JET – ARE YOU GONNA BE MY GIRL
MILES KANE – COME CLOSER
THE RACONTEURS – STEADY, AS SHE GOES
THE WOMBATS – LET’S DANCE TO JOY DIVISION
THE LAST SHADOW PUPPETS – THE AGE OF THE UNDERSTATEMENT
BAND OF HORSES – THE FUNERAL
SILVERSUN PICKUPS – LAZY EYE
BABYSHAMBLES – FUCK FOREVER
BAIO – SISTER OF PEARL
THE VIEW – SAME JEANS
FLEET FOXES – RAGGED WOOD
THE BRAVERY – BELIEVE
WE ARE SCIENTISTS – NOBODY MOVE, NOBODY GET HURT
THE SUBWAYS – ROCK & ROLL QUEEN
BLACK PUMAS – COLORS
THE WHITE STRIPES – WE’RE GOING TO BE FRIENDS
La Sala Laut s’omple amb comptagotes. C. Tangana, Kendrick Lamar o Post Malone marquen el ritme fins que es fa el silenci i gusset ocupa el seu lloc dalt de l’escenari amb ‘VEUS’. La introducció a l’àlbum que també serveix d’introducció al concert i ens deixa veure a un gusset nerviós “perquè quan fem coses que ens importen ens posem nerviosos, i això és bo”
El concert creix a mesura que van passant les cançons. L’integren moltes peces diferents, i va prenent forma com si fos un trencaclosques. Tot i estar a la presentació de “VALDRÀ LA PENA”, una peça clau també és l’àlbum debut del cantant, “TAULA PER 1” (2024), i ‘CIAO CIAO’, és la primera cançó escollida per tornar al passat. D’aquest primer àlbum també sonen cançons com ‘AL MEU CAP’ o ‘TEU FANTASMA’, acompanyat de Marco M.
“Moltes gràcies per venir, us prometo que valdrà la pena” i d’aquesta manera, fent al·lusió al seu últim projecte, se centra en aquest. Comença amb ‘NO SABIA PERDRE’, la primera cançó que va fer de l’àlbum. També dona la benvinguda a Kuu, qui inicialment, només havia de fer unes veus a la cançó ‘AQUESTA VIDA’ i s’hi va acabar sumant. Les veus de Kuu i gusset juntament amb la complicitat que tenen damunt de l’escenari fan que aquesta cançó millori encara més al directe. Segons el cantant, ‘PLAT ÚNIC’ és la cançó més infravalorada de l’àlbum, tot i ser la seva preferida. Agafa el micròfon amb les dues mans i la canta en directe per primera vegada. A jutjar per la reacció del públic, potser no és la més infravalorada.
El públic s’apropa més a gusset. gusset s’apropa més al públic, emocionalment. ‘MoMA’ és una de les lletres més maques que ha escrit mai, i pren la decisió de cantar-la en acústic, “perquè a vegades quan hi poses molta cosa es perd la lletra”. Una decisió més que encertada i que deixa al públic en silenci mentre la veu de gusset arriba a cadascun dels assistents.
El concert torna al passat amb les seves primeres cançons, passa pel present amb “VALDRÀ LA PENA” i pel futur, amb 3 demos noves. “Encara s’han d’arreglar moltes coses, només son demos”, però a jutjar per la reacció del públic, podrien sortir demà mateix. Es fa evident l’evolució en el projecte de gusset; en les lletres, en la producció… Gusset avança i segons sembla, cap a un molt bon futur artístic.
El cantant va perdent la vergonya. El veiem interactuar amb el públic. S’apropia del càntic “gu gu gusset” i els hi fa canviar, perquè li agrada més “gusset gusset”. Fa broma damunt de l’escenari, però també es posa seriós i parla de com estava ell a l’hora de crear aquestes cançons. No està sol damunt de l’escenari, l’acompanya una banda que l’ajuda a portar al directe les seves cançons. Amb teclat, amb corda, ajuden a gusset a anar molt més enllà. I a l’escenari no només hi ha gusset, sinó que també hi podem veure molt de l’Albert.
Gusset es coneix principalment per “fer lletres tristes, però a vegades també estic content” i “LLAVVVIS” anima el concert. En tot moment es mostra molt agraït a la gent que ha vingut al concert, sobretot per la seva família i els seus amics. Remarca la importància que han tingut en que no es senti mai sol, i amb ‘AMICS I FAMÍLIA’ ho deixa clar. Al final de la cançó barreja “amics i família” amb “merci família”, una clara declaració cap a tothom que l’ha acompanyat des del principi.
‘MASTIMU’ és la peça que faltava, el punt àlgid del concert. És una cançó que va escriure amb 15 minuts, i l’endemà ja l’estava gravant. La tenia molt clara, i en directe s’evidencia el perquè. Gusset és completament vulnerable i canta des d’una sinceritat digna d’admiració. Una petita mostra no només de l’artista que és, sinó també del que serà.
Enfronta la recta final del concert. Després de ‘MILLOR AIXÍ POTSER’, tornen a pujar les revolucions amb ‘X SI NO VENS’ i ‘PASSI EL Q PASSI’, que feia estona que el públic demanava. No s’acaba el concert sense un últim regal i gusset baixa de l’escenari mentre sona un remix de ‘PASSI EL Q PASSI’, “perquè us moveu una estona”.
Gusset no va començar a fer música per omplir sales, sinó perquè realment li agradava i volia explicar allò que sentia a través de les cançons. Aquesta passió pel que fa és el que queda damunt de l’escenari quan ell baixa, i el que la gent s’emporta a casa. La Sala Laut és l’escenari escollit per demostrar qui és gusset, per portar al directe un àlbum extremadament personal, i per fer un petit tast de tot allò que està per venir.
L’artista eivissenc Karlus presenta ‘Sa tornada (Capítol 1)’ el primer avançament del seu disc d’estudi debut.
Tal com indica el títol, la cançó narra el retorn d’un protagonista que, després d’un temps lluny de casa, torna amb la maleta plena d’aprenentatges: ha canviat, ha crescut i arriba disposat a posar en pràctica tot el que ha adquirit pel camí. La cançó es tracta d’una declaració d’intencions i un retorn simbòlic a la seva terra Eivissa després d’un viatge personal i artístic transformador.
Pel que fa al terreny musical, la lletra compta amb una gran presència d’elements de l’imaginari illenc i també referències a la cançó popular ‘Sona, Viola Sona’. Sonorament, els sintetitzadors i les melodies etèries desemboquen en una bossa nova minimalista. Temàticament, el tema arrenca situant-nos en un paisatge oníric i delicat, però tanca amb un gir amarg que posa en dubte si aquell retorn somiat és realment com s’imaginava.
La cançó arriba després de la publicació del seu primer senzill ‘He llorado’ en què l’artista reflexionava sobre les expectatives fallides en les relacions i la decisió de trencar amb els patrons del passat.
L’artista lleidatana Abril estrena nova cançó, ‘la cançó que cantaries’, el segon avançament del seu nou EP, que es publicarà pròximament. Aquest nou tema transmet la barreja de nervis pel final de curs i, alhora, la il·lusió i les ganes de començar l’estiu i amb ell, una història d’amor. ‘La cançó que cantaries’ dona algunes pistes de com serà l’EP d’Abril.
Tot just després de publicar ‘no vull dir-te adéu’, el primer single del seu pròxim EP, Abril es consolida com una de les artistes emergents més úniques i emotives del panorama musical català.
‘La cançó que cantaries’ ens obre les portes de la seva imaginació: una cançó d’estiu, fresca i personal, creada amb el productor musical Víctor Ayuso gràcies a la beca de producció en directe de les Cases de la Música de Lleida.
Després de gairebé un any sense publicar música la cantant catalana ha llançat ‘Maneres de viure’ un senzill amb el toc rocker que tant la va caracteritzar durant el seu pas per Eufòria.
Aquesta cançó neix dels viatges en cotxe amb el seu pare; aquells moments en què tot el que importava era la música i les ganes de viure cada instant al màxim. És per això, que la cançó pretén transmetre la sensació de llibertat pura que s’obté viatjant sense rumb i també homenatjar el seu pare i a tots aquells que comparteixen la seva mentalitat: perdre’s a l’aventura abans que seguir els senyals i estimar el Rock and Roll fins a sentir-lo com una part de la mateixa personalitat.
Aquesta essència es pot veure en el videoclip que té com a principal temàtica un viatge per carretera amb amics i també en la lletra i la sonoritat de la cançó on podem trobar referències a AC/DC, La Fuga, Estopa o Rosendo. Aquests artistes no només formen part dels seus trajectes en cotxe, sinó que també l’han marcat com a artista.
Carlota Flâneur ens porta el seu nou single ‘Wateryeyes‘ un tema que és com una bufetada al pur estil Flâneur: veu en primer pla i melodia memorable. Amb aquest treball explora noves textures que, malgrat guspirejar les composicions, s’allunyen de la lluminositat més pura.
La cançó accentua la melodia pop i a la vegada juga amb l’indie. Tanmateix, es nota una dedicació i treball en els arranjaments i la secció rítmica que acompanya la balada et fa recordar a aquelles cançons indie dels anys 2010’s i a grups tan mítics com Kakkamadafakka o Two Door Cinema Club.
Produïda per b1no, la cançó ‘Wateryeyes‘ obre la porta de la sala d’espera per la publicació del seu nou àlbum ‘Whatmyboyswants‘ que veurà la llum el setembre del 2025.
La sala 3 de Razzmatazz acull a 3 artistes damunt de l’escenari; dani6ix, IZZKID, i Kashlo, que els acompanya al llarg de tot el concert. El nom de la seva mixtape “TOT TORNA” es projecte a l’escenari. Després d’un vídeo que ens deixa veure als dos protagonistes en la seva faceta més artística; als concerts, i també en el seu dia a dia, pugen a l’escenari al so de ‘M’ENAMORA’, un dels senzills del projecte que presenten avui: ‘TOT TORNA’.
El públic s’entrega des del primer segon i el caliu de la sala els permet cantar la tornada d’aquesta primera cançó a escassos centímetres de dani6ix i IZZKID. El públic no decau tampoc durant el segon senzill d’aquest últim projecte: ‘XOCOCRISPY’.
Tot i que la cita a Razzmatazz tingui com a motiu principal la presentació d’aquest darrer àlbum, tampoc s’obliden els projectes passats. “Ara surt un que es diu Matu, el coneixeu o no?” El públic crida com a resposta afirmativa i EnMatu puja per entonar ‘Sempre de Rally’, senzill del seu àlbum “Stem Vius!” (2023)
L’única col·laboració d’aquesta nova mixtape no ha pogut fer-se realitat sobre l’escenari. En grauu és una de les absències principals de la nit. Així i tot, el duet defensa ‘gangSTAR’ de la millor manera, aconseguint que tota la sala els acompanyi mentre ho fan. Al llarg de l’hora que dura el concert, els de Teià repassen ‘TOT TORNA’. Des de les que acceleren més el ritme com ‘ARTE’ i ‘CLASSE’ fins a les que aporten el to més emotiu com ‘NÒRIA’ i ‘TRUCA’M’. Però sense cap mena de dubte, el clímax arriba amb ‘TOT TORNA’. Ens presenten la cançó amb un canvi de registre més mogut i el ja emblemàtic homenatge al Barça. Amb la projecció de l’“encara Messi” de Puyal de fons, el públic aclama a dani6ix i IZZKID, que llueixen una bufanda i una samarreta del Barça, respectivament.
Els cantants tenen molt presents a la gent que els ha recolzat des d’un primer moment, així ho menciona en dani6ix. Per aquest motiu, el duet torna als seus orígens i projectes anteriors, rescatant els temes més emblemàtics com ‘Oxitocina’, ‘Van Gogh’ o el clàssic ‘Stem Vius’. Aquesta última esdevé la protagonista del moment més íntim de la nit.
A Razzmatazz hi ha molt soroll, però des de dalt de l’escenari dani6ix i IZZKID encara en demanen més per als convidats, en aquesta ocasió Flashy Ice Cream. Sneaky Flex i Pol Giancana pugen a l’escenari per portar al directe ‘Entremaliada’, cançó del seu projecte “Sempre Joves”. En alguns moments el públic se sent més que els propis cantants, però també esperen pacientment quan els artistes es veuen obligats a fer una petita parada tècnica. “Coses del directe” diu dani6ix. Els de Sabadell no són els únics que pugen a l’escenari. The Tyets no poden perdre’s la cita i fan ballar al públic amb el seu ‘Sushi Poke’.
El punt final del concert arriba amb ‘MORENA’. Un últim tema en què no només els cantants, sinó que tota la sala ho dona tot fins a la darrera nota. Els artistes no abandonen l’escenari sense donar les gràcies a tot el seu equip i immortalitzar el moment amb una fotografia conjunta de tots els presents.
‘Finestres blaves’ és la nova cançó de River Omelet i Joan Masdéu una col·laboració amb tocs mediterranis. El tema parla sobre el pas del temps i d’aquells canvis que s’han de saber valorar encara que potser no sigui el moment més oportú. La cançó destaca per la seva emotivitat, ja que descriu escenes quotidianes de la vida al barri.
La nova estrena és un dels temes més sorprenents de la nova etapa en català del grup perquè moltes de les seves cançons es basen en el folk, però en aquesta ocasió hi esdevé una altra sonoritat.
L’artista Rodricc estrena nou single: ‘SHORY DIMONI’, amb la col·laboració de Laura West. Tots dos cantants s’uneixen per crear un hit romàntic, amb el toc sexy que els caracteritza i al qual ens tenen acostumats.
‘SHORY DIMONI’ parla sobre la màgia d’estar enamorat, amb un to sensible, festiu i, sobretot, addictiu. Aquesta nova cançó és l’últim avançament abans de l’estrena de l’àlbum “X SEMPRE”, un projecte ambiciós que reafirma Rodricc com un dels artistes més interessants de la nova escena urbana barcelonesa.
El primer avançament de “X SEMPRE” va ser ‘El plor del robot’, un senzill melancòlic amb una electrònica inusual i innovadora. Tot seguit, va arribar la cançó ‘VESTEN A LA MERDA!!!’, amb Scorpio, un èxit festiu amb ritmes de dancehall i funk brasiler que allunya totes aquelles persones que no van creure en ells.
Damiano David, vocalista de Måneskin, publica avui el seu esperat àlbum debut en solitari, Funny Little Fears. Disponible en format digital, vinil i CD, el disc suposa un gir artístic valent i personal per al músic italià, que es despulla emocionalment i trenca amb els límits establerts tant a nivell sonor com líric.
Amb aquest nou projecte, Damiano deixa enrere l’estètica més coneguda del rock de masses per endinsar-se en un univers més introspectiu i experimental. “He descrit Funny Little Fears com el diari emocional del meu últim any”, explica l’artista. “Escriure’l m’ha ajudat a superar certs bloquejos emocionals i ansietats, i m’ha permès mostrar un costat personal i musical molt important per a mi.”
El disc inclou temes ja coneguts pels fans com Born With A Broken Heart, Silverlines —produït pel reconegut Labrinth—, Next Summer i Voices. També compta amb col·laboracions destacades com la de l’actriu i cantautora anglesa Suki Waterhouse a The Bruise, i la del cantant emergent d4vd a Tangerine.
Per celebrar aquest llançament, Damiano David emprendrà una ambiciosa gira mundial que recorrerà cinc continents. Amb 34 dates confirmades, moltes d’elles ja amb entrades exhaurides, l’artista demostrarà que la seva proposta en solitari té una força pròpia. Els fans catalans tindran l’oportunitat de veure’l en directe el pròxim 21 de setembre al Sant Jordi Club de Barcelona, en un concert que ja ha penjat el cartell de sold out.
Amb Funny Little Fears, Damiano David s’allunya de les fórmules previsibles i s’endinsa en un territori emocional i creatiu tan arriscat com revelador. Un debut en solitari que no només redefineix la seva carrera, sinó que també consolida la seva veu com a artista complet.
Joana Pol agafa el timó i proposa ‘DOS DITS (Remix)’ una nova versió d’una de les cançons més emblemàtiques del grup. Aquest senzill, després de ‘Perdó’, ‘Inconscients’ i ‘Qui te plora’, és un pas més cap al quart disc llarg de Donallop, previst per a l’octubre del 2025.
L’estil introspectiu i pausat de la peça original s’ha transformat i ha passat a agafar un to molt més electrònic i enèrgic, mantenint, això sí, la càrrega emocional del tema. Aquest nou senzill està carregat d’aire nocturn, i és perfecte, segons l’artista, per cantar-la a ple pulmó al cotxe o ballar-la a la prèvia d’una nit de festa. El remix, que marca una nova etapa en la discografia de Donallop, s’inspira en el pop electrònic internacional dels anys noranta.
El llançament ve acompanyat d’un videoclip dirigit per P.e.r.i.c.o_, amb el videoart i collage de l’editor Òscar Hidalgo.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
