Hi ha res més gran que l’amor infinit cap als fills? A partir d’aquesta premissa és des d’on parteixen el grup del Maresme Masvidal per presentar la seva nova proposta musical: “Cançó Petita”. Un amor que neix des del principi des del primer batec a la panxa, fins al moment del naixement.
“Cançó petita” es va publicar el passat divendres 20 d’octubre i ja suma milers de reproduccions a Spotify. Una proposta calmada i tranquil·la que, lligada amb la lletra, transmeten l’amor dels pares cap als seus fills.
Tot i aquesta novetat, ‘Cançó petita’ no és la primera vegada que veu la llum. Aquesta proposta ja estava present en el primer treball d’estudi de Masvidal anomenat ‘Lliure’ (Microscopi, 2019), i comptava amb la col·laboració de Josep Thió de Sopa de Cabra a la guitarra.
La proposta que Masvidal acaba d’estrenar arriba després de l’èxit del seu darrer disc ‘Rebel’ (Crea Music, 2023). Un àlbum on podem trobar propostes com “La llum d’estiu”, “Hot Dog Rock” o “Des del fosc”, propostes que ja acumulen més de 30.000 reproduccions a les plataformes digitals.
El grup barceloní KALIZA ha publicat avui el seu segon senzill de l’any ‘Quan arriba la nit’. Aquest és el seu segon tema aquest 2023, després d’haver triomfat amb ‘La Fiera’, on van cantar acompanyats del grup valencià Nativa. En aquest segon senzill, però, tampoc estan sols sinó que han col·laborat amb el grup Roba Estesa.
‘Quan arriba la nit’ és una cançó híbrida entre els ritmes electrònics i els acústics, i vol fer arribar un discurs potent LGTBIQA+. Narra la història de (des)amor entre dues noies. Un discurs que han volgut traslladar al seu públic a ritme de techno.
Afegit al senzill, han llançat el videoclip de la cançó. Un videoclip potent, amb l’objectiu de visibilitzar aquestes històries d’amor per les quals, avui dia, hi ha molta gent que encara ha lluitar.
Miles Kane anuncia una gira de concerts pel 2024 i un d’ells tindrà lloc a la Sala Bóveda de Barcelona, el dia 5 de març, gràcies a una gira en col·laboració del festival Bilbao BBK live i San Miguel i organitzat per Last Tour.
L’artista britànic s’ha fet un lloc a la indústria amb el seu carismàtic so, per haver format part de grups com The Rascals o The Last Shadow Puppets (al costat del seu amic Alex Turner dels Arctic Monkeys).
El passat mes d’agost va publicar el seu darrer disc “One Man Band” amb un so molt més brillant, aconseguint bones xifres de vendes al Regne Unit. El disc el va gravar a Liverpool amb la seva família, un fet que destaca sobre el fet de redescobrir moltes coses de la seva vida.
Les entrades sortiran a la venda aquest divendres 27 a través de Last Tour i Seetickets.
Els britànics Feeder han anunciat la publicació d’un disc doble anomenat “Black/Red” que arribarà el dia 5 d’abril.
Aquest treball servirà per tancar la trilogia iniciada amb “Torpedo”.
La banda explica que volien un disc que es dividís en dues parts per l’oient, negre i vermell, en comptes d’un sol disc més llarg. Va ser un moment de gran creativitat pel grup i se senten molt orgullosos del so que han aconseguit donar-li.
Per anar escalfant motors han compartit dos avançaments:
El 19 de gener arribarà “Saviors” el nou disc dels Green Day, que tornen amb tota la seva potència amb un disc cru i emocional, divertit però també inquietant.
Segons explica el grup en un comunicat descriuen el disc amb les següents paraules: Power pop, punk, rock, indie, triomf, malaltia, guerra, desigualtat, influencers, retirs de ioga, alt dret, aplicacions de cites, màscares, SALUT MENTAL, canvi climàtic, oligarques, divisió de xarxes socials, herba lliure, fentanil, fragilitat,… Què faria Andy Warhol? Què faria John Waters? Què faria Quentin Tarantino? Què faria GREEN DAY?
Per fer l’espera menys dura el grup ha publicat ‘The American Dream Is Killing Me’. La cançó va ser una de les darreres que el grup va gravar però van veure clar que en seria el senzill oficial.
El disc l’ha produït Rob Cavallo, que també es va encarregar de “Dookie” i “American Idiot”.
Marcel i Júlia estan d’enhorabona: amb el seu nou disc previst per d’aquí uns mesos, avui dia 24 d’octubre, comencen a desgranar-ne els seus temes amb un primer llançament amb el títol: “Bon Viatge”.
“Bon Viatge” és una cançó que defineix el nou moviment de la banda. Amb una fusió entre eletrolatin, pop i les veus dels intèrprets, l’evergreen ens transporta a aquell somni del qual no vols despertar-te, per cantar-li a la vida.
El single arriba amb un videoclip dirigit per Anna Bussanya amb idea original dels mateixos Marcel i Júlia, en el que la Júlia i en Marcel es converteixen en ninos de plàstic, en el que bé podria ser una picada d’ullet al fenomen de la temporada Barbie.
“Bon Viatge” ha estat composta i escrita per Marcel Lázara, produïda i mesclada per Roger Bosch i masteritzada per Yves Roussel.
El disc comptarà amb col·laboracions sonades, i en els pròxims mesos previs al disc, en continuaran publicant singles.
Si Marcel i Júlia són garantia de bon rotllo, aquest primer tast del nou disc és tot llum en una època més necessària que mai.
El fenomen d’Iñigo Quintero i el seu ‘Si no estás‘ ha assolit un nou rècord aquest dimarts amb la pujada de la cançó fins el primer lloc de la llista de Spotify Global, fet que ha situat al cantant gallec com el primer espanyol que lidera en solitari aquesta llista.
La cançó s’ha molt popular gràcies a TikTok i poc a poc s’ha anat fent un lloc a les llistes musicals del país, però també fora, com el cas de la mencionada llista, però també als charts europeus o en llistes com la francesa. Així mateix també forma part de la llista Today¡s top hits, de Spotify, amb prop de 35 milions de seguidors.
L’artista va editar aquesta cançó el setembre del 2022 amb Acqustic, el segell de Quintero, que segons apuntava el seu director Esteve Lombarde al diari El País, són molts els mitjans que volen una entrevista amb l’artista, però que considera que ara s’ha de centrar en preparar noves cançons, un directe i una gira.
Aquests darrers dies ha pogut actuar al Wizink Center, de Madrid, gràcies a un esdeveniment de la Cadena 100.
Els manresans Declivi s’han presentat amb ‘La pira‘ una cançó èpica amb guitarres i so rocker que ens ha entusiasmat des del primer instant.
Hem volgut quedar amb ells per saber una mica més la seva història com a grup, també per la seva aposta pel rock en català, pels concerts que ofereixen i pels plans que tenen els propers mesos.
L’Espai Texas neix amb la idea de recuperar els antics cinemes Texas de Barcelona, tancats poc abans de la pandèmia, i convertir-los en un espai singular per l’oci i la cultura, amb un format únic i excepcional a Catalunya.
És un lloc que reuneix en una mateixa localització dues sales de cinema, un teatre i un bar de cultura on alimentar sinergies. Un espai que retorni l’optimisme a la cultura barcelonina i que esdevingui un punt de trobada entre públic i artistes, per generar debat al voltant de la cultura i de la programació cinematogràfica i escènica que hi tindrà lloc. Un espai de referència, autèntic, popular, dinàmic, atrevit i de proximitat.
L’Espai Texas, entès com un complex cultural i d’oci innovador, al cor del barri de Gràcia, vol recuperar l’esperit dels cinemes Texas on es podia veure cinema en català (en versió original, subtitulada o doblada) i sumar-hi un nou espai teatral que potenciï l’autoria catalana contemporània. Tot això acompanyat i embolcallat per un espai d’encontre gastronòmic on poder gaudir en companyia.
Les obres de remodelació dels antics cinemes es van iniciar a principis del mes de juny de 2023. Aquest 27 d’octubre l’Espai Texas esdevé, per fi, una realitat.
El cinema, que fins ara havia estat l’activitat principal de l’espai, seguirà un format similar a l’anterior etapa amb dues sales de 161 i 66 butaques, respectivament. S’hi programaran pel·lícules prèmium de reestrena i superproduccions en versió original subtitulades al català i a preus populars.
A partir del dia 27 començaran a projectar-se pel·lícules com Esperant a Dalí de David Pujol, Lola i els seus germans de Jean-Paul Rouve, La professora de piano de Jan Ole Gerster, Els consells de l’Alice de Nicolas Pariser o Barbie de Greta Gerwig. Les sessions generals costaran 6 euros, 4 el dia de l’espectador, i les matinals familiars de cap de setmana costaran 5 euros.
L’Espai Texas albergarà també un espai escènic de 200 localitats on es programaran concerts de petit format, stand-up, pòdcasts, presentacions de llibres, però sobretot arts escèniques com teatre i dansa.
Aquest espai apostarà per produccions d’estrena, però també vol ser una eina per la sostenibilitat teatral del sector i que pugui servir com plataforma per a donar més vida i fer créixer espectacles d’èxit nascuts en sales de proximitat. “El nostre objectiu és ser un teatre de sector que ajudi a alimentar les altres sales de Barcelona”, explica Sergio Matamala de l’equip del Teatre Texas: “Apostem per una programació variada, innovadora i orientada al suport a autors novells i companyies de casa nostra, sense renunciar a la comercialitat ni l’entreteniment”. Matamala dirigirà la sala juntament amb Anna Rosa Cisquella, els integrats de Cooperativa BARC i la Sala Flyhard.
Els primers espectacles que es veuran al Teatre Texas són Austràlia, un text escrit i dirigit per Israel Solà produït per Flyhard Produccions amb Ester Cort, Carme Poll, Meritxell Huertas i Brian Lehane; i Pongo, l’espectacle d’improvisació i humor creat per Judit Martín, Alba Florejachs i Mónica Ballesteros, produït per BARC Produccions.
Se sumen a la programació teatral de cara al 2024 el retorn de Fairfly, una de les obres més aplaudides de La Calòrica, o l’estrena també d’un nou text escrit i dirigit per Ramon Madaula, El tigre amb Mercè Martínez i David Olivares. També hi haurà espai per recuperar perles imperdibles del teatre de proximitat com Família (im)possible de Carol López, sobre diversitat de gènere; Nua (Radiografia d’un transtorn), creada i protagonitzada per Ann Perelló amb direcció de Marta Aran; Boja, un espectacle de Mariona Esplugues que trenca tabús amb el tema de la salut mental; o Cadires, amb Mont Plans i Oriol Genís. La dansa també serà protagonista amb un cicle de solos que protagonitzaran Sol Picó, Pere Faura i Montse Colomé.
Bar Texas, un punt de trobada amb el ‘fast good’
La proposta gastronòmica del Bar Texas es basa en el concepte de ‘fast good’. “Una idea creada pel xef català Ferran Adrià que permet apostar per noves fórmules que ofereixen als comensals menjar fresc, ràpid i sa”, explica Joan Teixidor, que també dirigirà aquest espai al costat de Paula Fargas i Damià Mulà.
Tom Odell ha anunciat la seva gira més gran pel 2024, on presentarà el seu nou disc “Black Friday“, previst pel 26 de gener.
La gira passarà per la sala Razzmatazz de Barcelona el dia 9 d’abril, on de ben segur exhaurirà totes les entrades com ha passat en les darreres visites del músic al nostre país.
Les entrades es posaran a la venda el 27 d’octubre des de les 11 del matí a Ticketmaster. Un dia abans hi haurà prevenda a LiveNation.es des de les 11 del matí. El preu serà de 35 euros (+ despeses).
Declivi és un grup emergent de sis nois de Manresa de rock indie en català. El grup el formen una veu, dues guitarres elèctriques, una guitarra acústica, un baix i una bateria. Quan van començar, no sabien pràcticament res els uns dels altres però, ràpidament, va semblar que es coneguessin des de sempre. Segurament això és perquè parlen el mateix idioma. Parlen d’alienació, d’amor i d’introspecció en forma de balada, de cançó de protesta o en un to més irreverent. Parlen de qui som, de què els preocupa i de quin futur volen i ho fan amb música que convida a riure, a cridar o a plorar.
És la seva manera de ser lliures, de canalitzar tot allò que els inquieta, que no els deixa dormir. I compartint aquesta música conviden a tothom a participar d’aquest ritual, a lliscar avall pel declivi del món. Sense deixar mai de celebrar i reivindicar allò que són i sempre en la seva llengua, el rock català. Rock català perquè han crescut amb ell, perquè forma part de la seva identitat musical, perquè no recorden un viatge en cotxe de petits en què no cantessin els Pets, Lax’n’busto, Gossos o Sopa de Cabra.
Es presenten amb un directe que fluctua des de la més profunda nostàlgia fins a la festivitat transmetent a l’espectador tota mena d’emocions a flor de pell. La durada d’aquest és d’entre una hora tres quarts i dues hores que omplen de cançons de collita pròpia i, potser, d’alguna versió puntual.
Amb els seus treballs anteriors, La Ludwig Band s’havien consolidat com la banda catalana de folk del moment amb grans influències com Bob Dylan, Jaume Sisa o Pau Riba. Des del primer moment van demostrar molta ambició i un gran talent. En el seu nou àlbum, “Gràcies per venir” (The Indian Runners i Ceràmiques Guzmán), no perden l’essència, però mostren una part molt més rockera amb Bruce Springsteen com a principal influència.
Springsteen com a nou referent
Els teclats enèrgics, les guitarres elèctriques i la bateria són els instruments que donen el toc distintiu a aquest àlbum. Que el grup digui que Springsteen ha sigut el seu referent principal no és casualitat. L’inici instrumental de cançons com ‘El meu amor se n’ha anat de vacances’, ‘Contraban’ o ‘Per allà Lesseps’ podria ser interpretat perfectament per l’E Street Band. I si comencés a sonar la veu del Boss, ningú se sorprendria. Però la veu que sona és la de Quim Carandell, que amb el seu timbre tan característic fa que La Ludwig Band sigui un grup únic.
Amb aquest treball, la banda mostra una versió que, fins ara, només havien deixat entreveure. També hi podem trobar un rock clàssic que tira cap als blues dels 50, com a ‘Bon amic, vell amic’ o a ‘Les portes del passadís’. Però tampoc perden la seva essència folk. Un exemple, “Has tornat a venir, Judes”. A més, hi ha un parell de balades que fan baixar una mica les revolucions per equilibrar l’energia de l’àlbum. ‘Gronxador’ —aquí podem veure-hi una mica de Sisa— és la cançó de tancament, i no hauria pogut donar un final millor: “Que el final de tota aquesta història només té una conclusió: la fortuna és una nòria, i la sort, un gronxador”.
Lletres sinceres sense perdre el sentit de l’humor
Sovint, quan la música destaca molt, ens oblidem de les lletres. I en aquest àlbum, igual que en els altres, són molt bones. En aquesta ocasió hi trobem cançons més reflexives i autoreferencials que abans, però sense deixar de banda la gran capacitat d’explicar històries divertides i iròniques. Històries que, en algun cas, l’oient es pot portar al terreny personal. Si hem de fer una menció especial, ha de ser per ‘Manela, no vull currar per vostè’. Qui no ha tingut mai una feina horrorosa durant l’estiu?
S’ha de dir que, deixant de banda els grans grups consolidats, s’agraeix que en el panorama musical català hi hagi propostes com les de La Ludwig Band. I no és que hagin inventat la sopa d’all; el rock no és pas un gènere nou. Però, en les noves generacions d’artistes, ho sembla. Sense menysprear la música urbana que està triomfant, ni molt menys, poder veure en directe un grup que toca instruments i que, a més, ho fa bé és d’agrair.
El carisma que té La Ludwig Band a l’escenari és un component que també els fa ser el grup que són. I les seves cançons portades al directe, tot i que pugui semblar impossible, encara guanyen més. En definitiva, hi ha moltes ganes de veure’ls en la nova gira que acaba de començar.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
