Hola a tothom!

Amb ganes d’engegar el cap de setmana amb els concerts de La Mercè i amb el cap posat ja al FSTVL B de la setmana que ve. Per fer més amena aquesta espera, aquí teniu tot lo nou d’avui:

NOVETATS:

• 4 anys després, avui és un gran dia perquè tenim la primera cançó de Bon Iver en solitari. I perquè vindrà acompanyada d’un nou EP, aquest pròxim 18 d’octubre anomenat SABLE. La primera d’aquestes 3 cançons ja està disponible, es diu “S P E Y S I D E” i m’ha encantat. Com sempre, la seva sensibilitat transmet com el que més. Encara al cap lo increïble que va ser el seu concert al Palau fa un parell d’anyets.

• Tot i que el primer single em va deixar totalment fred, amb “CAMINO” La Sra. Tomasa recupera la seva vibra amb l’ajuda de la cantant colombiana Guadalupe, i segueix presentant el seu nou disc, 1040, que veurà la llum l’11 d’octubre. M’ha agradat la cançó perquè crec que té un so molt especial: sona a Sud-amèrica i a Àsia alhora. En tot cas, com sempre, la Tomasa experimentant i cercant noves maneres de fer música. Estaran a Razz el 29 de novembre amb un dels millors directes del panorama català.

• Tot el que fa la Judeline és or. I és el cas també de “zarcillos de plata” el seu nou single on continua demostrant que és una artista de cap a peus. Aquest cop ho fa amb una balada més minimalista que els anteriors singles, “INRI” i “mangata”, més senzilla, però que aconsegueix transportar-te a la seva intimitat gràcies a la seva veu i l’acompanyament a guitarra que sonen espectaculars. Àlbum ja!

• Després de rebentar el festigàbal, i de l’èxit del seu recent EP What Love Is, el duo alemany d’indie Zimmer90 acaba de publicar un nou senzill, “feel like we used to”, on tornen a mostrar que tenen la capacitat de sonar refrescants i de mesclar indie, pop i disco de la millor manera. Els baixos i els sintes ochenteros on point. Directa a la llista de Nostalgia Synths. El vídeo súper xulo, perfecte per acabar l’estiu! Si us agraden Parcels, Air, Phoenix i companyia, no us ho perdeu.

• El primer disc de Maestro Espada m’ha semblat també preciós. I únic. M’ha recordat molt al folklore d’artistes com Rodrigo Cuevas, sumant-li les influències de Raül Refree (Rosalía, La MODA, Silvia Pérez Cruz…), amb qui col·laboren a la producció, o de Guitarricalafuente, amb qui han girat. La meva preferida és “Granaíco”.

• Danny Brown s’ha unit amb la cantant xinesa Alice Longyu Gao a “Bird W/O Nest”, potser la cançó més random que us porto avui, però m’ha encantat la seva força i l’aparició estel·lar del raper. A més no sona a res del que et pots esperar de cap dels dos artistes: una normalment fa hyperpop i l’altre hip-hop caòtic i experimental. Doncs això és una balada pop que és preciosa i que va escalant amb molta potència. A més una cançó que formarà part d’un projecte que surt el 23 d’aquest mes així que estarem atents.

• Gary és el cinquè àlbum d’estudi de la banda d’indie britànica Blossoms. M’he endut una gran sorpresa a l’escoltar-lo, ja que no m’havia guardat cap dels tres singles que havien tret i estava una mica decebut. Doncs possiblement van triar malament, perquè la resta de l’àlbum m’ha agradat moltíssim. Després dels releases de COIN i Dayglow de la setmana passada, ens topem amb un altre bon disc d’indie-pop en anglès, aquest cop amb més influències del funk i més sintes. Em quedo amb temes com “Perfect Me”, “Big Star”, “I Like Your Look”, “Nightclub” (produida per Jungle) i “Mothers”, entre d’altres.

• Per fi, ja està aquí el nou disc de Jamie xx In Waves. I quines ganes tinc de sortir de festa. El primer disc en 9 anys!!! M’ha flipat la producció de tot el disc, el seu rotllo club i les seves transicions. Aquest any al Primavera Sound de cap. Us deixo per aquí les que més m’han agradat: “Waited All Night” amb Romy i el seu anterior grup, The xx (que tornin pls), “Life” amb Robyn, “Baddy On The Floor” amb Honey Dijon i “All You Children” amb Avalanches. M’ha encantat!!!!

• Kavinsky ha publicat un remake de la seva cançó, “Nightcall” juntament amb l’elenc espectacular que va acompanyar-lo ja a la cerimònia dels jocs olímpics: Angèle i Phoenix. Aquesta nova versió torna a portar en escena la cançó que va guanyar popularitat després d’aparèixer a la gran pel·lícula Drive i que va batre el record de ser la cançó més shazamejada en un minut i en un dia, de tota la història, després de les olimpíades. La veritat és que és un banger.

• En un estil bastant semblant, podem escoltar Paradise, el nou disc de Purple Disco Machine, del qual vull remarcar les seves vibres, que traslladen directament als vuitanta amb aquests sintes i baixos. M’ha agradat “Contact” amb el raper canadenc TOBi, que si em seguiu ja sabeu que m’agrada molt. Ja havien tret la majoria de les cançons, on també hi ha un gran tema amb Roosevelt, “Higher Ground”, i colabos destacades com la de Nile Rodgers, Kungs o Metronomy.

• Lo de Future aquest 2024 no té nom: no n’ha tingut prou amb publicar dos discos amb Metro Boomin i iniciar una guerra amb Drake, sinó que acaba de treure MIXTAPE PLUTO, un nou projecte en solitari (i sense features). 59 cançons en total en el que portem d’any. Una bogeria. Possiblement, aquest és el pitjor dels tres, es nota que no està Metro darrere. M’han agradat “SKI” i “TOO FAST”, que sonen una mica diferent a la resta. I m’he rigut molt amb lo de “Plutoski” cap al minut 1:18.

• Anem amb la dosi setmanal de R&B, i ho farem amb tres noves cançons:
  • La primera és “Jealousy”, que combina a dues de les grans promeses de l’estil, Jordan Ward, un dels meus favs (la seva veu…brutal) i Joony, col·laborador habitual de Brent Faiyaz. Els dos formen un duo molt top i la cançó m’ha semblat xulíssima.
  • La segona és “Still The Same” de Victor Ray, qui també té una veu que se’t queda dins. Després de I TRIED., l’EP que el va portar a la fama aquest juny, l’artista britànic amb origens d’Uganda segueix en el seu particular streak.
  • I finalment Tommy Richman, qui ha patit aquest any un dels ascensos més forts a la indústria que recordo. De ser el teloner de Brent Faiyaz amb menys d’1M de reproduccions, acumula ja 33,5M de listeners, gràcies en part a TikTok. A mi personalment m’agrada més la seva etapa pre-fama amb el seu EP THE RUSH, tot i així valoro el mèrit que tenen les noves cançons i “WHITNEY”,  la d’avui, que és el segon single del seu primer disc, m’ha agradat més que les anteriors. El seu falset acompanyat dels sintes, ja són la seva marca personal.

• El tercer disc de la Noga Erez, THE VANDALIST ja s’ha estrenat. Tot i que la proposta de la cantant palestina em sembla molt interessant encara, de moment no ha aconseguit superar el seu treball anterior, KIDS. De totes maneres, hi ha un parell de cançons destacables, com “Police”, la que més m’ha agradat. També molt fort que hagi aconseguit una col·laboració amb ni més ni menys que Robbie Williams. I també amb Dillom!

• Acabem la ronda de novetats d’aquesta setmana amb el nou senzill de Pau Vallvé, el tercer del seu pròxim disc. Amb “Hivernar amb esportivitat”, Pau Vallvé torna als orígens amb una cançó més lenta i amb una lletra trista perfecta per acompanyar el temps d’avui. Com ja he dit un parell de cops, sempre súper a favor del Pau Vallvé trist. Em sap greu, però és on treu la seva millor versió.