El primer avançament del quart disc d’Anaïs Vila és una declaració d’intencions sobre les dificultats a l’hora de prendre la decisió de trencar o llençar-se de cap en una relació entre dos. La inestabilitat emocional enmig de desitjos i emocions. Un “vull però no puc”; un “puc, però no vull”.

Amb tot el que hi ha al darrera i tot el que hi pot haver al davant. En la senzillesa aparent de “Loop” hi destaquen la veu sincera de Vila i el so de les guitarres i del felt piano, dins d’una producció acústica que envolcalla amb dinàmiques el discurs de la cançó. Jordi Bastida a les guitarres, Andreu Moreno al baix i bateria, Pep Soler al piano i Gessamí Boada, Enric Verdaguer i Gerard de Pablo als cors, són els músics que acompanyen la veu de Vila en aquest primer senzill, produït pels mateixos Pep Soler i Andreu Moreno.

Gravat per Dani Val i mesclat per Roger Rodés a Medusa Estudio Barcelona i masteritzat a Catmastering Manresa per Juanjo Muñoz. El dibuix de la portada és de Rita de Pablo i el disseny de Gerard de Pablo. “Loop” surt també en format audiovisual amb un videoclip de Pol RG.

“Ara sempre” és un àlbum acústic, poètic i madur, on la senzillesa i la profunditat discursiva es mesclen en una producció acurada, amb la veu i les guitarres com a elements essencials. Anaïs Vila fa un retrat de les barreres i els anhels dels qui ara viuen la dècada dels trenta, a través del seu quart llarga durada. L’emergència climàtica, l’ansietat, la vida frenètica, les relacions de parella, les ruptures i els desitjos ocults conviuen amb la recerca d’esperança davant d’un futur amb poques sortides i amb la necessitat d’una connexió constant amb la naturalesa. Onze cançons de pop independent, amb pinzellades de folk, que s’allunyen de qualsevol artificiositat.

En aquest treball, Biel Martí ens endinsa en un viatge retrospectiu cap al fons de les seves ombres més fosques a través d’un seguit de personatges plens de pors i dimonis que viuen els seus dies buscant desesperadament un raig d’esperança. Deixant la narrativa lineal i novel·lesca que caracteritzava el seu anterior disc, “Somnis per a tu i per a mi” (2023), “La llum que portes dins” és un recull de tretze cançons que reflecteixen l’època més fosca en la vida del jove cantautor barceloní. El desamor, la depressió, l’alcoholisme i la mort són alguns dels temes que Biel Martí decideix explorar, ja sigui a través dels ulls de personatges ficticis, però perfectament reals com a “La llum que portes dins” (cançó que dona nom al disc) o de la seva pròpia mirada, com a “Els estels” o a l’esquinçadora “Si us plau”.

Amb referents clars com Jason Isbell, Townes Van Zandt o Joan Baez, Biel Martí entén la música i l’art de la cançó com un art literari, on el poder de la paraula es veu encès per la vitalitat de la música. És per això que les lletres són tan importants per al jove cantautor. Així doncs, amb una finalitat emotiva, Biel Martí aboca els seus sentiments i la seva força sobre les paraules que donen sentit a la seva música.

Sense renunciar en cap moment a la llum i l’esperança, Biel Martí parla obertament sobre els dimonis que l’han perseguit al llarg dels últims dos anys. En cançons com “Els estels” o “L’amor no és suficient”, el cantautor busca trobar sentit en una ruptura inevitable i dolorosa. I ho fa des d’un lloc on no hi ha cabuda per la rancúnia ni la ràbia. I és que fins i tot en els moments en què l’amor sembla acabar, és necessari recordar que estimar-se és important.

L’altre tema recurrent del disc són els problemes amb l’alcohol que el cantautor ha arrossegat durant els darrers anys, i als que ha decidit posar punt final. Des de “L’home que ha vist el futur” fins a “Si us plau” i “Tots els fantasmes del voltant”, Biel Martí busca refer-se dels dimonis de l’addicció, acceptant responsabilitats i trobant esperança en l’amor propi i la gent del seu voltant. I és que per Biel Martí, la música té una faceta curativa enorme, ja sigui a l’hora de crear-la o a l’hora d’escoltar-la, i fugint de tabús i vergonyes, creu en la importància de parlar sobre temes reals i profunds que afecten la nostra societat.

Musicalment, sota la producció d’Albert Ibarra, l’àlbum és honest i visceral. Les històries narrades naveguen sobre la guitarra acústica del mateix Biel Martí acompanyades per les tendres i emotives melodies que Albert Paredes fa sonar de forma magistral amb una Stratocaster, un Weissenborn o un lapsteel. Així doncs, l’aire folk, clarament inspirat per la música d’arrel americana, agafa un to més country i a vegades eclesiàstic gràcies a la veu musical amb què Paredes impregna el disc. Amb aquesta senzillesa, sempre protegida pel baix, Biel Martí presenta aquest nou treball, el que potser és fins ara el seu treball més personal.

I és que en temps difícils, potser el més humà és ajudar-nos i cuidar-nos els uns als altres. I amb música, potser, tot és més fàcil.

Després de l’èxit de “Dol i Fa Sol” i “Himne dels perdedors”, els Xiula presenten “Mal malalt”, una nova cançó del seu proper disc, Babynova.

Amb “Mal malalt” compensen amb rumba i alegria les sensacions i el malestar que ens produeixen a tots les malalties. Estar malalt no agrada ni a petits ni a grans: la incomoditat, el mal, els canvis de plans, els tractaments…tots en som de mals malalts!. I amb aquesta nova cançó, la queixa es canalitza amb percussions, teclats i vents. Tot plegat, amb les veus de Los Manolos i Maruja Limón, que es sumen amb les seves veus rumberes.

“Mal malalt” és el tercer avançament de Babynova, el sisè disc del grup, que es publicarà l’1 de desembre. Però els seguidors i seguidores dels Xiula tenen una altra cita important abans: dissabte 25 de novembre a les 16h i diumenge 26, a les 11:30h, es projectarà als cinemes Girona el documental “Dol i Fa Sol”, guanyador del Premi al Millor Curtmetratge nacional al Festival In-Edit 2023. Aquest documental relata el procés de creació de la cançó que porta el mateix títol, filmat durant un cap de setmana compartit entre Xiula i deu famílies que han patit la pèrdua d’algun membre nuclear.

La sessió inclourà una xerrada entre sobre la mort i el dol entre els Xiula i les famílies que han participat al documental, així com una actuació dels Xiula a la part final.

Les entrades es poden adquirir a xiula.cat.

El duet de pop electrònic, format per Carles Querol i Ramon Aragall, anomenats Laminal presenten el seu primer senzill, ‘Xarxa Neuronal’ on ens explica un vincle emocional entre el protagonista de la història i una intel·ligència artificial, construïda i programada per ell mateix.

Gràcies a l’experimentació amb l’electrònica i samples de l’entorn quotidià d’en Carles i la sensibilitat rítmica d’en Ramon, podem veure en aquesta primera publicació una barreja de sons orgànics amb programacions, sintetitzadors i bases rítmiques que tractaran temes com la soledat, la tecnologia, les drogues, l’amor i la guerra.

Aquesta nova creació anirà seguida el 2024 per la publicació del seu primer disc, “(In)tacte” compost per 10 cançons on ens avançarà a moments de claustrofòbia i eufòria personal i col·lectiva.