No és casualitat que dinou hagi triat aquest 19 de desembre per donar-se a conèixer en societat. I és que aquest número és molt especial per l’artista que presenta aquest projecte.
En Sergi Coll és un jove artista que sota el nom de dinou vol donar a conèixer la seva música. La primera que estrena és ‘Des de dalt’, on ens parla d’una situació ideal pel cantant que està vivint un somni publicant una cançó pròpia i acompanyat de la gent que estima.
‘Des de dalt’ també recorda parts del seu camí fins al moment. Com per exemple, una menció a tots aquells grups i cantants de l’escena urbana en català que li van fer descobrir el món de l’urbà en català.
Aquest senzill ve acompanyat d’un videoclip produït per Martí Curto on es representa aquesta situació d’ensomnis de la que parlavem abans.
La cançó que s’acaba d’estrenar formarà part d’un disc que veurà la llum el 2025.
Recentment l’artista va presentar-se en directe durant la gala de Premis Primera Fila, on ens va cantar una de les seves cançons davant de bona part de la indústria musical.
El Vida Festival suma una vintena de nous artistes al cartell de la seva onzena edició, que reunirà el millor de l’escena musical independent catalana, espanyola i internacional a Vilanova i la Geltrú els dies 3, 4 i 5 de juliol. A la nit de dijous s’hi sumen dos grans noms: Per un costat, Mushka, la cantant de Vilassar de Mar, considerada un dels màxims exponents femenins de la nova escena musical urbana. Presentarà nou disc i nou espectacle al Vida Festival en una jornada que compta amb un preu especial de 20€ per a públic de 18 a 30 anys a través del portal Cultura Jove. Per altre, el grup de Nova Delhi Peter Cat Recording Co. i la seva fusió d’estils que van des de l’indie al gipsy jazz, la psiquedèlia, el cabaret o l’space disco. La nit de divendres destacarà gràcies al crooner britànic Richard Hawley, que arribarà al Vida amb nou disc sota el braç. També s’afegeix al cartell la consolidada banda de rock psicodèlic madrilenya Rufus T. Firefly que presentarà música nova. Un altre gran nom internacional que s’incorpora al festival és Ichiko Aoba, la cantautora i multiinstrumentista japonesa reconeguda per la seva música etèria i minimalista, que evoca paisatges sonors íntims i onírics. A principis de l’any vinent publicarà l’àlbum Luminescent Creatures. Des de Xile també viatjarà fins al Vida la cantant i productora Javiera Mena, pionera de l’escena electropop llatinoamericana, amb més de quinze anys de trajectòria i set àlbums d’estudi.
També s’han anunciat avui noms com de Delaporte, el duet italo-espanyol format per Sandra Delaporte i Sergio Salvi, reconeguts per la seva proposta de música electrònica, amb influències de pop i funk; Meridian Brothers, el quintet colombià neotropicalista contemporani, que experimenten amb influències de la música tradicional colombiana per crear un so avantguardista; i Tarta Relena amb el seu folk «tronadet» i gregorià progressiu, que exploren els límits de la veu a cappella, fusionant-la amb samples electrònics.
Altres noms anunciats avui són la banda madrilenya Aiko el grupo, considerada una de les propostes més destacades del pop en castellà gràcies al seu còctel de pop, punk, ironia i emoció; l’artista i productor també madrileny Nusar3000, que brilla per la seva capacitat d’explorar nous gèneres i estils, i que ja ha col·laborat amb Dellafuente o Judeline; o el trio català de jazz electrònic fusió Astrio, que arriba amb més de 20 anys de trajectòria i un nou disc i espectacle titulat ALEA IACTA EST / LATIN LOVERS. També s’incorporen al cartell els barcelonins TIEMEI, que han debutat aquest 2024 amb el molt destacable The Mourning After The Night Before, que combina electrònica amb elements de post-rock i IDM, amb una base de pop; el cantant i productor de Castellbisbal Xicu, que ha obert la porta cap a un nou camí musical amb l’àlbum Sacrificis carregat de pop experimental amb sonoritats atrevides i lletres molt suggerents; o Sona Lee DJ, una DJ sud-coreana nascuda a Barcelona, que fusiona sons electrònics com el house, el funky i el dance amb influències asiàtiques.
Per acabar aquest segon avançament, el Vida 2025 comptarà amb noms destacables com el compositor i productor Galgo Lento, una de les noves veus més destacades de l’escena musical independent catalana, conegut per la seva particular fusió d’indie, R&B i hip-hop; els gallecs Mundo Prestigio i la seva versatilitat sonora amb influències de jazz, hip-hop i electrònica; i Amor Líquido, la banda emergent que ha redefinit el punk amb el seu àlbum debut homònim que transita entre el punk revival i l’art-industrial. També portaran la seva música més nova fins a Vilanova i la Geltru els NIV4, un projecte innovador format per quatre músics que comparteixen espai per a la improvisació i la llibertat creativa a partir d’un material base que juga amb el temps i la forma; Azulceleste, duet establert a Barcelona que combina folk, amb electrònica i altres sonoritats experimentals; Xenia, la compositora, productora i intèrpret valenciana que presentarà el seu nou disc carregat d’electrònica, pop i ritmes urbans; i GARRU, el projecte musical del baixista i productor Òscar Garrobé, que beu del pop experimental, el rock progressiu i la música electrònica. A més, avui també s’ha anunciat que el Vida 2025 comptarà amb dos secret shows, dos concerts sorpresa que no es revelaran per qui són protagonitzats fins que els artistes no pugin dalt de l’escenari.
Una de les novetats presentades enguany és la programació de dijous, encapçalada per Mushka, Royel Otis, Richard Hawley, Peter Cat Recording Co. i Rusowsky, entre altres, que tindrà un preu especial de 20€ per a públic de 18 a 30 anys gràcies al programa Cultura Jove de la Generalitat de Catalunya.
He vist molts concerts de Joan Dausà en directe, però sempre que vas a veure’n un saps que en sortiràs satisfet. Les seves cançons enganxen, ell té molt bona sintonia amb el públic, tot sona i es veu perfecte, cuida el més petit detall i això quan vas a veure música en directe, vulguis o no, s’agraeix.
Aquest era un concert diferent, especial, màgic. Es feia a la Basílica de Santa Maria del Mar, on l’any passat ja va ser un gran èxit. La fórmula ha tornat a funcionar i durant tres nits seguides han hagut de penjar el cartell de «no hi ha entrades».
En Joan li agrada interactuar amb el públic, per començar saber si mai l’havien vist en algun altre concert i més endavant s’ha posat a parlar amb en Pedro, un noi que acompanyava a la seva parella però que sembla que no era fins al moment molt seguidor d’en Dausà. Estic convençut que després d’aquesta nit voldrà repetir.
El repertori ha estat molt pensat, l’espai no donava per posar-se dempeus, fer salts i ballar, de fet amb pocs temes de l’artista ho pots fer, però tot i així ha estat un concert per emmarcar.
I el públic! Oh! Jo no recordo en molt temps aquests silencis, podent el músic acabar i estar dos o tres segons en silenci fins que algú feia el primer tímid aplaudiment i després la resta s’hi afegia. Un concert on la gent no s’ha posat a explicar-se la vida, on no ha sonat cap telèfon mòbil, on l’únic que s’escoltava era al músic i de tant en tant alguna persona refredada que tossia. Tant de bo molts més concerts amb aquest respecte envers el cantant. Estic cansat d’anar a concerts on la gent només hi va a passar l’estona, a beure i on l’artista que canta és com si sonés a través de Spotify. Suposo que el fet que fos en una Basílica i no hi hagués barra amb begudes també ha servit perquè la gent estigués concentrada en l’actuació.
Un concert de Nadal, on s’hi han pogut escoltar algunes cançons nadalenques, però també peces que no acostumen a sonar als seus concerts, com ‘Xana’, la cançó que va dedicar a la desapareguda filla de Luís Enrique i Elena Cubell, que ens ha posat a tots la pell de gallina. Dausà ens ha emocionat estrenant ‘Tot ets tu’. També ha sonat la banda sonora de l’aclamada «Casa en flames», amb ‘Crema-ho tot’ o ‘Una altra manera de viure’, la cançó d’un anunci d’Estrella Damm. Tampoc han faltat peces com ‘Ho tenim tot’, ‘Tot anirà bé’, ‘Ara som gegants’ o ‘Judit i ‘Jo mai mai’. El concert s’ha acabat amb ‘Per nosaltres i els de dalt’, la preciosa cançó de Nadal que va estrenar l’any passat i que ha servit per tancar una nit que ha estat un gran regal per tot el seu públic.
Yung Rajola ha publicat «Divo del pop» un EP format per 4 cançons, tres d’elles que ha anat publicant al llarg dels últimes mesos, més una de nova que dona nom al disc.
N’hem parlat, també del bon moment que està vivint com a músic, però també ha reflexionat sobre la situació de la indústria musical, on uns quants sí que poden guanyar-se bé la vida, però molts d’altres ho passen realment malament i que no tot és de color de rosa com pot semblar.
Prepara també noves cançons pel 2025, una gira de concerts i col·laboracions amb altres artistes.
“Por a oblidar” és una evocació de l’estiu que arriba en ple canvi de temporada, una metàfora sobre les relacions amoroses, així ho descriu el propi Rokyo. Aquest EP, compost per 6 temes: ‘Por a oblidar’, ‘Rebobinar’, ‘Només una nit’, ‘Despertar’, ‘Ennuvolat’ i ‘Crèdits’, reflecteix el món sonor creat per Roc Tarruell Roma. La producció és obra de Marc Gelabert i Roc Tarruell Roma, mentre que la mescla corre a càrrec de Gelabert i Martí Galán (en els temes ‘Despertar’ i ‘Ennuvolat’). El màster és d’Alex Ferrer (The Groove Sound) i la fotografia i edició de Pau Riera. Aquest projecte, d’arrels andorranes, acaba de desembarcar a Sabadell, ciutat natal de Tarruell Roma.
El tema principal, ‘Por a oblidar’, mesclat per Marc Gelabert, parla de la gran varietat de formes amb què capturem moments i records: des de fotografies i vídeos fins a postals, tot per combatre l’oblit. La cançó ens recorda, però, que els records materials no són eterns. Amb una dosi d’intimitat i nostàlgia, Rokyo ens convida a embarcar-nos en un viatge en el temps per recuperar les emocions d’una relació que, com l’estiu, ha arribat al seu final.
‘Rebobinar’, també mesclat per Marc Gelabert, és el primer interludi de l’EP. Format per sintetitzadors i guitarra elèctrica, ens explica la història de Marc “Llops”, qui no vol oblidar un moment especial amb la seva parella que portava mesos d’Erasmus: una sorpresa, senzilla, però plena d’emoció.
‘Només una nit’, amb cors de Núria Quílez i baix d’Eloi Pérez, i mesclada per Marc Gelabert, és una història d’amor estiuenc, fugaz però intens. La cançó ens parla del desig de reviure aquella nit màgica amb algú que ha deixat una empremta profunda al cor, capturant, amb sinceritat, la passió i innocent frescor de l’amor adolescent a través de sorprenents canvis rítmics al llarg de la melodia.
‘Despertar’, mescla de Martí Galán, és el segon interludi de l’EP. Una peça que, amb la seva guitarra elegant però intensa, ens treu lentament de la son per portar-nos a una realitat de boira i incertesa.
‘Ennuvolat’, també mescla de Martí Galán, gira entorn de l’amor a distància i de la tristesa que provoca la separació. Amb l’arribada del fred i la boira de la tardor, es crea una atmosfera de solitud i enyorança. Per reforçar aquesta sensació, la peça inclou una transmissió meteorològica d’una jornada de boira a Lleida.
Finalment, ‘Crèdits’, mesclat per Marc Gelabert, tanca l’EP amb una carta de comiat amarga sobre desenganys i promeses trencades. La cançó retrata el moment en què l’esperança es torna insostenible i és necessari deixar enrere una relació que ja no aporta res.
Rokyo sempre ha apostat pel directe, amb un acompanyament de bateria, guitarra solista, baix i teclats. Actualment, el seu equip inclou a Oriol Sabaté a la percussió, Néstor Pérez (Ven’nus, Galgo Lento) a la guitarra solista i Martí Dueñas al baix. A més, també ofereix un format acústic amb dues guitarres.
“Por a oblidar” no es pot entendre sense la seva part audiovisual. Més que un videoclip, és un curtmetratge de 9 minuts, el qual és el TFG de Roc Tarruell Roma en Comunicació Audiovisual. Dirigit i produït pel mateix músic, el curt narra la història entre l’Alba, una adolescent apassionada per la fotografia analògica, i el Dídac, un noi més introvertit. A mesura que la seva relació es fa més íntima, una notícia inesperada trencarà la serenor de l’Alba, revelant les seves pors més profundes. El vídeo va aconseguir més de 350.000 visualitzacions en només cinc dies.
Després d’algunes temporades en pausa, Maleducats torna amb força el 2025 i estrena una nova ubicació a l’icònic Parc del Fòrum de Barcelona. El 17 de maig arriba aquest esperat retorn, amb un cartell que aplega grans noms i futures estrelles del panorama urbà i crossover.
Estopa, el duet català que ha conquerit cors amb la seva barreja única de rumba i pop, encapçala el cartell a la que serà la seva única actuació aquest 2025 a Catalunya. Després d’anys de trajectòria i audiències massives, els germans Muñoz reten homenatge a les seves arrels underground per connectar amb les noves generacions que vibren amb el seu llegat. Oferiran un concert de 2 hores on hi sonaran tots els seus grans èxits.
Des de Granada, Pepe y Vizio, coneguts pel seu estil desenfadat i mestís, portaran a l’escenari una combinació explosiva de flamenc, hip hop i ritmes urbans. En aquesta línia, la catalana Queralt Lahoz també s’inclou al cartell. La seva proposta parteix del flamenc per fusionar diversos estils amb una de les veus més captivadores del moment. Amb una posició més emergent però no menys fascinant, Sanguijuelas del Guadiana està revolucionant el panorama musical, exhibint un directe vibrant amb energia rock i pulsió contemporània. La seva presència al Maleducats subratlla el compromís de l’esdeveniment amb la diversitat i la innovació on, a més, compartiran escenari amb un dels seus grans referents: Estopa.
Santa Salut, figura indiscutible del rap conscient i la cultura hip hop, porta per bandera un missatge de respecte a les bases del gènere, recuperant sonoritats clàssiques per posar-les al dia amb una contundència molt seva. Indiscutiblement, una actuació que promet ser corprenedora i memorable. Lildami completa la programació, consolidat com una peça clau dins l’espectre urbà i un dels màxims exponents de l’escena catalana actual. El seu so ha evolucionat des dels seus inicis, mantenint-se fidel a la seva essència però surfejant les tendències amb frescor i autenticitat.
Amb aquesta programació, el festival Maleducats aposta per la promoció del talent local i emergent, connectant diverses generacions d’artistes i públic. L’Esdeveniment promet ser un espai per celebrar música i art, apta per a totes les edats.
Entrades a la venda aquest dijous, 19 de desembre, a les 12h a la web del festival i punts de venda oficials.
El cantant lleidatà Yung Rajola presenta l’EP DIVO DEL POP on recull els llançaments que ha fet aquest 2024 en la seva etapa més playground, de provar estils i experimentar sonoritats. Música per passar-s’ho bé i fer ballar sense cap altra pretensió. Un còctel de ritmes que van des del techno a la cúmbia, l’EDM o el rap, amb un equilibri sublim firmat pels seus productors habituals: els compares lleidatans Pep Saula (Sexenni) i Argibitzz.
DIVO DEL POP consta de quatre cançons que ja des del títol obren la porta a la ironia i el sarcasme. Aquells i aquelles que ja us hagueu submergit en l’univers singular del lleidatà, sabreu de sobres que Rajola no respon precisament a la definició de cantant de pop amb èxit. Aquí la crítica passa per parodiar la tendència de vendre com a estrelles del pop a artistes que malauradament, en la majoria dels casos, tenen altres feines i una vida sovint molt precària. Temes, per altra banda, llargament reflexionats als dos magnífics -i conceptuals- discos Cor trencat (2021) i Peter Pan (2023)
L’última cançó publicada, la que dona nom a l’EP, és una celebració del carisma i l’autoestima. Homenatjant a “Pop”, dels mítics La Oreja de Van Gogh, Yung Rajola fa una mirada crítica, sarcàstica i desenfadada dels estereotips del mainstream. Una repassada a la figura de l’artista “divo” a base de techno i EDM. L’univers pop es realça a “EM TORNES BOIG (L)”, una cançó de pop electrònic plena de referències a l’època adolescent de l’artista: un retrat dels clixés dels anys 2010 en què les cançons només parlaven de festa, llibertat i passar-s’ho bé.
La tercera cançó, “MAMIXULA”, és un clar exemple de l’ànima més juganera del cantant, que firma el seu primer technorap i el carrega de temes quotidians i banals. Culmina l’EP “LA CÚMBIA DEL CARGOL”, la primera cúmbia de Yung Rajola, pensada per a fer aixecar el cul de la cadira i celebrar a base de costumisme català clàssic i modern.
Madonna ha compartit una imatge a les xarxes socials al costat del productor Stuart Price, amb el qui ja va treballar a «Confessions on a Dancefloor». De fet a la publicació que ha penjat l’artista es pregunta sobre una possible segona part del disc.
Sembla que l’artista s’hauria deixat veure per un estudi de gravació i ara es confirma que ha estat treballant amb el productor, amb el qui publicaria nova música el 2025. Segons ha explicat Madonna, aquests mesos han estat medicina per la seva ànima, i escriure cançons i fer música són les úniques àrees de la seva professió on no ha de demanar permís a ningú.
Ja han passat més de 5 anys des del darrer treball de la reina del pop però des de llavors l’hem pogut escoltar triomfant a ‘Popular’ amb The Weeknd.
Adele torna a viure un suposat cas de plagi pel seu tema ‘Million Years Ago’, després del primer, on es rumorejava que podria haver copiat la cançó turca ‘Acilara Tutunmak’ de Ahmet Kaya.
Ara ha estat un jutge brasiler qui ha ordenat la retirada de ‘Million Years Ago’ de totes les plataformes digitals, per ser un suposat plagi del clàssic de la samba ‘Mulheres’, escrita per Toninho Geraes i interpretada per Martinho da Vila.
L’ordre del jutge manifesta que s’acabi l’edició i distribució o comercialització de la cançó, des de qualsevol plataforma digital. La demanda amenaça a Sony i Universal amb una multa de 8.000 dòlars per acte d’incompliment.
L’advocat de Toninho Geraes sol·licita uns 160.000 dòlars per prejudicis morals i sortir acreditat a la cançó d’Adele.
KATE BOLLINGER – WHAT CAN I GIVE YOU
HORSEGIRL – 2468
SAY LOU LOU – BLUE RUIN
SEAROWS – CALICO
DEAD GOWNS – IN THE HAZE
HOVVDY – FOREVER
THE KILIANS – MR SMITH
COURTING – PAUSE AT YOU
FRIKO – PRIDE TRIALS
MICHAEL KIWANUKA – ONE AND ONLY
FLEET FOXES I COLE PULICE – TM
ADRIANNE LENKER – FEEL BETTER
HOMER I HETHER – FOREVER AND EVER AND EVER
DAYDREAMERS – WE DON’T NEED TO DO FOREVER
ALMOST MONDAY – JUPITER
MEDIUM BUILD – DAD’S 4RUNNER
PITY PARTY (GIRLS CLUB) – MOMENTARY BLISS
Avui s’han fet públics els noms dels guanyadors dels PREMIS ENDERROCK DE LA CRÍTICA 2025, elaborats a partir de les votacions de 40 periodistes musicals dels Països Catalans. La selecció forma part de la llista dels 100 millors discos catalans de l’any publicada cada any per la revista. Els experts han reconegut els millors treballs discogràfics de l’any en 10 categories, que enguany incorporen el millor disc de rock i el Premi Especial del Jurat. La gala de la 27a edició dels PREMIS ENDERROCK DE LA MÚSICA CATALANA se celebrarà a L’Auditori de Girona el 6 de març del 2025.
L’àlbum Nostàlgia Airlines (Bankrobber) de Maria Jaume ha estat escollit Millor Disc de l’Any, un reconeixement que consolida la cantant mallorquina com una de les figures més rellevants de l’escena musical en català. L’artista, que ja havia recollit el guardó a millor disc als PREMIS ENDERROCK DE LA MÚSICA BALEAR segons la crítica i el públic, s’ha endinsat en nous camins estètics, fusionant pop i electrònica amb una visió crítica de la seva illa. És el tercer any consecutiu que una artista femenina lidera la llista dels 100 millors discos catalans, rànquing que reflecteix la vitalitat i diversitat del sector.
El reconeixement a Millor Artista de l’Any ha estat per al duet vallenc Figa Flawas, que amb el seu treball La calçotada (Halley Records) han revolucionat l’escena del pop urbà gràcies a una combinació única de ritmes com la rumba, la salsa, el tecno i la batxata, creant un èxit rotund i ple de sensualitat.
El grup osonenc Oques Grasses ha estat reconegut amb el Millor Disc de Pop per Fruit del deliri (Halley Records), una proposta fresca i desbordant d’originalitat que juga amb sonoritats diverses, des del rap dels noranta fins al reggaeton i les guitarres surferes.
El premi al Millor Disc de Músiques Urbanes ha estat per a la maresmenca Irma Farelo, més coneguda com a Mushka, pel seu primer llarga durada, SexySensible (Dale Play Records). Una obra que combina sensibilitat i erotisme en nou cançons plenes d’energia i capacitat comunicativa, incloent-hi col·laboracions destacades com la de Bad Gyal.
Com a Millor Disc de Folk, el duet Tarta Relena ha estat premiat per És pregunta (Latency), un treball que reflexiona sobre el pensament tràgic i les incerteses del futur. Amb un estil magnètic i enigmàtic, el duo vocal barceloní continua explorant noves dimensions artístiques i literàries que les situen com a referents del gènere.
La categoria de Millor Disc de Cançó d’Autor ha reconegut l’obra de Mar Pujol, que amb el seu disc Cançons de rebost (Hidden Track Records) ha creat una col·lecció de temes acústics que capturen la màgia de la natura i els sentiments profunds amb una força tel·lúrica i íntima.
En la categoria de Millor Disc en Llengua No Catalana, el guardó ha estat per al senegalès resident a Catalunya Momi Maiga, pel seu segon treball com a solista, Kairo (Segell Microscopi). El seu virtuós àlbum combina la kora amb violí, violoncel i percussions, oferint una música rica i imponent que ha captivat tant el públic com la crítica.
El Millor Disc Revelació ha recaigut en el projecte de Mama Dousha pel disc Only Hits (Promo Arts Music). El projecte, liderat pel barceloní Bruno de Fabriziis, destaca per la seva fusió electrònica, tropicalisme i ritmes ballables.
Per primera vegada, els Premis Enderrock han ampliat les categories i han inclòs el rock, tenint en compte la gran quantitat de discos enregistrats sota aquest ampli paraigua. El grup osonenc Dan Peralbo i El Comboi s’ha endut el premi al Millor Disc de Rock pel seu àlbum homònim publicat pel segell Montgrí. Amb un estil irreverent i energètic, el grup desplega històries directes i sense artificis que consoliden el seu lideratge dins el gènere.
Finalment, el Premi Especial del Jurat ha estat atorgat a Guillem Gisbert pel seu àlbum Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán). El cantant i compositor de Manel ha presentat el seu debut en solitari amb una col·lecció de cançons que són veritables micromons narratius, amb un grup de músics i productors que l’han convertit en una proposta única i captivadora.
Els Premis Enderrock de la Crítica 2025 són un reflex del moment d’efervescència creativa que viu la música catalana, amb artistes que continuen trencant fronteres i ampliant horitzons. Aquesta edició certifica la pluralitat i la qualitat d’una escena musical que brilla amb llum pròpia. A partir del 8 de gener s’obriran les tres voltes de votacions populars dels Premis Enderrock, que a la segona ronda incorporaran també els discos de jazz i clàssica. El 2024 s’han publicat en català un miler de discos de tots els estils musicals, tant en format físic com digital.
Les Al·lèrgiques al Pol·len acaben de desvetllar la cançó «Paraul·les d’amor» que apareixia com a bloquejada al seu segon disc, publicat fa un parell de setmanes. Darrere d’aquesta cançó s’hi amaga una sorprenent reversió d’una de les cançons més icòniques de la història de la música en català, «Paraules d’amor», on hi col·laboren Ven’nus i el propi Joan Manuel Serrat, després de gairebé deu anys de silenci discogràfic.
La idea es va concebre fa uns mesos en el marc del Desconcert d’iCat, concert on es generen duets d’artistes catalans que s’ajunten per fer una versió, on Ven’nus i Al·lèrgiques al Pol·len van reinterpretar aquesta cançó. Després d’això, les Al·lèrgiques al Pol·len van afegir el tema al repertori de la gira d’estiu i van decidir incloure al seu disc aquesta versió juntament amb Ven’nus; la sorpresa va arribar quan Serrat va voler sumar-se a la nova versió gravant-hi noves veus.
Així doncs, el resultat d’aquesta triple col·laboració és «Paraul·les d’amor», una cançó que viatja del pop electrònic més oníric ple d’autotunes i sons sintetitzats habituals de la Ven’nus fins al pop rock de les Al·lèrgiques al Pol·len i on Joan Manuel Serrat uneix aquests dos universos a través de la seva veu. «Paraul·les d’amor» és un homenatge a aquesta cançó rodona capaç d’adaptar-se a múltiples estils sense perdre la seva essència.
Paral·lelament, Ven’nus ha anunciat una petita i exclusiva gira acústica per aquest hivern que passarà per escenaris de Catalunya com el Cicle de Butxaca (Igualada, 24 gener), el Barnasants (Barcelona, 9 febrer), el Teatre la Massa (Vilassar de Dalt, 21 febrer) i la Cava Urpí (Sabadell, 7 març). En aquesta «Gira Post-soroll», Ven’nus presentarà les seves cançons en un format que no ha fet mai encara, sense autotune i acompanyada únicament pels guitarristes Néstor Pérez i Vernat.
Amb tot això, Ven’nus tanca un gran any que va començar amb la publicació del seu EP «POST-MULLET» col·laborant amb productors com BALMA, Vernat o Jolly Damper i una gira de trenta concerts que l’ha portat a festivals com el Primavera Sound, el LET’S o l’Empordà Music Festival i per sales i places arreu de Catalunya, però també a ser telonera del duet de música electrònica alemany Digitalism fa tan sols un parell de setmanes a Barcelona i en el que ha estat el primer concert de Ven’nus a Madrid. A més a més, enguany ha publicat «Segurament», una especie de segona part del «Perquè» de Joan Garriga, i ara aquesta col·laboració amb Joan Manuel Serrat i Al·lèrgiques al Pol·len.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
