El cantant emergent dinou presenta “De la terra al cel”, el seu primer EP, un treball format per sis cançons que exploren diversos significats i emocions. Amb aquest projecte, dinou homenatja els records de persones que han marcat la seva vida i ja no hi són, valorant el present i reflexionant sobre situacions quotidianes que ens defineixen com a persones.
Però el títol, també amaga una segona lectura. L’ambició de l’artista per assolir els seus somnis i fer el salt de la terra al cel en el món de la música.
Aquest EP, produït íntegrament pel mateix dinou, compta amb la col·laboració d’Èric Ruiz en la masterització i Èlia Prunera en la gravació de veus. Cada cançó ha estat dissenyada amb una sonoritat i estil propis, amb l’objectiu de transmetre emocions i energies úniques en cada una d’elles.
El primer avançament de l’EP “Des de dalt” es va publicar un mes abans que l’àlbum. Aquesta cançó captura la sensació de benestar emocional després de superar diverses etapes, que es reflecteixen en les altres cinc cançons.
Entre les sis peces destaca la introducció, “De la terra al cel (intro)”, un homenatge als que ja no hi són. A continuació, trobem temes com “Dissimulàvem” on ens trasllada a un amor discret, passant també per una etapa de festa i llibertat amb “Tenim ganes”, una etapa de tristesa i reflexió amb “No s’enrecorda” o de retrobament amb “5MIN”.
Les cançons van acompanyades de videolírics de forma metafòrica produïts per Martí Curto amb escenes com la d’un rellotge cremant al videolíric de “5MIN” que representa el pas del temps amb la flama d’aquell l’amor.
Aquest passat dijous, ja amb LaNau mig enlairada i amb un públic entregat a gaudir al màxim, arrancava la presentació de “SACRIFICIS”, de la mà de Xicu després d’un brillant Souto com a teloner.
Xicu va optar per una ambientació adient i clavada amb el que representa aquest àlbum. Una atmosfera introspectiva que semblava protegir al cantant amb els diferents efectes de llums i fum. Vestit de negre, va entrar a l’escenari acompanyat de dos instruments que van ser presents al llarg de tota l’actuació donant unes versions molt més enriquidores als temes: la guitarra i un violoncel elèctric.
Vèiem el cantant emocionat i entregat al públic, tant que fins i tot s’hi va apropar massa i va acabar caient de l’escenari. En un tancar i obrir d’ulls, i animat amb el suport incondicional del públic, el tornàvem a tenir a dalt un altre cop. Des d’una faceta més festiva i pletòrica amb cançons com ‘aye‘ (un llançament ben recent que, de fet, no es troba dins l’àlbum “SACRIFICIS”), fins a una esfera més aviat emotiva i íntima, a l’hora de regalar-nos temes com ‘LO NOSTRE’.
El dijous, Xicu pujava a l’escenari per viatjar entre els temes del seu àlbum, però no tot sol, sinó de la mà d’aquells qui el van ajudar a completar el projecte amb les seves col·laboracions. Sense trencar el ritme frenètic i ràpid entre cançó i cançó, els artistes convidats a “SACRIFICIS” s’embarcaven a la Nau entrant i sortint de l’escenari per cantar els featurings i gaudir d’un protagonisme poc usual. En alguns moments dignes d’admirar, el català preferia prendre un segon pla i deixar que els artistes convidats (i amics) es fessin seu el concert per uns instants i brillessin en els seus fragments de cançó.
El primer a fer-ho va ser Socunbohemio, els dos junts formen un duet amb un so únic i carregat de sensibilitat amb la cançó ‘SEMPRE ET BUSCO’. Intercalant temes interpretats individualment i amb artistes convidats, van anar pujant a l’escenari diverses veus que formen part de SACRIFICIS. Així doncs, va arribar el torn de Triquell, amb ‘PAUSA’; el de Ven’nus, amb ‘DOL,OR’; també MariaHein, per cantar ‘NO ÉS REAL SI NO FA MAL’ i, finalment, Souto -qui ja havia pujat prèviament a l’escenari per fer la seva actuació com a teloner-, amb qui va interpretar ‘GRÀCIES AL SACRIFICI’.
Encetat ja un to realment íntim i sensible amb les cançons mencionades anteriorment, Xicu va canviar radicalment el registre, traslladant el públic a una mena de “segona part” amb una energia totalment diferent. El castellbisbalenc va començar la tralla amb ‘LO NOSTRE’, un reggaeton amb signatura d’autor que ja preparava els cossos i cames de la gent pel que es vindria. Seguidament, Xicu va rememorar alguns dels hits de l’EP ‘22’, com per exemple ‘TESTIMU MoOoLT / DESTRUIR’ o ‘EL TEU AMOR’, que van obrir una olla gegant al bell mig de la sala. Encès ja el públic, el català va cantar el nou single ‘aye’, el qual acompanyat amb una guitarra elèctrica i cordes, va fer una actuació de rockstar digna de Playboi Carti.
Després d’aquest reguitzell d’artistes convidats semblava que ja no hi havia cabia ningú més. Doncs bé, Xicu ens va sorprendre amb un lloc guardat a la seva Nau. I és que, inesperadament, vam sentir la veu d’Ultralone, amb qui va presentar un tema nou que va deixar tota la sala amb la boca oberta.
Xicu va tancar el concert amb una barreja de les dues facetes. Acompanyat d’amics i amigues dalt i baix de l’escenari, amb ‘GRÀCIES AL SACRIFICI’, cançó que a part de posar el punt final al concert, també tanca l’àlbum.
Es va acabar el concert i el públic tenia ganes de més. Sensació de final de la presentació de l’àlbum, però d’inici d’un any carregat de concerts.
El 47 i Polvo serán han guanyat aquesta dissabte els Gaudí a Millor pel·lícula i a Millor pel·lícula en llengua no catalana, respectivament. El llargmetratge de Marcel Barrena, un fenomen de públic que partia com a gran favorita amb el seu rècord històric de divuit nominacions, ha estat la més guardonada, amb set Gaudís, als quals cal sumar el Premi de públic a la millor pel·lícula de 2024. La segueixen en el recompte d’estatuetes Polvo serán, de Carlos Marques-Marcet, amb quatre; Casa en flames, de Dani de la Orden, i Segundo premio, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, guanyadores de tres Gaudís, i Salve Maria, de Mar Coll, que n’ha guanyat dos. El palmarès, molt repartit, reconeix l’excel·lent collita del 2024, un any de rècord per al cinema en català.
Al Gaudí a millor pel·lícula s’afegeixen sis guardons més: els de Millor direcció de producció per Carlos Apolinario, Millor vestuari per Olga Rodal i Irantzu Ortiz, Millors efectes visuals per Laura Canals i Iván López Hernández, Millor maquillatge i perruqueria per Karol Tornaria, i els de Millor actor protagonista i actriu secundària per la parella formada per Eduard Fernández i Clara Segura.
Polvo serán, Millor pel·lícula en llengua no catalana, ha estat reconeguda amb tres estatuetes més: les de Millor direcció d’art per Laia Ateca, Millor muntatge per Chiara Dainese i Millor música original per Maria Arnal. El guardó a Millor direcció ha reconegut la feina en equip d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, que a Segundo premio s’endinsen en la llegenda al voltant de la banda granadina Los Planetas, proposant una pel·lícula sobre la creació i les fissures de l’amistat. Per Lacuesta és el seu segon guardó en aquesta categoria, després de l’aconseguit per Entre dos aguas (2019). La seva particular història ha guanyat també els Gaudí corresponents a Millor fotografia, per Takuro Takeuchi, i a Millor so, per Diana Sagrista, Alejandro Castillo, Eva Valiño i Antonin Dalmasso.
La comèdia de Dani de la Orden, Casa en flames, ha aixecat tres Gaudís. La història de la matriarca ha estat reconeguda amb el premi a Millor guió original per a Eduard Sola i amb dos guardons interpretatius. Emma Vilarasau ha recollit l’estatueta a Millor actriu protagonista, pel seu paper de madre d’una família que acumula secrets, mentides i un bon grapat de retrets. També ha vist reconeguda la seva feina Enric Auquer, el fill consentit d’aquesta família, que s’ha endut el seu segon Gaudí com a Millor actor secundari, mateixa categoria en la que ja va ser guardonat l’any 2020 per Quien a hierro mata.
Mar Coll i Valentina Viso s’han endut el Gaudí a Millor guió adaptat per Salve Maria. La traducció a la pantalla del llibre Las madres no, de Katixa Agirre, proposa una mirada arriscada a la maternitat, i fuig de la norma jugant amb elements de thriller psicològic i cinema de terror.
Laura Weissmahr, la seva protagonista, també ha estat premiada, amb el Gaudí a Millor interpretació revelació. Traslladant al cinema el seu talent mostrat als escenaris, entre altres experiències com a membre del col·lectiu VVAA, l’actriu interpreta el personatge d’una mare incapaç de sentir cap afecció pel seu nadó. Tanquen el palmarès els premis Gaudí a Millor pel·lícula documental, per Diari de la meva sextorsió, o la crònica del xantatge que va patir la directora Patricia Franquesa quan li van robar l’ordinador i van amenaçar amb difondre unes fotografies íntimes, i el guardó a Millor pel·lícula d’animació, en mans de Mariposas negras, el drama de les persones obligades a migrar a conseqüència dels devastadors efectes de la crisi climàtica, dirigit per David Baute
El premi a Millor direcció novella ha estat per Celia Giraldo per Un lugar común, el seu lúcid retrat d’una dona que arriba a la cinquantena disposada a rebel·lar-se contra la invisibilitat familiar i social. El Gaudí a Millor curtmetratge ha anat a parar a mans d’Àlex Sardà pel seu El príncep, un drama familiar sobre els privilegis i les fugides impossibles que viu una exitosa carrera en el circuit de curts. I, finalment, la producció francesa Anatomía de una caída, de Justine Triet, ha aixecat el premi a Millor pel·lícula europea.
L’equip de Primera Fila no es va voler perdre la catifa vermella dels Gaudí i va poder parlar amb alguns dels nominats, així com amb grups com Figa Flawas i Ginestà, que van actuar a la gala.
L’equip de Primera Fila va assistir el passat dia 16 al partit benèfic que va tenir lloc al Camp Municipal de l’Hospitalet on exfutbolistes, influenciadors i artistes van participar d’un partit de futbol on els diners recaptats anaven destinats a diferents associacions vinculades amb els malalts d’ELA.
En aquest esdeveniment tots ells es van ajuntar amb la única voluntat d’ajudar a tots els malalts que pateixen la ELA.
Des de Primera Fila vam tenir l’oportunitat de parlar amb la directora general de la Fundació Miquel Valls, així com alguns dels convidats a l’acte, que va també comptar amb la presència d’una de les cares visibles d’aquesta malaltia, com és Juan Carlos Unzué.
El festival Canet Rock 2025 torna a fer història esgotant totes les entrades disponibles amb cinc mesos i mig d’antelació. Les 25.000 localitats s’han venut abans que es faci públic el cartell complet, consolidant així el festival com una de les cites musicals més esperades de l’estiu a Catalunya.
El proper 30 de gener, l’antiga fàbrica Damm de Barcelona acollirà la festa de presentació del cartell, on es donaran a conèixer tots els artistes que actuaran al Pla d’en Sala el 5 de juliol. Tot i això, ja no quedaran entrades disponibles, un fet que reafirma l’èxit i la confiança del públic en un esdeveniment que s’ha convertit en una autèntica icona de la música en directe al país.
Un estiu més, el mític CanetRock promet ser la gran festa de la música de Catalunya fent vibrar els 25.000 assistents fins que surti del sol.
Molt bon dia, arranquem amb el segon blog d’aquest 2025, on ja es nota que tot torna a començar a arrancar i ja tenim els primers discos de l’any. Som-hi!
NOVETATS:
Ja està aquí el nou disc de versions de Cala Vento, BRINDIS, amb el que celebren 10 anys de carrera. Com ja sabeu, és un dels meus grups preferits de sempre, així que, com cada cop que treuen música, avui estic molt feliç. A més, amb això inicien una nova gira on els podrem veure de nou tocar a sales i festivals de tot el país. El disc inclou (a part dels Pets i EUDLF) versions de Lucio Battisti, Turnstile, Julieta Venegas, Pau Donés, Da Souza i Fugazi, a part de la versió en italià “Sono Innamoratto di te”, interpretada amb l’Enric de Lecocq i que vem gaudir en directe a la Catedral.
També una de les notícies del dia (i de l’any?) és la publicació del segon disc pòstum de Mac Miller, Balloonerism. El disc va ser gravat entre 2013 i 2014, però es va deixar en pausa, fins que el seu equip ha decidit “restaurar-lo” i publicar-lo per a tots els fans. És un disc que estaria inclòs dins la seva etapa més introspectiva i experimental, amb cançons més aviat llargues i col·laboracions com les de SZA. M’han encantat “Funny Papers” i “Stoned”.
Hipergéminis, el grup recentment creat format per integrants de Niña Polaca, ha publicat el seu primer treball, Hipergéminis vol.1, d’on vull destacar “Entre las nubes”, a part de “Fuego Lento”, una de les meves preferides de l’any passat. El disc m’ha semblat molt complet, amb col·laboracions que lliguen molt bé, diferents estils i influències i un futur prometedor.
Tot el que fa Sampha es converteix en or, i torna a passar un altre cop amb “Ocean Steppin’”, una nova cançó de John Glacier on apareix col·laborant. També m’apunto el descobriment de John Glacier, una rapera, poeta i productora londinenca, que estrenarà el seu primer disc aquest 14 de febrer.
Joselito Ke torna aquest 2025 amb un nou projecte entre mans, del que ja hem pogut escoltar “Triste”, el seu nou single, on tornem a veure perquè és un artista molt interessant: la mescla d’estils, la presència d’electrònica i una producció arriscada i molt treballada. Seguiu-lo perquè aquest any es venen cosetes!
Senyor Oca i Adala, amb KAYMANE a la producció, acaben d’estrenar “Sense Pressa”, el primer avançament de la segona part de METALL, el nou disc de Senyor Oca del qual ja vam poder gaudir de la primera part a finals d’any, i que ja us vaig posar per aquí també.
DESCOBRIMENTS:
Just avui m’han recomanat una cançó d’un artista que no coneixia i m’ha encantat: parlo d’elmalamía, un cantant xilè d’R&B modern, que va presentar el seu segon disc al setembre: lo que me queda. La cançó es diu “te tengo ganas” i m’ha agradat com fusiona gèneres i experimenta amb sons innovadors.
I acabo amb un altre descobriment, el de Jelani Aryeh, cantant indie amb influències del post-punk americà, que té cançons com “I’m in Love”, publicada a principis de l’any passat dins el seu disc The Swater Club. M’ha recordat una mica a The Cure.
Aprofito abans d’acabar per compartir la llista de Spotify on aniré posant tota la música d’aquest 2025.
Paloma Aparisi és l’artista que s’amaga darrere el nom ‘Colomet’. La noia de la Vall d’Albaida és una de les cantants emergents més consolidades del panorama musical valencià. Va començar fent concerts acústics, però ara busca un altre ambient, més animat i, per això, s’ha centrat en la música urbana.
La seva personalitat, les seves actuacions enèrgiques i la seva proposta autèntica han aconseguit captivar un públic jove. Aparisi se sent còmode cantant en molts gèneres, però el principal és el pop electrònic, encara que l’indie pop i el reggaeton també formin part dels seus èxits. Moltes de les seves cançons se centren en l’amor, el desamor i l’amistat.
Colomet va estrenar el seu àlbum debut “22” el 2023, en què formen part 10 cançons i va ser produït per Marc Dasousa. ‘DxVida’ és la cançó del disc més exitosa de l’artista que va fer juntament amb Carlos Vera; compta amb més de 200.000 reproduccions.
L’any passat, Aparisi va publicar el seu segon àlbum “Blau”. 11 cançons i una introducció que se centren en les experiències de la vida, mentre destaca que encara que tot no vagi bé, sempre es pot aprendre i millorar. ‘Blau Mediterrani’ és una cançó que va fer amb la seva parella, Andrea Ferri. La idea va sorgir d’un viatge que van fer juntes a Formentera i l’artista va voler que l’Andrea formés part de la cançó, perquè la seva relació sempre ha anat molt lligada a la música. En aquest disc, Colomet canta en català, castellà, anglès i portuguès. Ella escriu la cançó en un idioma o altre segons la inspiració o situació que li transmeti el que vol expressar.
Colomet ha col·laborat amb Fades, Carlos Vera, Andrea Ferri i DISTURB i ja acumula quasi 9.000 oients mensuals a Spotify.
Cloe és la promesa emergent del panorama urbà català que es va donar a conèixer fa més d’un any amb la seva primera maqueta al Concurs KLK, del qual va sortir guanyadora en una final celebrada a la Fira de Vilaseca (FiM), on ja va demostrar que té un talent innegable com a cantant i productora. Des d’aquell moment, Cloe no ha parat de créixer com a artista, passant per escenaris com el de LOS40 Primavera Pop de Rubí i entrar a sonar a les emissores musicals principals del país com ELS40 Urban i iCat FM, entre d’altres.
L’artista barcelonina acaba de presentar el seu àlbum de debut: ‘Com un nai amb ferrari’, un total de tretze cançons que indaguen per diversos estils urbans com el Trap, reggaeton, afrobeat i en especial, una exploració pel Funk Carioca. A la carta de presentació de la Cloe no podien faltar col·laboracions d’amics i artistes emergents de la indústria musical catalana com Lluc, Scorpio, Kuu, Ayryn i Vern Alder, que saben aportar els ingredients justos i necessaris per convertir cadascuna d’aquestes cançons en èxits absoluts. ‘Com un nai amb ferrari’ és amor, desamor, vivències personals amb una mirada femenina dura, burlesca i empoderada que, sens dubte, et fa ballar i superar qualsevol repte!
Després d’aquest primer treball, Cloe inicia el 2025 regalant-nos el seu nou senzill ‘La que sempre volies’, un tema on realça els ritmes propis del merengue i on l’artista torna a parlar d’un desamor, però aquesta vegada ho fa des d’un punt de vista de superació i fortalesa, i amb el merengue per bandera que et porta -inevitablement- a ballar sense parar.
No és l’única cançó que aquesta setmana s’estrena de l’artista, ja que la seva col·laboració amb BTZ ‘CHERE’ també es pot escoltar ja a la xarxa.
El POL és un artista nascut a Cornellà de Llobregat el 1998. Des de ben petit va trobar a la música i l’art la seva vocació fins al punt de graduar-se en interpretació a l’Escola Superior de Música de Catalunya en l’especialitat de cant i flauta travessera. Va començar a escriure cançons amb 13 anys després que un amic l’ensenyes a tocar acords en aquest instrument. És compositor i coproductor de la seva música i toca el piano i la guitarra de manera autodidàctica a més de la flauta travessera.
El projecte artístic de POL neix després que l’artista es mudés a Barcelona i a partir de la necessitat d’expressar els seus sentiments va començar a escriure cançons d’amor a la seva parella sense cap altra intenció més que compartir-ho amb aquesta persona tan especial per ell. L’amor, la distància i la vida caòtica a una ciutat com Barcelona són els principals temes sobre els quals canta al seu primer EP “1.840 km” que veurà la llum el maig de 2025 així com les dues primeres cançons autoeditades per l’artista “Avió” i “París” durant el 2024.
La música de POL té influències d’artistes americans com Kanye West, The Weeknd, 070 Shake o Billie Eilish i presenta com a tret identitari baixos saturats, sintetitzadors i melodies contagioses cantades en un falset angelical.
Tresor és el primer avançament del seu primer EP previst per mitjans del 2025. Aquest primer single és una cançó de Pop alternatiu en català amb influències urbanes que pot recordar al so d’artistes com Julieta, ROSALIA, Judeline o The Weeknd. És una cançó romàntica en la qual el jove cantant i compositor català canta sobre el patiment i els sacrificis d’una relació a distància i sobre teletransportar-se al llit de la seva parella fent un símil entre haver trobat l’amor i trobar un tresor
‘Cube Studio vol.2’ és la nova cançó que ha estrenat la Maig. L’artista barcelonina ha publicat a través de les seves xarxes socials un petit fragment de la cançó en què explica que per ella era inimaginable que després d’una relació amb una persona propera haguessin d’estar els dos separats per una gran distància. La Maig en aquest nou llançament tracta l’enyorança envers algun ésser estimat i com pot arribar de complicat a ser. En aquesta ocasió, el productor de la cançó ha sigut Aksis.
En aquesta ocasió, es pot gaudir d’un videoclip del format dels cube studio sessions. Al juliol, el productor Aksis va fer la primera ‘Cube Studio vol.1’ amb en Matu.
El so singular de la Maig i l’àmplia gamma d’influències han fet que les seves cançons es caracteritzin per ritmes urbans, però amb vibracions calmades. La cantant ja forma part del nou panorama emergent català i enguany arriba amb més sorpreses.
Després de viure una etapa a l’Argentina col·laborant amb productors i artistes locals, Flashy Ice Cream presenta el seu esperat nou disc, ‘Sempre Joves’. Aquest àlbum, desgranat al llarg del 2024 en quatre volums, és una obra que promet ser el punt culminant de la seva carrera. Inclou col·laboracions espectaculars amb artistes de renom com Mushkaa, The Tyets, Ginestà, Serko, P.A.W.N Gang i noms internacionals com Ilan Amores, amb produccions a càrrec de grans talents com Pep Saula, Scotty DK, Roots, Xicu i els mateixos The Tyets.
El tancament de l’àlbum arriba amb el volum final ‘Sempre Joves x1000’, que inclou temes destacats com ‘Forever Young’, amb els icònics P.A.W.N Gang, i una sorprenent rumba catalana produïda per Daax i Lluís Cabot amb la participació de Serko.
‘Sempre Joves’ és un viatge sonor que explora la dualitat entre la joventut eterna i la maduresa, passant per estils tan diversos com el reggaeton, el drum & bass, l’UK garage, el house techno, l’afro, el mambo i el pop urbà. Aquest àlbum, el més ambiciós i important de la seva trajectòria, culminarà amb un concert espectacular a la Sala Apolo de Barcelona el pròxim 24 de gener dins del marc del Festival Cruïlla.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
