Feia 5 anys que Kaiser Chiefs no publicaven disc i la veritat és que se’ls ha trobat a faltar. Aquest divendres finalment ha arribat “Easy Eight Album” un treball que enganxa des del primer fins el darrer tema i que em retorna als anys on els vaig descobrir, amb els seus brutals riffs i amb les tornades ben fàcils de cantar.
El grup ha creat un disc molt cohesionat que enganxa i on es nota que s’ho han passat bé fent-lo. La banda explica que tot el món els hi diu com de difícil es el segon disc, ells ho van superar amb el seu brutal “Yours Truly, Angry Mob”. Afegeixen que sempre els hi han fascinat els grups que se’ls va permetre arribar fins el vuitè disc, exemples com els de Pink Floyd o R.E.M.
El resultat és una col·lecció de cançons que es mouen entre el rock, l’electrònica, el dance o el pop. El disc compta amb les col·laboracions de Nile Rodgers o de Amir Amor, que saben aportar-li el seu talent i que queda palès durant tot el treball.
Kaiser Chiefs ha explicat que una gran influència pel disc han estat els Duran Duran, i és que van estar-se escoltant moltes cançons del grup mentre estaven creant el disc, fet que es pot comprovar en la sonoritat del treball molt dels anys vuitanta.
La cançó que obre el disc ‘Feeling alright’ és una autèntica meravella, la cançó ideal per gaudir en directe a un concert o a una nit desenfrenada a la discoteca. És la carta d’obertura ideal d’un treball que no es fa gens carregós en els 30 minuts que dura, que et deixa una sensació de en vull més. Per sort la banda té 7 discs més per tornar a recuperar quan et quedes amb ganes de més.
Les cançons que m’han enganxat més, a part de la mencionada, han estat ‘Reasons to Stay Alive’, on el potent baix de Simon Rix hi té molt a veure i on s’apropa al territori del mític ‘Personal Jesus’ de Depeche Mode. També m’ha agradat ‘Burning in flames’ per la seva èpica, sona a himne i ja la veus recordant-la amb el pas dels anys. Evidentment no m’oblido de ‘Jealousy’ la més popera del treball, la més comercial i divertida, un petit homenatge a Beautiful South.
No podem deixar de parlar de la picada d’ullet a Noel Gallagher a ‘Noel Groove’, amb un so molt de l’estil de l’excomponent d’Oasis.
Un molt bon disc i té molt de mèrit en un grup que sembla que ja tingui tots els seus grans èxits creats, però que continua demostrant que té molt a dir. I ja diuen que no pensen pas parar, que ja toca anar pel novè!
