Crec que podem estar tots d’acord que ‘Flowers’ serà recordada com la cançó de l’any. Només cal veure tots els rècords que va batre. Miley Cyrus va dir: “he tornat, i més forta que mai”. Evidentment, això va fer que les expectatives per a “Endless Summer Vacation”, l’àlbum que acaba de treure, fossin màximes. I, almenys a mi, m’ha deixat amb un gust de boca agredolç.
Realment és un bon àlbum, amb cançons molt bones que et porten a llocs diferents amb el ritme i l’ordre adequat. Però no és el que m’esperava; almenys, una part. Després de ‘Flowers’, que em va deixar meravellada, sabent que el nom de l’àlbum seria “Endless Summer Vacation” —vacances d’estiu interminables— anava amb la idea que totes les cançons del disc seguirien el mateix estil: pop, fresc, càlid…
Les dues versions de la nova Miley Cyrus
En un primer moment, sembla que realment sigui així. La cançó que obre l’àlbum és ‘Flowers’ —tot un encert— i després venen ‘Jaded’, ‘Rose Colored Lenses’, ‘Thousand Miles’ —col·laboració amb Brandi Carlile’— i ‘You’. Per a mi, són les millors cançons i les que he gaudit més, precisament perquè són el que m’esperava que em donés la Miley: cançons emotives, amb melodies i ritmes que t’arriben al cor, però que a la vegada et posen de bon humor. És a dir, el que ens va donar amb ‘Flowers’ fa un parell de mesos.
Però, de cop i volta, sembla que Madonna s’apoderi de l’àlbum i ens transporti a l’època dels 70. ‘Handstand’ és el punt d’inflexió, que parteix el disc en dos. Després, ‘River’ —que Cyrus va presentar amb un videoclip que també recorda a l’estètica de la reina del pop— i ‘Violet Chemistry’ segueixen pel mateix camí. En escoltar l’àlbum per primer cop, i després dels cinc primers temes, aquests fan que diguis: “què està passant, aquí?”. I, com que arriben sorpresa, generen un desconcert total —ni positiu, ni negatiu; simplement, desconcert—.
Seguint amb el tracklist, la col·laboració amb Sia —que és gairebé anecdòtica— i ‘Wildcard’ fan de transició per tornar cap al pop del principi i acabar amb ‘Island’ i ‘Wonderwoman’. Tot i que aquesta hagués sigut una bona opció com a final, ja que és una balada molt emotiva i és perfecte per acomiadar-se, la cançó que tanca el disc és la demo de ‘Flowers’, que també funciona per fer una obra rodona i acabar-la de la mateixa manera que ha començat, però d’una manera molt més relaxada (és una versió a piano i veu, amb un so molt casolà).
Malgrat la sorpresa, és un molt bon treball
És cert que la primera escolta em va decebre una mica, perquè la part central em va desconcertar. Però després d’haver-lo escoltat un parell de cops més, m’ha semblat un molt bon àlbum. Potser va ser un error treure només un senzill abans de la publicació de l’àlbum sencer i, a la vegada, pensar que les 13 cançons serien iguals. Perquè, realment, els temes més disco també són molt bons. Simplement, has de saber que te’ls trobaràs abans d’escoltar el disc. A més, deixant de banda els estils musicals, les lletres mostren una Miley sincera i honesta, sense por d’ensenyar la seva part més vulnerable.
Per tant, si sou fans tant del pop més actual com del més experimental, “Endless Summer Vacation” és el vostre àlbum. Pels que no ens esperàvem aquestes dues facetes de Miley Cyrus, hem de reconèixer que, malgrat no sigui tot el que haguéssim desitjat, és un bon treball i la cantant ha demostrat una gran evolució.
