Tyler, the Creator és un d’aquells artistes estatunidencs que estan començant a creuar a aquesta banda de l’Atlàntic, però que encara no són estrelles extramadament reconegudes. Però que això no us enganyi, el jove raper californià és un dels cantants i productors més creatius i innovadors que es poden trobar en el panorama del hip-hop i R&B actual.
El raper i productor acaba de llançar el seu darrer àlbum, ‘IGOR‘. Un disc que no ha deixat indiferent a ningú, i té motius de sobres. La nova proposta de Tyler, the Creator és una successió de cançons que fusionen el rap, el hip-hop, el pop lo-fi i les noves onades de producció de l’R&B. Aquest àlbum és el successor de l’exitós “Flower Boy“(2017), un disc que el va consolidar com un dels grans rapers i productors actuals.
En un moment en què les combinacions i fusions són el pa de cada dia, no hauria de sorprendre que un artista creés un àlbum que tingués el concepte de la fusió com a pedra angular. No obstant això, el full de ruta que traça Tyler, the Creator per viatjar entre gèneres musicals és força més innovador i trencador que tots els que havíem trobat fins ara.
Abans de començar, però, és convenient avisar que ‘IGOR’ no és un disc fàcil. No és un disc fàcil de classificar, ni fàcil d’escoltar a la primera passada. Amb paraules del mateix Tyler: “Això no és ‘Flower Boy‘. Això és ‘IGOR‘. No entris en ell esperant un disc de rap, no entris en ell esperant cap mena de disc. Senzillament entra en ell.”
Un dels apartats més ben treballats i cuidats del disc són les produccions de cada una de les cançons. Es nota que Tyler, the Creator ha abandonat una mica la seva vessant de raper furiós i malparlat dels temps d’Odd Future -el seu antic grup de gangsta rap-, per centrar-se en la vessant de productor més tècnica.
Es nota que Tyler ha escoltat l’onada de nous rapers de SoundCloud, una selecció de joves rapers com XXXTentacion o 6ix 9ine. Aquest fet es pot veure reflectit sobretot en les bases distorsionades i sobresaturades que acompanyen les rimes de Tyler; fenomen que XXXTentacion va posar en el radar durant els seus primers temes més crus.
Per altra banda, definir una línia clara pel que fa a les harmonies i tipus de cançons que ens podem trobar dins d’IGOR‘ és realment complicat. Dins el disc hi ha temes fàcils d’escoltar com “EARFQUAKE“, el primer senzill del disc, o cançons força complicades d’entendre com “EXACTLY WHAT YOU RUN FROM YOU END UP CHASING“, una peça de 15 de Tyler parlant, simplement.
Pel que respecta a la vessant narrativa, Tyler mostra una cara molt més madura i íntima en aquest àlbum que en els seus treballs anteriors. Parla recurrentment de temes com l’amor, la pèrdua o la no-correspondència. Si bé ho fa a vegades amb frases tan simples -però funcionals- com “‘you make my Earth quake” (joc de paraules amb “earthquake”, terratrèmol); també ens trobem fragments dins les mateixes cançons d’ell “recitant” paraules líricament profundes i amb un missatge clar.
Tot això, doncs, configura una espècie de laberint entre cançó i cançó que només es pot resoldre d’una sola manera: escoltant cada tema un a un. Cada cançó és un món i té identitat pròpia en aquest àlbum i s’ha de tractar com a una entitat independent.
No obstant això un dels grans mèrits de Tyler en aquest disc és crear una línia- una mica difusa a vegades- tant argumental com melòdica entre cada una de les cançons d”IGOR‘.
Després d’escoltar detingudament el disc, queda una sensació que barreja l’admiració de les cuidades i treballades produccions i una confusió estranyament gratificant d’escoltar material tan innovador i impactant, que trenca amb tots els esquemes de la música comercial actual.
EL MILLOR:
1. La nova visió de productor i vocalista de Tyler, the Creator, més allunyada del rap clàssic.
2. La llarga llista de col·laboracions camuflades al llarg del disc, entre les quals destaquen Lil Uzi Vert o Frank Ocean.
3. El primer senzill del disc, “EARFQUAKE“, amb una de les melodies més enganxoses i genuïnes del disc. Destaquen també “RUNNING OUT OF TIME” i “GONE, GONE / THANK YOU“.
EL PITJOR:
1. La dificultat inicial d’entrar a l’àlbum, ja que no són cançons que convidin a escoltar-les repetidament a la primera impressió.
2. Algunes cançons com “IGOR’S THEME” o “I THINK“, que resulten més fluixes que la resta de companyes de disc.
NOTA: 8/10
Escolta’l a Spotify!
