Una nova estrella internacional ha nascut. Olivia Dean consolida el seu èxit amb l’estrena del seu segon àlbum d’estudi “The Art of Loving”. Un treball que explora les diferents facetes de l’amor a través de dotze peces elegants carregades del ja característic estil neo-soul i pop R&B de la cantant.
Si t’agrada Adele, Amy Whinehouse o Alicia Keys, et tornaràs un apassionat de Dean. Ara bé, si encara continues pensant que no has sentit mai cap cançó seva, permet-me dir-te que t’equivoques. Ja que la veu d’Olivia Dean ha sonat en algunes de les darreres tendències de TikTok amb cançons com ‘Dive’ o ‘Man I Need’. Això ha suposat un punt d’inflexió per la cantant, que ha aconseguit traspassar les fronteres del Regne Unit per donar a conèixer el seu art més enllà.
Totes les cançons del disc mantenen, d’una manera o una altra, un to optimista sense despendre’s de l’aura nostàlgica i atemporal que busca crear l’artista. Això ja es fa evident res més començar. A ‘The Art of Loving’ ens resulten suficients uns breus versos per entendre que, la dualitat que es planteja al llarg del projecte sobre allò que “perdem i guanyem quan ens enamorem”, és un fet que val la pena viure. Una premissa que enllaça molt bé amb ‘Nice to each other’. El tema planteja una relació que demostra com, sovint, els actes i paraules clàssiques no són suficients per a seguir amb el vincle, tot i que s’estigui a gust amb aquest. Ara bé, tot i ser-ne conscients, “per què no tractar-nos bé l’un a l’altre?”.
‘Lady Lady’ tracta una altra gran perspectiva de l’amor dins el projecte de Dean: el propi. La cantant aborda el canvi personal i l’autodescobriment amb una mudança com a símbol de deixar enrere el passat i encaminar-se cap a una nova etapa. Aquesta “Dama” és la representació de la força interna que acaba impulsant-nos cap al canvi.
Però sense cap mena de dubte, l’encant principal d’aquest àlbum està en la contradicció que mostren els temes que el componen. Una dualitat completament natural i humana, fruit de la mateixa complexitat de l’amor i les seves variants i que es representa de forma excel·lent amb ‘Close up’ i ‘So easy (To fall In Love)’. Mentre que en el primer parlem de la dificultat per trobar claredat d’intencions i sentiments en les relacions interpersonals, en el segon tema escoltem una clara oda a l’amor i com de fàcil ens resulta tot amb la persona adequada. Dues realitats oposades, però existents.
‘Let Alone The One You Love’ és una de les meves preferides. Una cançó amb una lletra sincera i directa, que no té por de mostrar que, tot i saber que el millor per ella és fugir, és molt complicat deixar enrere allò que tant has estimat. Tot acompanyat d’un ritme lent, tranquil, que permet centrar-te en el seu missatge, potenciat pel soul més pur de tot el recull.
I d’aquí passem a la cançó amb més ritme. ‘Man I need’ explora la necessitat d’una connexió emocional i, sobretot, admet que “podria marxar al matí, però em quedo si ets l’home que necessito”. Està disposada a enamorar-se i sentir per algú. Ara bé, a ‘Something Inbetween’ l’assumpte dona la volta. Aquest compromís es converteix en un temor quan es planteja si el desig d’independència és incompatible amb aquest. O fins i tot, si arriba a ser un tret egoista. Ja et responem nosaltres Olivia, no, no és egoista.
La mateixa cantant ha destacat que per ella ‘Loud’ és un dels tracks més especials del disc, i amb raó. Es tracta de la balada amb més presència, un “silenci molt sorollós” és el que queda després d’una ruptura dolorosa en què deixem enrere la intensitat i passió d’una connexió ja perduda abans de l’acomiadament amb l’altra persona. A més, gràcies a l’exemplificació d’escenes mundanes com les “quatre mans al piano”, podem fer-nos més a la idea de com cada cosa que veu i fa li recorda al que ja no té. ‘Baby Steps’ reincideix en aquest sentiment, però des d’un punt de vista més avançat del procés de cura. Cada petit pas compta i l’adaptació després de la separació és, cada cop més, una realitat.
El temps posa les coses al seu lloc, i això pot fer que a vegades es produeixin retrobaments que despertin vells sentiments que es creien enterrats. Això li passa a Olivia Dean quan es reuneix de nou amb un antic amor a ‘A couple minutes’. On, a més a més, trobem una introducció contemplativa i prèvia a la veu que ens recorda que la producció instrumental d’aquest projecte és brillant. En tot moment sents com si fossis en una cafeteria escoltant el relat d’una amistat propera i amb música en directe de fons.
Tanquem amb una reflexió sobre la presència de l’amor en multitud de moments quotidians, la qual el converteixen en l’element ordenador que suposa per a molts de nosaltres al llarg de la nostra vida. ‘I’ve Seen It’ és un recopilatori perfecte de les sensacions que ens desperten les diferents facetes d’aquest.
Olivia Dean presenta el seu cant a l’amor i a la vida amb una essència clara i fidel a si mateixa. Acompanyant el seu “art d’estimar” amb una estètica senzilla i minimalista que empasta de manera ideal amb la proximitat de les seves lletres i la delicadesa de les melodies.
