El grup britànic The Last Dinner Party tornarà a Barcelona dins la gira de presentació del seu segon disc, From The Pyre, que es publicarà el pròxim 17 d’octubre. La cita serà el 11 de febrer de 2026 a la sala Razzmatazz, un escenari on la banda desplegarà la seva teatralitat característica i l’energia que ja va captivar en la seva primera etapa.
Després de conquerir la crítica internacional amb el debut Prelude to Ecstasy i temes com Nothing Matters, el grup ha sabut mantenir intacta la seva essència amb el nou single This is The Killer Speaking: un tema explosiu, caòtic i fidel al seu segell barroc i excessiu, però sempre refinat.
El concert a Barcelona formarà part d’una gira estatal que també farà parada a Madrid (La Riviera, 10 de febrer). Les entrades es posaran a la venda el 12 de setembre a les 10h a través de la promotora Last Tour, amb una preventa disponible a partir del 9 de setembre.
CLASSE B, la banda de Torroella de Montgrí que ha fet del pop bailongu la seva marca personal, presenta “Ningú com tu”, un nou single que obre etapa i consolida la seva proposta fresca i festiva dins l’escena catalana.
El tema, llançat aquest 4 de setembre, arriba amb influències del funk i la música disco dels anys vuitanta i noranta, i ha estat coproduït i mesclat per Jordi Bosch, reconegut productor que ha treballat amb noms com Rigoberta Bandini, Amaia, Núria Graham o B1N0.
Després de publicar l’EP Fa de mal dir (2024) i el seu primer àlbum Pop Bailongu (març de 2025), CLASSE B continua construint el seu camí amb una proposta que aposta per l’autenticitat i el directe. La banda vol ser recordada com “els creadors del pop bailongu”, un estil que es desmarca de la hegemonia urbana actual i que té com a objectiu principal fer ballar i emocionar el públic.
Amb “Ningú com tu”, el grup empordanès torna a portar a l’escena un himne ballable, carregat de germanor i ambiciosament dissenyat per conquerir festivals i festes populars arreu del territori.
La banda Saüc ha fet oficial que el pròxim 16 d’octubre publicarà el seu segon disc, titulat «Catarsi», un treball que arriba amb vuit noves cançons carregades d’energia, intensitat i noves sonoritats que reflecteixen el moment vital i creatiu del grup.
Com a primer avançament, ja es pot escoltar ‘Bèstia’ que serveix de carta de presentació d’un disc que promet ser un pas endavant en la trajectòria de la banda.
«Catarsi» també comptarà amb col·laboracions especials de Kris Vega (Cobra Spell, Serapis Project) i Marc Storm (Drakum, Icestorm), que aporten encara més força i personalitat al nou treball.
Amb aquest llançament, Saüc reafirma la seva aposta per un so potent i autèntic que busca connectar amb el públic des de la visceralitat i la passió.
El panorama musical català suma una nova veu amb segell propi: LLERAS presenta el seu primer single “Quan era estiu”, una cançó optimista i festiva que captura l’essència dels últims dies d’estiu.
Amb una tornada magnètica i una producció càlida, el tema juga amb la barreja de nostàlgia i alegria que acompanya el final de la temporada estival. “Volia fer una cançó que parlés de l’estiu sense tristesa, sinó amb ganes de tornar-lo a viure”, explica l’artista.
Inspirat per referents com 31 FAM, Dani6ix o Flashy Ice Cream, LLERAS aposta per un pop urbà en català amb influències d’afrobeat, reggaeton i trap, sempre amb una mirada personal i honesta.
“Quan era estiu” ja està disponible a totes les plataformes digitals i situa LLERAS com una de les noves veus a seguir dins del panorama urbà català.
El grup santcugatenc Indubio ha fet oficial que el seu nou disc arribarà a finals de gener de 2026. Es tracta del treball més ambiciós de la seva trajectòria i marca un punt d’inflexió en la seva evolució musical des de la formació el 2021.
Produït íntegrament per Arnau Moreno —responsable de treballs de Miki Núñez, Adrià Salas o Álvaro de Luna—, l’àlbum promet una sonoritat més sòlida i madura. Després de l’EP A Ciegas (2022) i els singles Petards de Sant Joan i Una Balada, la banda presenta així el seu primer llarg de qualitat professional, que consideren “el millor de la seva trajectòria”.
El llançament anirà precedit per tres singles d’avançament que sortiran entre setembre i octubre, en una campanya iniciada ja sota el lema “Hivern 2026”.
Amb aquest nou projecte, Indubio busca consolidar-se com una de les propostes emergents més potents del panorama català actual, amb noves cançons, una posada en escena renovada i l’energia que els ha definit des dels inicis.
Radiohead ha confirmat el seu retorn als escenaris amb una gira europea de 20 concerts que passarà per cinc ciutats: Madrid, Bolonya, Londres, Copenhaguen i Berlín. A l’Estat espanyol, la banda actuarà al Movistar Arena de Madrid els dies 4, 5, 7 i 8 de novembre.
En un missatge als seus seguidors, el bateria Philip Selway ha explicat: “L’any passat ens vam reunir per assajar, només pel gust de fer-ho. Després d’una pausa de set anys, ens va fer molt bé tornar a tocar i reconnectar amb una identitat musical molt arrelada en nosaltres cinc. També ens va fer venir ganes de fer alguns concerts junts, així que esperem que vingueu a alguna de les properes dates. De moment només hi ha aquestes, però qui sap on ens portarà tot plegat”.
Per reduir la revenda i l’ús de bots, l’accés a les entrades requerirà registre previ a radiohead.com. El procés s’obrirà divendres 5 de setembre a les 11:00h i es tancarà diumenge 7 a les 23:00h. La venda oficial començarà el 12 de setembre.
Paral·lelament, el grup va publicar aquest agost en format digital l’àlbum en directe Hail to the Thief – Live Recordings 2003-2009, enregistraments que havien estat concebuts com a material de recerca per a la producció teatral de Thom Yorke Hamlet Hail to the Thief. El llançament físic del disc arribarà el 31 d’octubre de 2025.
Avui s’estrena la segona part de la segona temporada de «Wednesday», i ho fa amb un regal especial pels fans: la nova cançó de Lady Gaga, titulada The Dead Dance. D’aquesta manera es tanca el cercle que va començar quan el vell tema de l’artista Bloody Mary es va viralitzar a les xarxes acompanyat del ball de Miércoles, tot i que a la sèrie en realitat sonava una cançó de The Cramps.
La connexió entre Gaga i l’univers fosc de la sèrie sempre ha tingut sentit. La cantant ha fet ús d’imagineria de terror en diverses etapes de la seva carrera, com a Paparazzi o Born this Way. Ara, amb The Dead Dance —escrita juntament amb Andrew Watt i Cirkut dins l’equip de Mayhem— reforça encara més aquest vincle.
El tema aposta per un so disco i podria encaixar com a continuació natural del seu últim àlbum, especialment al voltant de peces com Zombieboy.
Lady Gaga també apareix a la sèrie, donant vida a la llegendària professora de Nevermore Rosaline Rotwood. El mes passat, la premsa va captar la cantant amb Tim Burton a Ciutat de Mèxic, visitant l’enigmàtica Illa de les Nines, plena de figures deteriorades penjades als arbres.
La gira Mayhem Ball Tour passarà per Barcelona els dies 28, 29 i 31 d’octubre que coincidiran amb la celebració de Halloween. A més, Gaga actuarà als MTV VMA el pròxim 7 de setembre.
Rosalía continua fent-se pregar amb el seu esperat quart àlbum d’estudi. Tot i haver confirmat a finals del 2024 que aquest any tornaria amb nou material, la cantant encara no ha posat data al llançament. No obstant això, les seves últimes publicacions a Instagram han tornat a alimentar les especulacions.
Aquest dilluns 1 de setembre, coincidint amb el final de l’estiu, l’artista va compartir un carrusel d’imatges a la xarxa social. Entre elles, dos selfies a la piscina i una fotografia del cel on dues esteles d’avió formen una creu blanca, símbol que Rosalía ha anat repetint en els darrers mesos i que sembla lligat a la temàtica del seu nou projecte musical.
El gest no ha passat desapercebut pels seus fans, que han omplert la publicació de comentaris com “Una altra creu, vols dir-nos alguna cosa?” o “Ja toca disc nou”. Alguns, fins i tot, veuen en aquest símbol la confirmació que el nou treball podria portar per nom ‘LUX’, després que sortís a la llum el registre oficial d’aquesta marca, en la mateixa línia que ja va fer amb Motomami.
Tot i les pistes, la data de publicació continua sent un misteri. La revista Elle va apuntar que podria arribar al novembre, però la mateixa Rosalía encara no ha confirmat res. Sigui com sigui, el compte enrere per a R4 ja està en marxa, i cada moviment de la catalana genera expectació arreu del món.
El canadenc The Weeknd continua sent l’artista que posseeix la cançó més reproduïda de la plataforma Spotify amb ‘Blinding lights’, però aquesta setmana ha estat notícia per superar la barrera dels 5.000 milions, una xifra altíssima per una cançó que té 6 anys de vida. El tema ja fa temps que era el més escoltat, des de que va superar el ‘Shape of you’, d’Ed Sheeran, que continua segon amb uns 4.500 milions. En tercera posició trobem de nou al canadenc, en aquest cas amb ‘Starboy’, al costat de Daft Punk, amb una mica més de 4.000 milions.
Hem d’anar fins a la posició 16 per trobar una cançó interpretada per una cantant femenina, en solitari, en aquest cas Tones and I i el seu ‘Dance Monkey’, que suma uns 3.300 milions. Sí que trobem cançons d’artistes femenines en col·laboracions, com Billie Eilish amb Khalid a ‘lovely’ al lloc 13 o Halsey al costat de The Chainsmokers a la 14 amb ‘Closer’. Entre el top 10 també figura Kyla, en el tema ‘One dance’, però només perquè el tema es basa en una cançó seva del 2008.
La cançó més recent que figura entre les 100 més escoltades és ‘Die with a smile’, de Lady Gaga i Bruno Mars, que s’apropa als 3.000 milions, des de la seva estrena l’agost del 2024 i ocupa el lloc 38.
TOP 10 (DATA D’ESTRENA A SPOTIFY)
1 THE WEEKND – BLINDING LIGHTS (5.000 M) – 29 novembre 2019
2 ED SHEERAN – SHAPE OF YOU (4.528 M) – 6 gener 2017
3 THE WEEKND I DAFT PUNK – STARBOY (4.063 M) – 21 setembre 2016
4 LEWIS CAPALDI – SOMEONE LIKE YOU (4.032 M) – 8 novembre 2018
5 HARRY STYLES – AS IT WAS (4.021 M) – 1 abril 2022
6 THE NEIGHBOURHOOD – SWEATER WEATHER (3.984 M) – 3 desembre 2012
7 POST MALONE I SWAE LEE – SUNFLOWER (3.935 M) – 18 octubre 2018
8 DRAKE, WIZKID I KYLA – ONE DANCE (3.737 M) – 5 abril 2016
9 THE KID LAROY I JUSTIN BIEBER – STAY (3.648 M) – 9 juliol 2021
10 ED SHEERAN – PERFECT (3.594 M) – 3 març 2017
Portada de "Man's Best Friend" de Sabrina Carpenter
A hores d’ara ja és sabut per tots que Sabrina Carpenter és la reina de la ironia i els dobles sentits. Però per si algú encara ho dubtava, “Man’s Best Friend”, el seu setè àlbum d’estudi, ho corrobora. Dotze cançons plenes de referències, humor, llàgrimes i molta sàtira amb un ritme pop nostàlgic que ens recorda als anys 70 i 80. Un projecte on se’ns planteja una autocrítica per un comportament sovint complaent i una tendència a ser poc exigent en les seves relacions.
Tan sols un any després del seu exitós darrer disc, “Short n’ Sweet” (2024), la cantant aposta per continuar amb aquesta temàtica de cors trencats, trobaments esporàdics i relacions sense etiquetes. “Man’s Best Friend” busca qüestionar situacions i evocar sensacions al públic. Començant per la polèmica i malentesa portada, on Carpenter surt agenollada davant un home que li estira els cabells. Una fotografia que, tot i estar oberta a la lliure interpretació, reflecteix la necessitat de ser qui porta la iniciativa, encara que mai ho acabi aconseguint.
No hi havia millor manera de començar que amb ‘Manchild‘. Únic single previ que actua com una carta de presentació ideal. Des de la primera estrofa trobem l’estil irònic de l’artista, al·ludint a la immaduresa d’algú que no està a l’altura del que prometia. Acompanyat d’un toc country que dota de personalitat la melodia.
Però si parlem de narrativa al més pur estil Carpenter, ‘Tears‘ s’emporta la palma. Un tema que no parla precisament de les llàgrimes als ulls. Insistint en el plaer que li genera que un home li ofereixi el que realment són uns mínims. “El respecte per una dona” o “Que em tractin com se suposa que ho han de fer” actuen com a exemplificacions de la poca exigència que acaba demandant Sabrina.
El ritme s’accelera i la sàtira s’accentua a ‘My Man on Willpower‘ Aquí se’ns presenta un pop més humorístic per explicar que el seu estimat “està massa ocupat i no té temps”. Al·ludint a què realment sap que tot són excuses i només es denota falta d’interès.
Ara bé, a partir del quart tema les bases s’alenteixen i sentim la part més vulnerable de l’artista. ‘Sugar Talking‘ i ‘We Almost Broke Up Again Last Night‘ parlen de dues formes d’amor nocives. La primera presenta un compromís que no es veu reflectit en les accions de l’altra persona. En canvi, la segona és una clara espiral de discussions i sexe conciliador de què la protagonista no és capaç de desprendre’s.
Després de diversos desenganys, llàgrimes i pèrdua de força de voluntat, Sabrina Carpenter plasma tot l’aprés en la primera meitat de l’àlbum a ‘Nobody’s son‘. Conclou que “No queda ningú en qui pugui confiar” i es dona per vençuda en una cançó que recupera aquest so més animat del principi. Aquesta reflexió es materialitza en rancor quan a ‘Never Getting Laid‘ acaba desitjant a qui li ha fet mal que “tot i no estar enfadada, pateixi agorafòbia”. Novament, a través d’aquest humor de contradiccions i ironies que la caracteritzen.
Sabem i de sobra que no hi ha música de Carpenter sense una bona dosi de referències sensuals i ‘When Did You Get Hot‘ n’és una prova. Un tema que s’allunya de l’estètica retro dels anteriors i ens recorda una mica al pop R&B de l’època de “Singular” (2018). Una Sabrina molt més juganera que no decreix quan arriba ‘Go Go Juice‘, on la beguda la convida a “trucar a qualsevol, ningú se’n salva”.
Un dels talents de Sabrina Carpenter és no tenir la necessitat de despendre’s de la ironia i la comèdia quan s’obre i compon els seus temes més íntims. Això mateix passa a ‘Don’t Worry I’ll Make You Worry‘, una de les cançons més maques de l’àlbum. És moment de tornar aquelles actituds dels altres que l’han ferit a ella: “creus que jugaré amb tu, bé tens tota la raó”. Escoltar-la evoca una melancolia que només s’interromp quan se t’escapa alguna rialla amb les intervencions ocurrents de l’estatunidenca.
Però arriba el plat fort del projecte. ‘House Tour‘ té tot el que necessita per ser una de les cançons més emblemàtiques de l’àlbum. Tot i que ens promet que “no és una metàfora”, Carpenter segueix les petjades de ‘Juno’ i aprofita per manifestar el seu desig sexual amb un paral·lelisme, aquest cop, amb una suposada ruta per casa seva. El ritme, la personalitat, la melodia enganxosa i un missatge icònic fan que s’estigui convertint en un dels tracks més virals del disc.
Finalment, ‘Goodbye‘ representa un comiat contundent. Diu prou a aquestes històries com les que hem estat escoltant al llarg del disc. “No pots dir-li amor i després fugir”, canta Carpenter. I s’assegura que el missatge sigui clar dient “adeu” en diversos idiomes. Això sí, ens ha faltat el català.
Amb aquest projecte, Sabrina Carpenter balla i es burla de si mateixa i les seves interaccions en l’amor. Sempre és complicat continuar després d’un projecte tan transcendent com ha sigut “Short n’ Sweet”. Tot i això, l’artista ha estat capaç de regalar-nos un àlbum carregat de personalitat i bones cançons, sense renunciar a una essència amb la qual ja se la vincula i que a més no sona gens repetitiva.
La 22a edició del festival Acústica de Figueres va acabar aquest diumenge amb la tradicional actuació de l’Orquestra Di-Versiones, després de quatre jornades que han reunit fins a 120.000 persones. Aquesta xifra reafirma el certamen com un dels festivals més multitudinaris del país, amb una programació que ha posat el focus principal en la música catalana actual.
El punt àlgid de l’edició ha estat l’estrena de l’Acústica Figueres Arena, el nou escenari amb capacitat per a 20.000 persones que va debutar dissabte amb el concert d’Oques Grasses. Amb aquest nou espai, el festival no només reforça el seu paper dins el circuit català, sinó que també es posiciona com a destí per a gires de gran format d’artistes estatals i internacionals.
L’edició 2025 ha regalat moments memorables al públic, com l’actuació inaugural d’Els Catarres dijous, el darrer concert a Catalunya de la gira actual dels Lax’n’Busto amb Pemi Fortuny i el directe de Figa Flawas, que van desbordar la Rambla i van obligar a tallar l’accés per l’èxit de convocatòria. La programació ha comptat també amb noms destacats com Alizzz, Mushka, Ginestà, Mama Dousha, Svetlana, i una nit de dissabte amb veu femenina protagonitzada per Sandra Monfort, Suu i Maria Jaume.
El festival ha viscut moments únics amb el retorn als escenaris dels Ja T’ho Diré, vint anys després de la seva dissolució, i amb Dr. Calypso, que han celebrat 35 anys de trajectòria amb un dels seus últims concerts de gran format.
Finalment, la programació familiar de l’Acustiqueta ha tingut un gran protagonisme, amb les actuacions de l’Orquestra Di-Versiones, El Pony Menut i l’Orquestra Maribel, que han arrodonit una edició que consolida l’Acústica com un dels grans aparadors musicals del país.
Dissabte, 30 d’agost, ‘Milky Chance’ eren els encarregats de posar la cirereta a l’estiu amb un concert al Poble Espanyol. Un servidor agafa a un vell amic, que a més era el seu aniversari, i s’hi llença de cap. Amb aquesta era la 4a vegada que assistíem a un dels seus concerts i també, feia 10 anys que els vam veure per primera vegada. En resum, el conjunt de factors vitals augurava una nit màgica. I mare meva.
Ens plantem al Poble Espanyol amb una calor relativa, una humitat constant i una brisa que ajudava a mantenir el tipus. En entrar al recinte, l’ambient indie/alternatiu que hi havia format ens va atrapar i en un obrir i tancar d’ulls ja teníem una birra a la mà i ens estàvem deixant portar pels altres artistes convidats. La veu de ‘Mavica‘ ens va abraçar amb tendresa, ‘Fil Bo Riva‘ ens va fer flotar amb les seves melodies i ‘Giant Rooks‘, amb el seu primer concert del 2025 després de treballar en nou material, va escalfar l’ambient per rebre als grans artistes de la nit. A aquelles alçades, el meu amic i jo, ja anàvem a conjunt amb una samarreta del conjunt alemany. Som uns friki fans, i què?
Comença l’espectacle, ‘Syncronize‘ és la primera cançó i l’ambient encara es va fer més i més «indie». Barbes llargues, ballaruques de fada i molta birra, el públic tenia ganes i ells també. La conjura perfecta per una nit màgica. ‘Ego‘, ‘Blossom‘ i ‘RecklessChild‘ ens mostren el camí a seguir, el meu amic i jo ho teníem clar, el nostre cap, cos i seny eren a les seves mans. ‘Living in a haze‘, ‘Cocoon‘ i ‘Down by the River‘ van preparar-nos per entomar el nou single del grup, ‘Passion‘, que va entrar de meravella, cal destacar les ballaruques que es marcaven, símptoma de què estaven gaudint d’aquella nit. Van sorprendre el públic amb dues versions de ‘Tainted love‘ i ‘Wonderful live‘, fetes amb el seu estil indie/surfero/electrònic, a més de tocar altres èxits com: ‘Flashed Junk Mind‘, ‘Fado‘ o ‘Colorado‘.
Fins que va arribar el clímax del concert, que un servidor el va viure d’una manera encara més intensa, i ara us explico per què. Resulta que el meu amic, el de l’aniversari, tenia ganes de pixar i va desaparèixer una cançó abans del temacle ‘Stolen Dance‘. Bé, moments abans de començar la cançó, sento que em criden amb certa eufòria, em giro, i veig al meu amic, contentíssim, dient-me que no sap com, però em porta una sorpresa. De cop, va aparèixer amb un altre bon amic amb qui un any abans havíem anat els tres a un concert de ‘Milky Chance‘. L’univers o jo que sé què havia fet que ens trobéssim i el destí va fer que els tres ens reuníssim plegats per cantar l’himne ‘Stolen Dance‘ a ple pulmó amb el cor ple d’alegria.
A partir d’aquell moment em vaig desconnectar de la vida, només sé que va ser un concertàs, que van acabar amb ‘Sweet Sun‘ i que després vam anar a les Festes de Sants. Per acabar-ho d’adobar, a l’arribar, ens vam trobar a ‘Fetus‘ dalt de l’escenari dels Castellers de Sants. Jo ja no m’ho podia creure. La nit va acabar molt bé i ara em trobo escrivint aquesta crònica, què és la meva manera d’ajudar a assimilar la nit d’ahir, i a la vegada, és la prova vivent de que, a vegades, les nits poden ser màgiques. Com les cançons de ‘Milky Chance‘
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
