La música es pot escoltar de moltes maneres diferents. Els més joves escolten música des de plataformes com Spotify, els que no som tan joves potser tirem més de Youtube o inclús ens descarreguem alguna cançó al mòbil sense anuncis i els més nostàlgics escolten música directament de la ràdio, en disc o fins i tot en vinil, gràcies a un tocadiscs que tenien de joves que han pogut arreglar amb peces comprades per Amazon.
En totes aquestes maneres d’escoltar música n’hi ha una que és comú a totes les generacions i es la de fer-ho en directe. Els concerts serveixen per escoltar música però també per sentir amb la música, serveixen per estar més a prop i connectar d’alguna manera amb el o els artistes que hi ha dalt de l’escenari, que sí, que potser ja has connectat abans amb ell o ella dins del teu cotxe desentonant una cançó del seu repertori però és diferent. La connexió que hi ha entre el grup o el/la cantant i el seu públic és més propera i real quan estàs en un concert perquè compartiu una cosa que poques vegades es pot esdevenir: el lloc.
Quan comparteixes un lloc o un context amb l’artista, la manera d’escoltar les seves cançons pren una dimensió diferent. Ja no importa la cançó, importa l’experiència, col·lectiva o individual, que experimentes mentre l’escoltes i aquesta experiència fa que visquis la música d’una manera única.
Aleshores, si considerem tan important l’experiència de sentir la música en directe perquè hi ha persones imbècils que quan van a un concert es dediquen a fer la tertúlia enmig de la pista sense respectar les peces musicals i donant l’esquena a l’artista? Com es pot tenir tanta falta d’empatia?
És preocupant com aquesta tendència en esdeveniments en música en directe està anant a l’alça últimament. Quan el públic està més pendent de la tertúlia que de la música en un concert vol dir que consideren la música per ambientar i això provoca que tota la màgia que et pugui donar el moment de connexió amb l’artista desaparegui. Però tant se val no? Ja veurem un tiktok del concert després.
Dit això, cal dotar els concerts del respecte i la importància que mereixen i sobretot, cal gaudir-los com es mereixen. Això sí, si trobo a algun imbècil que no em deixa gaudir del concert que estic escoltant, potser m’invento un “pogo” per fotre-li un cop de colze a l’esquena “sense voler” perquè calli. Encara que sigui un concert de Guillem Gisbert o de Socunbohemio. Amb ganes, esforç i fúria pots treure un “pogo venjatiu” d’on sigui.
