Aquest abril arriba fort, no només perquè és Sant Jordi, sinó perquè The Tyets ha estrenat un nou disc ‘Cafè pels més cafeteros’ que ja feia força temps que anunciaven la data d’estrena. En aquest nou projecte en formen part 11 temes, dels quals 5 d’aquests ja s’havien estrenat anteriorment. En aquesta nova fornada de cançons podrem escoltar uns Tyets més nostàlgics en què destaquen situacions de la vida quotidianes.
Després d’un ‘Èpic Solete’ carregat d’energia i entusiasme, a ‘Cafè pels més cafeteros’ continua igual, però amb una vibra més electrònica a: ‘Si ho deixéssim tot’, ‘Un petonet’, ‘Pantis curts’, ‘Fa dies’, ‘Que vinguis’, ‘Sushi Poke’ o ‘Cafè pels més cafeteros’, mentre que algunes altres cançons seran més aviat acústiques a: ‘A fora plou’, ‘El cul del món’, ‘El Maresme’ o ‘Cul i merda’.
El disc comença amb ‘Si ho deixéssim tot’, una cançó que fa una crida a l’estiu i a viure la vida al màxim amb aquella persona que estimes: “amb tu jo faria lo que fos, només nosaltres dos” i a través de les vibres musicals, aconsegueix motivar l’oient amb la sonoritat de la cançó i la tornada enganxosa. Més endavant, trobem una petita frase, dissimulada enmig de tota la lletra que diu: “La pell la té morena, però no es diu Marina, na-na-na”, podria ser que The Tyets volgués llançar alguna indirecta a Figa Flawas per la seva mítica cançó de ‘LA MARINA STA MORENA’? Pel que fa al videoclip, veiem els dos artistes treballant de cambrers i servint un parell de cafès, fent així referència al títol de l’àlbum. Més tard, els nois porten una vestimenta de color rosa i blau en diferents plànols per iniciar aquesta nova era.
L’essència de The Tyets es manté viva
‘Cafè pels més cafeteros’ és la cançó que dona nom al títol del disc, en què el duet mataroní posa sobre la taula el vermutet amb els amics mentre toca el sol a les 12 del migdia. Aquest tema és dels més energètics d’aquesta nova fornada de cançons i, cal dir, que quan soni als directes dels concerts, aquesta cançó podria fer embogir tot el públic entre salts.
A ‘Pantis curts’ comença amb la veu del Xavier Coca, però el que semblava una cançó tranquil·la, es va preparant, fins que l’Oriol Derra comença a cantar i la cançó ja comença a animar-se més. Aquesta és la cançó del disc amb més tocs de Mambo i, potser és per això, que els maresmencs aprofiten l’ocasió per fer una referència a la famosa cantant de Vilassar, la Mushka: “Després tocava la Mushka i tu vas dir-me: Què Bushques?” aconseguint una rima excel·lent.
Col·laboracions inesperades
Com no podia faltar, el disc compta amb tres col·laboracions, la primera va estrenar-se fa uns mesos amb la Chiara Oliver. ‘Fa dies’ és el tema que uneix a la cantant mallorquina amb The Tyets, en què parlen d’una relació a distància i només poden veure’s per videotrucada. Els cantants volen destacar la bona relació que hi ha entre l’illa i Mataró.
‘Sushi Poke’ és la col·laboració amb Dani6ix i Izzkid, el duet que ho està petant dins l’escena catalana. La cançó va tenir bastant èxit a TikTok a causa del seu ritme tan contagiós i motivador. Els cantants destaquen que no sempre cal demanar perdó per fer allò que ens agrada fer: “I se’m fa impossible dir que no, que per un cop a l’any no cal demanar perdó”.
L’última col·laboració, totalment inesperada és ‘Un petonet’ amb Juán Magán, un dels reis de la música electrollatina. El toc clau de la cançó és sens dubte el mític crit de Magán que no falta mai a les seves cançons quan diu: ‘Electrolatino’. Un tema que parla de festa i que recorda els típics moments d’aquesta: “Una mica de party per posar-te a ballar, i segur que demà ens farem unes rises”.
Nostàlgia, muntanya, pluja i amistats
The Tyets han introduït en aquest àlbum algunes cançons més nostàlgiques que possiblement faran reflexionar als seus fans. A ‘El cul del món’, els nois fan una veneració a la muntanya i la natura, en què destaquen la neu, els cims, l’altura i com la muntanya pot arribar a sanar: “Però per sort la muntanya sempre et cura amb l’aigua del riu més pura”. El títol de la cançó es deu perquè, al cap i a la fi, la muntanya acostuma a estar aïllada de tot i de tothom, i és un lloc que produeix tranquil·litat.
A “A fora plou”, els cantants destaquen que, mentre a l’exterior plou, ells aprofiten per escriure cançons, sense patir per si passa el temps i, com de mica en mica, comença a sortir el sol: “I el dia té pinta que se’ns està arreglant”.
Sense cap mena de dubte, la cançó més trista de l’àlbum és ‘Cul i Merda’ en què el tema principal és el distanciament d’una amistat que ha acabat sense motiu: “No hi ha cap raó, i em fa molta pena. No hi haurà un perdó”. Queda clar que les revolucions baixen totalment quan escoltem aquesta cançó, però The Tyets mai perden l’esperança, perquè aposten per fer les paus amb aquella amistat i fer-ho avui i no demà: “No cal esperar a demà, Mai sabem què pot passar, fem la pipa de la pau”.
La cúmbia també ha tingut un espai al disc
Una cúmbia també forma part d’aquest disc, a ‘Que vinguis’, el duet parla d’un possible amor entre dues persones i gaudir d’una posta de sol o prenent un Aperol en un bar o menjant un arròs. Una cançó totalment estiuenca, que només amb el ritme ja recorda aquestes sintonies de l’estació assolellada: “Quan tu m’has mirat, just en el moment que t’estava mirant, dues miradetes que s’han creuat i un somriure tonto mig d’amagat”.
Dediquen una cançó a el Maresme, el lloc on han crescut
El Xavier Coca i l’Oriol Derra, acomiaden aquest disc amb ‘El Maresme’, amb aquest títol ja ens podem fer una idea clara sobre què tracta la cançó. Els nois volen agrair el lloc on han viscut, en aquest cas el Maresme. Encara que sigui una cançó en què els habitants de la comarca puguin sentir-se totalment representats, algú que no hagi crescut aquí també pot fer-se seva la cançó, ja que pot produir-li enyorança i nostàlgia de les particularitats del seu poble o ciutat: “Una terra que em conec de pam a pam, uns carrers que m’han vist créixer i fer-me gran, uns records que mai no s’oblidaran, i tants llocs on hem rigut i on hem plorat”. Destaquen alguns elements típics de la zona com: la platja, la muntanya, l’N80, els plataners, les palmeres, les maduixes, el tren de la bruixa, el Lamine Yamal, els gegants i molts més.
Així doncs, The Tyets altra vegada s’han superat amb la seva música, però aquesta vegada han apostat per un projecte més madur i reflexiu, que no només arribarà al fons dels seus cors, sinó també als de tots els fans. El duet del Maresme acaba de començar una nova era musical en què el seu públic continuarà donant-los suport com sempre.
