Sigui a Barcelona, Madrid o qualsevol part del món, Sara Roy sempre ha tingut el pensament recorrent en el seu interior de comparar un viatge en metro o tren amb el viatge brutal i frenètic que suposa la vida. Ara s’ha decidit a posar-li melodia i ritme a aquest pensament: així és com ha sorgit “ALTA VELOCITAT”, el seu nou senzill.
En un trajecte amb tren pot arribar a passar de tot: cares desconegudes que es tornen conegudes, pujades i baixades. A vegades el perds, va tard o baixes a la parada equivocada. Et sents sola entre la multitud, o de sobte trobes a una amiga que et fa el trajecte més fàcil. I és que, la vida, en si mateixa, també és això. Sara Roy parla sobre com ens construïm amb les decisions que prenem i els camins que escollim. Sempre hi haurà el moment de reprendre allò que un dia vas deixar, sense tenir en compte la pressió social d’assolir objectius quan s’és jove. Mai és massa tard, sempre es pot pujar el tren.
Per compondre “ALTA VELOCITAT”, Sara Roy ha comptat amb la inestimable col·laboració de Sr. Chen i Àlex Pérez. La creativitat va començar a Madrid, on la Sara va visitar al Chen al seu estudi, juntament amb l’Àlex, i allà va començar a sorgir el tema. La cirereta del pastís a càrrec de Genís Trani, acaba de fer la cançó rodona.
Trobem en aquest “ALTA VELOCITAT” la sonoritat pop-electrònic que ja s’intuïa a “Ja no m’importa”, tot i que aquest cop, és més exagerada. La bateria és la protagonista principal, juntament amb un tempo accelerat que fa sensació de velocitat. Sintetitzadors i guitarres distorsionades, així com jocs amb la veu, fan que “ALTA VELOCITAT” s’enganxi frenèticament.
“ALTA VELOCITAT” ve acompanyada d’un videolíric, gravat per Albert Colet i creat per la mateixa Sara Roy, que també n’és la protagonista. La desacomplexada i divertida, gaudint la cançó on s’ha de viure: a l’andana del tren.
Amb aquest “ALTA VELOCITAT” Sara Roy continua fent camí per construir el seu pròxim disc, que veurà la llum abans no acabi l’any.
‘Tot és molt difícil’ podria ser la típica cançoneta que vas cantant dins el teu cap cada cop que t’adones que no controles la majoria d’elements que configuren el teu dia a dia. Arribar a final de mes o entendre la pàgina web de la Renfe poden convertir-se en tasques d’una dificultat titànica. La revolució tecnològica suposadament ens havia de facilitar les coses, però la vida moderna és una gimcana que et posa a prova constantment. Amb un punt d’exageració i amb un embolcall acústic aquesta és la cançó que obrirà TECNO REALISTA, el nou disc del cantautor de Sant Celoni.
Avui, també, aprofitem per obrir el pre-order de l’edició limitada de TECNO REALISTA, una preciosa edició en vinil i carpeta semi-envernissada. En aquesta ocasió, intentarem no enviar els discs per missatgeria o correu postal. Aviat donarem detalls de com recollir les còpies.
Joan Colomo és, sens dubte, un dels músics més prolífers, talentosos i carismàtics de la música catalana de l’última dècada. Segurament, també, és un dels escriptors de cançons més àcids i punyents que tenim a casa nostra. Un Ray Davies escorredís i de mirada capcota que, de mica en mica, sense fer gaire soroll i com qui no vol la cosa, ha anat acumulant un cançoner popular propi replè d’himnes atemporals que ens expliquen el dia a dia de la nostra crua i melancòlica realitat.
Després de l’èxit del disc de celebració del seu 10è aniversari, Invencibles, Els Catarres tornen a l’actualitat musical de la mà d’una nova cançó, una magnífica “Començar a viure”, on el grup es torna a mostrar en plena forma. La nova cançó, que han gravat i produït a Can Pardaler de David Rossell, és un homenatge a tot el que s’acaba massa aviat i que en el fons, no té valor per la seva extensió en el temps, sinó per la seva intensitat i per l’impacte emocional que representa. La lletra parla d’una relació que ha patit un final precoç, i del seu protagonista, que necessita agafar perspectiva per poder valorar la bellesa que ha suposat viure-la i assimilar-ne l’aprenentatge.
Musicalment parlant, “Començar a viure” continua amb l’evolució del so del trio d’Aiguafreda, que des de fa temps se sent còmode en l’experimentació amb diferents estils i maneres de produir. La nova cançó absolutament pop, explora diversos estils com el rock i l’EDM que contribueixen en el fluir de la melodia i en la catarsi emocional final. Tal com els propis Catarres expliquen, “sentíem que la música havia d’acompanyar aquesta muntanya russa d’emocions i endur-se l’oient en un recorregut que no deixa de sorprendre”.
La cançó va acompanyada d’un clip dirigit per Lyona i localitzat a Sant Júlia de Vilatorta.
Els Catarres ja han anunciat els primers concerts que conformaran la gira d’aquest 2024:
28/04 Calafell Family Weekend – Calafell
30/04 FM – Figueres
04/05 FM – Cerdanyola del Vallès
11/05 FM – Riudarenes
18/05 FM – Sant Feliu de Pallerols
15/05 Endofest – Premià de Dalt
01/06 La Patum – Berga
23/06 FM – Encamp
28/06 Festival Pausa – Muntanyola
29/06 Comarkalada – Cubells
05/07 FM – Lliçà de Vall
06/07 Canet Rock
12/07 FM Sant Vicenç de Castellet
20/07 Talarn Music Experience – Talarn
26/07 FM Riells i Viabrea
27/07 Empordà Music Festival – La Bisbal d’Empordà
02/08 FM – Sant Just Desvern
03/08 FM – Bolvir
13/08 FM – Sant Vicenç de Montalt
14/08 FM – Roses
15/08 Garbinada – Falset
16/08 FM – Rialp
17/08 FM – Gironella
24/08 FM – El Palau d’Anglesola
31/08 FM – Torredembarra
05/09 Es Claustre – Maó
07/09 FM – Vilobí d’Onyar
MILEY CYRUS, ELTON JOHN I MÉS – NOTHING ELSE MATTERS
QUEENS OF THE STONE AGE – THE EVIL HAS LANDED
BON IVER – RE:STACKS
FOO FIGHTERS – I AM A RIVER
XAVIER RUDD – SPIRIT BIRD
BILLY TALENT – FORGIVENESS I+II
AVENGED SEVENFOLD – SET ME FREE
BLUR – TENDER
MARK KNOPFLER I MÉS – GOING HOME
El Rock & Roll Hall of Fame ha anuncia els noms que entraran a formar part del selecte club, on trobem Cher, Ozzy Osbourne (que ja en formava part amb Black Sabbath), Foreigner, Mary J. Blige, Dave Matthews Band, Peter Frampton, Kool & The Gang i A Tribe Called Quest.
Per altre banda n’han quedat fora noms il·lustres com els d’Oasis, Mariah Carey, Sade, Lenny Kravitz o Sinéad O’Connor.
La gala d’entrega tindrà lloc el 19 d’octubre als Estats Units.
Taylor Swift continua demostrant que és l’artista femenina número 1 del moment i no para de destrossar rècords a tot arreu. La sortida del seu nou disc “The Tortured Poets Department” va aconseguir situar les 31 cançons del treball entre el top 50 global de Spotify.
Un disc que va sumar més de 25 milions de reproduccions en un sol dia amb ‘Fortnight’, superant les xifres que va obtenir Mariah Carey i el seu ‘All I Want For Christmas is You’, fa uns mesos.
Així mateix les reproduccions totals del disc superen els 313 milions, destrossant l’anterior rècord, que per cert era d’ella, quan amb “Midnights” va aconseguir-ne 186 milions.
L’artista no només suma en streaming, ja que les diferents variacions de l’edició física del disc, faran que encara augmentin més aquestes dades.
La pregunta que es fa tothom ara mateix és si el nou treball superarà els 1,6 milions de còpies de “Midnights”. Algunes webs ja especulen que podria superar els 2 milions d’unitats venudes, fet que la situarien com el tercer disc més venut de la història, durant la primera setmana, als Estats Units.
Després de saber-se fa pocs dies, que “Fruit del deliri” havia sumat més de 5 milions de reproduccions en una setmana, ara arriben unes altres dades espectaculars. El nou disc d’Oques Grassesha debutat a la tercera posició dels discs més venuts a la llista d’àlbums d’Espanya.
El nou disc dels osonencs se situa per sobre de discs de Beyoncé, Shakira, Karol G, Bad Bunny o Bad Gyal. De fet només es veu superat pels nous treballs de Supersubmarina i Mark Knopfler.
Amb aquesta tercera plaça superen la quarta que van assolir amb el seu anterior treball “A tope amb la vida”.
“Dicen que ya está todo inventado, pero somo algo inacabado.” Amb aquesta frase comença el tema que va enamorar als publicistes de la multinacional de telecomunicacions. La campanya del centenari de l’empresa acaba de començar i ja es pot veure a ràdio i televisions del país. L’spot en qüestió gira al voltant de la lletra del músic català que aporta optimisme a l’hora d’imaginar un futur tecnològic pels pròxims 100 anys.
Seguint la lletra, l’anunci ens mostra escenes futuristes on la tecnologia agafa un caire més humà vinculat a l’art, a la salut, l’educació o l’esport. Una simbiosi entre imatge i música que fa que l’spot sembli un videoclip.
‘Imaginar’ forma part de l’àlbum “Postureo real”, un manifest de 10 cançons per sobreviure al món actual amb màgia, bellesa i optimisme. En aquest cinquè àlbum, l’artista reafirma un compromís amb un estil personal que el consolida com una de les propostes més originals del moment. Cançons en equilibri entre la producció moderna i les melodies clàssiques. Un àlbum que neix de les paradoxes entre la ficció i la realitat, donant lloc també a ‘Imaginar’.
La cançó ha aconseguit TOP 1 a Itunes i Shazam Spain en una setmana. Podem estar davant d’una de les cançons que formaran part de la banda sonora de l’estiu i escoltarem sense parar en els propers mesos.
“Ir a bailar sin saber que canción va a sonar… imaginar donde quieres estar…”
Des d’aquest dimarts ja podem escoltar-ne la seva versió en català.
Roger Padrós treu la cançó que s’amagava dins el seu nou disc “A contrallum”. Un tema fresc, emotiu i amb regust de mar; els ingredients secrets del record. L’autor va escriure aquesta cançó passejant pels records de la seva àvia paterna, just al final de la seva vida. Un cant a la vida viscuda, on les olors i les imatges que amb els anys segueixen amb nosaltres i traspassen generacions.
En Roger Padrós, cantant, compositor i pianista comença a estudiar piano des de petit, i fins a l’actualitat no ha parat de formar-se. D’adolescent introdueix la veu com a instrument principal i amb la publicació del seu primer EP va aparèixer l’oportunitat de formar part de la setena edició de “La Voz”, que va precipitar l’aposta per una carrera artística professional. Padrós és músic resident a casa Batlló on presenta el seu repertori i versions d’artistes coneguts.
Després d’un primer àlbum amb molt bona rebuda vol reivindicar el seu lloc en l’escena catalana amb un segon disc, on la qualitat i la diversitat de la seva música vestirà un contingut madur i d’actualitat.
“A Contrallum” és un disc potent i directe. Cançons amb caràcter propi, fruit de la recerca de sons nous i melodies que enganxen des del primer moment. Diferents estils amb un mateix projecte; arribar a qui les escolta. Un treball d’introspecció personal per plasmar que, realment el que el mou és el que ens emociona. Ens fa de mirall del buit que tots, de vegades, consumim i prediquem. El dol, la felicitat, l’amistat, la confiança, l’autoestima, els records o el pas del temps són alguns dels temes que podem trobar al disc.
Cada cançó és com una fotografia. Buscant tot el significat i fent autocrítica, Roger Padrós deixa el missatge gravat amb cada nota.
Els Figa Flawas en un moment del concert / Foto: Júlia Astals
En un dissabte que estava ple d’activitats musicals a Barcelona, una de les cites per excel·lència era la que Figa Flawas protagonitzava a l’Apolo. L’inici de gira de la banda de Valls arrencava amb força a la mítica sala del Paral·lel amb totes les entrades exhaurides. A les nou del vespre començava la particular calçotada que els amfitrions de Valls van voler compartir amb tots els assistents.
La festa va arrencar de la manera més dolça possible amb ‘Xocolatina‘, del disc amb què debutaven fa un parell d’anys “Joves Tendres” (Figa Flawas, 2022), i a la que van seguir ‘Secr3t‘, ‘4Kissus‘ o ‘desbocat‘ entre moltes altres que van deixar-se escoltar i que la gent va rebre com una completa festa (com el que era).
Al llarg de l’hora i quart que va durar la cita també s’hi van deixar escoltar alguns dels seus grans èxits com ‘Xalalà‘, ‘Diabla‘, ‘Solucions i no problemes‘, ‘Xtraterrestres‘, o la proposta amb la qual van tancar el concert, ‘Que no s’acabi’; tot desitjant que aquella cita a l’Apolo continués.
Mestre, una de calçots La festa dels Figa Flawas no va parar en cap moment i s’accentuava encara més amb els amics que van convidar a pujar l’escenari. Els primers van ser Stay Homas que van acompanyar els vallencs per interpretar ‘Aurora‘. El trio al complet va pujar l’escenari amb els seus instruments per excel·lència: la trompeta, la guitarra i el trombó per sumar-se a la festa. Qui també va trepitjar l’escenari va ser Alba Armengou per cantar amb Pep Belasco ‘Filet‘ del darrer disc dels Flawas “La calçotada” (Halley Records, 2024). I tampoc hi va faltar Pol Bordas que trepitjava l’escenari al ritme de ‘Mala sang‘. Festa constant.
Un espectacle que no només van coronar amb la potència del directe molt ben acompanyats del seu equip de ball i dels músics que els acompanyaven dalt de l’escenari, sinó també i gràcies a la posada en escena amb la que van jugar durant tot el concert. No hi van faltar els jocs de llums, ni la pantalla led al darrere. Tampoc el fum o el foc. Elements que van fer més gran l’espectacle que els de Valls van descarregar al Paral·lel.
No em digueu que això s’acaba Els Figa Flawas (de moment) només tenen dos discos a l’esquena, però ja acumulen una multitud d’escenaris que han trepitjat al llarg dels seus escassos anys de trajectòria. Són una banda que tant a dalt com a baix de l’escenari, mostren una relació i bona sintonia difícil de copiar. I això és envejable. Pep Velasco i Xavi Cartanyà són un parell que, no només es porten bé, sinó que tenen una química i la fan extensa al seu voltant de la millor manera possible.
Que la música urbana ha agafat embranzida en els darrers anys a escala global és una certesa que fa poc temps ens hagués costat d’empassar, i a casa nostra no ha estat una excepció. Pocs s’haurien imaginat que aquest parell de Valls fent música des de casa seva amb un ordinador tindrien tant èxit, i que acabarien omplint una sala com l’Apolo un dissabte qualsevol de primavera. Doncs ho han fet, i no pas de qualsevol manera, sinó capgirant la sala en una festa apoteòsica. En una calçotada ben èpica.
Fa poc més de dos mesos que Taylor Swift anunciava un nou àlbum: “The tortured poets department”. A l’hora de la veritat, però, no només ha tret un disc. Passades dues hores de la publicació ha sortit “The tortured poets department: the anthology”; un recull que afegia 15 noves cançons al projecte. Els swifties s’han llevat amb 31 noves cançons de la cantautora nord-americana.
Després de la seva ruptura amb l’actor britànic Joe Alwyn, s’esperava un àlbum de desamor. Un projecte sobre com dir adeu a la persona que pensàvem que hi seria sempre, però un dia acaba marxant. En aquest aspecte romàntic, també hi ha cançons per Matty Healy, cantant de The 1975, i Travis Kelce, actual parella de la cantant. També s’esperava un àlbum molt poètic, semblant a “folklore”, però aquest cop deixant la narrativa i parlant des de la primera persona, mostrar la seva experiència. Doncs bé, Taylor Swift no ha decepcionat. No només ha parlat del seu desamor, sinó que també recorda el seu passat, la seva “reputation era”, època en que va desaparèixer durant més d’un any degut a la pressió mediàtica i assetjament que va rebre per part d’alguns dels seus companys de professió, a qui dedica també alguna cançó.
És un molt bon àlbum, en què trobem la sensibilitat de la qual recentment s’ha apoderat la cantant, amb cançons molt diverses, que semblen travessar les diferents parts d’un dol; des de la més absoluta tristesa fins a la ràbia, amb moltíssimes referències i paral·lelismes a altres àlbums en que evidència el desig de no haver-se de trobar en la posició de fer aquest àlbum. No haver de parlar de plans de boda asseguda al seu piano.
L’àlbum comença amb ‘Fortnight’, una col·laboració amb PostMalone, i sembla complir amb les expectatives. La cinquena cançó de tots els àlbums de Swift acostuma a ser la més personal i vulnerable, com ens torna a demostrar a ‘So long, London’, on veiem a una noia que després de lluitar molt per la seva relació, i estimar molt més que la seva parella l’estimava a ella “abandona la RCP”, assumint que la relació ja està morta. A la tornada s’intenta convèncer que podrà trobar a una altra persona.
Són bastantes cançons de l’àlbum en que trobem a una Taylor cantant des de l’enyor a una relació passada, com a ‘The smallest man who ever lived’, o a ‘loml’; on alterna “love of my life” amb “loss on my life” assumint que no podrà tornar mai a aquella persona.
També veiem cançons que s’allunyen una mica d’aquesta ruptura amorosa i es centren més en el context de quan aquesta va començar. Taylor Swift va ser assenyalada i fortament criticada, cosa que va causar la seva desaparició voluntària durant un any. En aquest àlbum torna a aquella època, no per donar explicacions, sinó per assenyalar als culpables, concretament Kim Kardashian i Kanye West. L’enemistat entre aquestes celebritats no era cap sorpresa, però a ‘thanK you aIMee’ dona veu a tot el que va callar en el seu moment.
A part de tornar a la seva “reputation era”, també torna la Taylor Swift que coneixem per uns ritmes pop i lletres divertides. ‘But daddy i love him’ n’és l’exemple perfecte. Una cançó animada en la que també podem veure una gran evolució en la cantant si ens fixem amb les cançons del mateix estil que havia fet en un passat. A nivell de referències, i metàfores, que ara surten de les cançons profundes i vesteixen fins i tot aquelles més animades, veiem com clarament Swift no deixa de superar-se com a artista.
L’àlbum és molt bo. Es nota que està molt treballat i les lletres són rebuscades per dir exactament allò que ella vol. No deixa de ser un àlbum de desamor, però molt més profund i intens que cap dels altres. Compleix l’objectiu de parlar en primera persona però amb l’emoció que havíem vist a “folklore” o “evermore”.
Sí que he de dir, que amb les 15 cançons afegides es fa un pèl llarg per escoltar-ho tot seguit, però les cançons no perden qualitat ni molt menys.
“The tortured poets department” és un àlbum ideal pels swifties, però també per aquells que només escolten a la cantant de tant en tant. El gran repertori de cançons i la gran varietat fan que tothom tingui, com a mínim, una cançó amb la qual es pugui identificar.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
