Aquesta setmana més enllà de poder escoltar nous discs de Shaggy, James Bay (un EP), Mac DeMarco, Logic, Whiteshake o Ciara, la novetat destacada és el senzill conjunt entre Ed Sheeran i Justin Bieber.
També el francès David Guetta ha presentat una cançó que no està inclosa a “7” i Madonna ha estrenat senzill amb Swae Lee. Altres novetats de la setmana són de James Arthur, Avicii, Major Lazer, Álvaro Soler, Yall, Meghan Trainor, blink-182 o Idles.
La banda anglesa de rock alternatiu Radiohead ha desvelat la seva intenció de plantejar una mena d’homenatge a dos dels seus antics albums, “Kid A” i “Amnesiac”, publicats el 2000 i el 2001, respectivament.
El cantant i compositor Thom Yorke ha afirmat que té plans de futur com a solista, alhora que ha confirmat que Radiohead es reuniran de forma “natural” quan arribi el moment.
Yorke ha confessat que ha estat revisant els arxius dels temps de “Kid A” i “Amnesiac” i, mirant cap al futur, “faran alguna cosa realment genial amb tot aquest material”.
Pop publica el videoclip de ‘Que tinguem sort’, versionant a ritme de rock el clàssic de Lluís Llach. La cançó que ocupava el sisè lloc a l’àlbum “I si canto trist…” publicat el 1974, s’ha convertit en tot un himne per a moltes generacions i els vallesans n’han fet una versió molt particular. En pocs dies el videoclip ja ha superat el miler de visualitzacions.
“La mar Salada” és el seu debut discogràfic publicat l’any passat. Un àlbum de 10 temes inèdits de ritmes pop-rock. ‘Tu I Jo Som Un’ també el van estrenar el format videoclip.
El pianista, teclista, compositor, cantant i productor de música electrònica Red Pèrill –l’alter ego de Marc Mateu– presenta ‘La Clau‘. El single d’avançament del nou disc, un àlbum que es dividirà en dos EP’s que es diran “AQUARI” i “SAFARI” i que sortiran un abans de l’estiu i l’altre a la tardor.
Ens espera un disc “més electrònic i alhora més comercial que mai”, en el que experimenta amb “el repte de facturar un mainstream més aviat inexistent en català amb les influències més modernes de la música negra: cançons molt pop però de factura electrònica, amb flirtejos amb l’auto-tune i amb el soul i el funk de sempre presents, més alguna referència gairebé obligada a les noves tendències com el trap“.
Tot això, sempre amanit amb un punt d’absurd i tragicomèdia marca de l’igualadí i amb la producció de QUICO 13 i l’assessorament de’n Pau Guillamet aka GUILLAMINO.
Però qui millor ens pot parlar de ‘La Clau’ i els següents projectes és el mateix Red Pèrill.
Després de la derrota del Barça, l’estrena de ‘La Clau’ serà la millor notícia d’aquesta setmana?
Ho sento però no sou els primers en fer aquesta analogia ^^
Sou els segons. Per mi és la notícia de l’any. Amb menys d’un dia hem superat les 1.000 visualitzacions, a tuiter porto més de 150 favs. Això en un videoclip és INCREÏBLE. Tot el meu entorn personal i virtual s’hi ha bolcat d’una manera brutal, ha sigut com el fruit de tot el que porto fent des de que vaig decidir ser músic: rebre elogis unànimes, fins i tot de gent com l’Arnau Tordera o del Cesc Freixas, està sent balsàmic, doncs vinc d’una època en què m’havia plantejat fins i tot la retirada.
Què hi trobarem en el nou EP?
Quatre cançons molt fresques amb força flow, una mica d’autotune (no sempre), alguns vents i melodies molt cantables i fins i tot una Núria Graham samplejada. Per acabar hi haurà una penjada atmosfèrica que deixarà l’oient amb ganes de sentir l’altra ‘cara’ de la moneda, un viatge que no saps si és un aterratge o una immersió, té quelcom d’espiritual.
Sovint, fas befa de la fama. D’un artista, valores més l’èxit o l’estil
genuí?
La personalitat única d’un artista és pràcticament l’únic que m’interessa. M’agraden els músics inconfusibles, com Coltrane, Miles Davis o Stevie Wonder. Com l’Albert Pla. Les maneres que tenen altres de trobar l’èxit em poden interessar per aprendre, i fins i tot cada cop més m’atrau el repte humil de tenir la gent en compte quan fas cançons, perquè si ningú t’escolta no té puta gràcia. Hi ha un repte en triomfar però que l’important al final siguin més sinergies, el què fas sentir a la gent.
Al què podem esperar, això si, és a què econòmicament no ens hi arruïnem. I confesso que m’agrada sentir com em guanyo el respecte, això sí. Suposo que per curar ferides de la infantesa.
Què obre ‘La Clau’?
La Clau obre la porta de formar part d’alguna cosa… d’un grup, d’una família, de sentir-te reconegut en els altres. Pot obrir una frontera també. Per mi té un sentit molt clar però amb els anys he après a que si cadascú pot trobar en les lletres la seva interpretació és més divertit. L’ego es rebaixa.
Quan vas iniciar el projecte en solitari Red Pèrill?
Vaig començar a ‘jugar’ amb l’ordinador el 2001 i al cap de poc em vaig posar a estudiar piano jazz i harmonia. Vaig anar fent coses però entre inseguretats i problemes informàtics i emocionals no vaig publicar res fins al 2014, a excepció d’un tema anomenat ‘Russian Luscious‘ que va formar part d’un recopilatori comarcal (?) per allà el 2003.
Quina opinió et mereix el nou moviment emergent de trap en català?
És complicat de dir. Per un cantó hi ha un abisme generacional entre algú nascut a finals dels 90 i jo en molts sentits. De primer me’n fotia. Però el trap té coses interessants: les atmosferes, l’ús de les 808 en els ritmes, aquests hats com impossibles. I és important que el català no sigui un reducte folklòric. Hi ha d’haver trap en català, metall en català i dibuixos animats i youtubers en català.
La funcionalitat de l’idioma en plena època d’internet comporta moltes renúncies i pot matar l’idioma. Per resumir-ho: Pawn Gang em feien molta “rissa” i de la resta no controlo ni m’interessen especialment perquè no és el meu rollo, encara que ‘La Clau’ en tingui reminiscències. Els hats 808 (caixa de ritmes mítica de Roland) em flipen. I que fan temes amb molts pocs elements. Veurem com evoluciona i si va madurant. Catalunya és molt petit i dificulta la professionalització del fet artístic. Això fa que no t’hi puguis dedicar mai les hores que voldries.
“La meva meta és fer música popular sense vendre’m l’ànima al diable”. Qui és aquest diable?
Trair els teus principis.
La banda de Pop Rock, Imagine Dragons, actuarà a la cerimònia d’inauguració de la final de la UEFA Champions League 2019.
El grup, conegut per temes com “Believer”, “Thunder”, “It’s time”, “Demons” actuarà minuts abans de començar el partit entre Liverpool i Tottenham a l’Estadi Metropolità de Madrid l’1 de juny de 2019.
L’actuació de l’any passat de Dua Lipa va ser un gran èxit: va tenir 80 milions d’audiència arreu del planeta i va ser, també, la peça de contingut de xarxes socials més vista.
Per quart any consecutiu, la cerimònia d’obertura reunirà música, entreteniment i esport en una experiència única per als aficionats. Tant el director de marketing de UEFA Events SA com Dan Reynolds, vocalista d’Imagine Dragons, estan entusiasmats i afirmen que “serà un espectacle de rock que els aficionats del futbol mai oblidaran”.
Aquesta cerimònia s’espera amb molt entusiasme, ja que hi haurà un nivell de producció que no s’havia vist mai en una final de la UEFA Champions League.
L’Espai Consciència arriba a la tercera edició divendres 28 i dissabte 29 de juny en el marc del Festival Clownia. Serà d’entrada gratuïta i constarà de xerrades, tallers, una fira d’entitats i col·lectius, una zona de taverna i artistes en viu.
El Clownia torna a fer una aposta per aportar un valor afegit de pensament crític al festival i generar espais de reflexió. Enguany l’eslògan escollit per l’Espai Consciència és “El capitalisme mata el planeta” i s’abordaran temes com el canvi climàtic, la lluita per la terra o l’agroecologia i la sobirania alimentària.
L’activista per la sobirania alimentària dels pobles, Gustavo Duch, l’advocada Marta Boliches d’Iridia, el cantant de Txarango, Alguer Miquel, familiars dels joves d’Altsasu, el meteoròleg Tomàs Molina o la periodista Txell Bonet, són algunes de les persones que participaran a les xerrades d’aquesta tercera edició. També es comptarà amb les periodistes Laura Rosel, Roger Palà, Mercè Folch o Neus Molina com a moderadores.
El festival enguany continua implementant mesures ecosostenibles com els gots compostables i en proposa de noves com són el reciclatge diferenciat, els lavabos ecològics i els punts de càrrega de vehicles elèctrics, mesures que es volen mantenir en les properes edicions del festival.
Blink-182 van eliminar tot el contingut del seu Instagram abans de tornar avui amb ‘Blame it on my youth‘, una nova cançó que arriba després de “California”, el primer treball amb Matt Skiba.
Sobre el vuitè disc la banda ha comentat anteriorment que li han volgut donar un enfocament semblant a quan van gravar el seu disc homònim el 2003, saltant les regles no escrites del pop punk i experimentant molt més.
De moment no hi ha data pel vuitè disc, tot i que s’especula que podria arribar el mes de juny, abans que la banda comenci una gira pels Estats Units al costat de Lil Wayne, amb motiu dels 25 anys del Warped Tour. Per cert que la banda va estrenar una nova versió de ‘What’s my age again?’, on participa el raper.
Per veure’ls al continent europeu sembla que haurem d’esperar fins el 2020.
Calvin Harris té a punt un nou disc, tot i que ell mateix no ho ha anunciat encara públicament. La notícia arriba a través d’un informe financer de la discogràfica Sony, on es mencionava algun dels seus artistes que editarien disc abans del 30 de juny. Entre ells figuren BTS, P!nk, Vampire Weekend o el mencionat DJ, que segons l’informe el disc encara no tindria nom.
El darrer disc de l’escocès va ser “Funk Wav Bounces Vol 1”, el qual va suposar un canvi d’estil musical i va acostar-lo més a la música funky i on sobretot va triomfar amb ‘Slide’ o ‘Feels’. Posteriorment va tornar al seu so característic amb ‘One Dance’, ‘Promises’ i més recentment amb ‘Giants’. S’haurà de veure si aquestes cançons formaran part del nou disc o si seran peces totalment inèdites les que trobarem.
Les llistes americanes d’èxits Billboard han passat a ser poc fiables des de l’entrada de l’era streaming; es confonen les llistes de senzills i d’àlbums a l’incloure un senzill exitós en la llista d’àlbums, fent que sembli que un disc està tenint èxit gràcies a aquesta cançó o, al contrari, que està fracassant per no tenir un senzill d’aquest tipus.
Així doncs, una altra institució americana buscarà desafiar a Billboard publicant les seves pròpies llistes. És el cas de la revista Rolling Stone, que ha anunciat l’arribada dels seus charts pel dia 13 de maig. La revista també comptarà amb un top 100 de senzills i un top 200 d’àlbums. Les llistes s’actualitzaran diàriament; al contrari de les Billboard, que s’actualitzen cada setmana.
Les llistes de Rolling Stone es basaran en les dades de l’empresa BuzzAngle Music, que recopila informació diària de vendes, streaming i presència en ràdios. D’aquesta manera, a part de les clàssiques, es publicarà una llista amb els 500 artistes més reproduïts en streaming, una amb les cançons que s’estan popularitzant i una altra amb els artistes que han entrat a les llistes per primer cop.
La banda de rock alternatiu californiana Incubus ha anunciat la realització d’una nova gira per a celebrar el 20è aniversari del seu tercer disc d’estudi, Make Yourself.
El grup visitarà 39 ciutats en total entre setembre i desembre d’aquest any per interpretar tots els temes de l’àlbum i altres èxits de la seva trajectòria; obrint la gira amb un concert a Denver i finalitzant-la a Myrtle Beach, Carolina del Sud.
Aquestes cites estaran telonejades per bandes com The Wilde Belle, The Butcherettes o Dub Trio.
Les entrades per tots els concerts estaran a la venda el pròxim divendres dia 10 de maig (venda general). Pels més fanàtics del grup, les entrades estaran en prevenda a través del fanclub del conjunt.
El 14 de juny Bruce Springsteen publicarà un nou disc anomenat “Western stars“, un treball que editarà sense la E Street Band. Aquest fet va preocupar molt als seguidors del Boss, que es preguntaven si podrien tornar a escoltar noves cançons de tota la banda i veure’ls en directe en els seus maratonians concerts.
Aquesta pregunta ja té resposta després que el mateix Bruce ho hagi explicat durant un esdeveniment de Netflix amb Martin Scorsese, de cara a promoure un especial de “Springsteen on Broadway”. A part de parlar del programa especial, ha explicat que ja ha escrit pràcticament tot un disc amb la E Street Band. Springsteen ha confessat que ha passat com set anys sense escriure res per la banda, ja que no li sortia i es pensava que mai més es veuria capaç. Però de cop fa cosa d’un mes li va venir la inspiració. I llavors va pensar que no estava tant fumut i que podria fer una nova gira! De fet els darrers concerts que va fer amb la E Street Band van ser durant la gira de celebració de The River el 2016-17-
El Boss no explica si el disc que veurà la llum el 14 de juny tindrà presentació en directe ni quan veurà la llum el que té gairebé finalitzat amb tota la banda.
Last night with Martin Scorsese and @netflix. pic.twitter.com/vAHPJzJmQi
— Bruce Springsteen (@springsteen) May 6, 2019
El 30 d’abril Justin Bieber va penjar una foto amb Ed Sheeran, on apareixien els dos junts davant una pantalla croma, que feia saltar totes les alarmes d’una possible col·laboració dels dos artistes. L’enigmàtic “10” que feia de peu de foto despertava sospites entre els fans per convertir-se en un possible títol de la cançó.
Res d’això, el tema té títol, ‘I don’t care‘, i data de sortida, la matinada del proper divendres 10 d’abril, així que ja és tota una realitat. Ho ha anunciat el mateix Ed Sheeran en una publicació on es veu el nom de la cançó.
Ed Sheeran ja ha compost algun temes per a Justin Bieber, com ‘Love Yourself‘, i ara també ha compartit part de la lletra de la nova cançó conjunta en una altra publicació:
“Cause I don’t care, When I’m with my baby yeah All the bad things disappear And you’re making me feel like I’m loved by somebody. I can deal with the bad nights when I’m with my baby, yeah. Cause I don’t care, long as you just hold me near. You can take me anywhere. And you’re making me feel like I’m loved by somebody. I can deal with the bad nights When I’m with my baby yeah“.
