El grup mallorquí-català FADES, format per Ferran Pi, Vicenç Calafell i Àngel Exojo, irromp a la indústria musical amb el seu disc debut METALLIX. Després de l’èxit viral d’AMIGUES i AUTOTUNE (2023), les FADES tornen amb una proposta innovadora que consolida la seva estètica queer i catalana.

Publicat el 25 d’octubre de 2024, METALLIX no només aprofundeix en l’ús d’autotune i sons electrònics, sinó que juga amb sons industrials inspirats en la transgressora artista SOPHIE, icona de l’hiperpop. Aquest disc és una autèntica transformació sonora i visual, construint una imatge metàl·lica que combina la duresa i la fragilitat, evocant la joieria de plata. Cançons com Minifalda, que reinterpreta la figura de la Moreneta en clau de funk brasiler, i G&G, un homenatge a l’estètica pop i la festa, trenquen amb els estereotips de la masculinitat, reivindicant la feminitat amb un toc irònic i provocador.

L’àlbum és un reflex del caràcter subversiu de FADES, que s’ha consolidat com un dels projectes més frescos dins l’escena LGTBQ+ catalana. METALLIX és també un pas endavant en el seu compromís amb la professionalitat, amb col·laboracions de figures destacades com Toni Llull i La Francesssa en la part musical, i Aina Losange i Joan Porcel en la direcció visual.

ARTIFICIAL, el focus track del disc, ve acompanyat d’un videoclip que plasma l’essència estètica de les FADES. Amb influències cinematogràfiques dels anys 2000 com Mean Girls, el videoclip és un cant a la cultura pop, amb una coreografia que reivindica la llibertat i el ball sense perdre l’essència política del grup.

Des de la seva viralitat a TikTok amb temes com Catalonian Girls o Mai Neva a Ciutat, que ja compta amb més de 200.000 reproduccions, FADES ha demostrat que és un projecte fet per a la generació Z. Les seves lletres iròniques i el seu so atrevit ofereixen una nova perspectiva sobre la música catalana i la festa, connectant perfectament amb l’estètica pop global. FADES és molt més que un grup musical, és un moviment cultural que celebra la diversitat, l’humor i l’atreviment.

Chaqueta de Chándal tornen a la càrrega amb els seus sintes, les seves guitarres i la seva ironia més esmolades que mai. El trio barceloní publicarà aquest proper divendres 25 d’octubre el seu tercer disc, “Flema eterna”, gravat i produït per Joan Colomo.

Amb el nou àlbum, Chaqueta de Chándal continuen el seu viatge cap a aquell lloc recòndit on es troben el pop, el krautrock i el punk, un camí per a valents que va arrencar amb lucidesa a “Gimnasia menor” (2019) i “Futuro, tú antes molabas” (2022).

Per més que el títol remeti als 80 amb la seva picada d’ullet a les Bangles, la inspiració del disc apunta una dècada més enrere, als 70, a aquests àlbums de rock simfònic amb temes que es desenvolupaven al llarg de tota una cara. L’aportació de Chaqueta de Chándal al gènere és “Tamagotchi Antisistema”, la seva composició més ambiciosa fins al moment, que amb les seves tres parts més intro constitueix el nucli principal – musical i ideològic – del disc.

El pop lisèrgic i immersiu continua exercint de vehicle per a l’habitual causticitat de les seves lletres. El viatge segueix a la cara B amb els temes que s’han anat avançant en format single. A «Objetivo indiscreto» posen el focus en una societat de la informació convertida en societat de la vigilància. «Declaración universal de unos desechos humanos» és un cant d’amor cap a la fauna que ens envolta; la literal, perquè de la figurada ja no n’esperen gaire. “Estoy al horno” és un irònic lament sobre els desajustos quotidians que la burocràcia regala als que gosen instal·lar-se a Espanya per viure i treballar, amb la veu de Natalia Brovedanni al capdavant. També sorprenen amb “Seny”, minut i mig d’energia desbocada cantant en català sobre la Catalunya post-1 d’octubre.

La presentació oficial a Barcelona serà el 9 de novembre a la sala Apolo [2], al costat dels austríacs Blasser Kyren com a grup convidat. I el 23 de gener tindrà lloc la presentació a Madrid, dins el marc de l’Inverfest.

Després del 1er single de la nova etapa de rokyo, Por a Oblidar, arriba Ennuvolat, l’última pista de com sonarà el pròxim EP de l’artista sabadellenc, que sortirà a finals de novembre.

Ennuvolat és la cançó ideal per descriure la transició de l’estiu a la tardor, quan ens adonem el fred ha arribat per quedar-se i que hem de començar a posar l’edredó.

La cançó parla sobre el bloqueig, enyorança i desànim que provoca l’amor a distància, dels dies que no vols aixecar-te perquè fa fred i el teu cap està completament emboirat.

Equilibrant R&B i Hip-Hop amb guitarres elegants i ritmes hipnotitzants, rokyo es fa lloc al panorama català amb caràcter i originalitat. La cançó ha estat mesclada per Galgo Lento i conté una aparició de l’home del temps…