afirmava que si bé “sense músics no hi ha música”, “sense mànagers, promotors i representants, no hi hauria indústria del directe”. El president d’ARC, Jordi Gratacós, va llençar un missatge d’optimisme per als professionals de l’àmbit recordant que “gràcies al Pla Integral de la Música i a la creació de l’Acadèmia Catalana de la Música” la professió viu un moment de transició que pot convertir-se en una oportunitat per a “estructurar el sector de manera definitiva”.

- Publicitat -

El nou disc de Metallica, número 1 als Estats Units

Metallica han tornat amb força i el seu nou disc Hardwired… to self-destruct, s’ha situat com el més venut amb prop de 300.000 unitats venudes, que el situen com el tercer millor disc amb més còpies de l’any 2016, després de Drake i Beyoncé.

Bruno Mars ha aconseguit el segon lloc, amb unes xifres inferiors a les esperades, però tot i això, bones en els temps que ens trobem. Unes 231.000 unitats del seu disc 24K Magic. El número 3 és per Miranda Lambert amb The weight of these wings, que debuta amb 133.000 discos venuts.

En senzills, tercera setmana amb el mateix podi, amb Rae Sremmurd al primer lloc amb Black Beatles, seguits per Chainsmokers amb Closer i The Weeknd amb Starboy.

- Publicitat -

Els 50 discs de l’any per Rolling Stone

Encara queda un mes per finalitzar l’any i tot i això, alguns mitjans musicals, deuen pensar que no s’editarà cap disc que sigui digne de menció.

Els últims en publicar un repàs als millors treballs de l’any, ha estat la versió americana de la revista Rolling Stone, que ha triat a Beyoncé i el seu Lemonade com a millor disc del 2016.

Hem d’anar fins a la posició 18, per trobar el darrer treball de The 1975, que la revista NME, va triar com a millor disc de l’any.

En segon lloc se situa David Bowie amb Blackstar, seguit per Chance the Rapper, Car Seat Headrest i Frank Ocean. Radiohead són sisens, seguits pels Rolling Stones, Kanye West, Leonard Cohen i Young Thug.

Green Day ocupen la catorzena posició amb Revolution Radio, Bon Iver la 22, precisament amb 22, A Million o Rihanna la 25 amb Anti.

Pots consultar el llistat complet, clicant aquí.

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.