Charli xcx i FKA twigs dominen el primer dia del Primavera Sound

Clara Orozco

A l’entrada de Parc del Fòrum, les Supernenes donen la benvinguda als assistents del Primavera Sound. Avui, la protagonista ha sigut Cactus, és a dir, Charli xcx. De fet, el color predominant, miressis on miressis, era el verd, en samarretes, pantalons o accessoris, fent referència a l’àlbum “brat”. La cantant britànica ha vingut acompanyada de Troye Sivan per presentar el seu show conjunt —tot i que no ho semblava—, Sweat.

Un dia electrònic

El primer dia del festival ha estat marcat per la música electrònica. A mitja tarda, encara amb un sol radiant, el duet català Ciutat ha ofert una dosi d’electrònica chill pels qui no els importava passar calor. Eren pocs, però no els faltaven les ganes de ballar. 

El millor show de la nit ha estat, sens dubte, el de FKA twigs. La britànica ha ofert més que un concert, i és que en el seu espectacle dividit en actes hi ha hagut de tot: música electrònica combinada amb molts altres estils, ball de tota mena (vogue, contemporani, pole dance…) i, fins i tot, una coreografia amb una catana. I tot això, acompanyat d’una veu excepcional. Tota una demostració d’empoderament i sensualitat. L’únic que ha faltat ha sigut interacció amb el públic. Però han passat tantes coses, que ni tan sols s’ha trobat a faltar. 

Abans de l’actuació principal, el també anglès Jamie xx ha preparat l’ambient amb una sessió de tecno que ha deixat l’energia pels núvols. Una proposta digna d’una matinada infinita. Mentrestant, a l’altra banda del Parc del Fòrum hi actuaven Parcels amb el seu pop funk que recorda a Daft Punk. Una molt bona proposta que, poc després de començar, ha anat perdent part del públic, que es començava a desplaçar a l’escenari principal per veure la primera de les tres Supernenes.

La gran actuació de Charli xcx (i l’actuació de Troye Sivan)

I quan per fi ha arribat el moment més esperat del dia, l’actuació conjunta de Charli xcx i Troye Sivan ha deixat una sensació agredolça. El primer a aparèixer a l’escenari passada la una de la matinada ha sigut el cantant de ‘Got Me Started’ —avui, a més, era el seu aniversari—. Fins a cinc cançons més tard, no ha aparegut la que era la cap de cartell aquesta nit. Quan ha aparegut un teló verd amb la paraula brat escrita al mig, el públic ha embogit.

Ella sola ha dominat l’escenari en tot moment. No li han calgut ni ballarins ni attrezzo. Amb èxits com ‘365 Remix’, ‘360’, ‘Guess’ o ‘Girl So Confusing’ ha deixat al seu company en segon pla. De fet, la idea de show conjunt que era Sweat no s’ha vist enlloc. Els dos artistes s’anaven intercanviant per interpretar un parell o tres de cançons cadascú, i no ha sigut fins al final del concert que els hem vist junts interpretant algun tema.

Només feia falta sentir els crits en un cas i l’altre per saber que els assistents del festival a qui volien veure realment era a Charli xcx. La proposta de Troy Sivan és bona. Al costat de la de Charli xcx, però, es queda molt curta. Un dels millors moments del concert ha sigut durant ‘Apple’, quan la càmera ha enfocat a Chapell Roan ballant el trend viral de TikTok des de la zona vip. Es podria dir que ha fet més il·lusió veure-la ella que l’autor de ‘Rush’.

beabadoobee, IDLES i Parcels completen el cartell

En un registre molt diferent, i quan encara era de dia, al mateix escenari es presentava beabadoobee, amb un pop-rock indie molt ben executat. Molta gent ha gaudit del concert asseguda a la gespa artificial, ja que la cantant britànica ha generat l’ambient perfecte per gaudir de la posta de sol. 

Després d’ella, el xip ha canviat completament amb el punk d’Idles. Amb el solemne ‘Colossus’ anaven cantant it’s coming mentre la gent s’apropava ràpidament a l’escenari. Després de cridar demanant la llibertat per Palestina —reivindicació que ha anat repetint diverses vegades al llarg del concert— ha esclatat la bogeria amb ‘Gift Horse’. Durant tota l’actuació s’han format olles gegants, i diversos membres del grup han anat surfejant per sobre el públic, això sí, sense deixar de tocar ni un moment.

En definitiva, el primer dia de festival l’han regnat les dones britàniques: FKA twigs amb la seva gran performance, i Charli xcx, que amb la seva personalitat en té prou per guanyar-se el públic.

- Publicitat -

Lal’Ba publica Doctora, una nova cançó per ballar el mal d’amor

El duet de pop electrònic Lal’Ba, format per Ferran López i Alba Soler, torna amb força amb la publicació de Doctora, un nou single pensat per encendre les pistes de ball a les portes de l’estiu. La cançó, que barreja l’electrònica amb ritmes llatins, proposa una fusió de batxata tradicional amb tocs de funky brasiler i house, tot evocant referències a grans noms com Romeo Santos o Prince Royce.

Amb Doctora, Lal’Ba explora el tema universal del mal d’amor. La lletra, cantada per ambdós integrants, parla del desamor com una malaltia del cor difícil de guarir, buscant en la música una mena de recepta emocional.

Després de l’èxit del seu primer disc No hi ha dies dolents —amb temes destacats com Abella Reina, Quan Arribi Lal’Ba o Parella Imperfecta—, el grup s’ha consolidat com una de les propostes més prometedores del panorama de música urbana catalana.

Amb aquest nou llançament, Lal’Ba referma la seva aposta per una sonoritat pròpia i ballable, capaç de connectar emocionalment amb el públic mentre el convida a moure’s al ritme d’una batxata electrònica amb segell català.

- Publicitat -

Biel Bullich presenta «Uns dies bons», un cant a l’estiu i als records que perduren

Amb només uns quants acords i una melodia carregada de nostàlgia, el jove cantant Biel Bullich ha aconseguit capturar l’essència d’uns estius que deixen empremta. El seu nou senzill, «Uns dies bons», neix al cor de Cambrils, una localitat que no només li inspira, sinó que forma part de la seva pròpia història familiar.

«Tinc una relació molt gran amb Cambrils, ja que el meu pare estiuejava allà de jove, i ara jo també», explica Bullich. Aquesta connexió emocional es tradueix en una cançó que no només evoca platges i capvespres d’agost, sinó que parla també de la gent que estimem i dels records que ens acompanyen tota la vida.

Però «Uns dies bons» va més enllà de la nostàlgia estiuenca. És també una reflexió sobre el futur. «A la cançó parlo del que espero tindre quan sigui més gran», confessa l’artista, que amb sensibilitat i sinceritat dibuixa un horitzó on conviuen la memòria i l’esperança.

Amb aquest nou tema, Biel Bullich es consolida com una veu emergent del panorama musical català, capaç de connectar amb el públic a través d’històries honestes, properes i plenes d’ànima.

De la producció se n’ha encarregat, un cop més, en Marc Gelabert (aka Gela).

- Publicitat -

Maria Fort dona la benvinguda a l’estiu amb ‘Daikiri’, un nou senzill fresc i ballable

La cantant i compositora catalana Maria Fort enceta l’estiu amb el llançament del seu nou senzill, “Daikiri”, una proposta musical que aposta pel pop-dance amb influències de l’indie, el house i el synth-pop. Després d’una etapa marcada per una sonoritat més urbana i electrònica, l’artista mostra ara una cara més despreocupada, lleugera i estiuenca, fidel al seu estil íntim i melòdic.

Amb una veu dolça, sensual i plena de naturalitat, Fort canta a l’espontaneïtat de l’estiu: la posta de sol, un passeig amb moto, un còctel ben fresc, una nit de festa o un bany al mar. Tot plegat amb una tornada enganxosa i perfecta per cantar a ple pulmó i ballar amb llibertat.

La producció de «Daikiri» ha estat a càrrec del productor i artista D’Marius, amb la masterització de Doreste Records. L’acompanya un videoclip vibrant i desenfadat, dirigit per Eva R. del Rio, amb una estètica de “mem” i un to informal que, sense grans artificis, ressalta l’essència artística de Maria Fort.

Aquest nou senzill també marca l’inici d’una nova etapa musical per a la cantant. A finals d’any, Fort té previst publicar el seu tercer EP, que representarà un canvi tant sonor com conceptual respecte al seu anterior treball, Batecs Per Minut.

Amb el seu carisma, la seva autenticitat i una capacitat innata per connectar amb el públic, Maria Fort es consolida com una veu a tenir molt en compte en l’escena musical catalana.

- Publicitat -

Sexenni publica la reedició Deluxe de «Joc de nens» amb noves cançons i col·laboracions festives

El grup lleidatà Sexenni, una de les bandes amb més projecció del panorama musical català actual, torna a sorprendre amb Joc de nens (L’expansió), la versió ampliada i Deluxe del seu aplaudit tercer disc d’estudi. Aquesta nova edició incorpora dues cançons inèdites, diverses col·laboracions destacades i remescles que reafirmen l’estil festiu, arrelat i en constant evolució de la banda.

El principal reclam del disc és el nou senzill ‘Avall lo paper’, una rumba popular i desenfadada en col·laboració amb Yung Rajola. La peça, carregada d’humor i orgull de poble, s’inspira en l’esperit més autèntic de les Terres de Ponent i retrata la història esbojarrada d’en Macot, un avi d’Alguaire que va revolucionar el poble cridant “Avall lo paper!” des del monument del Sagrat Cor. La cançó també homenatja figures locals com Lo Parrano, Lo Beethoven i Lo Gitano de Balaguer.

Cinc anys després de Crema Catalana, Sexenni i Yung Rajola tornen a unir forces, aquest cop en clau de rumba, coincidint amb el mes més festiu a Lleida —entre la Festa Major i l’Aplec del Caragol— on el grup ha presentat el disc a casa seva.

La reedició també inclou ‘Enlloc com a casa’, una rumba emotiva sobre el retorn al poble després d’un any a la ciutat, amb un sample de l’himne olímpic ‘Amigos para siempre’ de Los Manolos. El tema es presenta amb un videoclip participatiu creat amb imatges d’estiu enviades pels fans del grup.

A més, el disc recull col·laboracions recents com el cover de ‘Fantastic shine’ amb Santi Balmes per al disc de La Marató de 3Cat, i noves remescles d’èxits com La Faràndula (amb DJ Trapella), Mòbil, claus i cartera (amb Mon DJ) i Lamine Yamal (amb Sergi Sánchez).

Amb Joc de nens (L’expansió), Sexenni consolida la seva identitat musical entre la festa, la memòria popular i la connexió amb les arrels.

- Publicitat -

Banda Neon estrena ‘Es busca Catalanet’, la seva primera cançó pròpia i una de les més virals en català a TikTok

Avui és el gran dia per a Banda Neon, que fa oficial el seu debut amb cançons pròpies amb l’estrena de “Es busca Catalanet”, un tema que ja corre com la pólvora per les xarxes i que s’ha convertit en un dels més virals en català a TikTok les últimes setmanes.

Amb una trajectòria consolidada com una de les bandes de versions més sol·licitades del país —amb més de 70 concerts per temporada—, Banda Neon fa un pas endavant en la seva carrera musical i comença una nova etapa amb temes originals. I ho fan amb força: “Es busca Catalanet” és una proposta pop, fresca i estiuenca que busca connectar amb el públic des del primer acord.

Amb una lletra divertida i carregada d’ironia, la cançó retrata la recerca d’un amor “catalanet” amb molt d’humor i una sonoritat que convida a ballar i somriure. Tot plegat, embolcallat en una producció moderna i efectiva que demostra que la banda no només domina l’escenari en directe, sinó que també sap com sonar actual i enganxar.

Aquesta nova etapa arriba amb el suport de Global, que aposta pel projecte amb la mirada posada en un públic jove i fidel que ja ha fet viral el tema abans, fins i tot, de la seva estrena oficial.

Amb “Es busca Catalanet”, Banda Neon demostra que el seu èxit no és casualitat, i que el futur passa per sumar al seu repertori festiu una nova col·lecció de cançons pròpies que prometen fer història a l’escena musical catalana.

- Publicitat -

Entrevista a Alfred García: «Cada dia que m’aixeco intento fer una cançó millor»

Ens hem trobat amb l’Alfred Garcia per parlar sobre el seu nou disc «T’estimo es te quiero» format per 8 cançons que ofereixen una sonoritat íntima i arrelada, basada en guitarres espanyoles, ritmes flamencs i palmes rumberes. El títol del disc neix d’una pregunta aparentment senzilla però carregada de significat: “Què és t’estimo?”, que li van fer a l’artista en un àtic de Madrid i que esdevé l’eix emocional del projecte.

Un artista que cuida la música al més mínim detall i que ens ha explicat que cada dia que s’aixeca (amb el Prat Ràdio) intenta fer una cançó millor.

L’èxit d’Els teus ulls va ser l’inici d’un disc que ha agradat i molt i amb el qual després d’un parell d’anys sense concerts (per voluntat pròpia) ara té més ganes que mai de tornar-se a pujar a diferents escenaris i presentar-lo davant d’una comunitat de seguidors molt fidels i que el segueixen des de fa una bona colla d’anys.

La conversa ha acabat amb una interpretació de la mencionada ‘Els teus ulls’ que ens ha deixat a tots sense paraules.

Aquest dijous estarà al Clotilde Fest, al Palau Robert, mentre que divendres al veurem als Vespres de Cavas Hill, juntament amb Àlex Pérez.

- Publicitat -

El Parc del Fòrum escalfa motors amb la jornada inaugural del Primavera Sound

Christian Bertrand

Ja és tradició que, abans de començar el festival, el Primavera Sound ofereixi una jornada inaugural per començar a preparar l’ambient. Tot i que sol ser una proposta més relaxada, una gran multitud s’ha aplegat al Parc del Fòrum per gaudir d’aquesta proposta gratuïta.

L’encarregada d’obrir el festival ha sigut la Llum, amb la seva proposta atrevida d’electrònica. Un show molt a l’altura del que s’espera d’un festival com el Primavera Sound. Tot i haver sigut la primera actuació, d’hora i amb un públic reduït, ha superat les expectatives amb un show de molta qualitat. L’artista catalana ha aprofitat l’espai per llançar un missatge a favor de la representació d’artistes queer als festivals. I tampoc han faltat les sorpreses, com l’aparició de Fades, i l’anunci d’un nou tema que sortirà ben aviat, ‘92’.

Després ha sigut el torn de Hinds, que ha tocat algun dels seus èxits com ‘Good Bad Times’, i també temes del seu últim disc, com ‘Boom Boom Back’. En el seu cas, la reivindicació ha sigut per les dones artistes, i han aplaudit que les caps de cartell d’aquest any siguin Chapell Roan, Sabrina Carpenter i Charli XCX. D’aquesta última n’han versionat ‘girl, so confusing’. 

Mentre es ponia el sol, el grup més esperat de la nit, La Casa Azul, ha fet un repàs dels seus èxits. No han faltat ‘La Revolución Sexual’, ‘Podría Ser Peor’ o ‘No Hay Futuro’. Guille Milkyway ha agraït el suport del públic català després de tants anys, i també el fet de poder actuar en aquesta jornada inaugural destinada, sobretot, al públic local.

I la nit ha acabat amb el canadenc Caribou. Continuant amb el fil de la música electrònica, aquesta proposta podria haver-se programat durant el festival ben entrada la matinada. Però, de moment, ha servit per entrar en l’ambient de festa que es viure en els pròxims dies.

Sens dubte, una aposta molt encertada per part del festival, perquè tothom qui s’hagi quedat sense entrada pugui tenir un tast de l’experiència.

- Publicitat -

Entrevista a Nun: «Totes les cançons del disc tenen molta singularitat les unes amb les altres»

La Núria i en Pau, de NUN, ens han presentat el seu primer disc «AÜC» que han treballat a foc lent, amb paciència i com s’haurien de cuinar els bons treballs. Uns temes que com ens expliquen tenen molta singularitat i una vida pròpia.

Amb aquest àlbum, NUN es reivindica amb veu pròpia dins l’escena musical catalana, oferint una proposta sonora valenta, sensible i rotunda. AÜC recull dotze cançons que, lluny de buscar una fórmula, s’atreveixen a mostrar múltiples registres i textures emocionals, creant una experiència profunda i coherent.

Ens han explicat també la seva vida amb les xarxes socials, el contacte amb el seu públic, els concerts que oferiran properament i fins i tot han aconseguit sumar una nova seguidora que viu a Suïssa que des d’ara mateix ja està viciada al seu disc.

- Publicitat -

Entrevista a Lecocq: «Intento connectar amb altres disciplines»

Lecocq presenta el seu segon àlbum en solitari, «Volaille/Aviram«. Un projecte que no era esperat i que ha sorgit de la necessitat de l’artista i el seu company Jordi Mora de fer-se un regal propi. És a dir, de muntar i compartir un recull de cançons molt més intimista i minimalista. El projecte es manté connectat amb «Sous le glace/Sota el gel«, el seu primer disc. Així i tot, es tracten de dos projectes amb estils molt diferenciats que fan que es complementin entre ells.

La combinació entre el català i el francès és el segell personal de Lecocq. Es tracta d’un registre amb què es troba còmode i pretén mantenir-lo en el futur. El cantant també fa una anàlisi general sobre la indústria actual i com ha canviat des que ell en forma part. Ara és moment d’intentar treure certa rendibilitat en el projecte. Ara ja deixa enrere aquells temps amb el seu antic grup musical, Medusa Box, en què acceptaven qualsevol oportunitat d’actuacions, fos quina fos.

Tanmateix, Lecocq explica que ja es troba en plena fase creativa del seu següent àlbum. Assegura recuperar uns ritmes més ballables i moguts, però, a més, promet un registre diferent del que hem vist fins ara. Encara que de moment tocarà esperar un temps, el qual podem aprofitar per gaudir de les noves cançons de «Volaille/Aviram».

- Publicitat -

Entrevista a Esther: «He tret tota la ràbia i les emocions en aquest nou disc»

Esther acaba de publicar «Tot comença», tota una declaració d’intencions, en un disc on es despulla emocionalment i treu tota la ràbia i les emocions que tenia a dins, després d’una mala època, on la música ha estat molt terapèutica. Explica que s’ha tret la cuirassa i que ha dit tot el que tenia ganes de dir.

Un disc amb la força del pop-rock dels 2000, però mantenint la seva essència personal que l’han portat a convertir-se en una de les reines del pop del País Valencià. I a ella no la callaran, seguirà reivindicant tot el que tingui ganes de dir, malgrat que a alguns els hi pugui disgustar.

El treball inclou 7 cançons, que ja ha pogut interpretar en directe les darreres setmanes i que seguirà gaudint en una gira que s’allargarà fins a finals d’any, amb un estiu ple de concerts en festes majors i recintes.

Tot comença per l’Esther!

- Publicitat -

PAUSE: Nova veu emergent del pop català que parla del desamor amb el cor a la mà

Si ets fan de la música que parla clar, connecta amb l’ànima i sona propera, apunta aquest nom: PAUSE. Encara sense EP publicat, ja ha tret dues cançons de desamor que neixen directament de l’experiència personal. Són peces honestes, fetes amb emoció crua i espontània, que ens parlen del dol amorós amb una autenticitat difícil de trobar.

La seva proposta és 100% en català, no per moda sinó per convicció: “és la meva llengua i m’expresso molt més fàcil així”, explica. I aquesta naturalitat es nota, perquè quan la música parla en la teva llengua, connecta més fort i arriba més endins.

El músic gironí està preparant un EP conceptual que recorrerà totes les etapes d’un trencament sentimental. Encara no té títol definitiu, però ja està en marxa, amb molt material enregistrat i col·laboracions destacades amb dos productors de l’escena urbana catalana: Loilack i Hattyy, que també pots trobar a Spotify.

Amb una actitud fresca, ganes de compartir i una sensibilitat que traspassa, aquesta nova veu promet sorprendre i emocionar amb el que ve. Estigues atent/a, perquè quan arribi l’EP, serà una bona dosi de realitat i sentiment feta música.

- Publicitat -
- Publicitat -

El més vist

Les 50 cançons catalanes més populars de la llista

Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...