La banda anglesa The Last Dinner Party presenta un nou àlbum contemporani, emocional i irònic titulat “From The Pyre”. L’any passat van publicar el seu primer àlbum “Prelude to Ecstasy”, en què es troba la cançó més reconeguda del grup Nothing Matters. Des d’aleshores, el grup s’ha fet un lloc dins l’escena i s’ha consolidat amb aquest nou projecte. Així i tot, les noies no ho han tingut gens fàcil perquè quan van publicar el primer àlbum molta gent les va qüestionar i creien que no arribarien gaire lluny, però ara han tornat a demostrar el que poden fer amb la música.
Agnus Dei és la cançó que obra el disc. Un tema que parla del sacrifici i el dolor a través d’elements naturals. Mentre avança la cançó se senten guitarres i diferents veus interposades que canvien d’intensitat per poder impactar als oients i transmetre aquest missatge dramàtic i intencionat: “Oh, here comes the apocalypse”. Els 5 minuts de durada d’Agnus Dei només és una petita part de tot el que ha de venir amb les altres cançons.
A Count The Ways les revolucions baixen, de tal manera que esdevé un tema íntim i personal. L’amor, la gelosia i l’autodestrucció són els protagonistes de la lletra, uns sentiments que tot i expressar-se tal com són també ho faran a través de metàfores com la serp. Seguidament, comença Second Best, que tot i començar amb el piano i veus de coral, de manera inesperada els sons de guitarra agafen el relleu.
El primer senzill de “From The Pyre” va ser This is the Killer Speaking. Un tema que parla de la traïció i la revenja. Per afrontar la situació, la rendició no és una opció, sinó que les noies asseguren que l’única solució és l’empoderament. Melòdicament, aquesta cançó és de les que més m’agraden del disc, ja que la fusió de gèneres és ideal i molt agradable.
Rifle es podria considerar la cançó dramàtica del disc. Després de This is the Killer Speaking, la banda londinenca se centra en la inquietud, la guerra, la violència i la destrucció. A més, intervenen uns cants en francès que no passen del tot desapercebuts.
M’agradaria destacar Woman is a tree un tema que comença amb harmonies de terror, encara que després esdevindrà tot el contrari; melodies més aviat angelicals. Una cançó mística que representa el poder, la resistència i identitats femenines.
A continuació arriben I Hold Your Anger i Sail Away, que destaquen per la seva emotivitat. La primera reflexiona sobre els rols de la maternitat i la pressió d’esperar que la mare ho faci tot bé. Una cançó directa, vulnerable i profunda. Sail Away, agafa un to més nostàlgic que encoratja a oblidar aquella relació que tant ha marcat i acceptar la pèrdua.
El penúltim tema del disc tracta el dolor de la pèrdua d’un ésser estimat. A The Scythe es pot veure un to més elevat, que anima a superar la situació i acceptar el dolor com una part del procés. Aquesta reflexió fusiona moltes emocions i aprofundeix en la narrativa del disc.
Inferno és l’última cançó del projecte. Tot i que és més aviat calmada qüestiona el dubte i el ressorgiment com a persona, encara que acaba amb un to pessimista. El missatge potent és ideal per posar punt final a “From The Pyre”.
Les noies de The Last Dinner Party ens demostren són capaces de tractar un gran nombre de temes; des de la destrucció, la pèrdua i la vulnerabilitat fins a l’amor i l’acceptació. Un àlbum detallista, amb diferents melodies i moltes qüestions que ens fan plantejar com actuem davant les diverses situacions que ens planteja la vida. Un rerefons que pretén crear una identitat afectiva a través del relat musical “From The Pyre”.
