Se sol dir que el segon àlbum d’un artista o grup sempre és el que genera més expectativa. Després del primer treball, hi ha ànsia per saber si els artistes seguiran pel mateix camí o si canviaran radicalment d’estil. Però, el més important és que la qualitat sigui la mateixa. En el cas del grup lleidatà Sexenni, es pot dir que aquest requisit l’han complert perfectament amb “Supernova”.

Amb l’estil despreocupat que els caracteritza, Sexenni han apostat per dotze cançons que parlen de situacions o problemes que podrien passar a qualsevol persona jove, moltes vegades amb un toc d’humor. És cert, també, que ara hi veiem un punt més de maduresa que en el seu primer treball, “Retrats”.

Tot i que en l’aspecte musical continuen amb melodies i ritmes animats en la majoria de les cançons, aquesta vegada s’han decantat molt cap al pop. Però també té tocs de disco, fent un ús força considerable de sintetitzadors i elements sonors electrònics, molt característics dels 80. Això lliga molt bé amb el concepte de l’àlbum, que ens transporta a l’espai amb l’estètica i també així amb el so. El fet que gairebé totes les cançons siguin exactament del mateix estil —recursos sonors, ritmes…— pot fer que s’arribi a fer una mica repetitiu. Però també és cert que li dona una molta cohesió.

- Publicitat -

D’aquest àlbum ja en coneixíem algunes cançons que havien estat senzills. ‘Klk kieren las chicas’, ‘Per la borda’ o ‘Bora Bora’ són molt festives i, fins a un punt, còmiques. En l’últim single —que dona nom a l’àlbum— vam conèixer l’altra cara d’aquest treball, més introspectiva i personal. En aquesta categoria hi trobem temes com ‘Anestèsia’, ‘És baixa i la seva evolució en marcarà la disponibilitat’ o ‘No m’ho diguis’, una molt bona col·laboració amb miquel. D’altra banda, cançons com ‘Mariachis’, ‘Antipánico’ o ‘Sobren les paraules’ són molt més festeres i ballables.

En general, els lleidatans han fet una molt bona feina i aquest àlbum els pot ajudar a consolidar-se —més del que ja ho estaven— dins de l’escena catalana. Han apostat per una estètica molt concreta, i els ha sortit bé, amb temes que ben segur sonaran a la ràdio durant força temps.

CRÍTICA
Nota
8
sexenni-canvien-el-rumb-amb-supernovaSe sol dir que el segon àlbum d'un artista o grup sempre és el que genera més expectativa. Després del primer treball, hi ha ànsia per saber si els artistes seguiran pel mateix camí o si canviaran radicalment d'estil. Però, el més important és...