Púniks és un grup que neix a Eivissa entre dos amics per tal de crear un art arrelat a la terra eivissenca, però a la vegada fer-ne d’aquest, un art contemporani. És, senzillament, un espai on mostrar com és néixer, créixer, marxar i tornar a l’illa, a més de com la nostàlgia i una sensibilitat especial per la natura ha impregnat tot aquest recorregut. La mescla de cultures, històries i creences és un tret característic d’allà on venim i això és el que es vol reflectir amb Púniks. Habitar a la Terra ja és una forma d’art en si i és per això que, Púniks pretén mostrar-ho amb diferents estils, punts de vista, sons i referències a l’hora de compondre.

‘Llum’ va ser la seva carta de presentació, un senzill que explicava la breu història d’un amor que comença amb la primera llauna de cervesa al pàrquing del club -quan es pon el sol- i acaba amb una llesca de pa amb oli i ulleres de sol al bar del poble -quan acaba l’alba-, amb ritmes de reggaetón i sintetitzadors lleugers. Seguidament, van publicar el seu segon senzill: ‘Aire’, un cant a la vida pausada i sense presses, fent referència així, a la seva ciutat natal: Eivissa. Un recordatori de viure la vida de la manera que vulguem, amb la producció de Pache, qui crea un escenari relaxat, però que convida al ball amb una guitarra d’influències indies.

Ara presenten ‘Dimonis’, un cant en contra de l’especulació i l’ànsia de poder que perjudica a la nostra Terra. És una cançó amb ràbia, però sobretot amb tristesa, molta tristesa de veure com a poc a poc s’està destruint un paradís sense que la gent corrent gairebé no pugui fer-ne res. Amb tonalitats menors, sintetitzadors foscos i una lletra que evoca nostàlgia -i a la vegada un raig d’esperança pel futur-, Púniks volen que ‘Dimonis’ sigui el seu manifest de resistència contra allò que està destruint la seva illa, la seva casa.